lunes, 14 de junio de 2010

Ton Sai, petit gran

Situada entre Krabi i Phuket, Ton Sai és una platja lliure de la destructora mà de l'home. A l'estar incomunicada per carretera i la única manera d'accedir-hi és amb barquetes (long tail boat) o caminant a través de la jungla, la major part del turisme, les màquines de destrucció massiva i els automòvils, s'han trobat amb barreres físiques que els impedeixen fer de les seves.





Sort n'hi ha, de moment, que no han aconseguit trobar-nos, i Ton Sai preserva el seu esperit lliure i l'aire net i pur. Ha sigut el primer lloc de Tailàndia on la gent , és com en els seus orígens. Al principi impactava, de la bona ona que et transmetien. Aquí si que hem gaudit del mític somriure tailandès. Viuen tranquils, tractant-se entre ells com germans i amics, o amb els escaladors que s'acosten fins aquí a passar llargues temporades, respectant el seu ritme de vida, les seves costums, i conformant-se perfectament amb una petita cabanyeta de bambú. Sense comoditats, tal i com és el lloc. No venim a fer-nos-el nostre, només volem compartir amb volsaltres, els natius, la bellesa i l'encant d'aquest racó del món.



I així és com enganxa Ton Sai. La gent que, com nosaltres, hi està de pas, també és especial. Serà l'afició per la roca, pel moviment, per l'energia. Serà perquè és així. Hem coincidit amb catalans, espanyols, argentins, colombians, mexicans,etc.. En José Carlos i en Javi, la Lu, en Marco, la Natalia, etc.






Aquí la gent escala, la majoria. Les pedres que hi ha, apart de servir per deixar-te la boca oberta una bona estona, estàn plagades de vies i mes vies. Això és una meca. El lloguer de corda és una mica car, i nosaltres anem amb el pressupost just, així que per començar anem fent boulder per tot arreu, i ens fem conèixer entre escaldors com "els nois del matalàs". La gent pensa: "perquè només pujen una part de la paret amb la llargada que tenen?", "perquè no fan servir corda?", "estan bojos!". Així poc a poc vam visitar els millors llocs de boulder i provant algunes vies quan la gent ens convidava.




Aquesta magnífica cova, Eagle Wall, plagada de mosquits, ens va regalar unes imatges per recordar aquest magnífic sostre en forma d'estalactita horitzontal. Ens fa pensar amb Flame V15, o no Fernando?




Va arribar l'últim dia, i en Domènec i en Met van llogar una corda. Van escalfar bé al sector Dum's Kitchen en un 6b i després en un 6c de xorreres i estalactites. De seguida és van posar a probar Tiger Queen 7b, pur bloc. Quatre xapes i la reunió. En Domènec va caure mentre xapava la reunió, se li obrien les mans. En definitiva, era un bloc massa llarg per la nostra resistència. Per acabar vam passar la resta del dia en una de les mítiques vies de la famosa cova de Ton Sai, la Ton Sai Beach wall. És un 7b+/7c, Tidal wave, que recòrrer tot el sostre de la cova fent una mica de travesía. Si no fos perquè no aguantaven el ritme se la haguessin emportat sense problemes. Era preciosa, moviments molt estètics sota un sostre de estalactites i repises. La brisa marina també influia a la mala adherència de les preses. En Met la va solucionar tota, havent-se de penjar 2 cops. Ja ho hem dit, uns dies aquí i surten coses maques. El que no es pot fer és intentar encadenar vies després de 4 mesos de només boulder i viatge. Això si, les cames les tenim com una pedra. Potser al tornar ens fem alpinistes.




El juego de la vida, O Jogo da Vida

Eren les 5 de la tarda, els locals preparaven el partit de volei diari. Des del fons de la platja veig, caminant vestits per la vora de l'aigua, a 2 persones. Un home amb barba blanca i un turban al cap, porta ulleres i molt poc equipatge. L'altre és de color i li treu 2 caps al seu company. El contrast del seu somriure blanc, d'orella a orella, amb el color fosc de la pell, em provoca un llarg somriure a mi també. Darrera seu, acompanyant-los, una onada d'energia que fa que la gent els saludi. Això em fa pensar que ja han estat aquí, els coneixen, i no són uns turistes qualsevols, han arribat al cor de la gent local. Sense deixar ni les motxilles, l'Edgard, amb els seus 1,99m d'alçada, es posa a jugar a volei amb tot el grup. S'ho passa com un nen, i la resta també. En Ra, o Ramon, s'asseu amb la seva barba blanca a xerrar amb tota la gent allà present.
En Ra i l'Edgard tenen un projecte, és diu El Juego de la Vida, i no preten res més que canviar el món. De la millor manera possible, jugant. De la manera que tots hem aprés les coses, des de ben petits. Ells mateixos ens faran arribar més notícies al respecte, jo no explicaré res més.

