lunes, 15 de noviembre de 2010

Welcome

"Welcome Nomadas": A l'arribada de l'aeroport de Barcelona es podia llegir unapancarta que deia això. Ja hem arribat, ho hem fet. La famosa volta al món, en 274 dies, en un obrir d'ulls per no tancar-los mai.






























Aquesta última imatge és la que veig ara cada matí. Ja no obrim la cremallera de la tenda per tastar amb la nostra pell la temperatura del nou dia, ja no fem el tè amb el fogonet, no correm per agafar un bus ben carregats, ni tampoc patim per haver de menjar aquesta nit. Tot això ja ho hem fet, ja està après, és nostre.
Sobre la taula, 38 hores grabades, apilades una sobre l'altra esperant que algú les miri i decideixi recordar. 274 dies de la nostra vida, reposant a l'habitació després del llarg viatge, intentant ordenar les anècdotes per tal que la gent les entengui ben bé.
Aquest blog continua.
La pel·lícula és part del viatge, i el viatge no s'ha acabat encara.

20 comentarios:

oscar dijo...

Que bo tenir-vos aqui tant aprop,i poder escalar un altre cop amb vosaltres!

Fina dijo...

M´agrada que donguis senyals de vida,se que encara esteu sobre un núvol i costa d´aterrar però tinc ganes que ordeneu el vostre viatge i ens expliqueu cosetes que segur que ni han moltes.
Els pares també ens estem adecuan a la nova vida,la vida amb vosaltres,tot a poc a poc ,se que no teniu presa,procurarem ser pacients i deixar el vostre espai lliure.Us Estimem com sempre.
P.D Ja tinc ganes de veure la peli!!!!!!!!!

Ferran Guerrero dijo...

ja veig que la pregunta de l´altre dia ha obtingut una resposta. M´ha agradat molt, ja saps mica en mica i tot es possa a lloc.

Ens veiem dintre de poquets dies.

Alba Vilardebò dijo...

crec que tots esperavem aquesta entrada amb candeletes.. les cintes de video t'esperen a tu Alejito! Benvinguts un cop més nòmades!
Tinc moltes agulletes!

sd dijo...

Awesome photo's. Glad you guys made it back safe

Dany, Maki, Nacho y Tato. dijo...

me alegro que ya esteis aqui,haber cuando coincidimos y nos hechamos unas risas ha cuidarse animalessssss.maki.

Lola dijo...

Es veritat, ja han aterrat a l'aeroport del Prat i ara han de fer la part més difícil; han d'aterrar les seves ànimes i posar en ordre els seus records,ha de ser difícil després de tant temps. Nois, sóu capaços d'això i de molt més, ho aconsseguireu , de mica en mica; i nosaltres també us espererem de mica en mica; però mentrestant tingueu ben segur que US ESTIMEM.

Eva Navarro dijo...

Hola amors
Em quedo amb la frase
"en un obrir d'ulls per no tancar-los mai"

Necessitareu temps per aterrissar i saber com voleu viure...però això sí, amb els ulls ben oberts!

Una abraçada ben forta als 3! estem aquí pel que calgui, i si cal anar un dia d'acampada i fer café amb el fogonet....doncs m'apunto!

petons guapos!

p.d. jo també tinc agulletes alba! això de ser escaladores....jajjajaaj peto!

Joan dijo...

Destapar el cassette en comptes d'obrir la cremallera de la tenda, obrir l'ordinador en lloc d'encendre el fogonet, visualitzar la feina filmada i ja escalada, afegir-hi la millor música en comptes de cantar "boig per tu", condensar les 34 hores en una estona per no oblidar-se'n, pacientment fer créixer el fruit d'aquest part, d'aquests nou mesos, i mostrar la part visible del que heu viscut. Fer-ne el projecte que un dia, a "La Salle", presentàreu davant 400 persones.

Reserveu butaques a primera fila pels Nomadas d'aquí que us vàrem acompanyar en tot el part.

Petons en l'espera.

Jaimito dijo...

Doncs si. Ja hem tornat pero costa adaptar-se a aquesta vida que feia 9 mesos haviem deixat enrera. De mica en mica ens anirem posant a to i tornarem a la "realitat".
Aleix, quantes dius? 38hores? La feina que t'espera!! Prento amb paciencia, pero fes un trailer ben guapo, carinyo!!!

Un peto a tots!!!

Dany, Maki, Nacho y Tato. dijo...

met bestiaaaaa que ganas de verte ja ja ja.... supongo no,estoi seguro que tienes cientos de historias que contar haber si me curo de lo mio y quedamos cuidate vixajoooooo...maki

Anónimo dijo...

" Ostiiii!! quin bon rollo veure post nou!!!! "

No ser que mes possar ... sou uns cracks! Del primer a l'últim !

simplement increible! :)


Domènec

Carme dijo...

Bon dia .quina alegria veure bloc nou ,ja es trobava a faltar ,ALEIX tens una bona feinada per fer ,però ja tenim ganes de veureu, veig que algú ma pres el meu ‘’anonimo’’ a mi amb tocarà fer la feina llarga, val família jo com sempre vaig a buscar el pa.... que tingueu un dia tranquil. Petons i fins ARA

txetxu dijo...

eeeei família!!...que no havia vist el post!!

molta feina embolicada amb moltes experiències....tb tindrà la seva part bonica Aleix.....jeje

La Marteta està guapissima!!

baldufa dijo...

També us hem seguit gent que no us coneixem personalment. El que heu viscut es brutal, i no es gens estrany que costi fer-se a l'idea d'una nova (o vella) vida. La peli tambè l'espero amb momtes ganes, però com el bon vi s'ha de treballar amb temps, tendresa i carinyo.

Una gran vivència, quina enveja mes sana que em feu.

benvinguts nomades!!!

Anónimo dijo...

Boiresventada, esta enyorada os troba a faltar ,on sou gent??? QUE SENTIU BONA OLOR????

Ferran Guerrero dijo...

El millor la foto de la LOla de perfil, brutal,

Lola dijo...

Ei ! no sé que passa però tinc problemes amb les gallines i galls.
Si Carme, m'estic preparant per les eleccions, el que no sé ben be és per a qui he de fer la propaganda; de moment he començat per la foto; si més no que em votin a mi; al menys us puc assegurar que ni dic mentides ni faig promeses falses.
Va, voteu-me " la Lola For Presidenta".
I a més us estimo AMORS MEUS, hi ha millor propaganda?
Fins diumenge.

Fina dijo...

Molt bona la foto LOLA.
Jo et voto,ja tens un vot i si et falta gent a la lliata pots comptar amb mi(faren un bon equip).
Carme ja sento l´olor,el veure ja està a la nevera i el dinar a mitg fer,serà una gran trobada.
Carme ara falta la teva foto,així no seràs anónima,tindràs un perfil.
A tots fins diumenge,esperen que no plogui.
PETONS.

De Mochilero dijo...

Aupa,
Me gustaría contactar con Jaume, Domènec ó Aleix para una entrevista de radio.
Un saludo.
Andoni
eguzki.demochilero@gmail.com