sábado, 30 de octubre de 2010

Hueco, Thanks!

Hueco Tanks. Quin nom. Només sentir-lo ja em fa mal tot el cós. Quin paradís. Tot plegat ens fa pensar que ha sigut una bona cloenda, un bon últim lloc per visitar. Hem conegut gent fantàstica, com en Sam i l'Ana, o en Dave, Trevor, Emilia i Ty. Una família que ens ha acollit al rancho com si no fóssim campers, com si ens coneguéssim d'anys enrera.




Els últims dies allà era com estar a casa. Cada nit feiem un sopar junts. Avui cuinen uns, demà uns altres. Avui menjar francès, demà americà i l'altre una paella o una truita de patates. I això, partint de la base que els campers no poden entrar a la casa, doncs ens fa sentir com de la família. Compartint nevera, àpats i converses llargues fins la nit.




També vam poder gaudir, gràcies a l'Ana i al Dave, que són guies del parc, d'un tours per nosaltres increíbles. Ells ens volien ensenyar el millor del lloc, i nosalters estàvem encantats de seguir-los i de que ens portéssin als llocs que sempre haviem somiat per veure. The Flame, Esperanza, The Feather, Full service, Slashface, Nagual... un seguit de boulders mundialment coneguts que vam poder tocar i probar nosaltres mateixos.




Si tothom ens coneixia per alguna cosa era pel fet de no descansar. Ens veien aparèixer i ja deien: "Mireu, els catalans que no descansen mai!" "Porten aquí 2 setmanes i només han descansat un dia". Ells, pel contrari, escalen 2 dies i en reposen 2. Nosaltres ja reposarem a San Francisco! - els hi deiem-. És difícil deixar escapar un dia allà, hi ha sempre coses noves a veure,a probar. Nous projectes, noves obessions. I no ens podem queixar, ens hem endut un bon sac d'encadenaments a la butxaca.




Hem aprofitat per grabar les últimes cintes d'escalada. Aquesta vegada, a més, hem grabat amb en Sam i l'Ana, locals de la zona i uns dels escaladors més forts dels últims anys. Grabar amb ells va ser fantàstic. Era difícil mirar a través de l'objectiu quan davant teu estàven fent aquelles meravelles. Es van sentir còmodes, de manera que al acabar de grabar el primer, en Sam em va dir si en volia grabar un altre. Oi tant! Els que ell vulgui, jo no em cansaré.




Els dies anàven passant, i de cop i volta, ens vam parar a comptar i només teniem 2 dies més allà. Dos dies? Només escalem 2 dies més? Després de tant temps viatjant i escalant, el teu cap esborra que hi ha un final. Tot sembla infinit. Marxem d'aquí, però anem allà. Ara ja no és així.





I el dia va arribar, si, exactament 2 dies després de posar-nos a comptar. Dilluns al matí carreguem el cotxe per fer camí a San Francisco. Davant nostre uns 2000km (1200milles). creiem que ho podem fer en 2 dies, mil i mil. El primer dia tot va sobre rodes. Just sortint del Paso ens fan un control de frontera, per tots els conflictes de Mèxic. Ens hi tenen una estona, amb el gos, les pistoletes i les cares de bona gent. Però no troben armes de destrucció massiva. No son de la Yihad, van bruts, però no son terroristes. Passem.



Parem al parc nacional de White Sands. Una part és on fan proves de les seves bombes nuclears, i a l'altra, han reservat un d'aquest espai preciós, de dunes blanques, perquè el public el pugui gaudir una mica.



La carretera continua. La primera nit dormim a algún lloc, al mig del desert, ben de nit. L'endemà ens llevem abans que surti el sol i seguim la marxa. Som optimistes. Podem arribar avui mateix a San Francisco. Tenim molt troç per fer, però al llevar-nos dora, la possibilitat és factible. Poca estona va durar l'alegria. El cotxe va dir prou, "hasta aquí hemos llegado!"
Tots tres sabiem que allò no pintava gens bé, que el pobre ens estava deixant al mig del desert, lluny del nostre objectiu, sense un poble on trobar ajuda. Poc a poc arribem a un càmping solitari, on trobem ajuda de mans de dos germans que en els seus temps també havien viatjat. Ens remolquen fins un poble on hi ha un mecànic. El mecànic ho té clar. Ens demana 2000$ per arregalr-lo, de manera, que sense pensar-ho ni un moment, li deixem el cotxe allà. La resta del viatge, amb autobús.



Amb 12 hores som a San Francisco. El viatge no ha estat malament, hem pogut dormir una mica, tot i que els busos de Asia eren encara més còmodes que aquests. Hem arribat a la cita, al Reel Rock Tour 2010. És un festival dels films d'escalada més representatius de l'últim any. Hi teniem moltes esperances posades, i és potser per això, que els primers films ens van decepcionar una mica. La segona part, va ser diferent. Tenien guardats els millors audiovisuals pel final.




I aquí som, aquí seguim. A la Mission de San Francisco. Al cor de la ciutat. Ens hem trobat amb la Marta, una amiga de Sant Cugat que ha vingut un any a estudiar aquí. Així que anem tots plegats a fer una mica el guiri pels molls de les foques.