Gràcies, Obrigado, Gracias







En fi, ara amb els braços ben inflats uns d'escalar, i vermells altres de jugar a volei hem arribat a Bangkok. Una mica diferent que l'altre cop, més tranquil. Després de la tempesta que hi va passar la cosa sembla haver acabat, com a mínim per ara. Demà anem cap a Hanoi, Vietnam, a veure en Joan i la Lola. Hem parlat amb ells fa una estona i s'ho estàn passant bomba, Cambodja els ha enamorat.

Així que fins ARA. Nosaltres seguim jugant com nens, amb la vida. Esperem encomanar una mica a tothom aquestes pessigolles que tenim quant juguem i que quan ens veiem el joc sigui la nostra forma de comunicació. Sinò què és la vida? el millor joc al que hem estat convidats a participar. Gràcies.

Juguem plegats!

55 comentarios:

Ferran Guerrero dijo...

Tant sols puc dir perfecte, sembla el The Flame, jajajaja.

Quines parets, quins blocs, i quin somriure que teniu tots plegats.

Disfruteu de la vida com esteu fent i gaudiu i feu gaudir, pewr on passeu encomaneu bon rotllo, no us preocupeu per corde i demes, als USA vaig amb tota l'artilleria, no podrem marxar sense fer una fia a Yosemite Valley.

Companys, amics, nomades, viva la vida.

Lola dijo...

Ei nois,us hem guanyat a tots i no pasper la proximitat? ara som a l.aeroport de Camboja esperant el nostre vol a Hanoi, aqui plou a bota i a barrals ,amb un vent del copon:suposo qque el vol s,endarrarira una mica. Fa una estona hem parlat amb els nomades de Bangkok i estan molt be: frisso per pessigar-los.
Nois, les fotos com sempre som una meravella i en Domenech esta guapissim, en Met sembla en Fu Man Chu i a l,Aleix no l,he vist, pero el veure dema,je,je...
Ena emportem un record precios de Cambodia i la seva gent. Us estimem.

edgar dijo...

Preciós molt guapes las fotos. Aleix on estàs ? Domènec això es com evoluciona un escalador ? lo de la teva panxa vull dir. Lo de DNI.estas al cas ?


QUE TINGUEU UN BON VIATGE TOTS 5 I QUE AVIAT PUGUEU REPARTIR PETONS . AQUÍ ESTEM UNA MICA XOFFFF ESPEREM LA VOSTRA ANERGIA


CARME

Aleix dijo...

ssshhh.. sóc darrera la càmera, intento no fer soroll i contemplar. Sense que les coses canviin davant la meva presència, i poder-ho veure amb tota naturalitat.

A la pròxima em deixaré veure, de moment m'amago darrera l'objectiu i la xarxa de volei.

segueixo jugant ara...

Fina dijo...

Aqui desde Vic continuem fen el joc de la vida,ara el meu joc apart del dia a dia és estar pendent dels nomadas de fora sobretot per la distancia i temps sense veurel´s fisicament,i després dels nomadas d´aqui,m´agrada aquests joc i és el primer que faig a la meva vida(ara a la mava edat)però mai ets gran per fer rés si to proposes i vosaltres hens esteu ensenyant molt ;fer amics,coneixer nous mons,cultures etc i hens feu romiar en moltes coses i obrir els nostres cors i pensaments en un lloc que mai habien experimentat.
Per les fotos com sempre brutals veig que esteu tots molt be i puc comprobar que ja feu el que tant us agrada escalar.
Fernando!!!!!ojo amb les cordes i el que voleu fer quan hus trobeu que SOLO TENGO UN HIJO els altres son adoptius,tambe els estimo,pero!
Confiu molt en tu i se que els cuidaràs.
Lola i Joan espero que tingueu un vol agradable i que aquesta tempesta pasi aviat,si us poseu nerviosos a l´avió penseu amb els nostres "GUATEQUES" coca-llangonissa,coca-cola per en Joan i tu Lola un bon Cava per compartir amb mi que ja saps que t´estimo molt.
BON VIATGE!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
I FINS MOLT AVIAT AMB TOTS ELS NOMADAS QUE DESDE AQUI US ESTIMEM I TROBEN MOLT A FALTAR.

Fina dijo...

MOLT BONA LA PRIMERA FOTO "LES XANCLETES D´EN JAUME",depres de tant de temps encara estan senceres,"es que son molt bones";i aixi han de tornar senceres
P.D MARE XANCLETA

Nacho dijo...

Esos Nomadas madre mia no parais de disfrutar y recorrer vuestro tiempo con diversion descubrimiento y conocimiento continuo me alegra saber que todo marcha bien y creedme por aqui nada cambia seguid disfrutando que nosotros lo haremos a traves de vuestras vivencias un abrazo y cuidaos muuuuxo.

oscar dijo...

