lunes, 21 de junio de 2010

Vietnam, 3+2=6

Son les 14h quan sortim de les portes de l'aeroport de Hanoi. Allà fora i amb un somriure sospitós hi ha 2 persones que ens sonen massa. En Joan i la Lola ens han vingut a veure! Ens fonem enmig d'un mar d'abraçades i llagrimes. No puc explicar gaire més d'aquell moment, ho tinc a dins i no recordo imatges amb tants nervis. Aquella nit dormim amb ells a l'hotel, per l'endemà fer un tour de 3 dies per Halong Bay.



3+2=6 no és més que una definició de la relació que hem creat amb ells. Erem tres i s'hi han afegit dos més. Però no som 5, som un més, som 6. El sisè és el que demostra que cadascú és lliure i és ell mateix. El sisè és l'amor, la compenetració, la connexió, la relació, l'amistat, l'amor... i els altres 5 som cadascú de nosaltres en si mateix. Així que hem viatjat tots 6 plegats pel nord del Vietnam. Al principi va ser una mica extrany, després de tant temps els 3 sols. però és tant fàcil conviure i viure amb la Lola i en Joan que ràpidament ens vam sentir tots 6 fent pinya i repartint somriure i bromes pels carrers de Hanoi, enmig d'una densa boira de pol·lució.





Així que aconseguim el millor preu per fer un tour der Halong Bay, peparem el necessari i marxem. Aquesta magnífica badia està formada per més de 2000 illes de roca calcària i denses selves tropicals. La llegenda diu que son degudes a la por que i tenien a un drac que havia de venir. Jo dic, son Déus. Descansen estirats en aquestes aigues per vigilar que no hi faci mal aquest drac, mentrestant están en remull, tranquils, observant el gran cel que ens protegeix.


El tour és una mica turístic, però és la única manera de veure tot això. A cap ens ha deixat indiferent, el lloc és màgic. A totes hores del dia et té preparada alguna sorpresa; llums especials, barques que surten, venedors flotants, illes deconegudes, parets impressionants i Déus estirats, amb els braços sobre la panxa, esperant al drac. El primer dia ens van portar a veure unes coves, a donar voltes entre illes i a fer una estona de kayak, que nosaltres vam aprofitar per fer psicobloc (escalada a les partes del mar, caient a l'aigua). Dinar, sopar i dormir a bord del vaixell. Uns dies de somni.




El segon dia ens van portar a la illa de Cat Ba, la més gran de totes. Vam visitar un National Park, sota un sol infernal, i a la tarda vam passejar pels carrers del poble. Hi havia un mercat local molt interessant. A simple vista semblava de peix, però a mida que t'hi anaves endinsant anaves descobrint coses més estranyes i curioses. Peixos de tots tipus, carns, fruites, llangardaixos, dragons, serps... una gran varietat d'aliments! Ens vam acostar fins la platja, plena de turisme local, vam fer una birreta i a sopar. Al vespre vam sortir a fer unes birres i uns tombs entre la multitud vietnamita. Durant el dia sembla que s'amaguin, i a certa hora surten tots plegats i omplen el passeig marítim.




El tercer dia va ser tota la tornada. Des de la illa al vaixell i d'allà a agafar el bus fins a Hanoi. Un cop a a la capital ens vam separar. En Joan i la Lola van fer via al seu hotel i nosaltres 3 ens vam buscar la vida per trobar el galliner mes barat de la ciutat. Oi tant si el vam trobar!

Hanoi és una ciutat plena. Plena de gent, de motos, fum i de soroll. Plena de barris, de diferències i de semblances. Carai, com totes les ciutats. Ens vam sentir ben acollits al barri antic. Vam sopar tots 5 al carrer, fent cultura de carrer, uns arrossos i uns noddles.


Ara som a Sapa, a l'extrem nord del Vietnam. Situat a 1700m i rodejat de terrasses d'arròs, en aquest poble tornem a respirar aire fresc. A la plaça del poble ens trobem tots 6 una altra vegada. Coneixem H'mongs, la tribú més propera, i xerrem amb ells una llarga estona. Com al nord de la India, aquí la gent torna a tenir la mirada neta i el rostre cremat pel sol de muntanya.
És molt agradable passejar i conversar amb aquesta gent, aprendre els seus dialectes, tocar l'arpa, mirar collarets i no comprar-ne cap, visitar les seves llars i els seus poblats.



