domingo, 10 de octubre de 2010

From Utah to Texas, with love

Han passat dies, històries, llocs i milles des de l'últim cop que vam escriure, així que farem una breu repassada dels trets més significatius d'aquests darrers "ares".


Al deixar California tots 3 teniem moltes ganes de descobrir més d'aquest gran país. A Bishop hi vam estar molt bé, va ser una gran escola per nosaltres, però ara teniem Utah entre cella i cella. La raó per la qual vam decidir anar a Utah va ser degut a que molta gent ens ho va recomanar. I no ens va decepcionar.


La primera nit de ruta vam dormir a Ibex, al bell mig del llit d'un llac sec. Portàvem unes quantes milles a sobre després d'haver creuat tota Nevada en un dia, de manera, que per descansar una mica vam escalar abans que es fés del tot fosc.

Amb la nit va arribar la lluna, preciosa, amb tota la seva plenitud i lluentor. Era la viutena del viatge, i ens va deixar ben contents. Gràcies a la llum que feia el llac semblava moll amb el reflexe. Però no podia ser, si fins i tot es podien veure les esquerdes del fang. Va ser màgic. La tenda allà al mig i nosaltres com a vigilants de la nit.


Al dia següent ens vam llevar vius un altre cop, amb ganes de més. Així que vam esmorzar, escalar una miqueta i fer camí fins a Salt Lake City (el punt més al nord de tot el viatge).

El lloc triat era Little Cottonwood, just a un cop de pedra de la mateixa ciutat. Només arribar, patam, Starbucks localitzat, patam, un bon super també localitzat. Nois, només ens falta trobar una font d'aigua on poder omplir les garrafes i poder ser lliures. Per acampar només teniem una opció. Gélida, però era una opció. A dalt de tot de la carretera, a uns 3000m d'altitud i rodejats per les millors pistes d'esquí de Utah. Només baixar del cotxe ens vam mirar i vam dir: "Jo em poso el plumes!" "Jo també..." "Cullons, i jo!" Les 3 nits allà van ser fredes, en canvi, durant el dia la temperatura pujava fins fer-te treure la samarreta al sol.




Una de les raons per la que voliem anar allà era que els arbres estarien en plè canvi de fulles, per tant, amb uns colors increibles. A les fotos no és molt apreciable, però amb video van quedar uns bons plans de boscos taronjes, verds, grocs i vermells. Aquest americans no aprecien el que tenen. La natura s'ha portat massa bé amb ells, quins regals que els ha deixat...



Al cap de 3 dies vam baixar altre vegada al desert, ja el trobàvem a faltar. Next stop Joe's Valley, al centre de Utah. Allà el free camping era un altre cop legal, de manera que no ens haviem d'amagar a 3000m. Aquest cop al sector mateix d'escalada. Aquí l'escalada era molt agradable, amb una arenisca compacte impressionant. Mica en mica ens anem posant en forma altra vegada i els números dels graus encadenats cada vegada és més alt. Això motiva. Portem uns mesos maltractant bastant el cos; dormint a autobusos, a trens, a terra, carregant molt pes, alimentant-nos com podem, escalfant poc, estirant encara menys, etc. De manera que hem d'anar en compte, ja que cada vegada ens van sortint més pupes. Els fisios es faran d'or amb la nostra tornada.





Aquí ens va tornar a sortir la vena d'obrir zones i blocs nous. Entre ells està aquest d'aquí sobre, Home Sweet Home, just al costat d'una casa abandonada. El lloc era perfecte, la casa també, llàstima que la cervesa ja estava buïda. Va ser un bon lloc per fer una sessió de fotos i unes entrevistes per la pel·lícula (quantes hores i hores de cintes que tenim... quina feinada! que guai!)




De sobte, un dia, el cel es va tapar. Unes tímides gotes d'aigua van caure de dins la capa grisa de núvols. Mica en mica van pedre la vergonya i van començar a caure en forma de xàfec. Ja la tenim aquí. Definitivament la tenda no és immpermeable. Un cop l'arenisca es mulla, com alguns sabeu, s'ha d'esperar un parell o 3 de dies a que s'assequi bé. L'excusa perfecta per marxar ràpidament cap a Hueco Tanks, Texas, last stop.



De camí a Texas, creuant Utah, vam parar al parc nacional de Arches. Un d'aquests regals que esmentàvem abans que la mare terra els ha fet als nord-americans. Bàsicament, arcs de pedra com els de Lucky Luke, preciós, brutal. Arcs.

Aquella nit vam dormir al mig d'un d'aquets deserts tant bonics de dunes vermelloses, però se'ns va escapar el detall que estàvem en una propietat privada, i això, a Estats Units, és un dels pitjors delictes que pots fer. Ho vam saber de bon matí, quan el sol encara no havia tret el cap darrera els núvols vermells. Una bona dona ens va tocar el clàxon de la seva ranxera, i un cop fora la tenda, ens va demanar que marxéssim. Sort que no era un vaquer amb una arma apuntant-nos. Diuen per aquí que és probable que passi. No va ser el cas.






Finalment, Hueco Tanks. El sol es ponia i nosaltres arribàvem al Hueco Rock Ranch, l'únic i el millor lloc on podriem estar. Una mena de càmping sense cap mena de servei (ni aigua ni lavabos) on s'ajunten els millors escaladors del planeta cada hivern. El fet de ser els primers de la temporada no és tant dolent, ja que ens ha permés passar bones estones amb els amos i els locals.




El lloc és espectacular. Tant l'escalada, com les preses que hi trobes, la roca, la vida animal, les plantes, les pintures rupestres dels indis natius, etc. Això ha fet que la nostra motivació encara sigui més gran ara. El segon dia allà vam conèixer a l'Ana Burgos, una noia d'origen sud-americà que ha viscut i escalat aquí en els últims 10 anys. Molt forta i mundialment coneguda. Gràcies a ella ahir vam poder fer un tour guiat amb ella i el seu marit, Sam Davis, un escalador molt i molt fort. Ens van ensenyar algunes de les millores zones del sector tancat al públic, i vam escalar com bojos fins que no vam poder més.










Avui descansem totalment, ja tocava. I és per això que demà al matí, o potser alguns avui mateix, veieu el nou post al blog.

El viatge s'està acabant, però en continua un altre de ben llarg i emocionant un cop siguem a casa. És per això que no estem tristos. Estem aquí i ARA, ho estem vivint. Intentem ser el màxim presents que podem, i crec que ho fem "pretty good".

Ahir mateix, rodejats d'escaladors i curiosos, repassàvem les fotos del viatge sencer. Quins bons records, quants canvis, quanta gent, quantes emocions. Crec que fins i tot ells, que no hi han sigut, van viure veient les fotos tots aquells moments mentre explicàvem una anècdota darrera una altra. Nosalters mateixos ens sorprenem del nostre camí, que bonic i sorprenent ha sigut. Ni tot l'or del món pot pagar això. Ho portem dintre, és ja part de nosaltres, de la nostra motxilla pesada i les nostres mans treballades. Ningú ens ho podrà mai prendre, però ho podrem nosaltres compartir amb tots vosalters, de la mateixa manera que hem estat fent al llarg d'aquest llarg i bonic viatge a Ítaca.

Ara el sol és baix, i mentre escric aquestes últimes paraules davant la pantalla de l'ordinador, veig els meus ulls reflexats. Brillen. Estic emocionat. Puc veure totes aquestes històries dibuixades dins dels ulls, transparents. Hem canviat, igual que vosaltres, i seguirem canviant. També la relació entre tots nosalters ha canviat, s'ha fet forta, i ens ha ensenyat com d'importants sou tots vosaltres per nosaltres. Us hem dit que us estimem, i ho hem sentit dir de les vostres boques. Això ens ha fet sentir plens. Esperem que a vosaltres també tot i la nostra absència física.

És curiós que haguem d'estar tant lluny per sentir la paraula "t'estimo" dient-se entre uns i altres. Potser a partir d'ara és més fàcil. N'hem après. D'això i de moltes altres coses. Tots hem après, cada dia que hem anat a dormir, hem sigut més grans, més persones humanes.

Om Shiva


156 comentarios:

Ferran Guerrero dijo...

tant sols puc dir que, meravellos, m´ha encantat.

Felicitats Aleix, que passeu un bon dia, us estimem

Laia dijo...

us estimo i no em canso de repetir-ho. Esteu acabant akt viatge motivats com el primer dia q vau començar. M'heu emocionat, les fotos son espectaculars! Seguiu aixi!
I... Per molts anys alehx, que avui sigui un gran dia!

Carme dijo...

Moltes felicitats ALEIX que tinguis un dia molt feliç


Gracies per el bloc nou vaig a llegir ,abans de anar a buscar el pa , petonsssssssss

Anónimo dijo...

Boireesventada demana que penseu amb mi i les meves pregaries es complexin aviat

Apa siau

Fina dijo...

AVUI ÉS UN GRAN DIA!!!!!!!!!!!!
UN BLOG ESPECTACULAR!! NO SÉ AMB QUINA FOTO QUEDAR-ME I L´ESCRIT NO POT SER MÉS AUTNTIC,REFLEXA TOTES LES VIVÉNCIES D´ELS DERRES DIES.

"ALEJITO" PER MOLTS ANYS.
Disfruta d´avui, d´ARA I SIGUES FELIÇ.
Saps que aquí tots T´ESTIMEM MOLTÍSSIM, Quina paraule més maca i que molts cops costa tant de dir.Perquè serà? "T´ESTIMO" ja veus a nosaltres ja no ens costa gens de dir-ho,perquè rerra al vostre viatge em aprés ha estimar,la vida,el món la gent ... i això és gràcies avosaltres.
Ja només queden 23 dies perquè el contacte sigui físic,abraçaces,petons,plors i molts riures,tots comptem!!!!!!!!
27 ANYETS!!!!!! I una gran expèriencia a l´esquena,quina enveja i quin orgull CONEIX´ET i amb tu coneixe als teus PARES I AMICS.
CONTINUA IGUAL!!!!,"Bon Jan",simpàtic,noble,amic dels teus amics,senzill,generós.Podria esciure molts calificatius T´ens un Gran Cor!!!!
PARES!!!!!!! ja tinc perparada l´ampolla de Cava per fer un brindis; per vosaltres ,per tenir un fill com l´Aleix (si Joan i Lola segur que ho heu fet molt be)i un altre brindis per Ell i si tots m´ho permeteu un altre brindis per els !NOMADAS!!!!!!!.

Ja que tenim el Cava obert faig un altre brindis per tots vosaltres " FAMÍLIA".
JOAN TREU LA COCA-COLA!!!!!!!
PETONSSSSSSSSSS!!!!!!!!!!!!!

lola dijo...

Qué puc dir? només que em cauen les llàgrimes cara avall per tantes coses.....
La lluna, els forats de les pedres, els arbres i aquest escrit fantàstic que explica la raó de la vostra existéncia aquests darrers mesos. Tot això junt amb les paraules que la Fina li envia a L'Aleix m'han arribat al racó mes amagat de l'ànima; si senyor, la felicitat a vegades només es això : llegir i compartir el que puguis de la teva vida amb la dels altres.
Teniu raó quan dieu que aquestes vivències no ho paga tot l'or del món: sortosos vosaltres que ho heu aconsseguit i a més en sou concients, els vostres ulls han sabut veure,tocar i apreciar tot el que us envolta.
Aleix, Alejito,Pajaritu, Terrosset, Sidharta: Disfruta del teu aniversari amb els teus amics i companys; avui nosaltres brindarem per tu amb els Morral i demà amb la teva Boleta.
Continueu aprofitant tot el que us doni aquesta meravellosa terra que els seus indígenes no saben valorar;quina sort heu tingut vosaltres que us han ensenyat a mirar tot el que us envolta.
En aquests moments estem a LLançà, un mar com no l'haviem vist mai, al por l'aigua és a peu de les botigues i a la Jijonenca s'hi banyen. es tot gris, però és fantàstic.
Moltes i Moooooooooooooooltes Felicitats.
Us estimo a tots: AMORS MEUS.

Fina dijo...

Vosaltres m´heu ensenyat que a la vida no és més "RIC" el que té més diners sinó el que té!!!!!! més mics,aquells amics de debó,per comptar senpre amb ells,amb les penes,alegries,dies de plorar,de riure etc."JO SOC RICA" PERQUÈ TINC UNA FAMÍLIA!!!!!!!!!!!!!!!!!
ALEJITO !!!!!! JA FORMES PART DE LA MEVA FAMÍLIA,U AL MEU COR UN TROÇET ÉS TEU,UN ALTRE COP "MOLTES FELICITATS" I ESPERO QUE L´ANY VINENT EL PUGUI CELEBRAR AMB LA TEVA FAMÍLIA!!!!!!!!!

Lola el Mar deu estar preciós,amb onades de metres,disfruteu del vostre dia com a Pares,podeu estar SUPER ORGULLOSOS" jo ho estic!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Desde aquí un Homenatje al Galliner!!!!!!!!!!

LETICIA dijo...

Per molts anys Aleix! Ens veiem molt aviat!

Joan dijo...

Per molts anys Aleix!

Acabo de tornar del Port a buscar quatre coses que ens feien falta per dinar, arribo i veig a ta mare amb un llagrimot preciós cara avall, m'adono que hi ha notícies teves.

