viernes, 4 de junio de 2010

Aillats


Avui mateix marxem de Koh Tao, a les 21h agafem un vaixell que ens aproparà fins a Surathani, on a les 6h del matí següent agafarem un o dos autobusos (encara no ho sabem) fins a Krabi. Un cop allà un altre vaixell ens deixarà finalment a Ton Sai (Ray Lay). No hi estarem gaires dies, ja que el dia 15 de juny volem a Hanoi desde Bangkok.




Hem trobat un equilibri a Koh Tao. Per allà on passem l'hem de trobar, és necessari per sobreviure en harmonia amb nosaltres mateixos. Hem fet un gran grup de gent aquí, tots ells de parla catalana o castellana. No sabem com, però tenim un magnetisme especial entre nosaltres. Potser és que la resta de la gent pensa que som estranys, potser ho pensem nosaltres, potser la facilitat de la llengua ens posa les coses més fàcils. En Jordi i l'Ari de Vilafranca i rodalies, han compartit moltes estones amb nosaltres, escalant, fent cervesetes barates, fent snorkeling... una gran companyia que va marxar fa 4 dies. Des d'aquí els hi enviem una forta abraçada, que la guardin a la seva motxilla "d'ares". Que n'hi van haver molts.




Els que han sigut els nostres germans grans, en Sebas i la Eva, els instructors de submarinisme i amics de vaitge. Amb ells hem compartit coneixements, amistat i potser alguna cosa més. El mal d'orella d'en Met no li va permetre fer el curs, una llàstima, amb la il•lusió que li feia. I en Domènec va descobrir la seva fòbia als peixos i tot allò relacionat amb el mar. Encara el sentim cridar després que un peixet li llepés el peu. L'Aleix el va poder fer, i gràcies al bon rotllo amb ells 2, en Met va poder venir al vaixell i aprendre per la pròxima vegada. Aquest parella Uruguaio-española fa 2 anys van sortir de casa seva i van estar viatjant per tot el món. Al arribar a Koh Tao es van treure els títols necessaris per poder instruir en submarinisme, i aquí es van quedar. Després d'un abreu tornada a casa seva, a Madrid, han vist que el seu lloc és lluny d'aquella ciutat, i han tornat per quedar-s'hi un bon temps abans de continuar viatjant.








L'experiència sota el mar ha sigut una mena de renèixer, de tornar a sortir i conèixer quelcom nou. La primera vegada que respires amb un regulador és com haver d'aprendre a respirar, moure't a les profunditats és aprendre a caminar, i comunicar-te sense paraules és aprendre a parlar. La tranquilitat que sents un cop ets allà baix, sol amb la teva respiració i les teves bombolletes fent-te pessigolles a la cara. Sense poder parlar amb ningú, només parlant amb tu mateix i amb els milers de peixets i peixots que et trobes al llarg camí submarí. Una experiència inoblidable que repetirem, i que recomanem a tothom.






Hem acabat coneixent tota la illa. Un dia vam llogar moto i vam recòrrer totes les cales i muntanyes, passant pels camins entre la jungla. Tota una aventura. Després veus a la gent plena de ferides i entens perquè. No hi ha un sol moment de tranquilitat conduint per aquí. Nosaltres, amb calma i prudència, hem evitat qualsevol accident i estem sans i estalvis. Els llocs on no es podia arribar amb moto i hem acabat arribant caminant. Racons solitaris on hem pogut escalar i banyar-nos. Al final hem aconseguit escalar al les millors arees; Secret Garden, Front i Backyard i Jansom Bay. També vam estar al sector de la jungla, però allò semblava un capítol de "Lost" i ho vam deixar còrrer. Se sentien més sorolls que en plena Diagonal, i cap d'ells provocats per un èsser humà.





Tot i el preu elevat de la illa, hem trobat els nostres llocs i les nostres maneres de sobreviure entre tants blancs de classe alta. Hem fet uns quants amics natius, la "thirty", la "mo", el "banana rock", entre ells. I uns quants "ladyboys", la sorpresa tailandesa.
A part de grans parets de roca calcària, no sabem què ens trobarem a Ton Sai, així que haurem de tornar a aplicar les nostres habilitats de reconeixement de la zona. Crec que no se'ns dona gens malament, som capaços de sorprendre fins i tot als locals.