Enhorabona per tot el que feu i com ho feu! petons dels clecas!

txetxu dijo...

A mi em passa que no se que dir......cada vegada em costa més mirar els posts, amb aquestes fotos espectaculars......m'agradaria jugar al vostre joc, xo el meu joc aquí i ara és un altre...la realitat és una altre.....xo vaja que no us rallaré amb les meves coses.....jeje....

la foto de les xancles és boníssima!

quines vies, quina roca!!....uuuff

Fina, no et preocupis...que el ferran amb la corda és un crack!...ho comprovo cada finde a Montserrat....és més perillós sense corda que amb corda....jejeje

Lola-Joan, disfruteu del viatge a topeee!!

petons

Laia Nadia dijo...

cada dia m'emocioneu més, cohoneh!!
Aleix, aquestes fotos són de portada! increibles i increibles els blocs-vies que us esteu marcant! I així que corda...eh??? brutaaaal, quines gaes de veure-us!!
bouets, cuideu-voas moltíssim i a fer una abraçada gran gran al al família Joan i Lola!!!
Molts petons reiets!

Fina dijo...

Estic nerviosa i només conto les hores que falten perque els nostres nois es trobin amb la LOlA i en JOAN.Eva ,Alba,Carme i familia ells portan les nostres abraçades,petons,plors,alegries i un fi de coses;per mi demà tambe es un gran dia,desde la distancia estaré molt aprop i espero que arribi fins aqui les seves energies

Andres dijo...

Unes fotos increibles! Vaya tela amb els nomadas com s´ho saben montar!

Ja veig que esteu de conya, només cal veure les cares que feu.

Ah! per cert Aleix haviam si et veiem en alguna foto!

Fina dijo...

JA TENIM TOTS ELS NOMADAS JUNTS
esperem noticies desde Hanoi

Joan dijo...

Nomadas d'allàaaaaaa!!!!! (Quin gust dir d'allà estant amb aquests tres ganapies)

US PODEM JURAR DAVANT LA TOMBA D'EN HO CHI MINH, que els hem abraçat a tots tres, els hem pessigat el llom, petonejat i abraonat tant com hem pogut. Teníem els ulls tancats, el cor obert, l'esperit enc`des i l'ànima vibrant. Estavem amb tots vosaltres, amb els de Vic i La Garriga, els de St. Cugat i la Floresta, els de Barcelona i els de tot arreu dels que amb nosaltres ens heu anat acompanyant fins a retrovar-los al International Arribl Flights de l'aeroport de Hanoi!!!!

(Una confidència, a l'habitació de l'hotel, ara, s'estan fotent "siegos" de fuet!!!!)

Estàvem esperant-los, veient com esperaven recollir les motxilles, ells no ens veien, els hem vist a uns 50 metres i els hem pogut observar mentre tots els nostres sentits començaven a aposentar-se, mentre l'espiral de la il·lusió se'ns anava desplegant sobre els nostres pensaments: PERÒ QUINS TIUS TAN GUAPOS TENÍEM A UNES PASSES DE NOSALTRES!!!!!!!

Fa poc que estem junts, però us juro que els estem xuclant tot el que es deixen. (Us ho juro, son una passada d'homenassos)

M'estan fotent la bulla perquè sempre m'enrotllo. Us traspasso un parell de petons de cadascú, tres o quatre abraçades juntes i totes les carantonyes dels Nomadas d'aquí

AVUI ENCARA US ESTIMEM MÉS!!!!!

Joan dijo...

Domènec:

Pos si , la familia nomada a crescut de cop!!! Ens hem retrobat amb els pares de l'Aleix!!!A sigut un retrobament maquissim!!! i a sobre ens han portat de tot!!!Gràcies a tothom !!!!!

Mama!! m'ha costat entendre la carta , però ho he aconseguit!!m'ha molat mooolt!!!
Gracies pel rellotge,per les xancles i pel fuet!!!!!!merciiii!!! ja a volat un paquet!!jeje!!!tal i com m'ho han donat he anat a comprar lo que més s'assemblava a pà i patttaammm!! entrepans a tuttiii!!!gracies gracies!!!
AH!! i lo del dibuix de la meva panxa...tranqui mama,és henna...d'aki a unes setmanetes es borrarà...o no...!!!

molts petons i merci per tot!!!

Jaimito dijo...

Hola a tots!!!!!!
Ja som a Vietnam, Hanoi, i som 5, ja que en Joan i la Lola ens han vingut ba recollir a l'aeroport. Quina alegria, quans petons i abraçades. A set un moment magic, diferent, fantastic.
Ara estem tots junts, en un hotel, disfrutant de tots els regals que ens heu fet arribar. Sou collonuts!!!!!!!
Estem tots molt contents, i amb ganes de passar uns quans dies amb aquests dos nous nomades que s'apunten a l'aventura, a la nostra aventura, a l'aventura de tots els d'aqui i els d'allà.