He llegit el post que acabeu de penjar, i m'ha semblat veure't teclejar el portàtil, amb aquelles mans endurides, ara encara més per l'arenisca dels boulders, m'ha semblat veure aquells dits amb les ungles una mica rosegades, aquells ulls foscos i brillants mirant al monitor, el teu somriure a flor de llavi mentre vas gestant el comentari, m'ha semblat veure com et grataves aquests pels en guerrilla que van poblant la teva barba, avui, Aleix, t'he sentit més a tu que a tot el que has escrit, m'ha semblat veure't assegut mirant l'horitzó i repassant mentalment aquests mesos amb que heu anat regalant al món la vostra alegria, amb que heu carregat la motxilla gràcies a l'empatia que porteu amb vosaltres.

Has crescut, Aleix, que en facis 27 és un motiu de joia, m'emociona i em fa pensar, però és anecdòtic, el més imortant és la suma que està suposant aquesta Carrera, aquest Master que esteu fent. Tornareu amb el millor títol que es pot tornar d'um somni, tornareu amb el vestit de l'Univers, amb la sabiesa que heu assolit i que una vegada assimilada, us farà encara més grans i madurs.

Gràcies Aleix, a tu i als Nomadas, gràcies pel que ens heu regalat, la família que hem anat construint, l'amor que ens heu anat transmetent i mostrant d'una manera generosa i sense embuts.

Per molts anys Aleix, que la felicitat sigui la divisa amb la que segueixis pagant a la gent que se't creui per davant.

Nosaltres no som tècnics d'imatge, però ens ha agradat fer-te un regal des d'aquí

http://www.youtube.com/watch?v=8QsJjc7puyw

Sé que la Fina te'n té un encara molt més currat, però de debò que tota la família d'aquí et felicitem, a tu i als teus germans Nomadas.

Un petó molt fort i una abraçada a tots 3, com la que ens vàrem fer al final del video que vàrem gravar a l'hotel de Hanoi.

jordi Claret dijo...

Moltíssimes felicitats Aleix!!!

Només pel fet de llegir unes quantes paraules teves al blog i les que s'escriuen conseqüentment, ja és un petit tresor, però si es suma amb el dia del teu "nou any" doncs encara millor!!

Estic ben segur que el sabràs celebrar de la millor manera i amb nosaltres, però des d'allà...

Ja saps, nosaltres amb tu però des d'aquí...

T'envio una forta abraçada guapo!!

T'estimo

oscar dijo...

OWWWWWWWWWW YEAHHHHHHHHHH!!!Increibles fotos i paisatges.Tan de temps fa ja de l'estreno de Out side, que ja no hi pensaba que en breu ens tornarem a veure a l'estreno del peliculon que encara ara està, en estat embrionari.En breu tornarem a escalar plegats, i de mica en mica ens anireu esplicant totes aquestes anecdotes,vale???Un peto als tres, i per molts anys Aleix!

Eva Navarro dijo...

MOLTES FELICITATS ALEIX!!!!!!!!!! petardo!

.....no tinc paraules pel vostre post....i encara m'aixugo les llagrimes de notar-te tant aprop...

tens un regalet al correu i un altre sorpresa, ja els trobaràs......!
però el regal més important ets TU!
ets un regal per mi! ja ho saps...

fins ara amor!

T'estimo!

eva

eva

Carla dijo...

Hola nois!!! Hola nomadas!!! Sóc la Carla, ens vam conèixer a la illa de Kho Tao , sóc l'amiga de L'Ari i el Jordi.

ostres he mirat el vostre blog i estic bocabadada..... m'heu fet emocionar i tot, amb les vostres fotos, són genials de veritat, els vostres escrits, on ho descriviu tot d'una manera que et transporta allà a on estigueu..... i amb els comentaris de la vostra familia i amics, la veritat es que m'he enganxat al vostre blog!!!!

desitjar-vos que ho aprofiteu al màxim, encara que aixó ja ho feu, i que sigue tal com sou, sou 3 grans persones. A Tailandia no ens vam poder conèixer gaire, però jo us he anat coneixent més a través del blog i dels escrits dels vostres familiars i amics.

Bé Aleix, moltíssimes felicitats!!! que passis un gran dia i a celebrar-ho!!!

Molts petonets per tots 3 des d'Andorra / Vilafranca del Penedès!

Eva Navarro dijo...

ostres fina que bonic!
ha estat una passada el video....
i el del joan i la lola!

felicitats per vosaltres també, per la part que us toca fa 27 anys! GOOD JOB

Jo també li he fet un video, jejeje

ja és ben curiós que tots acabem fent videos justament per a un cineasta!!!!! ; )

una abraçada a tothom!
gràcies met per ser complice del paketet!

Aleix! acabo de parlar amb tu i m'encanta sentir-te feliç i emocionat! disfruta del dia tant com puguis!

fins ara mateix!
petons,

eva

Fina dijo...

PARES !!!!!!!!
JA SÉ QUE ESTEU EN UN LLOC PER MI MAGNIFIC,GAUDIU DEL PONT I D´AQUEST DIA TANT ESPECIAL PER VOSALTRES.

PERÒ A TOT EL GALLINER,AIXÒ NECESITA UNA MICA DE MARXA,NO?
COMENÇEM A FER BRINDIS ,PER L´ALEIX,PER EN JAUME,PER EN DOMÈNEC,PER ELS PARES DE LA CRIATURA,PER ELS PARES DE LES ALTRES CRIATURES ,PER LA "NOVIA",PER ELS AMICS I PER NO DEIXAR-ME A NINGÚ PER TOTS!!!!!!!

VEIG QUE LES AMISTATS QUE HEU FET A TRAVÉS DEL VOSTRE VIATGE ESTAN PENDENTS DE VOSALTRES I ELS VOSTRES MOVIMENTS,AIXÒ ÉS D´AGRAIR I VOL DIR QUE TOTHOM US ESTIMA.
COM NOSALTRES!!!!!!!
FINS ARA!!!!!!!!!!!!!

Anónimo dijo...

http://vimeo.com/15707544

Alba Vilardebò dijo...

Per mollts anys Alejito...
ja he vist tots els videos... bonissims... em falta el teu eva!
espero que aquest hagi sigut un aniversari molt especial... de ben segur que si. T'estimo.

Aleix dijo...

Gràcies a tots per despertar-me amb uns regals tant magnífics. Hem quedo amb tots amb molt carinyo i els guardo per sempre a la caixa del cor.

El dia ha sigut magnífic. bona escalada també. ara carn a la brasa i grans dosis d'amistat.

molts petons.

Us Estimo, definitivament

txetxu dijo...

Aleeeeeix peix!!....felicitats!!....ja t'he felicitat per varis mitjans.....però ho faig aquí perque som una família, i crec que faltava jo.......jeje....ja t'he dit com m'ha emocionat el post, aquest en especial, i no es d'extrenyar si emocioneu a gent que quasi bé no us coneixen......jo de les celebracions dels teus aniersaris, me'n recordo de la molta gent que aplagaves a casa els papes...jejeje....ho haurem de repetir!!tornar als vells temps!

us estimo!

txetxu dijo...

Molt macus els videos famíliaaaaa!!

susi dijo...

moltissimes felicitats aleix..som molt feliços, hem apres molt i crescut molt amb el vostre viatge, i tot i que molts dies en silenci, no hem deixat de llegir ni una de les vostres aventures.... us hem trobat a faltar i ara ja comencem a pensar que ja sou aqui!!!!!

una abraçada plena d'emoció i fins ara mateix!!!

Laia dijo...

familia, sou els/les millors!

Fina dijo...

BUENASsssssss!!!!!!!
Ja estic a casona,jo he treballat,això que ha sigut un dia una mica "Xungo",per la meva feina ara la gent no celebra rés , i si ho fa va ha dinar fora,pertant els postres ja no tenem sortida,que hi farem?
Joan i Lola sé que esteu a Llançà per mi un lloc ha hon m´agradaria perdren,és fabulós,tranquil i molt preciós; és la costa catalana auténtica,encara avui dia pots trobar lloc a la platge a cualsevol hora i estar tranquil,pots anar amb un bon llibre i ningú et molesta,és un bon lloc per descansar i carregar les piles. " M´ENCANTA".
Ara quests dies bufa el vent però si mires el cantó bó de les coses és preciós veure les onades.
Carme avui que no vas a buscar el pa de cada dia ja no escrius?
Eva "CARINYO" ens veiem ja ,com diu el teu estimat germanet,jo tinc ganes de comprtir una estona amb tú,el dia de l´aeroport que marxabem no vaig parlar gaire amb tu,però sé que ells t´estima moltissim,i et troba molt a faltar.
Si et serveig de consol una paraule d´una amiga ja queda molt poc,rés uns dies i el podràs abraçar,petonejar i escoltar que tindrà moltes per esplicar,pensa que som feliços i som unes grandissimes persones que tots estem orgullosos d´ells.PETONS EVA I FINS ARA!!!!!!!!!!!!
A TOTS IGUAL FINS ARA!!!!!
JORDI,TXETXU,FERRAN,LAIA,CARME,DOMÈNEC,IAIA MARIA,"NOMADAS"
EVA no et deixo com estàs del pipí?
jo ja no puc aguantar gaire més.
NOMÉS 22 DIESssssssssssssss!!!!!!!
EStic tant nerviosa que fà dies que ja no dormo be i sempre tinc somnis amb ells,vosaltres i una parida Internet,Je,je;je.
PETONS A TOTS!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Fina dijo...

PERDÓ LA PRIMERA EVA ÉS PER L´ALBA " LA BOLETA" M´HE CONFÓS!!!!!

lola dijo...

Bones tardes-nit a tothom; espero que els nòmades ja haurán paït la ressaca, pel que vaig llegir menjaven fins i tot carn; quin luxe.....
Nosaltres ja tornem a ser a caseta,hem deixat un mar com no l'haviem vist mai i la zona del port una mica inundada.
Pel que he llegit a l'Aleix li han agradat molt els videos i alguna sorpreseta que no sabem.
Avui ho hem celebrat amb la seva germaneta i hem brindat per ell.
Ara si que ja falta poquet,potser que comenci a treure la pols.
Cuideu-vos de les serps i animalons de tota mena, penseu que ara si que us esperem amb delit.
Mentrestant i per sempre: us estimo AMORS MEUS.

Joan dijo...

Família, lloques, pollets i pollastres, conills i aviram de tota la granja!!!

Com si res hagués passat, a casa hem tornat, sense haver-nos inundat.

Us dic una cosa? ara ja començo a posar el comta enrera jo i tot. Renoi com tarden a passar aquests darrers dies!

Com dirien els americans, kisses for every body and to take away!! o sigui que petons per tothom i endueu-los posats!!!

Aleix dijo...

hola a tots!

seguim a HUeco, cada dia mes forts i amb mes ganes. rodejats de bons escaladors cada dia n'aprenem mes. avui hem fet V7 i V8, graus que fa un mes no podiem ni probar.

la nit d'ahir va anar molt be. cervesetes, carn a la brasa, amics, foc i històries.

aquest mati hem anat a portar un amic francès a l'estacio d'autobusos que marxava, i després a escalar una estona.

la ressaca d'aniversari genial, de les millors ressaques de la meva vida; no tinc mal de cap, ho recordo tot, tinc els vostres regals molt presents i m'he llevat amb el pit ben plè d'amor.

gràcies

us estimo

Carme dijo...

Bon dia, costa de creure però estic mes esventada que mai, el nostre pont a estat tranquil el DOMÈNEC PARE molt constipat , i em estat molt a casa, val varem anar per bolets dissabte i al teatre dilluns , jo també he fet CURT de mocadors de paper ,no se que pasa però tinc la llàgrima sempre apunt ,vaig plorar al teatre veien HOY NO ME PUEDO LEVANTAR, es molt molt llarga mes de 3 ´30 hores , a mi AMB varen sobrar dues , paro al jefe li feia gracia anar-hi , a mi no m agrada la musica de mecano ,amb això esta tot dit.


Gracies ALEIX per el correu estic molt contenta

Al estar molt a casa he estat fen unes coses per donar-los el dia 1 ,ho faix recicla’n boces de plàstic , la FINA te trastos meus de quest tipus ,però a la Laia li varen fer mol-te gracia i penso portar un PONGO per cada UN que ,PENSI AMB MI......


VAL TINC QUE ANAR A PER EL PA FINS DESPRÈS , PETONS

Laia dijo...

ets un sol, aleix! Jo tambe començo la compta enrere,tinc moltes ganes d tornar-vos a veure! Acabeu d'exprimir al maxim la vostra energia i ompliu les motxilles amb les darreres vivencies del vostre somni realitzat! Us acompanyo en tot moment i us desitjo el millor! Cuideu-vos i fins ara!
Corral: mil petons i valeriana a dojo!

Ferran Guerrero dijo...

Desde que vaig fer la primera entrada en aquest blog l'altre dia , no he pogut tornar a entra, mil coses a la feina, ara he llegit tot.

M'alegro que ho passesis be, m'alegro dels vostres encadenaments,m'alegro de compartir amb vosaltres, ma'elgro de ser el vostre amic, m'alegro d'alegrarme que la vida es alegria.