Per acabar us deixem unes imatges del que hem pogut veure sota el mar, tant a 18m com a la superficies fent snorkel. La veritat es que val la pena ficar el cap sota l'aigua.

El dia 1, com tots sabeu, li vam fer la festa a en Met. Aqui, a banda de la cyberfesta, li vam preparar una barbacoa amb els amics. Deia que no li vau fer arribar ni un trocet de llonganissa, i el pobre tenia gana. No s'esperava res, i la sorpresa va ser triple. Un aniversari en tota regla, amb regals, pastisset del bo amb "Felicitats Jaume" (el que va costar que ens ho escriguissin) i bon humor i alegria.

Ens veiem ben aviat.

Fins ARA,
Maktub

68 comentarios:

eva dijo...

iujuuuuuuuuu
soc la primera!!!!!!!!!!!!

encara estic amb la boca oberta de veure les fotos i tot plegat! que fantastic!
estic molt contenta!
Ara no tinc molt temps així que us dic hola amb més calma després!

una abraçada
seitons!

eva

edgar dijo...

QUE BE BLOC NOU VAIG A LLEGIR.


FAMÍLIA NOMADA UNA CLIENTA QUE TREBALLA A UNA FABRICA DE PLÀSTICS MA DONAT MOLTES COPES DE CAVA I NO ES TRENQUEN NI ES RENTEN PER LA SEGÜENT FESTA . ADÉU CARME


FILL MEU ESCRIU ALGUNA COSA.............

Alba dijo...

Quina felicitat lleguir-vos, sentir-vos. veureus... ja només faltaria poder tocar-vos..
mai m'hagués imaginat que en Dominic tindria pors dels peixets.. jajaja
Alejito m'encanta el tattoo (gràcies x obrir la veda) T'estimo
Petons als tres! Morenos!

Ferran Guerrero dijo...

Bon dia.

Met- No et preocupis, aquí tard o d'hora podrem fer el curset de submarinisme, desde petit he fet buceig amb el meu pare i a la Laia li encanta aixi que ja el farem junts, ja se que t'encanta.

Aleix- Com sempre les fotos increibles, ets un crac.

M'alegro que hagueu disfrutat tant i us integreu en tots el llocs on aneu, aixo es bona senyal.

Ja esperem un post nou, jajaja.

Una forta abraçada.

lola dijo...

Hola nois: m'admira la vostra capacitat d'adaptació allà on aneu.
Envejo molt les vivències del fons del mar; l'Aleix ja sap que m'agrada molt. Mai no tornareu a tenir la oportunitat de conèixer tanta gent com en aquest viatge, aprofiteu-la be; d'això en podeu omplir la motxilla.
Encare no sé que he de posar a la maleta, a part de Ducados,raspalls de ferro, farina i esparadrap.
estic molt contenta de que estigueu tant bé. Feu-vos una bona dutxa que ja venim.
Molts petons amors meus.

Joan dijo...

Bufffffffffffff! quina passadaaaa!
Escalar, fer snorkeling, conèixer tanta gent...quina sort que teniu tios!!!
(serà que tenen unes mares i pares magnífics???)
Encara em falla la respiració de veure les fotos i pensar amb lo be que us ho deveu passar.
Gràcies pel post, per aques "are" que ens acabeu de regalar, i fins AVIAAAAAAAAAAAT!!!!
Tres abraçadasses!!!

Fina dijo...

Mloltes gràcies nois per pensar sempre amb nosaltres i enviar algun regalet d´aquests,tot és maquissim,us enveixo.
No m´estranya genys que feu tants amics icongenieu tant amb la gent,ja que aqui t´eniu moltissins amics que us estiman un pilot.
Aixo deu volger dir alguna cosa,no?
Vol dir que sou unes grandisimes persones.No canvieu,amb tatuatges o sense.
Jaume tu tambe?

Bon viatge i quan estigueu aposentats doneu noticies.

oscar dijo...

Increible, quins paisatges!Espero que tot segueixi anant tan be.Met cuidat aquesta orella, i com sempre una abraçada ben forta de part dels clecas!
PD: Aleix, la Leti diu que el viatge et senta molt be ( valla que estas molt guapu )grrrrrrr.