Mare xancleta: Ja he anat a l'hospital i ha sortit todo bien!!!! Ni rastre d'infeccio a les orelles i res de que estic sort, ja que avui els resultats han sortit perfectes. El seguro ho ha cobert tot.
De debo, gracies a tots per aquets detalls que ens heu fet arribar, i disfrutarem a tope amb aquets dos joves nomades que tenim al costat!!!
Salut

Lola dijo...

hola nois i noies ,som una collaaaaa.....a l.hotel han quedat esfereits. Us he de dir que aquests joves estan guapissims.Han berenat pa amb fuet aqui a l,habitacio. dema al mati marxem cap al delta del Halong; tres dies en vaixell tots junts, sera una passada.
ara que m,ho miro desde el seu canto, si tenim temps ja farem un Skype, que aqui hi ha molta feina.je, je ..es broma.
Ara ens anirem a sopar de moment.
Molts petons a tothom.

Fina dijo...

Estic molt contenta que tot estigui be,les orelles,els regals,el DUCADOS,aprofitals tant com puguis.
Disfruteu molt tots 5,i altanto el que feu amb ells que quan arribin hens ho explicaran tot,molts records a tots i una gran abraçada.
Aqui esperen impacients noticies vostres,fins aviat.

Fina dijo...

Lola aixo no pot ser tu estas escribin al blog i jo desde aqui tambe totes dues al mateix temps,provo de fer un Skype però no conttesteu

Fina dijo...

Acabo de fer un Skype amb ells,estan tots guapissins i molt contents
Us envian molts records i petons i quan puguin es conectaran amb vosaltres.

Laia Nadia dijo...

Oeeee!! quina il·lusió llegir-vos ara que esteu tots junts!!!
berenar de fuet???? això sí que mereix un reconeixement a aquestes famílies que han fet el possible perquè poguéssiu gaudir-ne a Hanoi!!! buaaaah! TODO BIEN! Estem contents que estigueu junts i pogueu seguir el viatge els 5 nòmades!!! I també perque` en met estigui completament recuperat!!
Fina: suposo que avui a l'Skipe et deurien caure les llàgrimes com a cascades.... quina emoció!
nomades d'aquí i Nòmades d'allà (cada vegada més!): CUIDEU-VOS MOLT I A DISFRUTAR que són 2 dies!
Petons enorrrrrrrrrrrrmes!

Alba dijo...

no ho puc evitar.. una petita i timida llagrimeta treu el nas..
m'emociona pensar que esteu junts...
la rumba i jo ens hem apalancat a "cals pares nomades aventurers" en el meu dia de festa...
apeton als d'aqui i als d'allà...
jo us enyoro una mica ARA...

eva dijo...

aix.....
suspiro al llegir tot el que expliqueu .....
i al veure les imatges amb cels espectaculars.........
.......i al llegir tots els comentaris plens d'amor de tothom.....
...........a vegades necessito respirar fons............

em fa molta ilusió que us hagueu retrobat!
quina emoció!
...m'imagino el moment de l'aeroport i em batega el cor més ràpid...
lola i joan, debeu estar com mai! que bé!!!!!!!!!!
Avui he parlat un momentet amb l'Aleix i estava molt i molt feliç!

una abraaçada ben forta pels 5 nomadas i per tots els internautes!

eva

Ferran Guerrero dijo...

Felicitats a tots cinc, cau la llagrimeta de pensar en el retrobament, com sera, que haureu dit, qui haura plorat primer??, etc.

Quina il·lusió, Joan enrollat mes que estic acostumat als teus escrits i estem perdent audiencia, Lola, et vull aquí davant com quant estas a la feina, ens heu de fer de Radio-Macuto.

Met, feliç i content que el problema d'orelles hagi passat, si no el Güllich ja t'explicada el que li fem a ell de tant en tant, com la Laia li neteja perque no es rasqui ;) ,

Domenec-Feliç, perque per fi has menjat Fuet de Vic, vigila la panxa que ara no pillis tu una intoxicació de fuet.

Aleix-Disfruta dels dos Nomades nou vinguts, ja saps aixo es com l'escola, ara nou vinguts, la novetat, el "nou mon" i quant ja estigueu acostumats toca acomiadar-se, pero per aixo ara viviiu tots el moment.

Una forta abraçada als cinc, si pugues us fotia un achuchon.

Els proxims, la Eva, Laia i jo.

bona nit

txetxu dijo...

ole....que gran!quin retrobament!

Joan, no deixis d'explicar les coses com les expliques......el moment de l'aeroport "gallina de piel".....disfruteu del Vietnam i de la companyia mutua

us deixo amb una cançó que m'encanta i que us pot acompanyar en aquest viatge:

http://www.youtube.com/watch?v=bpp-ow8X138

una abraçada

Fina dijo...