Ara fa tot just un any que el pont aquest de cuatre dies el passavem a Targasonne, a una Gite rural de luxe, celebravem l'aniversari de l'Aleix, molts regals, moltes anecdotes, la sudadera de Bowlder Films que ha donat la volta al mon, les imatges grabades per Outside, les anecdotes de la casa, la foto d'aquell senyor amb dastral inclosa en el video de No hay Nadie como tu, etc, etc, aixo solament va passar en cuatre dies, cuatre dies.

Ara ha passat casi 9 mesos, com un embaras, cada cop s'apropa mes el dia de la vostre tornada, i repetirem molts aniversaris.

Grácies, per aquell dia que via mail vas proposar-me quedar per fer una nocturna, a partir d'aquell dia tot va pendre forma.

Us estimem

Fina dijo...

" GALLINER " 21 DIES!!!!!!!!!!
Laia ja tens raó amb la valeriana, tinc plorera ,tinc riure,tinc molts nervis i ara la feina sen tira a sobre.
Ja tinc feta la llista per anar al super, ja que sense en Jaume hi han cosetes que no hi han a casa ( és com preparar-ho tot per el dia del neixement)
Tinc molt amor!!!!! que m´agrada repartir sempre amb vosaltres.

NOMADAS ja veieu estem tots impacients ,sort del dia a dia,la feina i aquest magnífic lloc " El vostre blog" que ens hem apropiat per desfogan-se una miqueta.
FINS ARA!!!!!!!!!!

Joan dijo...

Estic a punt de tancar la barraca, des del despatx veig la posta de sol (que es deixa veure una mica avui), i penso que ara se'n deu anar a escalfar als Nomadas: quines coses que passen en aquest món!

Amics de corral, aviram de tota mena, estarrufem les plomes que així llueixen més i cal que se'ns vegin tots els colors!

Apa siau, era per fer un repartiment de petons per tothom!

Anónimo dijo...

Boireesventada cou bolets i congela bolets,fins que ens els pugem menjar,,,,,,,,,les comes,,,,,,,petons

Anónimo dijo...

Torno a ser jo ,,,,,,,es veritat que coses petites ens poden fer molt feliços,,,,,jo avui ho e estat per dues tonteries,,,,,,,,,,,,,, amb sembla que ma tocat massa el vent,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,

Fina dijo...

CORRALITO!!!!!!!
M´agrada saber que ja esteu a casona,calentets i apunt de disfrutar d´un sopar.
Els nostres apunt de dinar,ells tenem ara el sol que els enviem amb una escalfor especial; els nostres petons i abraçades.
I aquest mateix sol el reberem nosaltres demà carregat amb la seva alegria i petons i molt d´amor ,això és el que ens ajuda a tirar endevant i comptar un dia menys.
US ESTIMO!!!!!!!!

lola dijo...

Ei galliner, vayanse apuntando para el dia de la castanyada.
AMORS MEUS APIMU.

Anónimo dijo...

Bon dia boireesventada porta castanyes i panellets , els bolets es guarden per el dia 21,,,,, que falta mes???????

Fina dijo...

" MARE XANCLETA "
Portar el Cava i postres.
GALL I LLOCA dir l´hora
i si cal portar rés més
També dir nom de carrer
de aquest galliner.

AVUI ÉS L´ÚLTIM 2!!!
29 DIESssssssssss!!!!!!!!!!!!
Cada cop que ho escric en salta el cor.
PETONS!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

lola dijo...

Fina: els nervis et fan perdre el compte, a mi me'n surten 20... a tu 29? ja,ja
Nois i noies del cap dret: es fa saber a tot el personal d'aquest blog que el dia 1 de novembre hi ha dinar i posteriorment castanyada a casa del gall i lloca nº 3.
Passatge del Port nº6
Sant Cucufate
Si les lloques 1 i 2 porten panellets, castanyes i postres, ja no cal res més. Només que tothom es vagi apuntant per anar al Monestir a llogar cadires.
Sabem que els nòmades ja s'han dutxat, poca broma, em sembla que feia un mes que no veien l'aigua;
si això continúa així haurem d'anar a l'aeroport amb mascareta.
De totes maneres nets o bruts,amb la roba esparrecada o sencera, amb
calçotets o sense : us estimo AMORS MEUS.

Jaimito dijo...

Hola familia!!
L'aniversari de l'Aleix va estar molt be. No s'esperava rebre tants regals en forma de video, i alguna cosa material va caure també. Per aqui tot contiunua igual, el desert no canvia, sempre esta tot al mateix lloc. Hem passat una nit molt boja, amb molt de vent, pero la tenda ha aguantat. Despres de 3 dies més intensos d'escalada, avui toca descans, ja que aquest cap de semana presenta molt intens. Hem de recuperar forces i pells als dits, pero tranquils, aixo esta fet.
Ja queda menys per abrassar-vos a tots, i de fer-vos mil petons. Mentrestant, nomes dir-vos que us estimem!!!
Salut

lola dijo...

Hola Jaimito,que contentes que estem les lloques quan reben noticies vostres; vigileu amb el vent que és molt punyetero,si cal poseu-vos pedres a les butxaques, si es que en teniu... de butxaques vull dir doncs de pedres suposo que en teniu per donar i per vendre.
Que fan els texans? porten escopetes?
Si és així digue-els-hi que no els estimarem; però a vosaltres si que us estimoAMORS MEUS.

Carme dijo...

Hola família, com esta el galliner..... LOLA nosaltres tenim cadires plegables com les dels embalats ,mes de 12 amb sembla si vols amb el cotxe en podem portar algunes , també portarem un parell de truites, si et sembla , i potse uns grapat de bolets ,per que aquet any disfrutem ,avui l´Edgar i jo amb anar a Samalús desprès de dinar i anem trobat 98 rovellons , una pesada , els congelarem per poder desfruitar-ho tots junts , no se potser els guardaré per el dia 21, que es festa grossa


Canalla atenció que no sos emporti el vent que ja queda poc.


No avia esperat mai tan un mes tan tirs com el de novembre con aquet any, petonsss

Joan dijo...

Família Nomada d'aquí
us esperem a Sant Cugat
on hi ha un Monestir

el dia de la castanyada
per muntar un bon safareig
per la mainada nostrada

de vi i cava ja en porteu
la xirinola esta assegurada
vingueu de on vingueu

Parlarem d'en Jaimito Panxito
del Dominic, punts i comes afegits
i el Siddharta de l'Alejitu

Hi haurà menjar a gogò
cervesa que no en falti
i cava del millor

Vingueu amb la riatlla de festa
porteu el vestit de xerinol·la
que l'amistat hi posarà la resta

Una cosa si us demano
que ningú no se'n descuidi,
si cal tocarem el piano
i que tota la gresca es buidi,
PORTEU LES BUTXAQUES PLENES
D'ALEGRIA I BONS AUGURIS
QUE SE'NS INFLARAN LES VENES
EN PARLAR D'AQUELLS TRES MURRIS!

Fins aviat família Nomada
Namasté
See you soon
I que una pluja de petons us abrigui.

Fina dijo...

A TOTS MOLT BONES

Perdona LLOCA 3 he tornar ha lleguir el meu comentari i me pasat pensan només que demà dexariam el 2,he posat 29.Moltes gràcies per la correcció.

"PANCHITO " del meu cor,cuideu-se del vent i cuideu-se les mans,que per vosaltres és un tresor.
Ja veieu nois no acabem d´un dinar i ja tenim un altre preparat.
Tots ens trobem acompanyats,ja que cadascú de nosaltres formem part d´un de vosaltres i tots
US ESTIMEM!!!!!!!!!!!

Fina dijo...

Família i Corral!!!!!!!!
Avui soc la primera,ha fallat la del pa de cada dia.
Estic al càs , ja deixem el 2 i queda molt poquet.
TANT SOLS 19 DIES!!!!!!!!!!!!!!
Això no és rés.
El dia de la Castanyada a Sant Cucufate estarem com flans i tindrem molt Pipí,però serà un orgull estar tots junts per última vegada sense ells.Les próximes serem més colla.
PETONS I ABRAÇADES.

txetxu dijo...

que veniu tots a sant cugat......ui ui ui.....doncs em penso que m'escaparé a un altre racó del món!....em feu por!!

Joan dijo...

19, Avui fa bo i no plou
18, dissabte el llegum cuit
17, diuen que començarà a venir el fred
16, ni jutjes, ni penjat, ni fetge
15, en el compte enrera se'ns envà la pinça
14, no se us acudeixi rimar amb esmorza
13, un bon nombre i va de pressa
12, el pit inflat com que s'esbotza
11, amb les dues mans i un altre polça
10, hom ja pensa en quant arribareu
9, comptar els dies com si fos el sou
8, poc més d'una setmana comptant dia i nit
7, qui ho havia de dir que falta tan poquet
6, perquè arribi el dia feliç
5, quines ganes que en tinc
4, el neguit em pot abatre
3, gairebé no falta res
2, demà passat meravellós
1, nervis fins al cap d'amunt

i ...

petons comptats i descomptats, però per tothom!

Fina dijo...

MOLT BONA JOAN , ETS UN CRAK
NO EM DEIXES DE SORPENDRE.
TXETXU QUE TU NO HI SERÀS?
L´ALBA SIiiiiiiiiiii!!!!!!!!!!!!
19 PETONS A TOTS!!!!!!!!

NOMADAS QUE TINGUEU UN BON CAP DE SETMANA JA QUE PENSO QUE SERÀ A TOPE D´ESCALAR.CUIDEU-VOS I 19 PETONS I ABRAÇADES.

lola dijo...

Bon dia nòmades d'arreu del mon, bon dia homes i dones del cap dret.
Avui és dissabte i no tinc pressa,per tant he pensat que a partir d'avui en aquest blog s'inicia el cicle de poesia de'n Miquel Marti i Pol.
La primera és del llibre Terra.
No és de plorar que tinc els ulls cansats
sinò de tant sotjar camins.

Aquesta remor que se sent no és de pensaments
Han estats prohibits perquè no engendrin
la necessitat de parlar
i sobrevingui,inevitablement,la catàstrofe
I,tanmateix,la remor persisteix.

Us ho he dit mai, que us estimo : AMORS MEUS.

Carme dijo...

Bon dia, a tots. fina si que vaig a buscar el pa ,però vaig de cul per que la família la tinc afortunadament molt gran i anem a buscar bolets casi cada dia , avui dos cistells de barreja i 60 rovellós ,ara els triarem els fregirem i els congelarem per pòquer menjar-los tots junts , que els dia passen rapit i aviat cera dia 1


Els que no en pensat amb mi que ho facin que això sacava , bon cap de setmana ,que tinc feina adéu

No sabeu com soc de feliç de poguer compartir amb una família tan guai jo també US ESTIMO MOLT

Anónimo dijo...

Boireesventada esta sonada i engripada però no para també os estima molt

Fina dijo...

Avui és el "Corralillo" de les dones?
Hey!!!! no m´heu dit mai que m´estimeu!!!!!!!!!!
Les coses clares,
Dissabte el llegum cuit(18)
És el dit que toca per els dies i ara ja només son 18!!!!!!!!!!!!!

P.D
US ESTIMO!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Joan dijo...

Fina, trobes a faltar el meu kikirikiiiiii?

A Vic, a la Rambla de l'Hospital, a "Les Montserrats", hi ha els sigrons cuits més bons del món!!! (ah! i no vegis com l'hi agraden a l'Alejitu!!!)

D'ON SOM NOSALTRES????

SOM DE VIC ESSENT DEL MÓOOOOOON!!!!

Com si fossin sigrons cuits, petons tovets a tothom.

Aleix dijo...

Bon dia a totes i tots. Avui tenim un esdeveniment especial. Jornada de portes obertes amb exhibició d'escaladors a Hueco Tanks. Ens hi han convidat, i per allà hi haurà les figures més important en defensa de l'escalada al parc. Al vespre fan barbacoa per tots, on també hi serem. La diferència és que ells soparan i nosaltres dinarem... costums...

Ja que heu tret el tema, li podrieu encarregar cigrons de Vic(amb suquet, és clar) a l'àvia.Mmmm... ja m'en llepo el dits. us en recordeu quan era petit que un cop m'en vaig fotre un quilo sencer, entre llenties i cigrons?crec que era després d'un partit de hoquei. Quina passada!

Per altra banda, estem molt bé. Nous amics, noves cares. Tot avança.Ens queden 8 dies aquí, s'han d'aprofitar. Ni pocs ni molts, 8.

El joc de la vida continua.

Juguem!

fins ARA

Joan dijo...

Ei nòmades, que vagi molt be l'escalada i el dinar-sopar posterior.
Aqui comença a fer fresqueta i a casa tenim un gall una mica fredeluc, que ja dorm amb un peuc.
Càgate lorito, jo també sé fer rodolins.
Aleix, no pateixis que també hi haurà cigrons amb suc.
Ara en Joan és amb la seva panda: l'Eugeni, en Joan Carles, etc... a veure el Barça.
Jo estic a caseta amb la Crema i la Rumbeta, que el cap de setmana faig de cangur.
LA FÀBRICA.
La Sirena:
Tenim el cabàs penjat darrera la porta
i a les mans el solc que hi va deixar l'eina.
Però els matins s'allarguen
i del llit estant,amb els ulls oberts,
sentim com toca la sirena.