Ahir a la tarda ens vam despedir de la Lola i en Joan. Els estem infinitament agraïts per tots aquest dies, per la seva companyia, el seu amor i afecte, i la seva innociència viatgera. Sou collonuts i estem molt i molt contents d'haver compartit una part del camí amb vosaltres, ha sigut genial! La veritat és que no hi ha més paraules, només queden sentiments que tenim a dins. No és que no els vulguem treure, simplement els hem de païr per poder-los transmetre.

Ara us deixem un petit video improvitzat a l'hotel de Hanoi. Dirigit i interpretat pels 6.

Una abraçada a tots; nomades d'aquí, nomades d'allà i sedentaris amb set de nomadisme.


32 comentarios:

Fina dijo...

Ha sigut magnific,jo us demanaba una foto i vosaltres meu sorprés amb aquest gran video,encara estic ploran de veura tanta felicitat,tots sou collunuts.
Joan no sabia la teva faceta amb l´armonica i no parlen del teu to,és impresionat.
Lola que t´has fet al dit? i aixó que tindràs una nena que vol dir?
Als altres nomades us dic com sempre que no canvieu,que disfruteu de la vida i d´aquest joc i que desde aqui us envien molt petons,abraçades i molt amor;sapigueu que amb els vostres comentaris,fotos i avui el video nosaltres rebem molt amor i això ens ajuda a pasar els dies.Si vosaltres esteu be i sou feliços jo tambe,ahir ja ven parlar una estona i us vaig veure guapissins,com diu l´Aleix fins ara.
Que tonta que soc miran els escrits,fotos i video ara que acabo m´he adonat que per primera begada soc la primera ole!!!!!!!!!

Fina dijo...

AVUI SOC LA PRIMERA I LA SEGONA JE,JE,JE!!!!!!!!!!!!!
NOMADAS M´AVIA DESCUIDAT EL VOSTRE CANT
"NOSALTRES D´ON SOM" "NOSALTRES SOM DE VIC"
PETONS MUA,MUA,I REQUETEMUA

Carme dijo...

GRACIES GRACIES ES UN REGAL FABULÓS DE ANIVERSARI EL VÍDEO NO TE PREU


MOLT PETONS I VON VIATGE A TOTS

oscar dijo...

Aquesta vagada us heu superat!Molta sort i molts petons dels clecas als tres

susi dijo...

OOOOOOOOOOOOOOOOHHHHHHHHHHHHH recoll de nomades!!!... m'heu emocionat!!!! buurrffff que macos que esteu!!! quines ganes de veureus!!! un peto enoooorme!!!
Hampi new year!!!! fins araaaaa!!

redorta's dijo...

k paxa kraks!!! som n gil i n carles redorta!!! us em anat seguint, pero nose perque po no us haviem escrit mai res!!! som uns vagus.
la veritat, es que estem flipant molt amb el pedazo viatge que esteu fent, i cada cop que llegim i veiem les imatges que penjeu, ens desparteu un gran somriure.
dons re esperem que us vagi mol b, i que u disfruteu el maxim, k ja fa un bon temps que vau marxar. (tnrecordes MET dels dies avans del viatge, que scalavem cada dia eee!!)
buenu nomadas, una abraçada ben forta des de la plana!!

oriol dijo...

Weeeeeeeeeee... osti nois, Totalment d'acord amb lo de l'ARA, jajaja.. Amb tot... i sobretot per la meva salut, em permetreu que oblidi en el Passat aquest vostre estil musical! juaaaaaaaa!!...

Vinga, M'ha encantat de veure'us així... a seguir creixent Kapolls!!
Tot vostre!

QUO ...hampy new year! ieouuuu!!!

Jordi Claret dijo...

Graaaaaaaaaaaaaaaaaaan surprise!!!

Això sí que ho trobava a faltar Aleix!! una impro de les teves i a sobre amb la del Joan i la Lola també!! ara sí que no hi han paraules...si que us heu fet rogar per enviar un segon video eh!! jeje

M'alegra veure'us tan contents nois! seguiu així fins que les forces us manin tornar altre vegada...aprofiteu!!

Us envio una forta abraçada!! Hampy hampy hampy!

Jaimito dijo...

Bon dia familia, ja que jo m'acabo de despertar i vosaltres segur que dormiu com uns angelets. Tornem a ser tres, pero aquets dies sent 6 han set la bomba. Han set uns apres genials, i aquets dies junts no els oblidarem mai!!! Us estimem Joan i Lola!!!