Hi ha moments que sembla que estiguis a la sala d'espera del metge, esperant que et faci passar. Esperant que t'obri la porta i t'embarquis en el vol de tornada. Però no hem d'esperar, simplement hem de viure aquests últims dies, com a últims però viure'ls també com a únics.

Ara és el moment on se suposa que fem les reflexions finals, però no serà així. Ja us les farem cadascú de nosaltres, asseguts a taula, amb un quinto Estrella i cara a cara. Que les expressions facials no tenen desperdici.

Aquesta frase escrita al terra del passeig marítim ens ho diu ben clar. Ho tenim aquí mateix, és nostre.



Fins ARA

62 comentarios:

oscar dijo...

OHHHH!!!!Quin post, i quines fotos!Pero el millor de tot és que ara no anireu allà! Ara vindreu AQUIIIIIIII!!!
Bon viatge de tornada, i ara si que fins ara!

Fina dijo...

MOLTISSIMES GRÀCIES GUAPOS!!!!!!
Això si que és un final de película.
Les fotos i el vostre escrit.
Es maravellós que després de tant temps encara teniu les mateixes ilusions que el primer dia ,això m´agrada .Senyal que tot ha anat perfecte i teniu un munt d´amics per tot el món.SOU COLLUNUTS.
Però Nois nosaltres també volem gaudir de la vostra companyia.
Així que ARA TOCA AQUÍ!!!!!!!!!!!
US ESTIMEM. US ESPEREM.
FINS JAAAAAAAaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!!!!!!!!!!!!!

Lola dijo...

Bon dia,bon dia ,bon dia; tenía el covenciment que al llevar-me un dia trobaria un blog nou; i així ha sigut. Com us envejo aquesta capacitat que teniu de fer amics, això és fantàstic......
Les fotos precioses com sempre, m'ha semblat una pedra una mica granelluda, però jo no hi entenc.
Descanseu i exprimiu San Francisco, que no us en adonareu i ja sereu a l'aeroport i després un altre; però i després? primer pares i mares ,germans,amigues, amics: tots amb llencols perquè els Kleenex no seríes suficients.
I després, la segona part del vostre gran somni ,paciència, pau i tranquil.litat; converses en veu baixa i petons a les puntes dels dits; alguna estrella i potser també un patxachan.Caminar per llocs coneguts i trobar els amics que s'han quedat aqui; tot és diferent,els carrers es fan estranys i els amics potser també..
Però és per això que porteu la motxilla plena, ara sabeu mirar, parlar i comprendre; i el més important:ESTIMAR , com vosaltres mateixos no us pensaveu que sabríeu fer..
La vida és llarga i fantàstica, i entre tots la hi farem més.
Us esperem, i........us ho havia dit mai? Us estimo AMORS MEUS.

Laia Nadia dijo...

bon dia! osti quina sorpresa trobar aquest post! MOLISSIMES GRACIES NOMADAS!
Els dies es van fent llargs xo la tornada curta, cada dia amb mes ganes d'abraçar-vos! Us estimo!

Joan dijo...

Bon dia Nomadas!!! aquí hem canviat l'hora i plou a bots i barrals, però despertar-te amb post nou, és com si hagués sortit el sol. Gràcies per les vostres paraules i fotos, que no tenen desperdici. Visca Hueco Thanks! Tots esperàvem aquestes meravelloses notícies vostres.
M'alegro molt que hagueu fet aquesta família d'escaladors, realment esteu esprement la taronja fins el darrer moment, bravo per vosaltres!
Ara sí que comencem a comptar les hores, prepareu-vos per compartir i compartir.
Apa campions aprofiteu aquests dies a SF per fer pells i reposar que podeu arribar en forma.
Molts petons i abraçades.

Carme dijo...

Bon dia ,boireesventada esta dormida, ahir la varen fer anar a can BARÇA ,sort que el partit vaser chulu ,però llevar-te amb la LOLA que et dona una bona noticia es una passada , el bloc com ja estem acostumats PRECIÓS , . Espero que tot ho tingueu a punt per que JA ens toca a nosaltres de tenir-vos, les ganes ja poden mes que nosaltres , estem impacients ,aquí també a plogut però ara a parat, es igual avui em toca un dia tranquil que em far falta ,porto molts dies fen maces coses i , el cuerpo no da pa tanto,

I DEMA FESTAAAAA, PETONS I FINS ARA A TOTS

txetxu dijo...

post brutal, escrit i vivències espectaculars, i fotos....amazing!!

us veig per un forat fent una truita de patates, us veig per un forat parlant amb ianquis, indis, thais, new zealandesos.....us veig per un forat escalant amb anònims, amb bons escaladors......us veig per un forat anant a escola amb la Lee i les seves amigues, us veig per un forat rient amb molta gent, us veig per un forat fent fotos, rebolcant-se per terra per agafar la millor instanànea......us veig per un forat donant-li al play.....us he vist per un forat a vosaltres 3 rodajats de gent, de bona gent

aquests 9 mesos us he vist per un forat

fins ara!!

Ferran Guerrero dijo...

is amazing.

Fa una estona baixo de disenyar nous models, de inpregnar-me de resina amb una nova textura que m´ha fet enlairar-me fins al sete cel, hem dinat i aqui soc ara llegint i flipant amb les fotos.