Si comptem amb els dits ens sobra temps,
si comptem amb diners ens manca feina.
Però encara hem de viure
i del llit estant,amb els ulls oberts,
sentim com toca la sirena.

No ès pas culpa vostra,ens diu sovint la gent,
aquests són temps durs i tot escasseja.
Però els anys no s'aturen
i del llit estant, amb els ulls oberts,
sentim com toca la sirena.

Vindran altres temps si ho volem tots plegats,
mai no ens han fet por l'esforç ni la feina,
i tant se val si ja hem mort quan ningú
del llit estant, amb els ulls oberts,
senti com toca la sirena.

Us estimo AMORS MEUS.

lola dijo...

Del llibre Tendresa.

Caldrà que fem un nou aprenentatge
perquè algun dia arribem a servir-nos
d'un sol mirall
i d'un sol gest
i d'una sola veu.

Us estimo AMORS MEUS.

Fina dijo...

BONA NIT.
BON DINAR-SOPAR.
MOLT BONES A TOTS.
Lola estàs molt poetica,perfecte.
Jo us puc aconsellar Dimarts 19 a la Cuatro fa "Els homes que no estimavem a les dones" de Millennium(la triologia),per mi molt bons els llibres i estan be les pelis.
Ja han fet Los pilares de la tierra,ara aquesta i aviat Un mundo sin fin,sort que una cadena de tele fan coses de profit,almenys per mi.
NOMADAS espero que l´escalada i jornada de portes obertes sigui perfecte,si Aleix ja 8 dies aquí i després empendre el camí capa casona,que ja esta be?
M´alegra saber que t´agradan i trobes a faltar els cigrons,a en Jaume també l´agradan(som de Vic)
Vic apart de tenir moltes esglesies i capellans (la ciutat dels Sants) també te cigrons!!!!!!!Aquí com diu en Joan ja fa fresqueta o "fred" avui 6º però el nostre cor està calent i bategant cada dia més ràpid per vosaltres.
Som 17 dies ,això ja no és rés.
Petons,petons,petons i més petons.

Carme dijo...

BON DIA FAMÍLIA , ESPERO QUE ESTIGUEU MILLOR QUE JO. Tinc malt de coll i molta tos ,ahir vaig fer bondat , i avui estic una mica mes be , ara vaig a por el pan de cada dia i a portar a me mare a la estació que va al dentista,


Aquesta peli de aquesta trilogia si que ho vull veure gracies fina


Estic fotuda però tinc un gran vol amb bolets per el dia 1 ja estan congelats, si vols Lola els tires a la vedella , si no fregidets sols ,com mes ve os vagui , adeu que la maria te presa


Petonssssssssss de lluny que no us passi el virus ,,,,,,,,,,..............

Fina dijo...

Boiraesventada, cuida´t que aviat arrivarà el fill perdut i no pots estar malaltona.
Potser tot son nervis? i una mica el fred.
Jo comptant cada dia , no sé sembla que així ho porto millor, però per dintre tot son nervis, quines ganes!!!!!!!!!!
Ara ja només 16 dies , que això no és rés.ANIMS!!!!!!!!!
fILLS AQUÍ TOTS COM UN FLAN!!!!!!

PETONS,US ESTIMO!!!!!!!

lola dijo...

PLOU A MUNTANYA.

Plou a muntanya,
la boira freda
s'esfilagarsa.
De l'ampla serra
les grans espatlles
reben, calmoses,
l'embat de l'aigua
i els llacs s'emplenen
de fades boges,
nues i blanques.
El vent s'afua,
passa i traspassa
corrent amb fúria
per entre els arbres;
besa les roses
i amb grans rialles
uns cops alegres,
d'altres irades,
la torrentera
que fuig poruga
per entre els cingles
frisós empaita.



Bon dia a tothom;
tinc un pipí..........

Us estimo AMORS MEUS.

Joan dijo...
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
Joan dijo...
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
Fina dijo...

A la sortida del sol
Ovidi Montllor
A la sortida del sol,
t'esperaré.
Allà on tu saps que t'espere,
a lo darrer.
I amb un farcell a l'esquena
de cadascú,
marxarem amb el que és nostre,
tot al damunt.
Potser triguem més o menys,
això no escau.
L'important és aconseguir-ho
fent enrenou.
Un cop tot aconseguit,
no pararem,
doncs convé millorar coses
o ens morirem.
Allà on tu i jo serem
com tants i tants,
un país només d'humans,
no hi ha gegants,
allí arribarem de nit
i sense llit.
Però tu no t'amoïnes,
recorda't bé;
doncs l'endemà...
A la sortida del sol
t'esperaré.

PER VOSALTRES FAMÍLIA!!!!!!
US ESTIMO

Joan dijo...

Veure l'aigua del rierol caure torrentera avall,
escoltar el cant de l'òliva entre els pollancres al capvespre,
plantar un gra d'ordi a la tardor, per veure créixer el bri d'herba verda amb el bon temps,
passar el tou dels dits per la crinera suau d'un pollí nou nat,
sentir la fortor de l'alfals estibat al fons del graner,
posar-se ulleres de batre perquè les arestes no ens fereixin la vista,
asseure's d'amunt del rascle i veure desfer els terrossos acabats de llaurar,
sentir la remor del vent refregar les branques dels salces,
escoltar com la llet munyida repica al fons de la galleda,
seure davant la llar i atiar el caliu per posar una llesca a torrar,
i escoltar les rondalles que la tieta pilar ens contava, mentre desgranàvem el blat de moro.

La senzillesa d'una infància de la que se'n podria omplir tot un llibre.

Petons regalats amb tota la intenció.

Aleix dijo...

Veig que va de poesia el tema, doncs jo en tinc un al cap, que si mal no recordo, diu així:

Tinc una pedra a les mans.

Cada nit
la deixo caure al pou profund del son
i la'n trec l'endemà, xopa de vida.

Miquel Martí i Pol

petons i abraçades abstractes a l'espera de les reals i físiques vinents.

fins ARA

Anónimo dijo...

«Voldria ser enterrat al peu
d’aquesta font que endegà el pare.
Té campanetes arreu,
d’aquelles que plaïen a la mare.
Un aire ben senzill
hi porta els sorolls de la vila
i neteja de brossa l’espill
d’aquesta font tranquil.la.
Sovint amb el germà
hi fèiem un atur, suats de la cacera.
En el seu bassol clar
es mirava el llebrer, vanitós que era.
El berenar posava la muller
a la taula que fa aquesta roca.
L’ombreta, un castanyer:
damunt la seva casolana soca
un dístic em plauria del meu Josep Carner.
La gent ara en diu
la “Font de l’Oreneta”.
Vora la teva font, fes, oreneta, niu:
faràs, demà, companyia al poeta.»
«Filla del cel jo so la Font de l’Oreneta,
em descobrí l’ocell i em corona un poeta. boireesventada ve de viladrau petons i bon dia a tots

Fina dijo...

Estem poétics.Ja no sabem que fer per pasar aquests últims dies.
!5,15,15,15,15!!!!!!!!!!!!!!!!!
I la del pa de cada dia?

Ferran Guerrero dijo...

ooooooooooooooooooooommmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmm, ja no se que dir, bon dia, va arribeu ja

lola dijo...

Hola,hola,hola
que hi ha algú?
Se me oye?
Ferran,Laia,Jordi,Sergi:
quin plan teniu pel dia 1 de nov.
dia de la castanyada?
Se vayan apuntando.
Carme, com et trobes?
Jo, si he de ser franca no ho sé,
ara si, ara no, ara pipí, ara popó;
deuen ser els nervis que no em deixen viure.
Ep nòmades:veniu amb la motxilla a tope que ara ve el temps de fer foc a terra i explicar històries.
El poema d'avui una mica mes tard, quan arribi a casa amb el capuchino en una ma i el teclat a l'altra.
Fins aviat,AMORS MEUS: us estimo.

Anónimo dijo...

-xopa/plena de vida-
m'agrada aquest poema Aleix,

lola dijo...

PLOU I FA SOL

Plou i fa sol,les bruixes es pentinen,
al cel triomfa l'arc de sant Martí,
el món fa la rialla entre boirines
i el verd és més lluent i el groc més fi.

Plou i fa sol!,una alegria nova
xiscla i s'ensenyoreix del pensament,
i el poble vell,estés tal com la roba,
comença a retrobar-se lentament.

Plou i fa sol,cor meu pla ho endevines,
plou i fa sol, i riu clar l'horitzó,
plou i fa sol,les bruixes es pentinen...
i el vent manyac s'emporta la cançó.




Fins demà. Us estimo AMORS MEUS.

Laia dijo...

feia dies que no us llegia... Seguim sense connexió, i ara, després de llegir els comentaris que no havia llegit, m´heu emocionat.
Ja no sou lloques ni gall al galliner, ara sou trobadors, poetes i poetísses... Increible!!
Lola, aixo del pipí i el popó deuen ser nervis... Tranquila, millor aixo que anar restreta! Els restrets dan molt mala cara, i tu segur que segueixes estupenda com sempre!!
Fina: amb les teves comptes enrrere fins i tot jo necessito valerianes! Quins nerviiiis!
Joan: com n´he d´aprendre de tu!!! Jo de gran vull ser rodolinaire!
Boiraesventada: espero que ja et trobis molt millor!!! Si vas a buscar més bolets posa´t barret i bufanda, que et volem sencera al dia de la retrobada!
Aleix i Met: gracies per seguir-nos el fil, us enyoro i us estimo. A tots tres:espero que la tornada a casa us sigui lleu i us la prengueu amb la mateixa il.lusió que us ho preneu tot fins ara. Us trobo molt a faltar...penso amb vosaltres. Cuideu-vos i mimeu "el carro usado", que us porti a port sense cap problema! Muaix

Conxita dijo...

Gràcies per deixarnos compartir aquesta meravellosa aventura. Us he seguit des del començament i m'emociono cada cop que trec el nas pel blog. Noi, ets un poeta!!!! quines fotos...quins comentaris...
Fins aviat valents, això és viure.Una abraçada.

Carme dijo...

Bon dia a tots, estic una mica-mica millor però tinc tot el cos tou, però el pensar que aviat i serem tots anima molt , dilluns vaig veure els nomadas el Domènec el va llevar dora i va trucar , desprès vaig veure al Aleix i per últim al Met , be com sempre tenen contractures a reu ,pero todo bien , FAMÍLIA ja aneu fen llista per el dia 1 de novembre, nosaltres som 5 el Edgar vindrà una estona li fa ilu estar tots amb la ALBA , ja et pots preparà que amb tu també tenim retràs......tinc moltes ganes de torna a veure-us, i de pensar que faltarà res per que anem al AEROPORT ,no amb avia tingut mai tantes ganes, val família voy a por el pan de cada dia , que fot un fred que pela ,ja m’abrigaré be ,i si torno a la muntanya , amb posaré gorro i bufanda com diu la LAIA

FINS AVIAT, el dia 1 es tots els sant ,i per això portaré un pongo,fet meu per tots, ja se que soc una bleda tonta però amb far molta ilu amb sembla que ens ho pesarem molt be


Es que jo també os estimo molttttttttttttt petons , ALGÚ NO PENSA AMB MI ,VA ....................,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,poseu els punts i comes on sigui necessari gracies

Anónimo dijo...

boire esventada ja conta malament de moment nomes som 4 el que fa 5 ja arrivara adeu

lola dijo...

14 14 14 14 14 14
14 14 14 14 14
14 14 14 14 14 14
14 14 14 14 14
Catorze catorze catorze
catorze catorze catorze
catorze catorze catorze dies
i encara no entra el p....comentari a la primera.
Però tant s'hi val, perquè de totes maneres us estimo: AMORS MEUS.

lola dijo...

Estimats nómades,ja us queden pocs dies a Hueco i també pocs per finalitzar la vostra aventura. Aprofiteu al màxim les pedres, la gent el sol i l'aigua i penseu que la vida és molt llarga i encara us queden moltes coses per fer. Ganes suposo que no us en falten.
Jo continuo amb el meu Miquel Marti i Pol.
del llibre: AMB VIDRES A LA SANG.
Cada matí, abans de sortir de casa teva,
renta't els ulls amb aigua destil.lada
i frega`t les arrugues amb paper de vidre.
Com el peix que remunta tossudament el riu
afua el gest,que l'aigua no et deturi,
i aprèn-te bé el contorn de cada pedra.
cada matí, abans de sortir de casa teva,
glopeja vent per la finestra oberta,
mastega arrels d'herbes amargues,
perfuma't les aixelles amb llimones
i esmola't dents i ungles,
que, quan mudi la lluna- i mudarà, company, d'això no en dubtis!-,
no t'haguis d'aplicar pegats ni untures
per suportat l'impuls de les noves marees.

Us estimo:AMORS MEUS.

Fina dijo...

Gràcies Lola per comptar avui per mi, si ja els hi queda poc a ells per viatjar i veure llocs,coneixe gent nova; però a nosaltres també ens queda molt poquet per poder-los abraçar i petonejar i sobre tot poder escoltar amb les seves paraules totes les experíencies viscudes.
QUINS NERVIS!!!!!!!! TINC PIPÍ!!!!!