Sergi dijo...

tot tot tot de puta mare!...brutal!....quins cabrons....jejeje

per si no heu vist els comentaris que he fet al post anterior, aqui van dos enllaços, dues versions d'una cançó...creieu-me, és una cançó apropiada per la situació:

http://www.youtube.com/watch?v=kLhhSc5W7hA

http://www.youtube.com/watch?v=ne7fPpxAnuM

cuideu-vos infinit!

edgar dijo...

DUSMIN!! .. AVUI KOMENTU JO...
i ting una prgunta...
k portes tatuat a la cintura!? jajajaja! avera kina parida tas fet ja...
bueno kuidevos! i k us o paseu bé!

Fina dijo...

Sergi si no vaig equivocada tu ets en Txetxu,si no perdona.
De totes formes gràcies per pensar també amb música per els pares,ja l´escoltat i m´agrada.
P.D Si ets en Txetxu que vol dir aixó de canviar el nom?

Laia dijo...

Bona nit amores!
uff... aquesta vegada les fotos són de postal paradisíaca! m'ha encantat llegir-vos de nou, però no estic massa inspirada per escriure-us... només dir-vos que us veig moooolt bé i que em sap molt greu que en Met no hagi pogut fer el curs de submarinisme..... aaaix!!! Però això rai, l'any que vé o el que sigui el podràs fer segur, i... per`què no?? compta amb mi i en ferran!!! (bé, i amb l'aleix i en domènec que potser faran el curs superior!!)
salut i cuideu-vos!!! smuaaaix

Laia dijo...

hahaha!! torno a ser jo!!! és que ara m'he llegit els comentaris que us han escrit i he vist que en Ferran li ha dit al Met el mateix que jo!!! hahahah!! ho veus com SEGUR que el podrem fer???
3 petons immensos i cent mil milions de remilios d'abraçades i carinyuuuus!!!

txetxu dijo...

si si fina, el Sergi aquell sòc jo....jejee.....es que estava connectat al gmail de la feina i clar, a la feina sòc el Sergi.....juasjuas

Fina dijo...

Hola a tots.
Aquest matí ha trucat en Jaume,ja som a lloc,però han tingut un viatge una mica mogut.Diu que hi havia molt mala mar i tota la nit han estat estirats,també diu que aquí internet és molt car,per tant soposu que no escriuram gaira.

Per els Nomadas que marxem dilluns molt bon viatge,us trobarem a faltar,poder desde alla amb ells us podeu comunicar algun dia,fins aviat "Joan-Lola"

Laia dijo...

AIAIAIAI!! què bé!!!! l'espera arriba al seu final!!! Bon viatge Joan i Lola!!!! espero que torneu amb les motxilles plenes de bones experiències com ho estan fent els Nòmades!! Feu-los arribar "en persona" tots els petons que des d'aquí els enviem!! que quedin ben babejats!!
bon viatge i Namasté!!!

Joan dijo...

Nomadas d'aquí,
Ja estem fent les maletes, a damunt de tot hi deixem un nombre incanculable de petons de tots vosaltres, un paquet extra d'abraçades, una capsa tamany familiar de somriures, tots els sobres que ens hi ha capigut de records; a més, entre la roba, ens enduem comentaris, preguntes, mirades, cançons i acudits, sentiments i desitjos, tot el que retrobaran a la seva tornada.

Ah! me'n descuidava. No ens hi ha capigut tot en una maleta, i en una altra ens enduem un trocet de cadascú de vosaltres, un a un.

Petons i abraçades de la Lola i en Joan, i fins aviat.

sebastian ceriani dijo...
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
eva dijo...

Hola chicos,
bueno aunque le acabo de dejar a domingo un mensaje en el facebook otro no esta de mas.Muchos muchos besos y deseando que nuestros caminos se vuelvan a cruzar, que estas semanas aqui en la isla se nos han quedado a fuego en la mente y en el corazon.
Muchos besos familia y seguir como hasta ahora.

sebastian ceriani dijo...

Hola nois,

estic tan trist per la vostra comiat que fins estic malalt amb febre, només unes línies per dir-vos que durant el que us quedi de viatge seguiu fent feliços a la gent a la qual aneu coneixent.
Una abraçada molt gran

P.D. Matí arriba a Koh Tao Chris Sharma, i farà l'open water amb mi;)
això si li farem un preu especial

Aleix dijo...

