domingo, 5 de diciembre de 2010

The Storyteller a.k.a. The Jeweller


El 5 de febrero de 2010 salimos de Barcelona dirección Istanbul. La misma noche, una vez en la capital turca, conocíamos a Murat. Un chico del Kurdistán que había venido a la ciudad para ganarse la vida como vendedor de joyas. Fue la primera persona a quien depositamos nuestra confianza, y él, a cambio, nos contó una historia.

Estábamos perdidos en el centro de Istanbul, sin mapa, ni guía, ni una mínima idea de dónde ir a pasar la primera noche del viaje . Económico seguro - nos decíamos por dentro-. De repente se nos acerca un chico y nos propone que le sigamos, que él nos enseñará un buen lugar barato donde alojarnos. No las teníamos todas, pero cuando me miró a los ojos y me dijo "Dame tus maletas, vas muy cargado. Yo te ayudo", al instante nos miramos entre los tres, como diciendo claramente que no. Pero le dije que si. Empezamos a cruzar la ciudad, de noche, cansados y sin saber donde nos llevaba. Llegamos a un hostal muy senzillo, humilde, lleno de mochileros y barato. Murat, desde que nos vió preguntar precios de hotel por las calles de Istanbul, ya era nuestro amigo.

Él es "The Storyteller" a.k.a "The Jeweller".

Siempre había tenido un sueño. Hacer una película con una de sus historias. Tenía decenas y decenas, y en todas aparecía él. Todas estaban localizadas en Istanbul y muchas de ellas ocurrían en la tienda donde él trabajaba. Esa misma noche le prometímos que dentro de un mes volveríamos y grabaríamos su película. Creo que no era consciente de ello aún.

Éste post está escrito en castellano, porqué espero que Murat, cuando reciba un e-mail hoy con el link de esta página, lo pueda leer, entender y ver su gran película. Espero también, volverlo a ver algún dia, y que me firme una copia del DVD que le traería.

Murat, arkadaş. Senin üç arkadaş kadar hakkında hatırlıyorum.
Bir kucaklama.


20 comentarios:

Domènec C dijo...

Argadash!
Increible , maquissim! Gallina de piel!
Aixo promet mestre! Estara super content en Murat , quan miri aixo!!
Te envio un abrazo!

Merci Aleix!

Laia Nadia dijo...

molt bona! Murat es un gran actor, de mirada alegre i sincera! Desitjo que tingui sort, si mes no, la tenda es preciosa! Es un regal precios aquest que li heu fet, un somni fet realitat! Nomes dir-vos que sou molt grans i uns grans amics!

sd dijo...

awesome

Fina dijo...

Molt bo Aleix ,poc a poc esten descubrin coses una mica més intimes del bostre viatge i et felicito per continuar,seguir en moviment,no parar.
No perdis l´ilusió de montar una peli,de treballar amb el que més t´agrada,no et deixis i jo sen una mica egoista ,et demano no deixis d´escriure i espresar els teus sentiments aquí,al teu blog,t´estimen i saps que esten aquí.
El món és només com tu vols,i i tu et marques el teu destí,no paris ,tens una feina per tu i per tots els que et seguim i t´estimen.

Jaimito dijo...

Genial. No tinc paraules!!
Ara he tornat d'Holanda. Un altre món: tot ple de neu, molt baixes temperatures i llargues passajades amb bicicleta, i quan arribo a casa i engego l'ordinador em trobo amb aquest regal. Es un regal per tots, pero es molt especial. Es un gran home i, sense coneixens ni demanar-nos res a canvi va fer tot el possible per ajudar-nos. La primera nit del viatge ja vam començar a apendre lliçons, i el venedor de joies, Murat, era un gran mestres.

Moltes felicitats Aleix, i moltes gracies per aquest regal. Aixo vol dir que ja has començat?? Arranquem motors???
Una qualitat d'imatge inmillorable barejada d'uns sentiments inmensos dins meu.
Quines ganes de continuar veient coses!!! No paris!!!
Fins ara

Alba Vilardebò dijo...

sense paraules...
jo també tinc ganes de veure més... de vegades no em crec q en sapigues tant...
petons a tots!

Joan dijo...