La meva sensació es de tristor, com el dia que vau marxar i ens vam acomiadar, vaig plorar, ara torno a estar trist s´acava aquest tour, en part el vamfer amb vosaltres, primer a traves dels mails i del blog i despres durant el mes que vam compatir tenda i matalas, s´acaba per vosaltres i per nosaltres.

Content perque els meus amics-soci-companys de viatges i escalades-de trompas- i sopars- de projectes, tornen a estar junts.

Proxima estación aeropuerto del prat, ens veiem dintre d´una estona

Alba Vilardebò dijo...

Per uns moments he sentit la nostàlgia.. com si fos jo qui acabés un viatje... el que heu viscut és tan gran... noto una petoita pressió al pit que em diu que això s'acaba... i és com si aquest viatje l'haguessim fet tots.. (tant de bò! jajaja)
Ens veiem ARA... i no m'en faig a la idea!
No m'en faig a la idea!
Fins ARA!
T'estimo Aleix!

Alba Vilardebò dijo...

per cert! la Marteta molt guapa! M'ha fet molta ilusió!

Oriol Quo dijo...

Weeeeee!!! És fantàstic saber que en un petit no res, ja tornarem a compartir equipatge amb vosaltres aqui a la Plana...
jejeje... Aqui ja us esperem amb les maletes apunt!!

Una abraçada!!!!

Joan dijo...

Nomadas, tornem a fer un petit homenatge a "la blava", tot recordant en Miquel.

De "La Fàbrica"
COMPTES CLARS

Jo el que puc dir és que dos i dos són quatre
i que, del meu record,
el sol sempre ha sortit del cantó de llevant.
Quaranta-dos anys no són pas quatre dies
i una dona i dos fills
són una dona i dos fills.
Doncs be, que algú m'expliqui,
entenedorament,
els beneficis que em reporten
els incentius i les hores extres
i em moriré tranquil:
paraula d'home.

I que la Lola em disculpi que li hagi pres la paraula d'en Miquel.

Nomadas d'aquí i d'allà, ara que ens ha deixat en Camacho, més que mai val la pena recordar als que varen lluitar per la dignitat dels treballadors.

Petons al Barri de Misión i a la nostra terreta, a tothom amb esperit Nomada.

Aleix dijo...

Happy Halloween!

Ahir vam estar a la famosa festa yanki. I no hi ha res com les castanyes i els panellets. El foc, la companyia i la ratafia.

Demà podem fer Skype. Teniu-lo conectat i quan ens llevem us truquem. ok? suposo que serà després de dinar vosaltres. Si ara tornem a estar a 8h de diferència, doncs sobre les vostres 17h.

Quants numeros, quant temps, ui ui ui... ARA.

fins ARA

jordi Claret dijo...

Res de que s'ha abcabt el viatge!!! ara en comença un de nou!! això serà un no parar, segur!!!

Molta il·lusió de veure'us...i la Marta, he flipat! clar, és que no hi queia!! petons Martaaaa!!!

És veritat que sembla que algo s'acabi però tot depèn de vosaltres, de nosaltres, de tots que això duri i duri, sense parar...aquest és l'esperit que s'ha de portar!!

Bé, avui us deixo avui de fotre la tabarra aviat que encara estic little ill....espero poder venir demà al dinar Nòmades d'aquí!! Tot depèn de com em llevi...ja su diré algo!! per poc que pugui vinc, oh i tant!!

Aleix, Domènech, Met,...un plaer haver-vos pogut seguir d'aquesta manera tan espècial. Ens veiem aviat!!

Una abraçada per tothom!!!

txetxu dijo...

...estic empatxat...

Fina dijo...

Acabo d´arrivar , i he pogut llegir amb tranquilitat el vostre regal.
Som els vostres pensaments i de debó m´han agradat moltíssim.
En Jaume i jo si que estem "ORGULLOSOS" de tenir amics com vosaltres i per mi en considero una persona " RICA-AFORTUNADA I D´ENVEIXAR" només per els grans amics que tinc,això no ho pot dir tothom, " JO SI "
NOMÉS DIR QUE US ESTIMO!!!!!!!!
i que aquí teniu una casa(vostra) i uns amics per sempre.
Gràcies FILL MEU per tot el que tu m´has ensenyat durant tots aquests anys , he aprés a estimar com mai,tenir un fill com tu et dona ganes de viure , d´estimar i sobretot ara de CRIDAR BEN FORT " SI, TINC UN FILL,MOLT BEN PARIT I L´ESTIMO MOLTISSIM"
AMICS DEL MEU FIL " NOMADAS " no sou els seus amics,sou els seus germans i sou els MEUS FILLS.US ESTIMO MÉS QUE L´INFINIT.Gràcies per viure aquesta experiencia amb ell,compartir tots els moments , bons i dolents i deixar que nosaltres entren a la vostra vida
i formar part d´aquesta FABULOSA FAMÍLIA.
Això no acaba aquí,no.Ara començarà una nova etapa,la tornada,la vida un altre cop junts,però sense deixar la família,els lligams son tant forts que igual que vosaltres tindreu "sindrome" anyorança de vosaltres,nosaltres també hem fet un viatge,tots plegats.
Avui ha set l´últin¡m dinar,no l´últim no el derrer,mai és l´últim.
El derrer sense vosaltres,però ara vindran més i la família aumentarà,ARA SEREM TOTS!!!!!!!!!!
FINS JA .
NOMÉS DIMARTS-DIMECRES I ELS NERVIS FINALS.
NOIS ESTEM COM FLANS!!!!!!!!!!!!!
PETONSSSSSSSSSS!!!!!!!!!!!!!
FINS DIJOUS,NO FEU TART,SIUSPLAU!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Carme dijo...