Ferran ja sabeu que si teniu mono d´internet a casa podeu venir sempre que volgeu.
Nomadas ara toca exprimir els últims dies,hores i minuts i ja sou aquí!!!!!!!!!!!.
FINS ARA , AMORS MEUS!!!!!!!!!!!

Joan dijo...

Des de la complicitat de la nit, amb la victòria del Barça sobre el Copenaghen, a una hora en que els Nomadas d'allà deuen tenir la llum del sol, desitjar-los-hi que espremin les darreres gotes d'aquesta fruita, que acabin d'assaborir aquest néctar.

Serem egoistes però, per demanar-los-hi que ens facin partíceps d'aquest aliment, que malgrat no haguem menjat d'aquesta dolça fruita, ens en expliquin el gust, aquell plaer en sentir-lo a la boca, la sensació de felicitat que han tingut.

I els escoltarem amb delit, els en hi donarem les gràcies, i els ho farem repetir tantes i tantes vegades, fins que ens ho fem nostre.

Disfruteu Nomadas, apureu tot el que us queda fins el darrer minut.

Us envio tants petons com per que en quedeu arrebossats.

Carme dijo...

Bon dia ,trobo que ens em anat pansint, i la gent pel motiu que sigui ens a abandonat aquí en el bloc , estic trista ,va colla descriviu que tenim enyorança, o es que ho feu per que ens anem acostuma’n a no tenir aquet lloc de reunió diària????????????

JO OS TROBO A FALTAR. Ja se sap cons serem el dia 1 , LOLA ET ALGÚ LA GENT , AMB SEMBLA QUE EL FRED ENS A ACOLLONIT.


Val jo a buscar pa ,petons os estimo a tots els de aquí i els de allà adéu.

Anónimo dijo...

boireesventadaa lola no se ni que te escrit no ho entenc ni jo adeu

Fina dijo...

Carme no entenc gaire el que dius.
Qui s´apunta per el dia 1?
Jaume i Fina de Vic (2)
.................
.................
.................

Família sols 13 Diessssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssss!!!!!!!!!!!
Jaume quan arrivis encara podràs anar a buscar castanyes en el Cesc.
Nois si no és molt demanar ens podriau fer cinc céntins del vostre cap de setmana i d´aquests últims dies aquí.
Nosaltres també estem exprimin els últins dies al blog,aquest blog vostre al cual ens hem apoderat una "miqueta" , però és la nostra manera de desfugan-se i mantenir aquest contacte tant especial.
FINS ARA.

Fina dijo...

Bona Nit Família d´aquí,vosaltres Nomadas espero que tingeu un bon dia.

M´agradaria que els que teniu fotos dels dinars últims a la Garriga me les paseu per emeil,si pot ser aviat.Gràcies.

Joan dijo...

Bona nit Nomadas d'aquí, bon dia Nomadas d'allà!

Avui, em toca a mi, recordar al Miquel Martí i Pol, en uns poemes que fa molts anys varem recitar, de "la fàbrica"

L'Elionor tenia
catorze anys i tres hores
quan va posar-se a treballar.
Aquestes coses queden
enregistrades a la sang per sempre.
Duia treenes, encara
i deia "sí, senyor" i "bones tardes".
La gent se l'estimava,
l'Elionor, tan tendra,
i ella cantava mentre
feia córrer l'escombra.
Els anys, però, a dins la fàbrica,
es dilueixen en l'opaca
grisor de les finestres,
i al cap de poc l'Elionor no hauria
pas sabut dir d'on li venien
les ganes de plorar,
ni aquella irreprimible
sensació de solitud.
Les dones deien que el que li passava
era que es feia gran i que aquells mals
es curaven casant-se i tenint criatures.
L'Elionor, d'acord amb la molt sàvia
predicció de les dones,
va créixer, es va casar i va tenir fills.
El gran, que era una noia,
feia tot just tres hores
que havia complert els catorze anys
quan va posar-se a treballar.
Encara duia trenes
i deia: "sí, senyor" i "bones tardes"

Doneu-vos tots per petonejats.

Carme dijo...

Bon dia família ,de aquí i els de allà,espero que todo bien ,dels de allà , desde dilluns que no se res ,amb penso que ja deuen tenir el cap com nosaltres emboirat, pensant amb la moguda que els espera, a mi amb pesen els dies volant ,mes que mai , ja torna a ser cap de setmana ,dema tenim que acompanyar a un client a buscar bolets , avera si estem de sort per que el bosc esta llaurat , no entenc que el destrossin així,esta molt sec ,pero no patiu que ja en tenim molts de congelats ,


ELS QUE NO EN PENSAT AMB MI SI ES POSSIBLE QUE AQUET CAP DE SETMANA QUE I PENSIN GRACIES

MOLTS PETONS I FINS AVIAT ,,QUE ES JAAAAAAAAA.......................

Fina dijo...

Avui compto desde la feina , ja que tinc temps i estem parlan dels nois.
El meu tiet diu que sembla mentida que ja han pasat 9 mesos.Per mi hi han dies de tot,el temps en general le pasat prou be,és més llarg el dia a dia,els dies que em
pasat sense noticies,algun altre mal de cap.Però ja esta cada dia més aprop el retorn.
12 DIES!!!!!!!!!!!!!!!!!

P.D Si algú de vosaltres voleu una copia de : Los pilares de la tierra o Los hombres que no querian a las mujeres digeu-ho que el dia 1 us portaria una copia.
PETONS,PETONS,PETONS...........

lola dijo...

Hola,que hi som tots?
Si és així pareu l'orella:

Del bosc, abans tan pròxim,
a penes te'n recordes;
i, tanmateix,forma part
de la teva particular història.
Oblidar també és viure.
Ara torna a ser el temps
de seure pels pedrissos,
de clavar els ulls al bell mig de la tarda,
de rentar-se les mans
amb l'aigua de la pluja.
revindran els torrents.
Ës l'hora del blat tendre i de la sal.
Gira`t de cara al vent i, a poc a poc,
sentiràs com la pell se't desarruga.


Estimats " bloggeros " sort en tenim de que les lloques mantenim viu aquest espai; una amb el pa i els bolets, l'altra dolça i ensucrada, i la tercera lloca que cada dia us busca un poema del nostre estimat Miquel Marti i Pol.

A veure si algú fa el fotut favor d'escriure alguna cosa.
Be, sóc magnànima:us estimo AMORS MEUS.

lola dijo...

Coñe: és el segón dia que entra a la primera; ja en començo a aprendre. Cágate lorito.

Anónimo dijo...

BON DIA BOIREESVENTADA VA A LA MUNTANYA PETONSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSS

Fina dijo...

11-11-11-11-11-11-11-11-11-11-11-11
Carme alias "BOIRA ESVENTADA" abriga´t i que trobis molts bolets.
Lola a mi no en surt gairabe mai a la primera,que hi faren ,et felicito.
Gall bon dia , ja pots començar a preparar el galliner que VENIM!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Ferran i Laia sé que no teniu internet a casa,però sé que seguiu el blog,si necesiteu un ordinador només heu de trucar.Petons.

Nois ja quedan pocs dies aquí.Quin dia marxeu,expliqueu alguna coseta.
11-11-11-11-11-11-11-11-11-11-11-11
US ESTTIMO!!!!!!!!!!!!

Eva Navarro dijo...

ei nomades!
se que no teniu internet però de totes maneres
us volia dir hola! virtualment... ; )
Estic impacient perquè torneu......ja ho sabeu, ens teniu a tots en comptan els dies....

..però ultimament em ve molt al cap com ho viviu vosaltres...les sensacions que debeu tenir...

jo vaig marxar un any sola de viatge i al tornar tot se'm va fer una mica extrany...però emocionant alhora!
la prespectiva de moltes coses s'enriqueix, altres es veuen diferents que abans de marxar, canvien alguns valors, tens uns ulls nous i la realitat de sempre es fa nova també,
...arriben ulls d'exploradors i això és el que m'agrada més!
Pensar que el que tenim cada dia al nostre voltant ja ho coneixem ens limita a veure'n més coses,
a coneixer més gent, o en coneixer parts noves dels que ja coneixem...

...en canvi, quan tornes d'un llarg viatge, apart de tot el que portes de saviesa..., portes també aquesta novetat i sensibilitat diferent, que és a la vegada extranya i emocionant, i...que és fantàstica!
que és fruit de viure al present durant un llarg temps i per tant, de donar-te la oportunitat de ser nou cada dia...

Jo sempre he pensat que l'actitud de viatger s'hauria de poder mantenir, encara que fos en un petit percentatge, en la nostra vida diaria, i això ens la faria molt més VIVA...

Bé, avui la que foto rollos sóc jo! jeje

Només dir-vos que estic contenta que ja s'apropi la data, que aprofiteu al maxim els dies que queden perque ja se que encara falten moltes coses per grabar!!!!!!! i manteniu les serps a ratlla! buey!

I pels d'aquí un "fins ara" perquè ens veiem el dia 1!
Em fa gracia fer la castanyada amb vosaltres!

Una abraçada
eva

Joan dijo...

El gall... sort te de la lloca!!! De totes maneres espero amb impaciència el dia 1. Porteu alegria i bon humor, la resta ja li posarem!!! Que hem de transmetre energia als Namadas per la tornada.

Distribució de petons de tota mena per tothom.

Fina dijo...

Eva tens tota la raó sé que tornaran canviats,però aquest canvi és per millor,seran més bones persones (que ja eran) i nosaltres "TOTS" la família els hi farem costat.PERQUE ELS ESTIMENT.
NOMADAS PER AIXÒ NO HEU DE PATIR GENYS,AQUÍ ESTEN I US ESTIMEM.
GALLITO tranquil que serà la millor castenyada , això si tots tindrem nervis i molt PIPÍ!!!!!!
P.D. QUINA GRAN FAMÍLIA QUE ELLS HAN CONSEGUIT.
UN "BRAVO" PER ELLS!!!!
HIP!!! HIP!!!!!! HURRA!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
PETONS A TOTS ,ABRAÇADES I DESDE "VIC" MOLT DE AMOR.

Laia dijo...

familia! Ja s'aproxima el dia del part! Quasi han passat els 9mesos i aviat veurem les cares de ben aprop dels nostres estimadissims nomadas!
No puc ni imaginar-me com debeu estar els pares, mares, germa i germana... si jo, sent amiga, ja estic ansiosa, vosaltres debeu estar amb unes pessigolles a la panxa al.lucinants!
Vull fer_vos arribar anims i paciencia, que dema ja podrem fer la compte enrere amb les mans! Amb les mans! Uooou!
Com sempre, seguim sense conexio, pero podeu estar segurs que seguim al vostre costat!
NOMADAS D'ALLA: ja tenim ganes de liar-la de nou quan arribeu, aixi que guardeu "yemas" per les proximes escapades! Gas a fons en aquests ultims dies i fins ja mateix!
Us estimo a tots i totes!

Fina dijo...

Nois,família qui m´ajuda a comptar amb les dues mans!!!!!!!!
10,10,10,10,10,10,10 diessssssssssssssssss!!!!!!!!!!!!!
Laia molts nervis,moltissimes ganes que arribi el dia,moltissimes ganes de veure´ls;
les seves cares,abraçar-los,fer tants petons fins quedar sense força i després escoltar,escoltar i escoltar sense parar totes les seves histories que seran moltes.
Ells escansaran de repetir-les a tothom però serà una manera de tornar-ho a viure.
Ara els pares esten preparan la cistelleta del NADÖ,treuren la pols al cuarto,prepararen la robeta,i sobretot no ens deixaren l´amor,la tendeça,l´amistat i amb el cor ple d´emoció i nervis marxaren a rebre´ls.
FINS ARA!!!!!!!!!!!

Joan dijo...

Nomadas!!! família tota d'aquí i d'allà.

Els dies curtegen, els vespres van prenen cos i les nits s'allarguen. Hi ha temps per repensar aquella mainada, quant els deures era el que més pesava en el seu temps de lleure. Quant arribaven i de dret a la cuina es feien aquelles llesques de pa amb Nocilla, aquells dies que posar genolleres als shandalls era el nostre pa de cada dia, quant Bola de Drac i els cromos de futbol omplien estones de riatlles i concentració davant la tele.

Aquests vespres ens deixen repassar aquelles estones abans d'anar a dormir, l'estona que en la tendresa rebuscàvem la manera del seu son plàcid, i ens quedàvem bocavadats mirant-los amb els ulls clucs arraulits al llit.

Es hora de recordar aquelles tardes de xuts de pilota, partides al monopoly, figures de lego i castells de fustes de colors.

Qui ho havia de dir que ara, en pocs dies, amb tot això al pit, els anirem a rebre amb els ulls humits a la T-1 de l'aeroport.

Lloques i aviram de tot el corral, que ja hi som!!!!!!!!!!

A tothom envio petons amb gust de Nocilla.

Aleix dijo...

Familia. Salut a la familia d'aquest no-espai on ens hem reunit al llarg d'aquest viatge.