Antes de nada quiero saludar a Eva y Sebas, pues la sorpresa al ver vuestros comentarios ha sido muy grata. Sois tan grandes... hasta te has currado una traduccion al catalan (con google chrome verdad?). Os echamos de menos, vuestro carino nos calo dentro. Gracias por la pastilla antimareo, el resto del barco hubiera deseado conoceros. Esperamos nosostros tambien que nuestros caminos se crucen otra vez, inesperadamente, en un recondito lugar de este mundo. Muchos besos.

Hola famlia. Com ja sabreu, estem molt be. A Ton Sai estem perduts en una platja hippie on no hi ha electricitat ni comunicacio amb la resta del mon. Nomes de 6pm a 6am hi ha llum amb generadors, aixo quan els engeguen. Linternet el cobren a preu, igual que el menjar, pero en canvi dormir es mes barat que a la india...

La vida et prepara proves, i ara estem en una delles. Per tal de que estigueu tranquils us explico una mica de que va aquesta. A en Jaume li feia mal l'orella i vam decidir anar a un bon metge, duna vegada per totes, i matar el problema d'arrel i no arrossegarlo mes. Aixi que els de l'asseguransa ens van enviar a Phuket, a 3h don som. Cap alla vam anar. En Domenec es va quedar a TonSai amb uns amics espanyols que vam fer i nosaltres 2 ens vam aventujrar a pujar a un vaixell en plena temnpesta tropical. El viatge increible, pitjor que laltre. Sort que nosaltres reiem. Segurament mai mes tornarem a ferne un aixi. Total, que arribem al superhospital i l'especialista, l'otorrino, li diu que la infeccio es bona i que per anar be que sha de quedar a passar uns dies aqui. Sense pensarho, ens mirem i diem, ok! L'habitacio es la ostia, millor que la de un hotel. Les infermeres i metges encantadores, nosaltres l'alegria de la planta. I res, que en aquesta prova de la vida, ens en estem ensortint prou be. Mha costat, pero he trobat un lloc amb internet per podervos dir que tot esta igual que sempre, perfecte! Estem tots 3 conectats, parlem en en Domenec cada dia, i ara en Jaume dorm. Aprofita ara que te un llit mes comode del que ha provat mai.

Aquest mati la doctora ha dit que ho tenia millor que ahir, aixi que encara estem mes contents. Que dema ja podrem marxar a casa!

En una setmana ens veiem al Vietnam pares, Joan i Lola. Ganes no ens en falten!! El temps no es massa bo, pero ja se sap.. al mal temps bona cara, i amb bona cara res pot sortir millor.

molts petons i fins aviat!

Ferran Guerrero dijo...

Gràcies Aleix per el parte, ahir ja estavem al tanto, i vaig poder enviar-li un missatge al Met a la nit, aixo tant sols es una prova, i com totes les aneu superant amb exit.

Gràcies per acompanyar al Met i donar-li tot aquest suport, que segur necesitaba, dona-li paetonets de tots nosaltres i diga-li que l'estimen molt.

A tu una forta abraçada, ets molt bona persona.

Namaste

edgar dijo...

Algú va iniciar un gran viatge i va deixar els pares a casa, ho varem mig acceptar . Tot te un preu i tots el paguem a diferents estones, ara es un de aquets moments. DONS AJO Y AGUA , A JODERSE Y AGUANTARSE. FINA TOIA. TOIA I MES TOIA. VA A POR OTRA ALIENTO PER LA FINA QUE ESTA.........



PETONS CARME

Jaimito dijo...

Hola familia. Doncs tal com deia l'Aleix som a un dels millors hospitals de thailandia. No ens falta de res, ja que fins hi tot tinc internet!!!jejejeje. Estigueu tots tranquils, si es que en algun moment vau patir, que tot pasa quan ha de pasar i aqui segur que sortire ben curat. A mes, amb l'Aleix al costat no cal patir per res, i amb les infermeres que corren per aqui...
Doncs res, si hi han nous canvis ja us anirem informant.
Fins ara Joan i Lola, estem inpacients per trobar-nos ja.
Fins aviat a tota la resta, que cada dia queda menys per tornar-nos a veure.
Molts petons per a tots
P.D.: Carme, no hem entes ni el comentari ni a qui et refereixes???

lola dijo...

