lunes, 22 de noviembre de 2010

Shadow of the Wind

Nomads: (Greek: νομάδες, nomádes, "those who let pasture herds"), commonly known as itinerants in modern-day contexts. Actually, a nomad is someone who's never static, someone who's allways moving to succeed in the art of evolution. I mean evolution in the sense of personal evolution. Keep moving to become someone different everytime, addjustable to any kind of situation, to every single present moment we live. That's why this blog will be moving as far as we are moving.

Nómadas: seres que se mueven constantemente persiguiendo la supervivéncia. Desde un punto de vista de eficiencia y sustentabilidad es un estilo de vida congruente, pues consiste en mover la población hacia los recursos y no a la inversa. En nuestro caso, nos definimos como nómadas de espíritu. La evolución constante es necesaria para seguir el ritmo activo de la vida. Si la queremos vivir en toda su plenitud, hay que moverse. Es por eso que este blog permanecerá abierto, hasta que nosotros dejemos de movernos.

Today I took my Shadow of the Wind and I went to Can Boquet. Just to let the pages fly and show me where I should read. There were nothing but me, nothing but the world around. In a few days my world seems to had changed, but it isn't that way. I just changed place. Few days ago we were climbing with Sam and Ana, they gave me that book. We've travelled since then, and we're here reading it. That's cool.

Des de Can Boquet, a la Serralada Litoral, pots estar escalant envoltat d'arbres, sentir-te en plena muntanya, però de sobte, quan treus el cap per sobre d'un d'aquest blocs de pedra clavats a terra, veus el mar. És blau, molt blau. I els arbres, que són la cortina de la finestra, són verds, molt verds. Entre jo i el mar, passats els arbres, hi ha una gran ciutat, alienada segurament, que puja quan té temps a gaudir d'aquest pulmó. Heu vist on som? què trepitjem?

A Can Boquet la pedra no forma regeletes en forma d'orella, el color sembla que l'hagin passat per aigua, hi ha crescut arbres... i els cactus no tenen punxes. Això deu voler dir que no som a Hueco Tanks. Sort dels cactus! Sino pago el peatge amb dollars. Peatges... enlloc del món n'hem vist, només aquí. Recordeu, diumenge tots a votar!


Ja de tornada, amb el sol ben baix, m'he aturat davant del campanar. Si no arriba a ser per la llum que el retallava del fons, que li donava volum, que el pintava amb tendresa entre el verd... si no arriba a ser per la llum, no m'aturo. Si no arriba a ser per la llum no hi ha color. De quin color són els llençols un cop apaguem l'interruptor?


La Crema i la Rumba. Un té 10 anys i l'altra va nèixer el mateix dia que vam marxar de viatge. He tornat i les he trobat així. S'estimen, són amigues, comparteixen. I fins i tot m'atraveixo a dir que són catalanes. Els hi agraden els bastoners!



Bom Bolenath



OM Shiva

12 comentarios:

oscar dijo...

Carai Aleix...Que mistic!Ens veiem aviat!

Joan dijo...

Moving, every body's moving! Sí senyors! així m'agrada, que el moviment continui i poder seguir gaudint dels vostres signes d'identitat.

Aquí o allà, però movent-us, fent camí, esdevenint, essent i deixant petjada; el món la mereix.

Petons d'encoratjament, Nomadas!!!

Carme dijo...

Que guapo... hola ALEIX com estàs ? es fabulós mira aquesta maquina i trobar un escrit teu , es un plaer gracies , petonssssss

Fina dijo...

Estàs VIU,tens llum i et mous;això vol dir que aquet blog no morirà!!!!
A la vida com aquí no hi ha principi ni final,tot és moviment,canvis; i aquest blog està esperimentant un canvi.
No deixem de mourens,de viure,de respirar i sobretot d´estimar!!!!!!
MOVING!!!!!!!!!!!!!!!

Jaimito dijo...

Si Aleix, si. Jo estic com tu, encara estic volant, encara em sento lliure, encara estic al Martini roof, encara estic jugant amb la vida... Hi ha costums que costa molt de canviar...
Pero ja hem tornat, i toca tornar a començar, tornar als origens, tornar.

Fins ara
Petons

susi dijo...

quina evolució mes lluenta que heu fet amics..... que preciosos que heu tornat.

l'Oriol i jo estem feliços de continuar llegint el blog i esperem ansiosos compartir amb vosaltres un bocinet del que ha estat aquest any.

una abraçada inmensa.

Alba Vilardebò dijo...

la qüestió és no parar el moviment.. i vosaltres no en sabeu d'estar quiets...
...quin parell de gosses tan guapes!
petons

Anónimo dijo...

when the mountain speaks ....

Laia Nadia dijo...

ets increible, magic! Segueix girant i captant els colors de la vida, junts i amb tu aprenem i creixem! Gracies sidartha!

Aleix dijo...

when the mountain speaks

the wise men listen

and just a few learn

Joan dijo...

Enjoy your choise, the biger gift of the world: speak, listen and learn the mountain language, and be generous, show it to the people.

Anónimo dijo...

Bon dia , si algú no ho sap soc molt TONTA , no entenia que el bloc no continues ,gracies Fina , ara tinc feina a llegir ,jo veig vídeos però no sento , adéu que la feina la tinc retresada , i no se de que va res ,, perdoneu intentaré posar-me al dia .....petonsss no puc posar el escrit al galliner tinc que esperar al edgar...boireesventada no sap mes