jueves, 25 de noviembre de 2010

S.O.M.


Per moure's, descobrir, per sentir l'aire fresc a la cara, escolant-se per sota la samarreta. Per seguir en moviment. La meva nova bicicleta, de moment, fins que canvii de mans i algú més la pugui gaudir. Quan tardaràn a trencar el candau que la guarda? El meu bell amic Mure me la va portar ahir a la tarda, i després d'una estoneta posant-la apunt, avui ja n'he pogut gaudir. És un llamp! flash!

Altes hores de la nit. L'Eva encara treballa en un projecte de "stop-motion" que fa uns dies ens té ben distrets. A hores d'ara el presenta a la facultat de Belles Arts. Les ulleres, la finestra entre la fredor de la pantalla de l'ordinador i l'escalfor de la sala iluminada per l'estufa de llenya. Els ulls, la finestra de l'ànima; inspirada, creativa, fèrtil. Al fons la porta, fraccionada en diferents sortides, o entrades. Quina és la nostra?


En Mure al cim del Puigmadrona (341m). Entre tanta feina hem trobat un foradet per fer un picnic a dalt d'aquest. La llum de quarts de cinc ho pinta tot de taronja. És època de mandarines, que bones que son aquests dies! L'acidesa d'una peça de fruita la contrastem amb la dolçor d'una tarda de tardor a l'aire lliure. I és que a nosaltres mateixos ens hem de fer els millors regals. Una bona estona no necessita fotografia per ser recordada, però un moment de pau com aquest sempre és d'agraïr si el pots compartir, re-viure, reCORdar.


Ens aquests dies d'aterratge i adaptació al medi, la sensació que tinc a vegades és semblant a aquesta. Tot sembla fer-se muntanya amunt, barrejant-se en un punt, el meu terrat. I som nosaltres els que hem de voler pujar cada un d'aquest graons, descobrir-los, i sobretot, viure'ls. Sense por, amb amor.

Aquest matí, encara emocionat pel dia d'ahir, he aprofitat i he passejat amb la nova bicicleta fins a l'oficina del SOM (Servei d'Ocupació Municipal). Un graó més. M'hi he apuntat i ja m'han ensenyat unes quantes ofertes de feina. He arribat a casa i m'he fet 2 currículums de nou. Un per qualsevol tipus de feina i un altre més professional com a cinematògraf i fotògraf.

Ara que es barallin ells! Jo ja he fet la meva feina avui.


Apa, m'en vaig en pau amb Shiva i companyia.




12 comentarios:

Lola dijo...

Una bicicleta nova i un amic, del que feia temps no en sabiem res, encara millor. Estic contenta de la jois del vostre dia de picnic al Puigmadrona, del vent fresc, el sol i les mandarines.
De mica en mica tots anem aterrant, no tan sols els nòmades; anem per bon camí.
I a més continuem amb aquest magnífic blog que tant ens ha unit.
Petons per a tots els MEUS AMORS.

Ferran Guerrero dijo...

Bon dia, i bones experiencies, t'espero

Carme dijo...

Hola ALEIX , estic contenta de veure que poc a poc vas aterra’n en aquet mont de mones, ja se que costa de tornar a la vida’’ normal’’ però es lo que es te que intentar, ens queda lo que a mi sem dona molt ve ,,rondinar,, però no ens podem parar, per que els que venen darrere ens empenyeran i no ho em de permetre, PIT I CULL......... PETONS DE LA BOIREESVENTADA...

Anónimo dijo...

el meu fill tambe va amb bicicleta ja sou dos ,ja no trobo bolets adeu boiresventada

txetxu dijo...

Mureeeeeeeeeeeeee!!

Fina dijo...

Tornem a ser la colla de sempre,si no fós perque tinc el pollet a casa pensaria que encara esteu voltan per el món.
Ara volteu entre dos mons,el vostre idealitçat i el que us toca,tocar de peus a terra,poc a poc a ritme de bicicleta trobareu el vostre lloc aquí i amb l´ajuda de la gent que tant us estima serà més fàcil.
Espero que el projecte de l´Eva fós del gust de tothom i tingui extit.

Lobo dijo...

espectacular!!!!!!!kin viatge!!!!!!!!un gran blog i unas fotos genials!!moltes felicitas!!!!!!

Eva Navarro dijo...

cada dia, cada ara és diferent a l'anterior, cada un el podem crear, creure-hi!

m'encanta seguir-te llegint aleix...
...

tornar...
que vol dir tornar?
tot sembla desordenat o extrany...

però el repte és disfrutar i crear com en qualsevol part del món, sense por... posant amor en totes les coses...

que fàcil és de dir i què difícil de dur a terme molts cops...

i tot, fins al proper viatge...

amb amor, eva

Joan dijo...

Apa gent, al mal temps bona cara, que diuen!

Ahir nit es va confirmar el que molts de nosaltres no volíem saber; Catalunya torna a estar en mans de la dreta convergètica.

Què en serà de les polítiques socials del nostre petit país?

Que la sort ens acompanyi... i amarrem els matxos!

Anónimo dijo...

Namaste!
Que macu tu! ets un artristra!!
Tiu ,oju amb la bici! jo ultmimament tambe la toco bastant ! Es el que te , no tenir cotxe !!!
Encara estic auforic del partit d'ahir, i ara veient el blog encara estic mes content !
Ets collonut my friend !
1899 neix un club que porto el cor , blaugrana són els colors :
FUTBOL CLUB BARCELOOOOOOONA!
qUE N'APRENGUIN! un peto! 5_0! mareeta , quin festival !!!!!!

~Dominic~

Carme dijo...

Hola família , espero que todo bien, algú sap alguna cosa del SR CLARET ,esta desapariéssiu, espero que no cel quedin els mexicans. Trobo a faltar la xerrameca del bloc , i no m ´agrada escriure .........que si no..... petons , tinc ganes de veure-us a tots....

Anónimo dijo...

Hola Aleix, no ens coneixem però he seguit el vostre blog i m'ha agradat molt el viatge que heu fet.
Només et vull dir, que tot passa, i que la clau, és el temps.
Lidera la teva propia vida y podrás comprar el teu temps.
Salut
Nacho