El nostre últim dia a Hueco s'ha acabat. Els últims dies han sigut molt intensos: hem grabat en Sam i l'Ana fent V9, V12 i V13 (molt dur!), hem grabat entrevistes a les figures més representatives, hem cuinat paella i truita de patates a un bon grup d'americans que no se'n feien a la idea, 3 hores cuinant? 1 hora menjant? quants passos té la recepta? Ells destinen el temps minim per cuinar algo ràpid i menjar conduint o a la feina. Hem fet amistats, hem vist Outside amb tothom, l'hem venut, ens la projectaran a un festival molt important!

En fi, hem fet una nova casa. ja en van 47. Repartides per tot el món.

Demà agafem el cotxe, amb carinyo, i conduim 2 dies per arribar a Sant Francesc. Allà ens insatal·larem la ÚLTIMA setmana, intentarem vendre el cotxe, i farem amics. Tornarem a l'urbanisme d'una gran ciutat americana per trobar Barcelona petita i cofoia. Farem el guiri i ens convertirem en locals un cop més.

Familia del no-espai, del no-lloc, familia omnipresent. D'aquí, d'allà, de tot arreu. Els límits? per qui els vulgui veure! La diversitat? aquí amb mi, ben aprop.

El que us volia dir,
FINS ARA.

Estem venint.

Om Shiva

Laia dijo...

buff! Quina emoció!
Gracies per aquest escrit, per dir-nos que ja esteu preparats per la vostra arribada a la "petita" barcelona...que nosaltres la veiem gegant! Pero teniu raó, les carreteres se us faran curtes i estretes, amb algunes "castanyeres" que desitgen que s´aturi algun cotxe davant seu...
Avui ja obro les mans i començo a pensar que dema amagaré un dit, passat dos, l´altre tres... Aaaaaaaix que bé!!
Quina experiencia poder vendre la peli, quin orgull!!! Doncs que es preparin per la que esteu amassant, tinc ganes de vestir de gala per veure l´estrena!!
Petons familia, mil petons!!

Carme dijo...

Bon dia ,espero que el cap de setmana proves molt be , el nostre cansat , amb la excusa dels bolets ,amb tingut gent tots els dies, però no patiu que en tenim molts per vosaltres ,pers els que estan vanin també en tenim de congelats, Estic mont contenta de lo de la peli, desitjo que vagi mont be. Jo tinc nits chunges somio molt ,no se que tinc ,potser nervis? No se . Val com ho tenim per el dia 1 ,ja esta apuntada la gent ,mes de un sembla desapariéssiu’’’’’’ ON SOU?????? , avui no tinc que compra pa , la Maria el va dur de Viladrau ,va anar a buscar les castanyes , i ja prepara panellets ,ja esta tot preparat, tinc ganes de veure-us a tots, sobre tot a L Alba ,que portem retràs


Prega’n que els nomadas tinguin un viatge tranquil i el cotxe aguanti, això ja s’acaba, que faré desprès con no tingui bloc ????? AMB PREOCUPA


PETONS I FINS ARA,,,,,,,,,.............

Anónimo dijo...

Boireesventada te ilu de fer el escrit 100 os estimo molt fins aviat, no amb coneixereu ,faig cara de bolet adéu

Fina dijo...

NO HI HA BLOG A INTERNET COM EL NOSTRE!!!!!!!!!!!
CADA POST TE MÉS DE 100 COMENTARIS,AIXÒ ÉS UN SEGUIMENT AMB RECLE.
Aleix la cuina te això ,pases moltes hores cuinant un plat i poques a degustar-ho.Espero que en Jaume aixi aprés alguna coseta,ja el deixaré fer!!!!!!!!
Estic contentissima que la PELI OUTSIDE vagi també,us ho merexeu i aquí no acaba rés ,tot just comença.ANIMS!!!!!!!!!!!!!
Cuideu el cotxe i molta sort per vendre´l.Sant Francisco us espera i Barcelona ja està impacient esperan el vostre retorn.
Com sempre dien FINSSS ARAAAA!!!!!!
10-1=9!!!!!!!!!!!!

Ferran Guerrero dijo...

Se que els ultims dies no hem estat gaire actius, pero sincerament vaig de putu cul, i tinc mes feina amb aixo de internet, enviar mails a clients, actualitzar la farinera, portar papers, organitzar coses, patrocinadors del rocodrom i molta molta feina que no es veu, els cursets d'escalada i la feina de cada dia, disculpeu-nos.

Bueno srs, ja esteu cami de San Francisco, aqui ja comencen les contraccins, aixo esta a punt de petar, no sabem encara com ho tenim per el dinar de dilluns, us diem alguna cosa.

Sort

lola dijo...

Bon dia nòmades d'arreu.
estic super contenta, com tothom amb la venda de Outside; serà perquè cada dia escolto la cançò a la radio mentre baixo per la Arrabassada? és un costum que ja no sabría com treure'l.
També m'encanta la paella que heu fet i la truta de patates; i no parlem dels nous amics ,ja teniu mig món a la butxaca i al cor.
Ja no hauré de patir per cuinar...
Fina: la truita era amb ceba, no t'ho perdis.
Carme, aviat et faràn pagar per anar a collir bolets, no sé si ho has vist al diari; diu que els de la Garriga en colliu massa.
Nòmades cuideu sobretot el " burro " que us ha de portar fins a Frisco i a poc a poc per la carretera.

Avís d'ultima hora:
En breu es tancarà EL PERIODE DE INSCRIPCIONS per al dinar-castanyada del dia 1; o sigui que si algú encara no ha presentat la solicitut haurà de seure a terra; això si, per la teca no cal patir.
Per la Beguda tampoc, tinc la nevera a tope.
Amb moltes ganes de veure a tothom i de que per fi arribi el 4 de novembre, o és el cinc?
A casa anem una mica coixos amb això de l'internet; el gall ha fet un invent i ahir; ho sento Aleix però no va sentir el teu SMS i no varem fer L'Skype. Fins el cap de setmana vinent,ESPERO,ja ho tindrem resolt del tot.
Fins la vostra tornada i per sempre mes: Us estimo AMORS MEUS.
Com us trobaré a faltar, ja ho diu la Mare xancleta.

Joan dijo...

Nomadas, D'ON SOM NOSALTRES??? NOSALTRES SOM DEL MÓN!!!!!!!!!!!

M'ha alegrat llegir que els nostres Nomadas ja han fet la seva família, a iankilàndia també, son imparables. Segurament que els que hem pogut veure'ls en les seves correries tenim avantatge; si hi ha un mot que més definitori sigui d'aquesta gran aventura, aquest és:

E M P A T I A !!!!

Que rics els ha fet aquesta manera d'anar per la vida, de viatjar amb el cor, la ment i les mans obertes. Sí hauran deixat família arreu del planeta, i això només és mèrit seu.

Que la "burreta" us porti fins a S.F., nosaltres anirem aguantant les contraccions, pendents que no tremquem aigües.

Pluja de petons de tots colors!

Laia dijo...

9 dies i seguim descontant! Anims!

Fina dijo...

Bon Dia!!!!!!!!
Ara esten tots viatjant dins d´un cotxe,trevesant el desert,esperen que el "carro" aguanti i es pogui vendre.
Aqui fa sol i el vent a parat,suposo que a la Garriga que és terra de vent les butxaques anaven plenes de pedres.
Ahir vaig anar al cine ha veure Herois , molt bona però vaig plorar com una Bleda,potser és per l´estat de nervis, no se.
Si tot va be soposo que demà ja estaren a S. Francisco.
Nois ja veieu que el nostre cor i esperit viatge amb vosaltres,que tot vagi molt be i FINS ARA!!!!!

lola dijo...

Jo també estic fent el mateix viatge, en un cotxe vell, atrotinat i ple de merda. Ara estic dormint en ple desert i espero que cap ranger ni mestressa de casa em desperti. Quan em llevi, sense rentar-me, esmorçaré pancaques i després de mirar el desert per última vegada em tornaré a posar en marxa.
Tinc ganes d'arribar a San Francesc ,hi fan uns curts d'escalada que tinc ganes de veure; espero tenir temps per anar a fer una volta pels piers i sobretot descansar les pells i l'esquena.
Que gent? ho he fet be?, perquè almenys és el que jo m'imagino; ja que de fet estic a l'hospital mentjant-me les ungles dels peus i arrencant-me els pels de les cames.
I quan arribo a casa em poso a endreçar el que ja està endreçat i així anem passant els dies. Us puc assegurar que ningú espera al Papa de Roma amb el mateix delit que ho fem nosaltres amb els nostres nòmades.
Ara si que he perdut el compte, només penso: dijous de la setmana que ve, dijous de la setmana que ve, dijous de la setmana que ve; quantes vegades voleu que ho escrigui?
NOMADES: que tingueu molt bon viatge,que aguanti el burro i quan penseu que deixeu moltes coses enrera, no és veritat, les porteu totes a dins i en volem ser partíceps.
Esperem i estimem,tornem a esperar i encara estimem més; i si això és possible: molt més encare:AMORS MEUS.

Fina dijo...

Ara que s´acosta el dia 1,qui ve a dinar ?
Fem llista:
Jaume-Fina
---------
----------
---------
---------
--------
Algú te fotos dels dinars a la Garriga,m´els podeu pasar siusplau.

Laia dijo...

bona noticia!
Augmentem la llista:
Fina i Jaume
Ferran i Laia
-----

Si si Alba, finalment et coneixerem, a tu i a la Rumba! Visca! Iupee! Alegria!

Doncs aixo, que ens apuntem a la castanyada sonada! Fins molt aviat familia!

Joan dijo...

Hi ha hores que em fa run run
altres que sento tuc tuc
de tant en quant em quedo bocabadat
quant cops he entrat al blog?
si els pensaments fossin tangibles
els Nomadas tornarien fets d'or.
Al mòbil la seva foto el 5 de febrer
al pit cadascun d'ells 3 cada dia

N = NAVEGANTS
O = OBERTS
M = MOVENT-SE
A = ARREU I
D = DONANT
A = AMOR
S = SOBRETOT

Un homenatge més al trio que ens portarà, tancat als punys, el millor regal, l'alegria de viure i ser feliços, la companyia de tanta i tanta gent de totes les cultures, l'enyor a la senzillesa i la pau, el cor obert de bat a bat per qui volgui compartir-lo.

Avui, que també petonejo als d'aquí, uns petons més entendrits al d'allà, que deuen creuar milles i milles iankees.

Anónimo dijo...

BOIREESVENTADA , ja no dona per mes ,no sap si esta contenta, nerviosa ,trista, que faré sense el bloc, dema tinc que anar a buscar el pa a peu no tinc cotxe i no podré escriure abans per això adelanto feina , tinc ganes de estar al mes de novembre ,per les coses que ens trobarem, molts petons .......ja tinc els bolets a punt i moltessssss cosessssss messsssss os estima molt la boireesventada de la garriga

Jordi Claret dijo...

jou jou jou!!!!

Ja torno a estar per aquí família!!! M'encanta veure com aquí es couen panellets a dojo!!

Com esteu? a part del fred que comença a apropar-se... serà un senyal de que vénen el Nòmades? Doncs SÍ!!!!

Aquesta vegada seré breu, diuen que si "bebes dos veces bueno" no? o era breve? tan se val..

En fi, només confirmar la meva persona el dia del dinar de cal's Vilardebó!! oh i tant! moltes gràcies per la invitació Joan i Lola!! encantat de (Vilar)debó!! Així que no "ase falta desir nada más" perquè ens veiem ben aviat!

Una salutació especial pels tres reis mags que portaran els seu regal el dia 4, i una d'especial per l'Aleix, que ja ho sap, que l'estimo ostiiiii!!!!

I a vosaltres també!!

Abraçades vàries!!!

Aleix dijo...

R.I.P.

Com és que escric a mitja ruta? com he trobat internet al mig del desert? a 80mph?

Ben senzill. El cotxe ha mort. En el que havia de ser el seu últim dia de carretera, a les 7:58 hores, a la Interstate 10 entre Phoenix i Los Angeles, a la milla 187. Doncs si nois. Amb llagrimes als ulls li hem dit adèu. Ens han remolcat a un mecànic, que ens demanava 2000 dollars per arreglar-lo. L'embrague a la merda! A l'acte, hem respòs els 3, "ja te'l pots quedar!"

L'actitud d'aquesta gent no ha sigut gaire favorable, no ens han ajudat gens. En fi, també hi ha gilipolles al món.(feia molt temps que no deia una paraulota). També feia molt temps que no em decepcionava tant algú. Decepcionat per la raça humana, amb la qual crec. Avui la nostra empatia només ens ha servit per buidar el cotxe de merda, al mig del desert, bruts, sota l'atent mirada de tota la gent que no entenia què feiem. Demanant si ens podien acostar, a nosaltres i als nostres trastos, a la població més propera amb estació d'autobús.

Oi tant, pagant.

I aquí som, al beneit Starbucks de Blysht (no ser ni on és al mapa, ja no ens interessa el mapa). Esperem un autobús que ens portarà a SF, parant a Los Angeles i tota la pera. Tornem als bells temps, on dormiem al bus com qui dorm al bressol.

De mica em mica la ràbia va passant. Ara només ens queda creure que ha passat perquè havia de passar. Jo crec que alguna sorpresa ens tenen preparada; al bus, a Ls Angeles, de camí... les coses no son perquè si.