Bon dia : avui amb la potencia que dona portar DOS corts al pit , començo el dia , primer FINA I JAUME que tingueu un dia feliç i tranquil, JORDI que els viatge et vaguin molt be , i no tardis 9 mesos ,que et trobarem a faltar,

Família un dia FABULÓS ,ENS HO VAREM PASAR MOLT MOLT BE.

ALBA un plaer molt gran de estar amb tu ,va ser molt divertit ,llàstima que algú ........ no balles, però va ser un dia molt guapo , espero con i siguem tots repari-ho , comesa a demanar un dia de festa.

Val família de tot arreu ,tinc que anar a buscar el pa, Joana no pategis que no me’n descuido ,un plaer eversos conegut , ara a pencar que la setmana es curta ,no se si ho sabeu?????? Boireesventada te molta feina ,afortunadament,


Moltsssssssssssssss petons i fins ara ,que ara si que es de debò. Ja vaig tart...........

Lola dijo...

Fina I Jaume: MOltes Moooooltes Felicitats, que per Molts Anys pugueu disfrutar d'aquest meravellòs fill que teniu, i perqué no, de tots els seus amics.
Jaume, no et barallis més amb l'ordinador ,donc ara que torna en Jaume ja us el podreu posar a la vostra habitació; l'ordinador vull dir, no ens agafem el part massa al peu de la lletra.

Nòmades, gràcies per L'Skype d'ahir encara que estessiu una mica envoirats, si us afanyeu a tornar encara queda coca d'ahir.
Agafeu-vos el viatge amb calma, i no patiu que ens trobareu a tots allà.
Moltes gràcies a tothom que va venir ahir a casa i sobretot per la feina que va portar feta. Un gran regal.
Ara ja ens queda poc per dir; només començar a pensar en el nom del blog nou.Elgallilestreslloques.blogspot.com.
Be,us ho tornaré a dir: Us estimo AMORS MEUS.
Fins dijous.

Ferran Guerrero dijo...

Bon dia familia.

Moltes felicitats Fina i Jaume, per el vostre aniversari, cada vegada queda menys per donar a llum o per veure la llum, aquella del aeroport.

Bueno tots estem una mica impacients, les mares teniu que netejar les habitacions, enllestir el llit, que el nado ja arriba.

Vinga que aixo ja toca a al fi.

Alba Vilardebò dijo...

FAMILIA!
Ahir a la Floresta n'hi havia dos de ben empatxats... m'imagino que igualment a Vic, la Garriga i Sant Cugat...
Va ser genial la castanyada amb vosaltres!
Per molts anys Fina i Jaume.
I ARA si, fins ARA GERMANS!

txetxu dijo...

felicitats Fina i Jaume!!....sou molt grans!!

això s'acaba i comença una altre cosa, que tb disfrutarem!

fins dijous!!

Fina dijo...

Començo el dia tocant de peus a terra,ahir va ser un colapse. VA SER GENIAL!!!!!!!!!!
En trobo tambe amb vosaltres que es com si us conegés de tota la vida,em pasat de tots colors junts i això no es pot perdre de cap de les maneres.Si farem un blog nostre per estar sempre en contacte , i sobre tot un dinar de tant en tant que son SUPER GUAIS.
DONAR LES GRÀCIES A TOTS VOSALTRES "AMICS" "US ESTIMO"
ALBA ETS PERFECTE,ETS AUTENTICA,ETS COM ET DEIA EN JAUME "UN TERREMOTO"
JORDI BON VIATGE I PENSA EN LA TEVA FAMÍLIA D´AQUÍ,QUE TINGUIS ÉTXIT TOCANT EL TEU INSTRUMENT,ENS VEIEM!!!!!!!!!
EVA FÉS TOTS ELS PIPIS I TRANQUI QUE DIJOUS ES JA!!!!!!!!
TXETXU EN DEUS UN BALL " T´ESTIMO"
JOANA UN ORGULL CONEIXE´T TENS DOS DIES MÉS PER AGUANTAR LES NEURES DE LA TEVA AMIGA, PACIENCIA JA S´ACABA.
FERRAN I LAIA QUE US PUC DIR QUE NO HAGI DIT JA," QUE AMB NOSALTRES TENIU UNS AMICS (I SI EM PERMETEN ELS VOSTRES PARES) TENIU UNS PARES ADOPTIUS.US ESTIMO!!!!!!!!!!!!
US DEIXO PER EL FINAL,PERÒ VOL DIR ELS PRIMERS, PARES EL NOSTRE VIATGE,LA NOSTRA AVENTURA JA ESTÀ A LA RECTA FINAL.
PENSO QUE EM APROBAT AMB BONES NOTES. JO A TOTS QUATRE US DONO UN EXCELENT PER AGUANTAR TOT AQUEST TEMPS I PER FER-NOS COMPANYIA.
TOTS ENS EM ANIMAT MUTUAMENT I AQUÍ ESTEM,ELS NOSTRES PENSAMENTS JA ESTAN A L´AEROPORT. US ESTIMO I FINS DIJOUS.
NOMADAS JA VEIEU QUINA GRAN FAMÍLIA QUE TINC, M´HA TOCAT LA LOTERIA!!!!!!!!
DOS PREMIS: UNS FILLS FANTÀSTICS I UN ALTRE PREMI UNS AMICS DE VERITAT,D´AQUELLS QUE HI HAN POCS, IAQUESTS ELS TINC JO.
2 DIES,2 DIES ,2 DIES!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Eva Navarro dijo...