Nomadas,us hem deixat descansar un dia però ara volem que hens expliqueu cosetes del vostre viatge i anécdotes que segur que ni han moltes.
Vui una foto de tots,siusplau.
Com veureu estem pasius esperan noticies vostres,fins aviat i cuideu-vos i disfruteu molt.
MOLTS PETONS DESDE VIC de la mare xancleta,je,je,je!!!!!!!!!!!!

Carme dijo...

FINA al emprovador tenim una gran foto de la BAHIA DE HALONG que va fer me mara , jo la miro i sembla que amb transporti una estona , no dura però amb molta imaginació sembla que els veig pesar. QUI NO ES CONFORMA ES PER QUE NO VOL.


ESPERANT NOTICIES QUE ESTEM TRISTOS PETONS DE LA GARRIGA

Jaimito dijo...

Hola familia. Escric desde Cat Ba, una illa bastant gran, on tots 5 em fet parada avui, despres de passar tot un dia amb barco passejant per un mar molt tranquil envoltats de milers d'illes. Aixo es impressionant, i amb la nova companyia que tenim, la veritat, es que no podem demanar res mes. Estem molt contents d'estar uns dies amb en Joan i la Lola, son maquissims, unes grans persones amb un cor encara mes gran.
El problema sera despedir-nos i continuar el nostre viatge un altre cop tots tres.
A, que m'en descuidava, fa moltissima calor!!!!!
P.D.: Moltissimes gracies Fernando, saps el que volia i m'ho has portat. Ets un crack.
Laia, t'estimo moltissim, la carta és encantadora, i si, tens rao, una mica a olor a "hippie" si que fa, pero ja et dic que la porto sempre a sobre, i, de tan en tan, la ensumo i us noto mes a la vora. Un petonas ben fort!!!!!
Salut per tothom!!!!!!

Joan dijo...

Nomadas del pais de la butifarra i el seny (diuen),

Ens heu de perdonar, ja no ens queden instants per l'espai virtual. Eh que sabeu què és trobar el contacte de la pell? acostar-te per trobar com el somriure posat que porten els Nomadas et parla de tantes històries...
Ens heuj de perdonar que siguem una mica egoistes i ens quedem tants moments per espreme'ls per disfrutar-los d'aquest trio, dels nostres fils adoptius. Tothom veu clar que el que ens falta és una filla, però (va per l'Alba), ens emportaríem una germaneta que vàrem trobar a Cambodja, a Siem Riep, la Lea, la nena més maca, amb els ulls més profunds, el somriure més clar i l'alegria més dolça que mai hagis pogut veure.

Imagineu-vos donar-li "one dollar" per uns penjollets fets de fulla de canys tenyida i veure com, fent cas a que ella era la que els feia millor, se l'hi va obrir l'ànima devant nostre de tal manera, que ens l'hauríem quedat.

De debo, que, i perdoneu que torni a parlar de Cambodia, per la dolçor d'aquells país... però la netedat i la puresa d'aquella gent, és per quedar-te i fer-te un més d'ells. Us haig de dir, que has dxe ser molt respectuós per no sentir-te turista. No s'ho mereixen!!!!!

Us deixo, els 3 Nomadas esperen que ens toca sopar!!!

Petons a tothom!!!! VISCA ELS NOMADAS DE TOT EL MÓN.

climbnow dijo...

bouuusss soc el Ramon que apurat perqu no sabie com deixarvos un comentari me animat i me fet un blog. uaaaaaaaauuu quins paisatges que vec x aki thailandia espectacular no? finc ganes de catau aixo hehehehehe i tu aleix cada dia em sorpens mes quines fotus tiuuuu espectaculars!!
i n res que sapigeu quee desde aqui el dani i jo os seguim constantment disfruteu que es lo vostre!

salut mindundins!!!!

Jaimito dijo...

Mindundis!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Que passa malparits!!!!!
Que tal esteu??? Com va anar per la India tots solets??? I la tornada a casa? Tenim mil preguntes per fer-vos i moltes ganes de parlar amb vosaltres!!! Aviam si cadem algun dia i fem un skype i ens veiem les cares, que us trobem a faltar.
A mes, noticia d'ultima hora, vam trobar amb en JULIAN!!!!!!!!!!!! Estava amagat a Cambodja fent de les seves i el vam trobar a Bangkok. Ens va donar records per vosaltres!!!!!
Salut Ramon i Dani. Molts petons!!!!! Us estimem!!!!

Laia Nadia dijo...

t'estimo Jaimitooooooo! smuaaaaix!
passeu-vos ho molt bé i estrujeu bé a en Joan i a la Lola per impregnar-vos del bon kharma que tenen!!!
Petons, petons, i petons Aleix i Dominique!!!!! així que henna??? hahahahaha..... segur que durarà més del que pensaveu!!!
Petons i abraçades Joan i Lola!