Jaimito, guapes les infermeres, eh?
Aviam si per un mal d'orella acabem a casament, però preu per preu queda`t amb la metgessa, que guanyen més.
Ei: ja hem tancat la maleta, no s'hi pot ficar res més.
Fa molta calor? ai, ai, ai.....
m'he comprat a la farmàcia aigua embotellada en spray per ruixar-me la cara, però a en Joan no n'hi deixaré perqué s'en va fotre.
Be, preciossitats, ara si: que veniiiiim.......

Joan dijo...

Hola Met, pots fer servir aquell truc de..."acosti´s, acosti´s que veurà la meva orella" i zas!
Mira que haver d'anar a lligar a un hospital!!!
Venim a quinze o vint quilos de magnesi a la maleta. Gairebé no m'hi ha capigut els calçotets
Vaig a sentar-me damunt la maleta a veure si la Lola la pot tancar.
Aviseu, que amb quatre dia som aquí, a reivindicar l'Estatut!
Abraçades molt fortes!!!

Laia dijo...

Ei guapíssims!!! com m'en alegro de llegir aquestes paraules que l'Aleix en sha dedicat!!! Gràcies Aleix, ets un SOL gran i radiant! De veritat que amics com tu no abunden, sóm molt afortunats d'haver-te conegut!
Meturrino!: avui quan t'he llegit ja m'has deixat més tranquila i ara que veig que també has pogut conectar-te a internet i escriure'ns el "petit poema -oda- d'infermeres" encara ho estic més!
Cuideu-vos moltíssim, us estimem i desitgem que seguiu sortint victoriosos en totes les proves en que us aneu trobant!
Per cert, ahir vam poder connectar una webcamp a casa (amb el gmail) i si tenim sort esperem poder xatejar i veure-us les cares ben aviat!!!
Petons grotescos per a tots i seguiu el vostre camí!!!
smuaaaaisx!

Ferran Guerrero dijo...

Met-Gràcies per aquestes paraules, despres de parlar amb la teva mare, amb tu per missatge i despres de l'Aleix faltaves tu, m'alegro que tot quedi en res, i suposo que amb unes xatis aixi la recuperació es més bona no??.

Aprofita per posar-te al dia amb internet i curat, sobre tot, curat.

Una forta abraçada.

Met-acrilato

Laia dijo...

ets un amor, Ferr!

PD: bon viatge Joan i Lola!!!!
Fina: he de dir-te que.... boníssims!!!! moltíssimes gràcies!

txetxu dijo...

METeorito!!....recupera't nano!....i a les infermeres canya de la bona.....jajaja.....

Aleix ets un crack!...l'altre dia anava amb unes copes de més...xo tot el que deia era sincer...jejeje..i ja se sap....solo los borrachos y los niños dicen la verdad...

Aleix, ho sento...xo aket dijous a Razzmatazz EL GREMIO + CYPRESS HILL......x no dir que d'aqui uns dies vaig al Bob Dylan....xo no em fas pena eee.....jejeje

i love yu, all you!!

edgar dijo...

JAUME! quant t'agafi et carderas 10 petitsuis! esperu k et milloris aviat! Tstima Carme de la garriga!

i jo aprofitu (edgar) k com es pot comprovar no es me mare ki escriu...! jjeje!! Met! aprofita per dormir bé k daki res ja stras curadet i con ganas de dar guerra! milloret tiu! FENOMENAL FUERA DE LO NORMAL! una abrçada des de la garriga!

edgar dijo...

un tema per tu met!disfrutal!
http://www.youtube.com/watch?v=QgT8EcO6fcM

eva dijo...

ei guapus!
Aprofiteu el break de luxe que us ha regalat el viatge!
m'alegro que tot vagi millor Met!!!!!!!!!! ja t'he enviat una abraçada via sms però et volia tornar a dir que et cuidis (i et deixis cuidar) molt!, que d'orelles només n'hi ha dos!
I que, com et deia, ja et treuràs el curs a les Illes Medes! Jo ja el tinc però m'apunto a l'expedició!!!

Aleix, amor! una abraçada ben forta per tu també! avui, un cop més, ha estat brutal parlar amb tu per telefon!

fins aviat tresors!
BON VIATGE DOLORS I JOAN! confio amb vosaltres per fer repartiment de petons, cartes i amor!

Leti dijo...