Familia Redorta: Us trobo a faltar malparits!!!! Espero que estigueu be i que en Gil ja estigui recuperat de la lesio i que escaleu com uns bojos, sense parar. I clar que m'en recordo que vam passar unes semanes escalant junts al maxim nivell.FULL POWER!! Gracies per seguir-nos, i fins ara nois!!

Molts petons Clecas, Susi i Oriol, tambe us trobo molt a faltar. Sou collonuts.
Be, com diu la mare xancleta, la meva mama, NOSALTRES SOM DE VIC!!!!
MOlts petons per tothom.
Seguim jugant

Ferran Guerrero dijo...

Ahir a la nit una super parrafada us haviem deixat i com sempre passar amb aixo d'internet va fallar, i un "jksdjjsdnfnmsmsdmsmd" va sortir de la meva boca.

Veient el video ha sigut com agafar aire de nou, una glopada de sang fresca que ha fet que tornem a vibrar.

M'alegro molt que la companyia del Joan i la Lola hagi sigut fantastica, en el proxim dinar de germanor ja ens explicaran les aventures.

Cuideu-vos els tres i poseu-vos les piles que ja falta menys per USA.

Ens veiem familia.

Joan dijo...

Bona nit Familia Nomada d'arreu!!!

Ara si que hem deixat els 4 (entre nosaltres, els nostres Nomadas irradien tot aixo que han descrit com l'acompanyant permanent)

No vull fer una parrafada, pero a Sapa, avans d'ahir a la tarda, l'estona que varem estar amb unes noies h'mong, la felicitat que va inundar tota aquella gent, la proximitat qaue varen crear mb unes persones que no havien vist mai, i que varen deixar de veure'ns com a turistes, per comencar a fer una mena de joc de paraules somriures, bromes i riatlles, que semblava impossible.
Aquesta es la magia del 6e personatge.
Nosaltres ja estem a Hue, al centre de Vietnam, una ciutat que guarda els signes imperials de l'epoca que els xinesos, sobretot, li varen donar la gr4andesa i la varen fer capital.
Dema passat cap a Hoi An, una altra meravella d'arquitecxtura tradicional i, despres, a Da Nang per agafar l'avio en direccio a Saigon (ara Ho Chi Minh City) per tornar... tornar????? no se si havia d'haver fet servir aquest mot!!!
Be, diguem que apropar-nos a una altra part de la familia Nomada.

Que en som de petits a mesura que vas coneixent mon!!! (no es de Confucio, que consti!)

Petons dels 6 (segur que els altres quatre els comparteixen)

Lola i Joan.

txetxu dijo...

brutal tot!....no m'imaginava que poguessim asolir aquest nivel en la intro del video.....ESPECTACULAR!...Joan estas fet un actoràs!...semblava que ho haguessis fet cada dia...bueno de fet, suposo que cagues cada dia,no?...jejeje....xo ja m'anteneu

aprofiteu tots plegats del ARA que esteu tenint

Carme dijo...

JOAN I LOLA . se que emprenyar tornar però, i la família que estem a qui que?????????? Tenim ganes de retrobar-nos .


FAMÍLIA NOMADA esteu al cas del dia 11 de juliol, els de aquí ja preparem coses, axis ens animem. SERÀ GUAI SI NO PLOU FAREM PLOURE. Aviso tindrem que cantar tots LA FINA I JO TENIM AVANTATJA I JA HO PREPAREM.......UN SECRETO SERÀ. AMB LA MUSICA DE HAMPI..................

TENIM FUTUR TÈCNIC DE SO . L’EDGAR A APROVAT EL CURS I TREBALLA TOT EL JULIOL A LA RADIO . TENIM EL SO ASSEGURAT I ELS MUSICS TAMBÉ ,ESTEM MOLT CONTENS


BONA REVETLLA FELIÇ SANT JOAN . ADÉU FINS LA SETMANA QUE VE PETONS DE LA GARRIGA

Laia dijo...

Ahir també volia deixar-vos un comentari però després de veure el que li va passar a en Ferran vaig pensar... potser millor que el deixis demà!
Avui em planto aquí i ja he vist tots el comentaris que us han deixat!!!
M'uneixo a tots, esteu fantàstics, sou collunuts i el sisè nòmada es podia veure amb cada un de vosaltres!
Us enyoro, us estimo, us veig radiants i sobretot us admiro!
Nòmades d'aquí, sobretot la mame xancleta i la mama Carme: QUÈÈÈÈ??? HAUREM DE CANTAR????? juaaaaaaaaaaaas!!! no sabeu el que voleu fer!!!! tindrem pluges fins l'estiu que vé!
Joan, espero que portis l'harmònica! Lola, els teus riures es contàgien a distància!
Petons a tots i fins aviat Npmades d'arreu!