BON DIA FAMILIA!

ahir no em trobava gaire bé i avui segueixo empitjorant... espero aguantar almenys fins dijous! ;)

Em va saber greu no poder estar en plenes facultats ni energia per disfrutar A TOPE de la festa i sobretot perdre'm el moment dels regals....per cert, molt maco el cor Laia GRÀCIES ets un amor!!! i lo de posar cites del blog va ser molt xulo
Fina i Jaume, espero que us agradés l'album!
Pares i amics nomadas, ahir no us ho vaig preguntar però suposo que esteu tots supernerviosos!
jo ho estic!

Espero el dijous, i pensant en aquests mesos, no puc fer més que estar agraida. Crec que, apart dels tres nomadas, tots hem viatjat a la nostra manera i hem aprés coses, i sobretot ens hem aventurat a coneixe'ns i a estimar-nos.
MOLTES GRÀCIES pel carinyo!

una abraçada
eva

Aleix! Met! Domenc!
fins ARA!

Eva Navarro dijo...

BON DIA FAMILIA!

ahir no em trobava gaire bé i avui segueixo empitjorant... espero aguantar almenys fins dijous! ;)

Em va saber greu no poder estar en plenes facultats ni energia per disfrutar A TOPE de la festa i sobretot perdre'm el moment dels regals....per cert, molt maco el cor Laia GRÀCIES ets un amor!!! i lo de posar cites del blog va ser molt xulo
Fina i Jaume, espero que us agradés l'album!
Pares i amics nomadas, ahir no us ho vaig preguntar però suposo que esteu tots supernerviosos!
jo ho estic!

Espero el dijous, i pensant en aquests mesos, no puc fer més que estar agraida. Crec que, apart dels tres nomadas, tots hem viatjat a la nostra manera i hem aprés coses, i sobretot ens hem aventurat a coneixe'ns i a estimar-nos.
MOLTES GRÀCIES pel carinyo!

una abraçada
eva

Aleix! Met! Domenc!
fins ARA!

Joan dijo...

Gràcies a tota la família Nomada per la companyia que ens féreu ahir! Va estar una festa especial amb vosaltres, sou fabulosos!

Els millors desitjos de felicitat per la Fina Xancleta i en Jaume Perico, aquesta parella d'amics que un viatge ens ha regalat. Que els anys propers sigueu encara molt més feliços, us ho mereixeu!

Petons amb gust de panellets per tothom.

Jaimito dijo...

Bon dia familia.
Ahir no estavem, i vosaltres estaveu massa. Nomes es sentia que merder i soroll per l'ordinador. Llastima, pero ja veic que us ho vau passar molt be. Fantastic.

Moltissimes felicitats pares!! Ja 25??? Si que passa rapid el temps. Us desitjo felicitat i prosperitat, que per molts anys ho pogueu tornar a cel.lebrar.

Familia, quins nervis. Avui som dimarts, demà dimecres, i dijous...
Fins ara!!!
Us estimo!!

P.D.: Moltes gracies Carme i Domenec, i tots els que vau participar en el regal. Segur que va ser genial, ja tinc ganes de veure aquest album!!!!

Laia Nadia dijo...

eeiii!!! nomes quedo jo per dir la meva..... Pero que us puc dir que no hagueu dit ja vosaltres! Nomes que us estimo moltissim a tots i que ahir hi havia un bon kharma a l´ambient que era massa!
Jaume i Fina, que sigueu molt feliços any rere any i que... Com un dia va dir l´alba a la seva marona: "mama, t´estimo tant que es una pena que nomes en tingui una".... Doncs jo ara si que tinc la gran sort de tenir-ne dues (la meva marona biologica i la mare-pare-xancleta adoptiva!!).
Alba, ets bonissima, quin bon flow que dones!
Eva, m´enorgulleix pensar que tots porteu un bocí del meu cor!
Jordi, per molts anys i fins ben aviat! Que tinguis molt bon viatge!
Txitxi: aquest dissabte practiquem junts i ens muntem una coreogafia! Ets un crak!
Joan i Lola: sou increibles, ens hi vam sentir d´allo mes be!! El picapica immillorable!
Carme, Domenec, Maria iEdgar: gracies pels regals, res de pongos, son genials! Aquest dijous a ca vostra!!
Fina i Jaume: pares... Jijiji.... Us estimo!
Ah, i em descuidava en ferran: ets un pallasso! Smuaix!
Llepades per la Crema i la Rumba de part d´en Güllich i la Prana!
Salut familia!!!! Fins dijous!

txetxu dijo...

ostia, és que ahir apart de menjar......vaig riure infinit!...el ferran estava pletòric.....ungaa txaaa, uuummaalllaaaa....i xq no va veure gaire, que sino.....

i amb el Jaume(pare)....mare meva com ens burxem....jaja....ets molt gran Jaume, perico, però molt gran!ets autèntic!

sou tots una familia perfecte!