Met cuida't moltíssim! un petó enorme.

edgar dijo...

Fins ara en teníem tres fora , axó millora ara ja son cinc ,Aquí cada vegada estem mes sols. Del meu fill no se res un missatge a la setmana i GRACIES,



JAUME com estan las putes orelles ? Eren el drama de casa nostra ,ara estàs tan a la meva família que to em encomanat . QUE NO SIGUI PER NO SENTIR-ME


Que et milloris aviat, i con trobeu al meu fill recordeu-li que som aquí

Porteu-li una mica paper WC serà feliç

Petons de la garriga CARME

Fina dijo...

Hola a tots,perdoneu que fa dies no dic rés però no tenia anims.
Acabo de parlar amb en Jaume i l´Aleix hi m´han demanat que us informi.
Estan molt be,ja son fora de l´hospital i sembla que les orelles van millor,avui no tenen medi de transport i els han enviat a pasar el dia i nit a un hotel collunut,això que treuran de bo.
Al hotel quan han arribat no els miravem gaira be dons deuem fer unes pintes!!!!però han trucat al seguro i els acceptem,ara anaven a donar un vol per la ciutat ,estan a Phuket a 200km i demà ja tenem billets per anar a Tun Sai que es trobaran amb al que han deixat abandonat"Domènec",tot una experiencia per ells i nosaltres.
Sobre tot recalcar que estan molt be i quan puguin doran noticies.
P.D Joan i Lola si teniu ocasió de veure això tranquils i sobre tot disfruteu vosaltres del vostre viatge que aqui ara ja estic més be,molts petons i fins aviat.

Alba dijo...

M'en alegro q estiguis millor Met! ja em va dir l'aleix que us quedaveu a un hotel de la ostia!!!
a aprofitar tu!!!
els pares ja són a Bangkok... joder tu... tota la familia repartida pel sudest asiàtic... com viviu!
Records a tota la gran familia nòmada!
petons!

eva dijo...

menos mal que existe el google traslate que si no no nos enteramos de como estabas jaume.Jo que susto nos dio Domenec cuando nos dijo que estabas ingresado en el hospital.Nos alegramos un monton de que solo haya sido un susto y dentro de nada sigas dando guerra.Muchos muchos besos chicos

Joan dijo...

Nomadas d,alla i d,aqui! ara ho heu de llegir al reves. 2n dia a Bangkok, aixo bull!!! i quina xofagor, fa xup xup com l,avecrem!
Nomadas de TonSai!! enhorabona que torneu a estar tots en forma i junts, a pubnt de caranmel.
Hem visitat tots els temples, hem provat tots els transports, tuc tuc, taxi, taxiboat, a peu... hem menjat *que valents!* al carrer!!!
Ens han pres per guiris anant i en tornant, pero aixo toca!
Llastima que no hi ha llangonissa!
Ara, amb una dutxa acabada de fer, aixo es mes suoportable, encara no s,ha fet fosc, pero toca sopar, que hem fet gana.

Petons a tots. Maktub!
Lola i Joan.

Jaimito dijo...

Hola familia!!! Ja hem arribat a Ton Sai. Han set tres dies ben diferents l que estavem acostumats. La veritat es que m'han tractat molt be, i he estat amb molt bona companyia, com es l'Aleix. Hem viscut com uns reis: televisio, dutxa comodisime, aire acondicionat, internet al hospital, llits amplissims... Molt de luxe que s'ha acabat just avui al mati. Ara toca cuidar-me, sobretot, per continuar el viatge, aixo si, no paro de demanar on es el mando del aire acondicionat, perque estava tan be a 24ºC...
No patio, que de Jaume encara en queda per un bon rato, i uns quans mesos!!!!! Gracies a tothom per preocupar-se per mi, pero una infeccio no podra amb mi, al menys de moment.
Salut i fins aviat

txetxu dijo...

clar tio!...si ets de ferro, com a mínim el bíceps....jeje.....m'en alegro Met!...ara cuida't una mica l'orella i llestos!

Dominicooo, que dius nano?....per on pares?

Aleix peix!

abraçada ben forta i torta!

Anónimo dijo...