Fina dijo...

Ferran-Laia iTxetxu ja us trobaba a faltar al no veure els vostres comentaris,ara ja estic tranquila.
Com diu la Carme PENSEU TOTS AMB EL DIA 11 DE JULIOL,DINAR DELS NOMADES A LA GARRIGA,ja us podeu anar apuntan,avisem amb temps perquè guardeu aquets dia,serà la trobada amb en Joan i la Lola i els acribillarem a preguntes(nois ja us podeu preparar que ho volen saber tot).
Jo portaré els postres i el berenar"coca i llangonissa" i esperen que faci bo i faren una banyada a la liscina PORTEU ELS BANYADORS perquè el pare xanclete es un perill(jo aviso)
JOAN MOLTES FELICITATS per com ets i per el dia del teu sant,Lola donali un petó de part nostre i t´ens quedes un per tu.
FINS ARA!!!!!!!!!!!
NOSALTRES D´ON SOM?
El crit del meu fill es DE VIC,però ara el crit pot ser
NOSALTRES SOM DEL MON.

Alba dijo...

què puc dir??
que tinc una familia que no me la mereixo... (i em refereixo als 6.. eh)
un cop passada l'enyorança de no haver pogut ser amb vosaltres... disfruto del post i sobretot del video... sentint que una part de mi també ha estat allà..formant part del 6è component... com la resta de la familia nòmada que tampoc ha viatjat.
petons a dojo..
abraçades a millons...
ganes de veureus joan i lola i transporteu un troçet dels nòmades..
us estimo... a tots.. a grans dimensions

eva dijo...

buaalaaaaaaa!
que xulo!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
MOLTES GRACIES!!!
aquest video ha estat un super regal sorpresa!!!
mha encantat escoltar-vos un per un i sobretot mheu omplert de somriures en el video tots junts!!!!!!!

Les fotos com sempre increibles, pero la que esteu la dolors, el joan i l'aleix em sembla fantastica! Esteu radiants!!! guapus!

fins aviat amors! 3, 4, 5 o 6........... tots!

petons,

eva

lola dijo...

Bon dia nois,segon dia a Hue, ahir varem fer una volta fins la ciutat imperial....cabrons....varem travessar dos ponts amb una calor de collons, rima i tot.
Avui farem una volta pel riu del perfum.
Si us plau, no en feu cantar el dia 11, ara ja sabeu perque ho dic, je, je...
Nosaltres d,on som? som del MON.
Petons amors meus. i de,n Joan.

Aleix dijo...

Bon a dia tots.Seguim a Sapa, envoltats de rialles, somriures, ulls i miralls. Estem passant els dies contemplant; la vida dels seus carres i les seves tribús. Hem fet moltes amigues de tribus. Avui anem a dinar amb una d'elles i suposo que després a la tarda quedarem a unes altres per passar el dia. Així fem, passant hores al seu costat jugant i fent intercanvi. Demà ens fan fora del lloc on som, paguem massa poc i vé gent que els hi pagarà més del doble. Ens han ofet anar a viure en un poblat de la tribú H'mong. Crec que seria el millor que podriem fer. Però hauriem de caminar carregadíssim per les munatnyes unes hores... alguna cosa es farà. En breu tindreu un post només de retrats, retrats que no porten res amagat, és tot a la vista, tot clar i transparent.

Si ens voleu trucar, tenim telèfon vietnamita 0084 1669545951 ja som un més. som part del mon, com molts cops els hi diem a ells. Ja ens diuen germans, ells també creu que som iguals, oi que és fantàstic? juguen a la vida com nosaltres, i amb nosaltres. Fins ara, anem a menjar amb ells.

molts petons, i un abraçada ben tendra.

I can change the world, with my both two hands.

Joan dijo...

eeeeeeeeeeeeeeeeeeh! Nomadas d'allaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!

A veure si us desperteu! que nomes escribim els d'aqui!

Apa familia que aixo s'acaba i aviat us ho podrem explicar en viu i en directe, que diuen.

Quina xofagor que fot, mare meva!!! pero no es questio de queixar-se, que ho estem passant pipa!!!

Ara son quarts de nou del vespre, dema mati a primera hora marxem cap a Hoi An, a passar un parell de dies, juntajment amb HGue (on estem ara) son llocs encantadors, on s'ha aguantat una mica les construccions del Imperi Nguyen, anterior a les monarquies i avans que els francessos i els yankees fessin de les seves.