P.D: us prometo, ja se que no em creureu, que l'Alba a casa és tranquileta.....té un flow que no se'l acaba.....t'estimo!s

jordi Claret dijo...

Tard però allò que diuen que "més val tard que mai"...

MOLTÍSSIMES FELICITATS JAUME I FINA!!! fins els pròxims 25!!! que els disfruteu com sabeu..."una noche loca" i aquestes coses! jeje ep, però ara res de germanets pel Met que sinó tornareu a "viatjar" 9 mesos eh!!! jeje i amb un viatge de moment ja n'hi ha prou que això val calers!!! jeje SIGUEU FELIÇOS!!

Moltes gràcies per ser com sou Nòmades d'aquí i d'allà...genials!!! Tot perfecte, i mira que diuen que la perfecció no existeix!! doncs es veu que nosaltres ens hi acostem. La nostra unió...

Ara que hi penso es farà estrany tornar del meu "mini" viatge de feina i mirar el blog pensant en quina una en deuen haver fet aquells tres ... un acte relfex que ens costarà "esquivar". Aquí s'han viscut tantes coses!! Des d' històries d'Indis fins a Yankees!! tota una temporada de capítols llargs i amb ganes de veure'n més!! Ep, però ja ho vaig dir...aquí no s'acaba res de res, eh!! ara comença una nova pel·lícula...tenim sort, estem d'estrena constant!

Bé, jo demà, per si de cas, miraré per les terminals de l'aeroport a veure si ja estan per aquí amagats...us envio un senyal de fum si els veig!

Que vagi molt bé la rebuda i que sapigueu que jo també "estaré allà"!! amb vosaltres família!!!

Us envio fortes abraçades amb carinyo per tots i cadascún de vosaltres!!

Fins aviat...

Carme dijo...

Bon dia família ; que faré jo divendres abans de anar a búcar el pa’?????

Con es tancarà aquesta finestra a la família ‘???? ESTIC PREOCUPADA.......val avui tinc que anar a compra el pa ,i desprès a Barna. que tinc que compra una maquina de cosir nova , ja que no ens podem jubilar dons seguirem cosint, i necessitem maquinaria moderna ,NOMADAS ja falta poc per agafar el avio si no amb fallen les hores serà sobre la nostres 12-1 de la nit, con sigueu a FRANKFURT feu una trucadeta per saber com anem de puntualitat, sort que tinc moltes coses per fer i no tinc tems de posar-me mes ictèrica , ja ho estic prou BON VIATGE I FINS DEMA DEMA..........


Petons per tots , Jordi fins aviat, feu el favor de vigilar per els aeroports que reparteixen bombes ,i us miraran asta el forat de c..................l



Fins aviat a tots

Anónimo dijo...

Histèrica Histèrica Histèrica boireesventada volia dir Histèrica petonssssssssssssssssssssssss

Fina dijo...

MOLT BON DIA FAMÍLIA!!!!!!!!!!
AQUÍ ELS NERVIS SON CADA COP MÉS FORTS,POTSER?
Quin dia més llarg ens espera.
JORDI bon viatge,ens veien a la tornada,rés ja ,ben pasat NADAL.

Volia proposar una cosa si esteu d´acord i els Nanos ens deixem,aquest blog era d´ells,no?
pero quien se fué a Sevilla perdió su silla.!!!!!!
Fins que obrim el nou blog de pares i amics,podem continuar aquest per deixar les nostres primeres experiències, i explicar com va la nostra nova vida,ara tots junts.Ells si volem els hi poden deixar entrar,no? ja veuren.

Nomadas avui us toca volar!!!!!!!!!
Ja s´acaba la primera etapa i ara comença la d´els records,una nova adaptació i sobre tot viure amb nosaltres ,que ja toca!!!!!!!!!!
Ahir la iaia d´en Jaume en va dir que el primer que li dirà serà: " no marxis mai més tant de temps",pobreta ella també ha patit i la trobat molt a faltar.
1 Dia,1 dia llarguissim!!!!!!!!!!

Alba Vilardebò dijo...

Oh My God!
Només falta 1 dia! 1 dia! Qui podrà dormir aquesta nit??? No ho sé pas...
FINS DEMÀ A TOOOOOOOOOOOOOOOTS!

Fina dijo...