Em van regalar The Shadow of The Wind (L'ombra del vent) i tinc unes quantes hores per deborar 500pagines de literatura catalana traduida a l'anglès. Una avantatge de viatjar amb bus. Això si, es caríssim viatjar en transport públic. Així no van enlloc.

Molts petons, i no patiu per res. Arribarem igualment.

PD: no recordàvem el que pessen les nostres motxilles, i altres.

Gràcies pels vostres escrits,
Us Estimo!

Aleix dijo...
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
Fina dijo...

NOIS ENDEVANT,ANIMS QUE AIXÒ NO ÉS RÉS.
MOLTS PETONS.

Laia dijo...

acabo de veure el comentari q ha deixat en dominique al facebook... I veig pels escrits del sidartha que es confirma la mort del carro...SHIT!
Bueno, com be dius aleix, es el desti, segur q gracies a aixo trobareu gent bona o algun regal inesperable durant les ultimes milles dl vostre viatge.
Us estimo!
Aleix: gilipolles? Has dit gilipolles? Hahaha, sort q no teniu en ferran amb vosaltres...ja hagues cremat el cotxe, el desert, con sus arbolitos, sus cactus...! :D
Dominique: aupa bou, merci x nar-nos informant al frisbuc!
Met: anims, tinc ganes d'abraçar-te! Aixo ja s'acaba i comença la segona etapa del viatge, la digestio!
MIL PETONS AMORES!

Carme dijo...

Que descansi amb pau,i que el mecànic no en tingui mai de pau ,ni cap ma que el ajudi con ho necessiti ,aquest idiota no sap que ,AMOR CON AMOR SE PAGA, QUE EL DONGUIN PEL......................................VA NOMADAS ELS QUE ESTEM AQUÍ OS DONEM TOT EL NOSTRA ALÈ PER QUE AGUANTEU BE EL QUE QUEDA .Aquí tenim amor suficient per que os serveixi de suport, jo com el ferran i foto foc ,per a dins del taller, Estic molt contenta de que la gent es vagui apunta’n a la llista , tot això distreu, ja tinc el pa avui a peu , però el tinc... ,,,,,,..... molts petonssss i fins ara,,,,......

Anónimo dijo...

boireesvestada vol dir que fotaria foc al cotxe pero dins del taller ,amb sembla que com sempre me liat adeu

Joan dijo...

Nomadas d'allà!!! No passa res, guardeu el bon record del carro que us ha acompanyat durant 3 mesets! el mecànic iankee? amb una mica de sort quan desmonti el motor li entrarà el cigüenyal pel c... i li sortirà per la boca.

Us imagino en un bus de la línia Greyhound, amb els vostres crashpats, motxilles i demés endròmines, sereu la sensació! Ànims que son quatre dies i començarà la descompressió. Penseu que heu estat ben tractats fins ara pel vostre carro, i el cost segur que resulta inferior a un de lloguer.

Ah! i dir alguna paraulota a vegades ajuda a fer pair! a més segur que s'ho mereixia.

Relaxeu-vos els pocs dies que estareu a S.F. i aprofiteu per fer "pells" i descansar musculatura.

Una abraçada molt forta i petons tridimensionals.

lola dijo...

Non non, vine son
non non, vine son.
Angelets meus ara segur que esteu dormint després de la mala jugada que us varen fer ahir.
Això demostra que " burro yanqui " no te la mateixa resistència que el burro català, doncs amb aquest haurieu arribat fins a La Garriga i inclús fins a Vic.
Hi ha una dita que diu " no llorar por la leche derramada", avui quan us lleveu ja us haurà passat quasibé tota la ràbia; acabeu-la de fer fora per disfrutar de San Francesc; així com una flor no fa estiu, un gilipolles és incapaç d'amargar ni un sol minut més del que toca als meus estimats nòmades.
Aqui no ha passat res, simplement una etapa diferent de totes les viscudes. Ara toca acabar el viatge amb trempera i alegria, segur que trobareu més gent com cal; ara ja sabeu que als EEUU també n'hi ha, o sigui, que a disfrutar-la aquesta darrera setmana.
Suposo que al senyor mecànic li heu regalat totes les andròmines que portaveu al cotxe, inclosa la parrilla; es el menys que pot fer, netejar-lo.
Penseu que aqui us continuem estimant AMORS MEUS.

Fina dijo...

Nois ja veieu el que pensen tots.
El mecànic,pel ......
i el cotxe penseu que ha aguantat molt, ja que feia molts dies que no anava prou be i ell ha estat al vostre costat gairabe tot el viatge.Així que pensan en positiu s´ha portat be,encara que un dia més .........
Però ara ha fisfrutar dels últims dies a TOPE
ENS VEIEN. FINS ARA AMORS MEUS!!!!!

Aleix dijo...

6:45am
Obrim les parpelles i des de l'est, a l'altra banda de la badia i entre els cables d'acer, veiem el sol néixer amb els edificis de San Francisco ben eixerits. La llum daurada comença a pintar les puntes més altes. És la tardor, aquí ja no hi ha boira.

Aquí no has passat res, res està espatllat, tot segueix igual. A les 8h ja som a la porta del Capitan. Ens esperàven. Habitació perfecte, la més barata de la ciutat.

Personalment, m'he fet una banyera. Portava estalviant un altre mes sencer per poder gaudir d'uns minuts amb l'aigua i l'espuma fins el coll. La feina ha sigut meva per netejar la banyera a posteriori.

9h. Com senyors, baixem a esmorzar i fem relació socials a la "laundry" del barri de Mission. Desenes de màquines donant voltes.

A mi m'agrada veure com dona voltes la roba a dins, i es mulla, i s'ensabona, s'esclareix... i de sobte, la treus de la rentadora i t'adones que una rentada no és suficient. Però fa bona olor.

Life is once

Om Shiva que està sempre amb nosaltres

Fina dijo...

DEsde aquí puc sentir la bona OLOR que feu,per la roba no patiu si no es pot fer neta ,les rentadores no fan miracles "Alejito"
M´alegra saber que al final el viatge ha anat be i que diaposeu d´una banyera,això vol dir que arribareu una mica presentables,je,je,je.
Però us estimem de totes les maneres,bruts,nets,el que compta és tenir el cor net i vosaltres el teniu NETISSIM.
NOIS UNA SETMANETA (demà dijous)
ja esta al caure i el paritori preparat.
FINS JA,FINS ARA.
JAUME: NOSALTRES D´ON SOM?
SOM DE VIC!!!!!!!
SOM DEL MÓN!!!!!!!!!!!

Joan dijo...

Om Shiva Nomadas!

Si sabessin els iankees el que tenen a S.F. us ferien una recepció a l'Ajuntament!
Guardeu una mica de brutícia per quant arribeu, que no es perdin les olors del camí. Quant us abracem hem de sentir l'olor de quebab, del chai, del tè nepalí, de la sorra de Ko Tau, del cafè vietnamita, de la neu de New Zeland, del ketshup iankee; heu de deixar-nos recorrer tota la vostra aventura pels cinc sentits.

Apa, a corretejar per aquesta meravella de carrers de S.F. que us ho mereixeu.

Us repetonejo!

Carme dijo...

Bon dia ,estic mes tranqui-la ,esteu col•locats ,nets i polits ,això es un descans ,amb feia estar nerviosa el desplaçament fins a SF i ja esta, desfruiteu de la ciutat, se que no es lo vostre però es una ciutat preciosa , gaudiu-la amb tranquil•litat,i fins ARA ,que això ja esta, Família de aquí també fins ara ,la maria ja te la pasta dels panellets feta ,ara 2dias per reposar i dissabte a fer i coure’ls, jo voy a por el pan de cada dia adeu PETONSSSSSSSSSSSSS A TOTSSSSSSSSSSSSS

Laia dijo...

tres hurres pels Nomadas!!!!
al capitan?? esteu al capitan olorant el nag-shampa?? encara hi ha el WC embussat després que el Ferran el visités per ultima vegada? i l'habitació tancada... ja ha passat el pèrit a veure què va passar?? hahahahha!!! estic contenta que ja estigueu a SF!! ara a gaudir dels passejos al barri de mission i dels seus murals, ho recordo tot a la perfecció!!!
Família, ja no cal patir més, estan a la millor guarida de tota la ciutat!
a nosaltres ja ens funciona l'internet a casa i per fi puc escriure sobre un teclat "normal" i no amb el mòbil!
Seguim pensant amb vosaltres!
Ohm shiva!
Fina: quants dies queden avui???? estem a dijous!!!!! només una setmaneta i.... tat xan!!!!! yeeeehaaaa!

Joan dijo...

Bon dia Família Nomada!

Com que no tinc el mòbil d'en Jordi Claret, que vagin des d'aquí les meves felicitacions pel seu aniversari.

I als Nomadas d'allà abraçades i petons de tota mena.

Carme dijo...

Anys i anys, per molts anys,
a la una per molts anys.
Anys i anys, per molts anys,
a les dues per molts anys.
anys i anys, per molts anys,
a les tres per molts anys.
volem que Súper t'ho passis,
bufis fort i les apaguis!
jordi mª
Anys i anys, per molts anys:
A la una, per molts anys!
A les dues, per molts anys!
A les tres, per molts anys!
A la una, a les dues, a les tres,
súper 3, per molts anys!!


QUE SIGUIS MOLT-MOLT FELIÇ PETONSSSSSSSS DE LA TEVA FAMÍLIA DE LA GARRIGA, EL SHERIFF TAMBÉ

Fina dijo...

ESTIMAT JORDI!!!!!!!!
DESDE VIC LA MARE I PARE XANCLETA ET DESITGEM UN FELIÇ ANIVERSARI.
LA FESTA LA CONTINUAREM EL DIA 11!!
I MOLT AVIAT ET FARÀ UN PETONÀS EL TEU ESTIMAT AMIC "L´ALEIX" AIXÒ SI QUE ÉS UN REGAL........

Laia si avui ja no el comptem només 6,6,6,6,6,6,6,6,6,6,6,6,6,6,6
ho teniu clar tothom 6 DIES!!!!!!!
MOLTS PETONS A TOTS.
UN D´ESPECIAL AL JORDI
I TRES AMB MOLTA DOLÇOR PER ELS MEUS NENES.

lola dijo...

Estimat Jordi: aprofito les pàgines d'aquest fantàstic blog per desitjar-te Molts i Molts Feliços 27.
Aquells nois ja estàn disfrutant de San Francisco, i tinc entés que inclús han passat per la banyera, tot un luxe.
Ens veiem dilluns.
Molts Petons.

Carla dijo...

Hola nois!!!! Ostres quina gran familia de poetes que teniu!! que teniu!!! quina enveja!!! sana eh!! Bé us desitjo que acabeu de disfrutar els dies que us queden per terres yankis.... em sap greu pel cotxe....peró com dèieu les coses passen per alguna raó.
Felicitar-vos mil vegades per les fotos i pel blog, no costa gaire enganxar-s'hi!!
Molts ànims i com ja sabeu aqui us esperen amb moltíssimes ganes i amb la mateixa il.lusió com els nes esperem els treis reis mags!!!!

Tres abraçades!! i salutacions per tothom!!

Aleix dijo...

Jordi, amic, Moltes FELICITATS!

Llevar-se més tard que vosaltres fa que siguem els últims en dir-t'ho, però això no treu que sigui el primer que faig recent llevat.

Hem dormit en un llit! Amb el seu coixí, els seus llençols, el seu matalàs... però serà que no és de gaire qualitat que a mitja nit ha caigut. Ha sortit del somier i hem acabat dormint mig a terra. Però era un llit.

Jordi, no ser si ets per casa o voltant món acompanyat del teu amic de fusta. De totes maneres ets feliç treballant. Si tots volem ser feliços fent el que ens agrada, tu ho has aconseguit.

Desitjant abraçar-te et felicito en aquest gran dia per tu. L'any que vé faràs 28 anys el dia 28, ho haurem de celebrar junts!

Hola Carla! quina il·lusió veure't per aquí. No dubtis que us passarem a veure per Andorra quan arribem. Molts petons!

Laia dijo...

jo també aprofito l'espai per felicitar-te Jordi!!!!
PER MOLTS ANYS!!!!! desitjo que avui hagi sigut un gran dia per a tu, i que així segueixin la resta dels dies!!! moltes felicitats i ens veiem en breu breu breu!!!!!

6 dies!!!!! oooooh si!!!!!

Carme dijo...

Bon dia ,ja tenim el cap de setmana aquí, jo ja ho tinc tot apunt , per dilluns, aqueta tarda i dema farem els panellets, esperem surtin be ,per els que son lluny ,la maria ja en guardarà per con arribeu , ara si que es ja.......



A mi amb faltaria que algú es recordes de mi que el tems sacava, fins dilluns ,fins dijous molts petons, Estic entusiasmada per dilluns serà com el mati de reis............paquets per tothom que guai ,estic com una cabra , però os estimo molt ,No patiu també portaré els bolets, petonsssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssss

lola dijo...

