Shadow of the Wind

Nomads: (Greek: νομάδες, nomádes, "those who let pasture herds"), commonly known as itinerants in modern-day contexts. Actually, a nomad is someone who's never static, someone who's allways moving to succeed in the art of evolution. I mean evolution in the sense of personal evolution. Keep moving to become someone different everytime, addjustable to any kind of situation, to every single present moment we live. That's why this blog will be moving as far as we are moving.

Nómadas: seres que se mueven constantemente persiguiendo la supervivéncia. Desde un punto de vista de eficiencia y sustentabilidad es un estilo de vida congruente, pues consiste en mover la población hacia los recursos y no a la inversa. En nuestro caso, nos definimos como nómadas de espíritu. La evolución constante es necesaria para seguir el ritmo activo de la vida. Si la queremos vivir en toda su plenitud, hay que moverse. Es por eso que este blog permanecerá abierto, hasta que nosotros dejemos de movernos.

Today I took my Shadow of the Wind and I went to Can Boquet. Just to let the pages fly and show me where I should read. There were nothing but me, nothing but the world around. In a few days my world seems to had changed, but it isn't that way. I just changed place. Few days ago we were climbing with Sam and Ana, they gave me that book. We've travelled since then, and we're here reading it. That's cool.

Des de Can Boquet, a la Serralada Litoral, pots estar escalant envoltat d'arbres, sentir-te en plena muntanya, però de sobte, quan treus el cap per sobre d'un d'aquest blocs de pedra clavats a terra, veus el mar. És blau, molt blau. I els arbres, que són la cortina de la finestra, són verds, molt verds. Entre jo i el mar, passats els arbres, hi ha una gran ciutat, alienada segurament, que puja quan té temps a gaudir d'aquest pulmó. Heu vist on som? què trepitjem?

A Can Boquet la pedra no forma regeletes en forma d'orella, el color sembla que l'hagin passat per aigua, hi ha crescut arbres... i els cactus no tenen punxes. Això deu voler dir que no som a Hueco Tanks. Sort dels cactus! Sino pago el peatge amb dollars. Peatges... enlloc del món n'hem vist, només aquí. Recordeu, diumenge tots a votar!

Ja de tornada, amb el sol ben baix, m'he aturat davant del campanar. Si no arriba a ser per la llum que el retallava del fons, que li donava volum, que el pintava amb tendresa entre el verd... si no arriba a ser per la llum, no m'aturo. Si no arriba a ser per la llum no hi ha color. De quin color són els llençols un cop apaguem l'interruptor?

La Crema i la Rumba. Un té 10 anys i l'altra va nèixer el mateix dia que vam marxar de viatge. He tornat i les he trobat així. S'estimen, són amigues, comparteixen. I fins i tot m'atraveixo a dir que són catalanes. Els hi agraden els bastoners!

Bom Bolenath

OM Shiva