Ja torno ha estar aquí,son els nervis pre-part!!!!!!
Nomadas no se si encara heu tocat de peus a terra,no si si sabeu el que heu aconseguit amb aquesta aventura,heu aconseguit molt,moltissim!!!!!!
Sempre m´en recordo d´en Joan ,ell diu sempre la frase perfecte. " SOU UNA CARIRA DE TRES POTES,HI LA CADIRA DE TRES POTES NO ES TRENCA MAI".
Quina raó tens!!!!!!!
Un es el Mistic,es necesai amb un viatge com el vostre,però molt organitzador i amb un cor grandissim obert a tothom,l´altre si em perdoneu amb amor de mare es sencill,es bondadós,es una mica fleuma,penso que ho dona tot per els seus amics, i ara ve el Guay sempre es necesita una persona alegre,amb optimisme,feliç,sense preocupacions i aquests es en Domènec.
Heu fet el " TRIO PERFECTE"
US ESTIMO!!!!!!!!!!!

Fina dijo...

Prdó!!!!
Quan he parlat de la iaia d´en Jaume pensaba en totes les iaies.
Segur que elles "ells" han patit durant tot el viatge i segur que més d´un cop han pensat que degut a la seva edat potser ja no tornariem a veure als seus nets.
AVIS!!!!!! PER VOSALTRES DESDES VIC UN HIP,HIP,HURRA!!!!!!!!
JA S ÁCABAT I EN POCS DIES VEURE TOTS ALS VOSTRES ESTIMATS NETS.

Lola dijo...

Només falta un dia? Ara si que us prometo treuré la pols, aquesta tarda sen's falta.
I aquesta nit em ficaré al llit amb en Joan, la Rumba i la Crema; total: tampoc dormiré......
Família tota : Fins Demàààààààààà..............
Nòmades: ja sé que no us conectareu, però per si de cas: Us estimo AMORS MEUS.

Joan dijo...

Bufa! quina gentada que hi haurà aquesta nit al llit!!! Socoooors!!!

Dormir...? si allò semblarà un carnaval! les potes de l'una, el morro de l'altra, el llom de la tercera, quin embolic!

Família! us adoneu que ja podem comptar en hores? semblava que no arribaria mai! Si no ens foten a la presó els de l'aeroport, quin sidral que muntarem!!!

Deixeu-e que reparteixi petons molt tous pel viatge de tornada, que els serveixin de coixí. I als Nomadas d'aquí, perquè absorveixin els llagrimots. ah! jo també us estimo!

Aleix dijo...

Ens hem llevat ara, tranquils, però amb despertador. Son les 9:27, les maletes encara estàn per fer, l'habitació per recollir i la dutxa per fer srevir una última vegada.

Tranquils baixarem a esmorzar. Amb un somriure de banda a banda de la cara, direm bon dia a tothom. Ens veurem el cafè i observarem la gent que passa pel carrer, com dient a tots "adèu", fins la propera.

D'aquí 7 hores agafem l'avió, tranquils, ho hem fet tot.

Tranquilitat i bons aliments.
L'únic que esperem trobar al arribar.

ara si!
fins ARA!

us estimo

Joan dijo...

Nomadas d'allà, que aviat formareu part dels d'aquí, que aquests darrers moments de tranquil·litat us serveixin de catifa per trobar el camí de retorn.
A les cases procurarem que el caliu us aculli a l'estança més dolça, amb les finestres obertes perquè no us falti la llum i les portes sense pany, que tothom hi sigui ben rebut.
Ara sí que hem posat els rellotges compte enrera, que se'ns il·lumina el rostre. Com deien els meus avis, la farina a la pastera, per poder-vos fer el pa del dia.
Prengueu-vos cadascun un grapat de petons que us acompanyin en la tornada.

Fina dijo...

BON VIATGE NOMADAS!!!!!!!!!!
A´quí està tot preparat per el vostre retorn, a casa i a la vostra habitació només falteu vosaltres.
Demà tots junts (encara no ho puc creure).
ARA SI!!!!!!!!!!!!
NOMÉS UNES HORES si compto be
20h!!!!!!!!!!!
US ENVIO ELS ÚLTIMS PETONS VIRTUALS
MUA,MUA,MUA.

oscar dijo...

Una vegada més...bon viatge, i que tot us vaigui molt be!Un peto dels clecas.

Unknown dijo...

Ei, avui la Lola ma ensenyat el nou blog, perque no entenia que ningu escrivis, ja dic jo k no m'aclaro.
Gracies perque os em pogut coneixa a tots els papis dles Nomadas,ya els teniu aki amb un plis plas.
Felicitats per l'aniversari de ahir, Fina i Jaume, aixo de fer anys de casats es molt, bueno els ulls em cauen pero no volia anar a dormir sense dir la meva, jeje.
Dema sera 1 gran día, petons a tots

Carme dijo...

bon dia vaig acompra el pa ,fins ARA..........................

Eva Navarro dijo...

Bon dia!
No tinc paraules, tinc pesigolles a la panxa...
Fins ara mateix!

eva

Lola dijo...

Bon dia, m'he posat un rellotge que no corre. Cágate lorito.
Us estimo i us espero AMORS MEUS.

Fina dijo...

3h 3h,3h,3h!!!!!!!
Els de Vic ja venim.
Eva tinc pesigolles,pipi i moltes més coses,total estic com un flan.

Carla dijo...

Quants nervis que corren per aqui...... agafeu-los!!!! que s'escapen!!!