Joan dijo...

Bon dia Nomadas del Vell Continent!

Ens acabem d'aixecar de dormir a Cat Ba, una illa del delta del Ha Long que, per molt que escribíssim no podríem descriure.

Ara ens anem aq esmortzar (que tambe mengem, a mes d'alimentar-nos de Nomadas) i altra vegada cap a Hanoi.

VISCA LA COMUNITAT NOMADA!!!!! també des d'aquí ens agrada molt de poder-vos llegir, encara que no ho tinguem tan fàcil

Molts petons i abrtaçades virtuals a tots, les físiques les estem donant als Nomadas d'Orient.

Fins aviat!

Lola dijo...

Bon dia a tothom, nomes dues paraules perquè ens vindràn a buscar d'un moment a la l'altra. Ens ho hem passat

molt be tots plegats; ara tornem cap a Hanoi i casdascú tornarà al seu viatge. aquests nois estàn plens de Felicitat i nosaltres al veurel's. Petons-

Carme dijo...

ESTIC FELIÇ QUE HO EU PESAT BE JUNTS


BON VIATGE I ESPERO QUE NO NECESSITEU MASSES CLINEXXXXX


NOMADAS QUE LA RUTA SEGUEIXI BE MES FOTOS I MES ESCRITS DE UN QUE JO SE. PETONS

Alba dijo...

nòmades! pares!
espero que us hagueu exprimit els uns als altres a base de bé! i no ho dubto...
ahir se us sentia a tots taaaant feliços! i no m'extranya!
mooooooolts petoooons!
alejito t'apimu!

Joan dijo...

Una confidència:

Cada vegada, des que estem al costat dels 3 Nomadas, em costa més fer-vos comentaris. Només dir-vos i repetir-vos de totes maneres, que son tres fantàstics viatgers, que s'enrotllen molt be, fan i deixen amics per tot arreu, es fan estimar, només d'arribar als llocs- La seva divisa és el somriure, la millor moneda, de la que no hi ha canvi amb el dollar maleït, que tan enverina les persones sanes de ment i d'esperit.
És un gust poder passejar amb ells, amb els nostres 3 fills, ELS NOSTRES 3 FILLS!!! ho hem deixat palès a tot arreu, això va pels altres pares Nomadas, que no dubtin que hem intentat donar-los-hi l'amor que vosaltres els hi hauríeu dut.
Aquest deurà ser el darrer vespre que estem amb ells per aquestes contrades, però tingueu ven clar que ens els emportem a tots 3 a dintre dels nostres cors, i quant arribem, mirarem de saber-lo obrir per vosaltres per fer-vos arribar aquest missatge universal amb el que viatgen, aquesta riquesa del somriure clar, i la mirada profonda, aquesta manera de fer tan oberta al món.
(és que m'enrotllo encara que no vulgui)
Molts petons i abraçades per tots, família Nomada, aviat ens veiem!

Fina dijo...

Disfruteu moltissin d´aquestes derreres hores amb ells i Joan i Lola no tinc cap dupte que heu cuidat i estimat a tots els nostres nomadas.
DESDE AQUI MOLTISSIMES GRÀCIES.
No ploreu gaire,anins i endevant amb la resta del vostre viatge,que ja sabeu que ells faran el seu com sempre fen un pilot d´amics,aquests dies segur que per ells ha set com una vitamina de carinyo i una càrrega de piles per continuar endevan.

Familia ens veiem aviat,porteu les maletes plenes de la seva olor,petons,abraçades etc que aquí les estem esperan.
BON VIATGE

Laia Nadia dijo...

oooooooooooh!!!
quina pena que ja s'acabi!!!!!!!!
doncs res, Joan i Lola, desitjar-vos molt bon viatge i torneu amb les motxilles ben plenes de monedes i divises Nomandils (somriures i felicitat!). Esperem amb il·lusió que ens a seguiu explicant les vostres experiències!
Nomades veterans (Aleix, Domènec i Met) que seguiu el vostre viatge com fins ara, empapant-vos de tot el que us aneu trobant!!
Nomades d'aquí: moltes abraçades i seguim esperant el nou post!
salut a tothom!

Carme dijo...

BON DIA : Avui els NOMADAS and dit que and enviat un paquet, però crec que deu venir amb la RENFE la que ve de PUIGCERDÀ perquè diu que trigarà tres mesos a arribar aquí.

Avui VAN a SAPA TINC QUE MIRA EL MAPA AVIA’M ON CAU

Esperem que tots els nomadas tinguin bon VIATGE


PETONS DE LA GARRIGA

Laia Nadia dijo...

hola carme!! jo també he estat fent feina buscant com és SaPa. El vídeo més "acceptable" que he trobat és aquest, i m'ha semblat veure al segon 22 que hi surt un bosc a on s'intueix uns blocs... no sé si deu ser això a on es refereixen. Té molt bona pinta!
Aquí deixo l'enllaç: http://www.youtube.com/watch?v=SwbHw3Fep8E&feature=related
saluuuut!