Jo us ho explicarem.


Molts petots de la Lola i meus. SALUT I FELICITAT NOMADAS DEL MON!!!!

Fina dijo...

BONA RETVELLA A TOTS!!!!!!!!!!!!!!!
Joan i Lola gràcies per el misatge ara no et contestem per no despertar,això que la Lola amb tant cava poder encara no dorm,aquí deuem estar tots de pont o palanca ,"estan muts".
Que tinguis un bon sant i aquests serà molt diferen a tots però segur que per recordar tota la teva vida.
Fins molt aviat,tinc tantes ganes de veurus que us xafarè a petons i abraçades.
PER TOTS MOLTS PETONS DE XOCOLATE!!!!!!!!!!!MUA;MUA

lola dijo...

Bona diada de Sant Joan,espero que haureu disfrutat de la revetlla, nosaltres hem fet tot el que hem pogut.
Sabeu aquella dita?
Els caballs suen,
els homes transpiran, i les dones brillen: no us enlluerno?, aixo es l,unica cosa que no trobare a faltar.
Aneu preparant la taula que venim carregats de cava i banyador.
Nomades de Sapa: disfruteu d, aquesta nova experiencia amv les
H,mong que aixo si que es irrepetible; doneuli.momts petons a la Lee i dieule de part meva que te molt bona lletra i es mjolt llesta.Recorda tambe de part d,en Joan. Marxem cap a Hoi An. Us estimem amors meus.

Jaimito dijo...

Felicitats a tots els Joans, i en especial a un que l'estimem moltissim, el Vilardebó!!!!!! Com diu l'Aleix estem ja força integrats, i intentarem estar-ho una mica mes. Ja ho us explicarem.
Bon Sant Joan per tothom!!!!!

Aleix dijo...

FELICITATS JOAN, i també a la resta que ara no em venen al cap.

T'estimo!

espero que els petardos no us hagin deixat amb gaire ressaca, aquí no n'hem trobat.

fins ARA

Joan dijo...

Eoooooooo Familiaaaaa Nomada!!!!
D'ON SOM NOSALTREES???? NOSALTRES SOM DEL MOOOOOONNNNN!!!!!

Bona nit de Sant Joan. Avui, amarats de dalt a bãi x (aquest teclat no se pá que fot) pẻ variar. Estem a Hoi An, un poble al sud de Da Nang, en la zona on queden dretes lé restes de la dominacio xinesa. Aquest sembla sẻ un dels llocs que els imperialistes yankees varen deixar bastant sencer i pẻ aixo é conserven.

Estem molt be, ú ho repeteixo pẻ contagiar-vó de la felicitat que tót ens merereixem.

Hi ha la part antiga del poble que no hi pasen nomes que bicicletes, i é bastant tranquil, no t'aixorden tan els pitos.

Be én anem a pasejar sota els fanalets de colors que avui hem d'acabar de fer la Lea, que én en asegurem de la nostra vietnamita!!!

Petons a tothom i especialment a tót el Nomadas del mon de la Lola i en Joan.

sebastian ceriani dijo...

Hey chicos,

que bueno saber que ya estan dando guerra a los charlies.

por lo que veo en Tonsai os fue igual de bien y con una paredes muy tochas.

nosotros aqui ya hemos ido un par de veces a escalar y muy bien aunque sin vosotros no es lo mismo : ) ya os mandaremos fotillos.

por lo demas aqui sigue todo igual de bien , luisa se fue hace unos dias pero pude practicar mi catalan, y disfrutando del mundial a tope , han puesto una megapantalla en la playa y ya sabeis que fiestas se montan por aqui.

espero que a mi profe el oido se lo hayan reparado bien en pukhet y que de paso le hayan dado buenos masajes de esos especiales : ) , por cierto su b log esta muy chulo pero hay que actualizarlo.....

bueno chicos un abrazo muy muy grande y que sepais que estamos haciendo una colecta por la playa para comprarle a Domenec una camiseta que veo que sigue descamisado todo el jodido dia.

un abrazo a los nomadas y a los nuevos miembros del grupo.

pd: en vietnam acordaros de beber Bia Hoi , la cere local que sale tirada de precio 1 euo 5 vasos.

Fina dijo...

