How are you all doing? Aquesta es una de les curioses maneres que la gent d'aquest pais ultilitza per saludar-te. En fi, que es comptes de un simple "hola" et pregunten com vas, o que fas... en realitat no esta tant malament. El que passa es que no esperen resposta, pero nosaltres contestem i preguntem, la qual cosa els descoloca una mica.
El mes sorprent d'aquest "primer pais" del mon, es la falta de conectivitat que tene amb la resta. Ni cobertura telefoncia, ni conexio a internet, res de res... a la India, a cada raco tenien un ciber cafe i en 2 mesos no ens vam quedar sense cobertura al telefon. Aqui hem estat mes de 5 dies sense senyal, i hem atravessat deserts i muntanyes en busca d'internet.
Vam aterrar a San Francisco, i vam estar 3 dies per lligar el tema del transport. Per una banda vam comprar un Plymouth Voyager pels 3 mesos en aquest pais. En el tipic descampat ple de costxes d'ocasio... tot un tipic. I despres hem llogat un cotxe per viatjar aquest mes de overbooking. Un Chevrolet Malibu! iujuuuu!
De la capital xicana vam anar a Yosemite valley. Les llagrimes als ulls d'aguns deixaven clar que la ilusio de veure El capitan, Half Dome o el Midnight Lightning eren enomes, un somni de molts anys fet realitat en quatio de minuts. El dia seguent ens vam llevar a les 6am i vam poder entrar a acampar al famos Camp 4, on els millors escaladors de la historia han estat vivint durant anys. i alguns encara hi viuen. Doncs aqui hem estat, on la historia de l'escalada lliure s'ha esculpit en les millors decades hippies. Peace and love brother.
D'alla ens hem mogut, uns a Bishop i els altres a Sequoia Park. Tots 2 llocs meravellosos. D'aqui 2 dies ens tornem a trobar tots a Las Vegas, l'antitesis de tot el que proclamem.. pero per fer-ho hem de tenir arguments i l'experiencia d'haver-ho vist per parlar-ne en primera persona. Ptser una partideta la ruleta si que fem... jajaja. A veure si el bon karma acompanya.
El mon "desenvolupat", el pais dels somnis tant adorat per aquells que han sigut maltractats i oblidats com a persones durant anys. Coses que mai entendrem. Com un cubano porta una samarreta amb un aguila i la bandera de les estrelletes? En fi... Les taques de sang que han deixat pel mon ens tiren una mica enrera al endinsar-nos en ela seva no-cultura.
Pero no generalitzem. Per sobre de tot estem oberts. Hem rebut molt bones companyies, ajudes i trobades. Seguim oberts, atents i receptius. Els indis immigrants els nostres amics. Els sudamericans, els texans, els de la costa oest o est, els de ciutat, el que porta una arma a la butxaca, els catolics, els protestants, els republicans i els democrates, els que van a favor de la pena de mort, els que nosmes menjen fast food, el hippies atrapats als 60, el marginats que viuen al carrer, els neo-cosmopolites, tots... tots som del mateix lloc, i cada vegada la gent ho veu mes clar. TOTS SOM DEL MON.
(fotos en breu, quan es pugui)
Un peto i fins ARA.
Estem molt be.
Us estimem, es clar.
martes, 17 de agosto de 2010
Suscribirse a:
Entradas (Atom)