Laia Nadia dijo...

Ah!! i just a partir del minut 4 també hi surten bones pedres!

Fina dijo...

Carme el tren va lent però ells ho envian amb vaixell.
Noies jo no podré fer els deures fins la setmana que be ja que el cap de setmana tinc feina i el meu diari personal el tinc un pel abandonat,ben pasat aquests dies mi poso si no arribarà el meu fill i jo encara estare a mitges.
BONA RETVELLA PER TOTS ELS NOMADAS,ELS D´AQUI I ELS D´ALLA.
JOAN QUE TINGUIS UNA BONA RETVELLA I UN BON SANT,nose ha hon ho cel.lebraràs(ja que voltes tant),però tranquil que la coca i la llangonissa no et faltaran .
Lola ja pots fer-li un petó ben gros de part meva i un altre per tu,que ara no et possis gelosa.

Ferran Guerrero dijo...

Hola familia, informo als d'aquí i els d'alla que tambe els coneixen i estimen,

Avui hem tingut la primera competició d'escalada en corda, dels nanos que entreno a La Farinera, hem arrasat, Pol Roca 1er (Juvenil), Pepe 2º(Infantil) Oscar 3(Infantil).

Met- El Talo i la Roser ja han sigut pares, al blog del Talo i pots deixar un comentari.

Joan-Segur que parlarem abans pero que passis una bona revetlla.

Nomadas d'aquí i d'alla, disfruteu de tot i de tots no pareu ni deixeu parar i sobre tot doneu canya a tort i a dret.

Una abraçada a tots.

P:D. quin dia fem el dinar????, no recordo la data.

Lola dijo...

Hola a tothom, el dinar es el dia 11 de juliol.
Ara estem a Sapa, a les muntanyes del nord.oest on hi ha diferents tribus, el clima es millor.
Resulta que el nomadas tambe hi son, i hem quedat per sopar:el mon es molt petit.aquest mati hem fet una bona caminada, estem rebentats.
A la tarda toca mercat, ja us ho explicarem perque en Joan te molta pressa per escriure. Petons a tothom. Lola.

Joan dijo...

Nomadas del mon!!!!!
Com que sempre m'enrotllo, avui em limito a transcriure-us un troc del meu diari de viatge d'ahir.

19.06.10
Dia d'emocions. I comenco pel final; aproximadament a les 18,30 h, davant el llac Ho Hoan Kiem ens hem abracat molt fort amb els Nomadas, els hem petonejat, hem deixat una llagrima de felicitat i enyor en deixar-los de nou, i momentaniament (encara que jo m'hagi aguantat amb els ulls negats per no carregar de passio l'instant), seguirem amb ells pero, tornarem a ser la familia Nomada, estiguem aqui o alla, ens els emportarem al cor, tenim el tacte de la seva pell als dits i als llavis, ens ha quedat marcat els seus somriures a la part prima de l'anima, tots plegats hem fet un farcellet dels sentiments per repartir-los a casa nostra, desgranant-los mica en mica i repartir-los amb la dosi d'amor i estimacio amb el que ens els han donat. Tenim el color de la seva pell al fons de la retina, el so de la seva veu donant tombs en una dansa molt dolca en el nostra pit, l'olor de la seva alegria es el perfum que ens acompanyara la resta del viatge, amb la que procurarem impregnar a la resta de la familia Nomada. Som rics en poder tenir tants moments dels que hem disgrutat d'ells en una part del mon que, encara que sigui tan diferent a la nostra, ens l'hem sentida, aquestes hores amb ells, com casa nostra.

Petons per tothom i una abracada universal.

Carme dijo...

HOLA FAMÍLIA NOMADA. Con esteu els de aquí i els dallà? Nosaltres tenim una gran setmana. Dema 30 anys de casats la berbena de sant Joan el cumple del pare Domènec el dia següent FELICITATS JOAN I LA RESTA DE JOANS. La berbena de sant pera es el meu cumple, per celebrar-ho tot farem un viatge , anem a Montpeller i Carcassona a tornem per Perpinyà. Que sembla el viatge dels nomadas oi ?
Qui per sant pera va i no tor na edema pel juliol te que tornar, com el JOAN I LA LOLA I EL DIA 11 HO EM DE CELEBRAR .


Qui vulgui venir que porti un primer plat ,amanida, embotit,ect.........