Aixó està molt mort,es perdona perquè molts estan fora,el nostre pais es un pais de festes i ponts,aqui quedem pocs vosaltres que sempre esteu pendents de nosaltres i no deixeu d´animar-nos amb els vostres riures,comentaris i tot l´amor que transmeteu i els pocs que toca treballar.
La revetlla per part meva molt be,molt cava,coca i molt ball;encara en fan mal les cames.El pitjor per mi és dormir poc ja que l´any demà treballo molt d´hora,ja estic recuperada després d´una bona mitgdiada.
Nois ja heu trobat lloc per dormir?segur que si vosaltres podeu amb tot,VOSALTRES SOU DEL MON.
M´agrada veure que els amics que feu es preucopen i segueixem els vostres pasos,deixeu petjada a tot arreu.
Lola i Joan acabeu de disfrutar del vostre viatge i FINS ARA

lola dijo...

Ei, ja quasibe tornem a ser els nomades d,alla; doncs estem cremant l,ultima etapa: Sahgon, o Ho Chi Min, com es vulgui dir : diu que es caotic, ja estic espantada abans d,arribar-hi.
Ara ja tinc ganes d,arribar a casa i aveure a l,Albeta amb la seva Rumba, la meva Crema i tota la gran familia:avis,germana,i tots vosaltres que heu estat pendents dia a dia del nostre viatge. Us estem molt agraits.
Desdd,alla, conyinuarem dient: D,on som Nosaltres? NOSALTRES SOM DEL MON.

Joan dijo...

DON SOM NOSALTREEEEEEES????????

Bon dia Nomadas Universals! Encara no son les 8 h del mati i ja anem xops de suor. Haurem tret les toxines de tota la vida!

Estem a punt de marxar cap a H C M City (Ho Chi Minh, antiga Saigon), hem estat en un hotelet que es una mena de paradis, envoltats de flors, palmeres, i fins i tot un hort ecologic. Ahir vaig poder descobrir la senzillesa dels nens i la duresa del treball dels joves. No us copio el meu diari, pero quan tornem us ho expliquem.

Fina, que guapa ets! sempre al peu del cano!

Nomadas d'aqui, records a la Konxi, la Em, la Gi, i totes les h'mong que us han donat acollida. Ara tenim una imatge clara de la vostra manera de viatjar, el blog ho descrivia, pero viure-ho ha estat esplendit!!! Disfruteu a TOPE!!!

Be, la darrera etapa ens arriba, sento la ferum de tornada pero em tapo el nas!

Fins aviat i molts petons a tothom, mil petals d'amor sobre vosaltres.

NOSALTRES SOM DEL MOOOOOOOOON!!!!

Anónimo dijo...

apa, tots plegats aquests dies, eh!!!
com deveu haver disfrutat Joan i Dolors!
un petonet a tots 5,
irina

Jaimito dijo...

Hola familia!
NOSALTRES SOM DEL MON!!, jo tambe de Vic.
Aquets ultims dos dies han set magnifics, inolvidables. Hem fet un treking amb la nostra gran petita amiga Lee, una nena m'hong, que es una maravella. Ens ha portat per llocs increibles i hem disfrutat com uns nens petits. Aixo es guapissim. Varem dormir en un poblat, i avui al mati ens ha portat a casa els seus pares. No tinc mes paraules per descriure lo be que ens ho hem pasat. De moment tot rutlla perfectament!!!!

Sebastian: Hola carinyo!!! Me alegro que por Koh Tao sigais los dos muy bien. Ya sabes que eso de tirar fotos puede enganyar, quiero un viedo, de los dos, haciendo la ruta que nos quedo pendientes. A machacar dedos!!!! Os hechamos a faltar, sois unicos y encantadores. No cambieis nunca.
OS QUEREMOS!!!!!!!!!

Fina dijo...

JOAN I lOLA aprofiteu a tope l´ultim destí del vostre viatge i no sueu tant que no us veurem a pasar,Lola deus estar com un figurí je,je,je.JOAN sort que ho tens tot apuntat ja que no et perdonarem que et deixis rés per explicar.
Nomadas veig que tot marxa be "TODO BIEN" com sempre feu amics a tot arreu i gaudiu de le seva companyia,esteu deixan el llistó molt alt de bones persones i humils,el món és vostre i us espera a tot arreu amb els braços oberts.
Jaume sempre has tingut devoció per les nenes orientals i ara les coneixes i convius amb elles,segur que cada nena que veus et deu caure la baba,si poguessim portar unes quantes a casa?
Nomadas del món ja que escric desde la feina us envio un PETÓ MOLT GRAN DE XOCOLATA i FINS ARA