Aleix,

Els Nomadas vàreu fer un llarg camí, ara amb els amics que heu deixat, tornareu a trovar totes les pedretes blanques que hi deixàreu al vostre pas.

Quina il·lusió que li farà a en Murat.

Petons des de l'Empordà.

Lola i Joan

Aleix dijo...

thanks Sam!

mica en mica destapem les cintes ja grabades. Només espero que en Murat pugui veure el seu regal.

sense pressa i sense pausa faig camí per aquests pobles desanimats

Ferran Guerrero dijo...

Felicitats per aquest petit present que ens portes, ja tinc ganes de veure mes.

Es comença a acumular la feina, i quant vegis la que estem lian, voldre fer un Winter film.

Tot arriba, company.

Carme dijo...

L` èxit no rau en no entrebancar-se amb els obstacles del camí , sinó en tronar-nos a aixecar desprès de caure i seguir endavant


Que sigueu feliços sempre , no cal que sigui Nadal

Petons de la família de la garriga , i Bon Nadal .........

Ibrahim dijo...

Una mica fluix, no? Els tòpics del moro venedor (kurd, no turc, aixì fem una analogia amb catalunya) i el espanyol cutre de jouariu?....

La segona entrega després de la broma fàcil sobre els indis rallant la xenofòbia.

Sincerament espero q la película sobre escalada sigui millor...

Tant donar la volta al món i al final resulta q no heu sortit de l'úter de la mare catalunya.

Una llàstima.

Aleix dijo...

La llàstima és veure que la teva lectura sigui aquesta.
Això és un regal plè d'amor per en Murat, una gran persona, un amic.

Rès més.

Jaimito dijo...

Ibrahim; tu segur que has seguit aquest bloc???? Perque em sembla que no tens ni idea del que estas parlant!!!
Tal com diu l'Aleix, aixo tansols es un detall, un regal per una bellissima persona, de les millors que hem arribat a coneixer aquest viatge.

La veritat és que jo cada dia que'l miro penso que és el millor que l'Aleix li podia haver regalat

Aqui n'hi ha un que esta totalment satisfet del que hem fet.
Fins ara!!

Domènec C dijo...

Ibrahim: Tu pots pensar el que vulguis i quan vulguis, i opinar , pero ho fas sense coneixer a cap de aquestes persones.n'hi com són , n'hi com pensen. Flipu amb tu colega!

Si estas amargat o putejat , no ser... mira-ho de solucionar, peró no ho paguis amb els demers!!

medita amic !

Joan dijo...
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
Joan dijo...

Ibrahim, no has entès res. Ho sento per tu, pobre noi.

Laura dijo...

Un consell d'una que ha viatjat el que no està escrit: aneu deixant que qualsevol desconegut us agafi les maletes i us acabaran repatriant en roba interior.

Lola dijo...

Bon dia i Bones Festes a tothom; aquest Nadal l'amic invisible m'ha portat un regal fantàstic: L' Ibrahim. Dec haver fet molta bondat, em meravella veure gent tant preparada, doncs al meteix temps són crítics de cinema,grans coneixedors de la política social, etc..etc... M'agradaría apuntar-me a uns quants cursos d'aquests, doncs diuen " que el saber no ocupa lugar"; jo només se ben fet la meva feina i a mida que em faig gran penso que cada vegada en sé menys.
Fantàstic Ibrahim continua estudiant i si no et sap greu envia'm l'enllaç d'on has fet els cursos, jo també m'hi vull apuntar.
Per cert , la meva incultura no te fronteres, qué vol dir jouariu?
De totes maneres a tots ens ha fet feliç la l'alegria de'n Murat al veure la pel.licula.
Cágate lorito. Fàtima.

Ferran Guerrero dijo...

Havia perdut el fil, i la Lola en el post de New Zealand m'ha fet tornar.

Ibrahim- Crec que no has entes el missatge, em sap greu, aquesta manera d'intentar rebentar algú no l'entenc, i mes desde l'anonimat, es pot criticar pero de manera constructiva.

Bueno cadascú amb lo seu.

Aleix com sempre magnific, estem en contacte i ens veiem el cap de setmana.

Joan dijo...
Este comentario ha sido eliminado por el autor.