El veure la LOLA I JOAN, la dolçor ve de LA FINA I EL JAUME, LA ia-ia Maria i jo farem un mar i muntanya , el pare Domènec posarà taules ,piscina,chiringuitu,ect....
La animació corre a càrrec del EDGAR

A...... FALTA EL BANYADOR I EL SOL . JA PODEU ANAR FEN LLISTA CON MES SEREM MES RIUREM

FINA el paquet serà per dema val? MOTESSSSSSS GRAÇIES


QUIN ROLLO AVUI ? petons de la garriga

eva dijo...

joan, em poses la pell de gallina......
.......sospiro........
moltes gràcies per transmetre'ns tant bé tot el que aneu sentint...
moltes gràcies també dolors per les fotos que has enviat avui!!!! m'ha fet molta ilusió!

avui també he pogut parlar amb l'aleix.....
m'alegro molt del vostre retrobament!

quina envejeta que feu per les muntanyes del vietnam....ostres...jo ja m'hi apuntaria......oi que si alba!!!!

una abraçada ben forta als 3 expedicionaris del matalas a l'esquena!!!!!!!!!!!!!!!!!
i una altre ben forta als pares d'expedicionaris i amics en general!

petons,
eva

ah! m'oblidava, aqui ja se senten petardos per tot arreu, bona revetlla a tothom! joan: bon sant!!!
jo marxo a un refugi a la muntanya!

Laia Nadia dijo...

Joan, em'has fet posar la pell de gallina, t'ho ben juro! Increible el que has transmés amb una petita part del teu diari... no puc imaginar-me el que arribareu a traspassar-nos quan estigueu aquí!
Carme i Domènec: bon viatge i bon aniversari!
Joan: bon sant!
i a la resta: bona revetlla i a tirar pocs petards, que son molt cars i angoixen al nostre gos!!! hehe!

Joan dijo...

Bon dia, les 7 del mati a Sapa, abracades mullades a tothom de la pluja de muntanya,

Hanoi, un tren, una llitera
la nit, dormir poc, verd de verds
cabanes de canya, sense sol
Lo Cai, una estacio, mil guies
furgo quinze guiris
seixanta minuts, 1675 m/ SAPA
muntanyes apilonades
terrasses d'arros broden el paisatge
gent menuda
ulls petits
somriure enorme
vestit de negre: els H'mong
mati, treking palpant el dia a dia
tarda, placa del mercat, Nomadas
cor obert de nou
joc sincer amb les nostres H'mong
comunicacio i contacte huma
la Tsu, la Gi, i la Mitoa
darrera birreta i fosa de besades
foto amb 5 Nomadas, sopar i dormir

Sigueu ben felicos Nomadas de tot el mon. Petons d'Orient.

Lola dijo...

Hola nois, avui dia de pluja veig que en Joan no acaba la poesia ia mes se,n ha anar acaminar amb el chubasquero i unes botes d,aigua que li han deixat.Jo m.he quedat a l.hotel a descansar i he aprofitat per fer una bona llegida que ultimament no tenim temps. Quina feinada, es no parar....
Avui una atra nit de tren i dema cap a Hue, la penultima etapa; despres saigon i cap a casa que tambe trobem a faltar a l,Albeta, la seva Rumba i la Crema que la tenim a la guarderia.
No puc ni se fer la posia de,n Joan,la boira no deixa veure les muntanyes,pero estic escoltatnt una musica preciossa.Molts Petons Amors Meus.

Joan dijo...

Aixo d'anar a l'hora canviada, es la conya, perque em sembla que sempre escribim els mateixos! jajaja

El treking d'avui, de 12 km ja us l'explicare. Resum: Aigua, Aigua, Aigua i mes Aigua, per fora i per dintre, les capelines han estat pura decoraci'o, PERO HA VALGUT MOLT LA PENA.

Petons remullats pero plens d'energia i felicitat a tots els Nomadas del mon!

P.S. Els 3 Nomadas el faran tambe, es varen posar d'acord amb unes noies H'mong que els acompanyaran.

Carme dijo...

hola eva i jordi!
el proper dia 11, és el dinar dels nomades, si voleu venir ja ho sabeu. un primer plat, banyador i una trukada de tlfn.
l'edgar us tornara els films k li vau deixar! mersi! de par seva..

ptons a tots!

Alba dijo...

sort que només heu marxat tres setmanes... perquè sino ja m'imagino en joan fent un blog del rollo diari d'abord a lo poètic...
que a vosaltres també se us enyora, eh?!
per cert... jo em volia apuntar al dinar nomadenc..però treballo i just aquell diumenge no crec q m'ho pugui canviar...
espero poder asistir a algun altre..
petons als 6 nomades! i a tots els que els acompanyen desde aqui...

devansh dijo...

k pasa penia todo bien,, veo fotos preciosas y un arpa de boca mindundis.... m gustaria estar ahi
pero stoy currando otra vey holanda alemania.... buscando algun curro mejor dnd pueda ahorrar mas ..... pasadlo bien
cuidenseeee
booommmmm bolenat