Bon dia a tothom, us esperem amb molta il.lusió el proper dilluns; Carme no pareixis per la cadires, ja està solucionat.
Nòmadas, ja heu descobert la mega-botiga de xocolata deno recordo en nº?
Disfruteu,i disfruteu; nosaltres mentrestant menjarem vedella , bolets, castanyes, panellets i alguna fotesa mes. No patiu, us en guardarem.
Us estimo AMORS MEUS.

lola dijo...

Aclarasión: donde dije pareixis, volía dir: pateixis.
En quant a la botiga de xocolata està al Pier, em sembla 29, però no ho se segur.
Apa, us torno a estimar AMORS MEUS.

Joan dijo...

Nomadas d'allà,
L'Aleix ja us explicarà com perd, a la seva Dolors, la xocolata. La perd de tal manera que ja confon els números! Era al pier 39.
La veritat és que a la zona dels piers, a la que deixes el tramvia, hi ha tot l'assortit comercial que no té desperdici. Inclús em recordo d'una megallibreria que donava gust passejar-te per entremig de les prestatgeries.
I està clar, que al centre d'un pier hi hagi una botiga ESTRICTAMENT de xocolata, de tots els gustos, olors i colors...la Lola si va perdre!
Be si baixeu allà, doneu records als lleons marins.

Petons hippies del 68 català!

txetxu dijo...

Hola família!!....he estat uns dies sense internet i a la feina, no sempre puc mirar el blog, i he flipat amb la de comentaris que hi ha....ho he llegit molt en diagonal.....jijiji....

ja queda res!!

Lola: l'Alba m'ha comentat que amb mi no contaves....és culpa meva, quan vas dir de fer el dinar, vaig posar un comentari que mig en broma, deia que si venien tota la gent de Vic i la Garriga....jo m'en anava de sant cugat....era una manera de confirmar....jeje....no em veu entendre....:-(......si no va malament, conteu amb mi

s'ha de portar alguna cosa?

un peto GRAN familia!

Fina dijo...

Aquest Blog està apunt de fer foc.
El foc per les castanyes,el foc dels nostres cors,el foc dels cors dels Nómadas i el foc de tants comentaris,segur que és el blog de tot internet que te més audiencia.
Avui Divendres29-Dijous 4= 1 ma
SI 5 DIES!!!!!!!!!!

PERFECTE QUE EL DIA 1 ESTIGUEM TOTS.
FINS ARAaaaaaaaa!!!!!!!!!!!!!!
Nomadas nosaltres de castenyada i vosaltres de Halloway( no sé com séscriu).
Que disfruteu a tope d´aquests 5 dies.
US ESTIMO. FINS ARA.

Jordi Claret dijo...

Moltíssimes gràcies per les felicitacions família Nòmada!!

Espero poder estar recuperat del tot el dia 1 per poder fer encara que sigui un petit brindis amb vosaltres!! el refredat mira cap a la grip, que sembla que treu el cap, però no la deixaré sortir, avui al llit ben aviat i demà com nou! segur!

Joan i Lola, que em deixeu portar al dinar??!! no us talleu i demaneu eh!!

Petons i abraçades per tots! gràcies!!!!!!!!

Joan dijo...

Jordi, posa't ben bo! i el dilluns tot el que has de portar és salut! que el bon humor em sembla que el portes incorporat.
El dinar? entre totes les lloquetes, i si el gall les ajuda una mica, tot estarà a punt.
A la tarda et deixarem torrar castanyes, no pateixis.
Nomadas d'allà! Ah que us fem enveja!!! Ja veureu les que muntarem quan sigueu aquí!!!
Abraçades i petons per tothom (a en Jordi amb mascareta per no encomanar-me! jajaja)

Joan dijo...

Família Nomada d'aquí!!!!!

Vaig confós o algú va dir que portaria les castanyes????

Digueu-m'ho si us plau, que si no les comprarem demà matí.

FINS DILLUUUUUUUUUUUUUUUUUNS!!!!!

lola dijo...

Ni nos domaron
ni nos doblaron
ni nos van a domestivar.
Marcelino Camacho.

Tetxu de debò et pensaves que no comtava amb tu?
De fet,esperem a tothom qui vulgui venir.

Nòmades, hola,hola,hola
que tal?
Pensem cada dia en vosaltres, però el dia 1 també brindarem esperant la vostra tornada.
Us estimo AMORS MEUS.

txetxu dijo...

Lola: això em va dir ta filla......aiiix, es que sempre la lia...jeje

Aquest serà l'últim post??!!......no m'ho puc creure

Joana dijo...

Hola jo em dic Joana , soc una compi, de la Lola del Jospital City,"valldelcabro", casi que soc compi desde el mes de Març, em presento perque jo ja fa molts días que os coneixo a tots i principalment e seguit amb ilusio totes les aventures del nomadas,A tu Aleix principalment ja que molts dias a la Lola les llagrimes li van avall, pero tambe moltes riallades.
Felicitats a tots els del blog, i felicitats a vosaltres El Jaume al Domenech i a tu Aleix,a TuJoanque algun día ens veurem, o sigui posarem el barret al cap, que diuan ja que per comentaris ja ens coneixem prou, bueno ara la feina es veure si e pogut conectar amb tots vosaltres-

Joana dijo...

Ei torno a ser jo, o e conseguit encara que ara ja s'acaba aquest viatje tant marevellos que eu fet, sempre que miro aquest viatge vostre, tardo una estona a torna a la realitat, gracies, per donarnos tot lo que vosaltres veiem a la petita pantalla de casa nostra els que estem quiets guardant la casa, estic contenta e conseguit conectar, molt petons a tots els que ja fa dias jo os coneixo, i principalment a tu Dolors que mas donat aquesta oportunitat (la Dolors es la LOLA), molts petons que os vagi molt be la tornanda.

lola dijo...

Ei Joana, quina il.lusió, ja ets un component més del blog; llàstima que el dia 1 tinguis un casament importat, sinò ens ho hauriem passat bomba amb tota la colla. Ja no són a temps de canviar-ho ,oi? Ja, Ja,
Pensaré en tu i una mica en els DDD VVI AAI i totes aquestes hòsties que vaig llegir ahir al diari i em sembla que són les singles dels partits nous que es presenten a les properes eleccions; anem ben arreglats; els haurem d'enviar A CAGAR.....

Ei familia Nòmada: us presento a la Joana, una Gran, Gran amiga que m'ha ajudat molt en moments critics de moving a la feina, i en altres també.
Cuidat molt i disfruta de dia 1,nosaltres també ho farem.

Nòmades: el dia 1 seria possible l'ultim Skype?. Quan vosaltres us lleveu, nosaltres ja anirem mig torrats.
Ep, falta tan poc, que encara Us Estimo AMORS MEUS.

lola dijo...

Comença la llista per anar a veure en Benet.
la teca diu que ja li posen ells: de primer: hosties es vinagre
i de segón molts, molts,mlots,MEA - CULPA.
Quan deia llista volía dir ,dels que no hi aniràn:
Joan i Lola
..........
...........
...........
........
.........
......
.......
.....
......
....
Ai, qui no té feina, el gat pentina.
A Cagar...
Us estimo AMORS MEUS.

Carme dijo...

Bon dia Joana molt contenta de augmentar la família mont benvinguda.

TXETU estàs pixo que jo que ja es dir ,i a sobra no penses amb mi

JOAN Boireesventada te les castanyes la MARIA va anar a Viladrau ,ja les portem ,les vols ja fetes o les fem aquí ,si vols les fem a la brasa a última hora i ven embolicades es conserva be

JORDI fes lo de la prova del mitjó ,penjan un als peus del llit, i vas fen chupitos de orujo fins que envegis 2 desprès la dorms i dema nou.........ja amb diras.....

Resta de gent tinc moltes ganes de veure-us molts petons ,als de aquí i als de allà


Apa siau

Laia dijo...

hhahaha!!! Osti tu amb la prova del mitjó!! Hahaha! Ja tinc ganes déngipar-me per provar-la de fer!
Benvinguda joana! Que siguis una gran gran amiga de la lola només pot dir que també ho ets de tots nosaltres!
Perdoneu joan i lola.... Ja ho se que vaig tard..... Pero que preferiu que portem? Les castanyes (a part de les de la iaia maria), una bona amanida, beures, panallets, llonganisses, cadiews, picapiques, etc etc o una mica de cada??? Ja em direu el que, sinó portarem el que puguem.
Doncs ara si que fins beeeeen aviat!!
Nomades, aneu amb molt temps a l´aeroport, el recordo gegant!! Ah, i al bart ens van fer fer un transvord de 45minuts!!!! Fins ja mateix prínceps!

Fina dijo...

El GALLINER ja torna ha estar en
"Pleno Apogeo",deuen ser tots els nervis que estem acumulan.
Lola jo m´apunto a la teva llista,és més profunda,sincera,agermanada,oberta,i ple d´amor la NOSTRA FAMÍLIA que la que vol reprensentar aquest Tio.
El que més en reventa és tot el gasto que comporta,i clar això qui ho paga?
Jordi espero que ja estiguis millor,encara et queda una mica per refer-te i el dia 1 A TOPE.
Txetxu diu la Carme que no pensas amb ella?
Molt bones estimada JOANA, mai és tart per rés i tu has arrivat a temps de fer-nos companyia els dies de nervis.Que te de dir i estàs amb la Dolors cada dia.
Donar-te les gràcies per l´interés i dedicar-nos unes paraules.
Nois!!!!!! cremeu els últims coets que això ja està al caure,si parlem dilluns serà fantàstic fer un últim Skype,no penseu penjar cap més foto?
US ESTIMEM I ESPEREM AMB CANDELETES.
FINS JA!!!!!!!!!!!!

Fina dijo...

Percert Nois avui aquí canvien l´hora,es a dir retrasarem 1h el rellotge.

lola dijo...

Ferran i Laia no cal que porteu res, ens sortirà la teca per les orelles, a més a la tarda hem de fer la castanyada.
No sé perquè avui hem de dormir una hora més; jo ja no sé que fer del temps; passa tant a poc a poc...Fa dies que no us poso res de'n Miquel.
Del llibre: El llarg viatge.
US PERTANY TOTA LA IMMENSITAT DEL MAR.
Us pertany tota la immensitat del mar
i l'estructura d'aquest vent tan íntim
que vosaltres,només,podeu comprendre.

Us pertany la ciutat,inhòspita i llunyana,
i la monotonia de totes les paraules
que us arrelen als dits,
i la nosa de tot allò que és pur,
i la nit i el silenci.

Ara us pensem
tan clarament distants que ja no ens manca
ni l'esforç de la veu per parlar-vos.

Inciteu-nos al goig d'aquest silenci
que ens conté tendrament, com el record
conté la veu i el gest de l'amada llunyana.

Per vosaltres: AMORS MEUS.

Joan dijo...

Febrer
traicioner
candela
encesa,
endreça
emotiva
trèmol
contingut,
petjada
sentida
respir
profond,
floreixen
mirades
encalmen
casalots,
retrobar
horitzons
confiança
guanyada,
junys
asiàtics
estius
rocallosos,
tres
i no res
el palp
conegut
tornarà
a ser nostre.

Si fos mariner, us ruixaria amb petons de l'Atlàntic comú.

Fina dijo...

La mare:
Deixeu la porta oberta;
aquesta nit vindrà.
Poseu més llenya al foc,
llesqueu, llesqueu més pa.

(Les germanes, movent el cap, es miren i miren.)

La mare:
Sento remor de passes
dintre el meu cor. Vindrà.
Porteu-me fil i agulla
i el vestit que deixà.

(Les germanes, movent el cap, es miren i miren.)

El mar:
Tot, tot és endebades.
Res no el despertarà:
anirà vestit d'algues
tota l'eternitat.

On ets?
Aquell dia tancares la porta com sempre i com mai.
Hauries pogut dir: "Tornaré aviat." O bé: "Fins a la nit, pare."

Sense tu, els meus dies passen lents, com bèsties cansades.
Amb el negre martell de les esperes clavo a les nues parets del temps les imatges del teu
record encès.
Sento l'aire del teu somriure sobre cada nova arruga de la meva cara,
i amb la meva veu d'heura marcida pujo fins a l'alt bronze de la teva vida.

On ets?
On ets?

Perdoneu però us vui fer companyia Joan i Lola.
Lola jo paso tot el temps a l´ordinador montant les pelis del seu viatge,ja les portaré.
FINS DILLUNSSSSSSSSSSSSSS!!!!!!!!!!
QUINES GANES TINC DE VEURE A TOTHOM I ESPECIALMENT A L´ALBA (LA BOLETA DE L´ALEIX).
FELIÇOS SOMNIS A TOTHOM ELS D´AQUÍ I A ELLS EN ESPECIAL.
US ESTIMO A TOTS.
AIXÒ JA S´ACABA.

Joana dijo...

Hola, ara os n'explico una de bona, bueno la Dolors ai la Lola, ja sabia que es casaba un fill meu el día 1 o sigui demà, akests fills son rarosrarosraros, casarse el día dels morts, doncs be ahir es va morir l'avi de la meva jove i el casament apendra pel ....
era 1 casament pel civil i bastant alternatiu, pero a fet falta 1 mort per posar les cosese amb ordres, jajaja, aixi que de moment el bodorrio aparcat, apa familia dels nomadas i les mamis com a bones lleones segur ja ensumeu els fills,ja casi casi son aki.