Nomadas, que tingueu un bon viatge!!!! i una molt bona rebuda, que d'aixó segur que s'en encarragarant les vostres families i amics!!!

avui es un gran dia!!!!!

Petonets per tots 3 i salutacions a tothom del blog!!!

fins ara i aqui!!!

Joan dijo...

NO PUC MÉS!!!!!!!!!!!!! Pipí, mal de ventre, tremolor de peus, respiració accelerada.... ME'N VAIG A L'AEROPORT!!!!!!!!!!

Nomadas, prepareu-vos pel petons que us hem de donar!!!!

Fina dijo...

Ja som a casa .
TODO BIEN ,NO PERFECTE!!!!!!
JA TINC EL MEU NEN!!!!!!!!
BONA NIT A TOTS,PARES I AMICS.

Carme dijo...

Bon dia família tota ajuntada... ja tinc el pa avui es mes tard ,però es culpa del Domènec pare ,que es lleva i la primeres estisores que toca li cauen i es talla ,i emb tingut de fer de infermeres de bon mati ,pero todo bien , el nen dorm ,mes que res per que ja va sortí ahir la nit ,encara le vist poc avera si avui el veig , mes estona,


Espero que ens veurem aviat ,que això no s’acabi , von cap de setmana .....petonsssss

Lola dijo...

Bon dia, ara feia temps que no se'm esborrava tot després d'haber-ho escrit.
Tornem a comenÇcar. Carme, ja m'imaginava que hauries anat a buscar el pa. Fina, li va agradar l'habitació al teu nen?, com va anar el berenar?. Aquí, un sopar tranquil, doncs tots estavem una mica cansats.
Moltes gràcies a tots els que varen venir ahir a l'aeroport a fer-nos companyía.Ara que ja són aqui, em sembla que encare els estimo més als MEUS AMORS.

Fina dijo...

Lola l´habitació be , ha dormir tota la nit desde les 10 fins a 1.30 i perque el seu pare la cridat per anar a dinar a casa de la iaia.
Al vespre me despertat i he anat a beure si era veritat que hi era , i si dormin com un angelet!!!!!!!
Carme el teu ja va començar a sortir ahir a la nit? Caray!!!!!!!
Els de San Cugat esteu tots be,soposo que ara després del part son un dies d´adaptació i com sempre.
MOLTS PETONS A TOTS I FINS ARA!!!!!

Alba Vilardebò dijo...

jo també sóc feliç!!!
tinc ganes de fer una trobada post nomada tots junts!

Joan dijo...

Des de la normalitat, els Nomadas a Sabassona! encara sembla que no pugui ser.
Vic, La Garriga i Sant Cugat, agermenats en el món Nomada.
Molts petons família!

Lola dijo...

Bon diumenge a tothom, el gall espero que vagi a buacar el diari.
Els nòmades ja no són ni a Turquia, ni New Zealand,ni a Hueco; ara em sembla que són a Vic.
Es deuen trobar a faltar.
Tota la casa fa olor de nòmades.
Estem tots feliços. Ara esperem el dia 21 amb candeletes, es tracta d'esperar sempre; és el nostre destí.
I desde aquí, us estimo a tots : AMORS MEUS.

Lola dijo...

Per cert Jaume pare, ets aquí? Hola? El colçe del canaló perfecte, i dels cigrons ja n'hi em parlem:divins.

Carme dijo...

Hola família . sabeu on son els NOMADAS?? Jo amb sembla que no estan quiets a cap lloc, no estan acostumats,

Com esteu tots? Ja os trobo a faltar ,no se que faré sense explicar les meves coses amb aquesta maquina, ja era un costum guapo ,no es pot tenir tot. Dema dilluns començarem una nova normalitat si es pot dir així, primer renovar D N I que el soci te caducat i desprès.......

Val m’entres no tanquin el bloc jo donaré la tabarra, molts petons i fins ARA.

Anónimo dijo...

Boireesventada ,marit i gos an anat a buscar bolets pel nen, a que ja feia dies que no ho feia ? SI ja en congelo que penseu? petonsssssssssssss

Lola dijo...

Com sempre boiraesventada ja deu tenir el pa; a casa ens haurem de refiar del congelat.
Jo a la feina per que no m'acostumi malament.
Crec que si, que has de congelar els bolets.
Fina: vaig trobar dues fotos a sota la taula que et devien caure de l'album; te les portaré el dia 21.
Ahir el dinar familiar dels Bofill va anar molt be, i li fotre bastant al tintorro.
Avui, dilluns: règim.
Apa, us estimo molt AMORS MEUS.

Carme dijo...

Bon dia , jo vaig a buscar el pa , vosaltres que feu ??????? ja os trobo a faltar adeu......

Fina dijo...

Hola Carme aquí això esta mort,auren de fer un blog nostre.
Soposo que necesiten uns dies com els nostres fills per tornar a la normalitat.
Ja et trucaré un dia d´aquests.
I el Gall i la Lloca esteu be?
Fins molt aviat

Joan dijo...

Familia!!!!!!!!!!!!

Apa que ja el tenim obert!

gallinesigalls.blogspot.com

Ja hi podem tornar a ser!