HOLA jAUME ,SÓC L'ALEX PETIT.T'HO HAS PASSAT MOLT BÉ A L'HOSPITAL?JO QUAN HI VAIG ESTAR PEL MAL D'ORELLA NO HI ESTAVA GAIRE DE BÉ.ESPEREM Q ET MILLORIS.Q T'HO PASSIS MOLT BÉ.PETONS I ABRAÇADES DE LA FAMILIA CODINA-ARREBOLA

Andres dijo...

BONES JAUME, EM TINGUT PROBLEMES AMB INTERNET I NO ESTAVEM AL CORRENT D´AIXÒ DE L´HOSPITAL! AHIR EN XEVI M´HO VA EXPLICAR I VAREM TRUCAR A LA MARE, JA M´HA DIT QUE ESTAS MILLOR I QUE T´HAVIEN CUIDAT COM UN REI AL´HOSPITAL.

UNA FORTA ABRAÇADA PER TOTS TRES! I CONTINUEU DISFRUTANT!

Fina dijo...

Buenas Lola i Joan m´alegro que estigueu be,com se sol dir mai plou al gust de tothom aqui avui no ha parat de ploure i vosaltres teniu molta calor,però de vacances s´aguanta tot.
Això de menjar al carrer,heu menjat algun CUC? que valents!!!!
Ojo amb les panxes,vises,orelles que ja en tenim prou per ara.
Disfruteu molt del vostre viatge i Joan tranquil que quan arribis t´espero amb una bona coca i llangonissa que hauràs de mengar molt per explicar-me totes les coses que haureu viscut amb ells.
Desde VIc una abraçada i un petó.
A tota la resta de família gràcies per preocupar-vos d´en Met(i els altres dos)esperem que tot estigui pasat i en Met s´acabi de recuperar del tot que encara tenem per uns dies avoltar.

Ferran Guerrero dijo...

Met- M'alegro molt que ja estiguis be, de la resta tranquil, mica en mica et vas recuperant de la orella i ja veuras com no sera res.

Ara a continuar el vostre viatge, una forta abraçada als tres i n Domenec digueu-li que escrigui alguna cosa.

Salut companys.

Fina-ets una reina, descansa i anims, ja saps on ens tens.

Joan & Lola- Nomadas, que sou part del grup, disfruteu i menjeu de tot que aquells bitxos tenen D.O (denominació d'origen) els nostres no son gaire macos per menjar i a disfrutar tothom

Jaimito dijo...

Familia CODINA-ARREBOLA: No patio per res. Jo estic be, tansols que era el primer cop que m'ingressaven en un hospital, i havia de ser a Thailandia. De moment ja estic fora, y torno estar enganxat a les roques, aixo si, prenent medicaments i gotes, per intentar solventar del tot el problema.
Molts petons i abraçades per a vosaltres tambe, i per la resta de familia
Salut familia nomades

edgar dijo...

Estàs tranquil FILL ? Millor , la teva ia-ia a pagat el bitllet. Com pot ser que tots puguin escriure i tu no ? JA UNA COSA QUE ES DIU ESPAÑA DIRECTO TE AVIA HO FA SERVIR FA MOLTS ANYS TU NO ? no estic emprenyada .....................JA SAPS COM SOC.

FAMÍLIA NOMADA NO DESAPAREGUEU TOTS QUE US TROBO A FALTAR



CARME

Fina dijo...

Nois acabo de veure fotos i comentaris de l´hospital que han estan aquests dies,allo no és un hospital és un hotel de luxe;per riure una mica que penso que ja toca m´els imagino a tots dos amb xancletes(Met),bruts,molls desprès del viatge amb lanxa,i la roba no cal parlar.Ells entran a l´hospital i allà miran-tels amb una cara!!!!!!!,el mateix deuria pasar a l´hotel quan ban demanar habitació,no se que pensarian d´ells,sort que això ha acbat be i podem riure una mica.

Joan dijo...

Hola famlia, estem a l,aeroport de Bangkok. Una passda de tecnologia, fins i tot internet gratis!
Hem passat els primers dies de meravella! el nostre primer bany de masses. En realitat, ara que estem tranquils smbla que ens falti els milers de persones que inunden els carrers.
stem a punt de sortir cap a Cambodja,una segona etapa abans de trobar-nos amb els Nomadas d,aqui.
Si podem, des de Sim Reap, us farem una altre comentri.
Petons i abracades per tothom!

Lola i Joan

Fina dijo...

Hola NOmadas nous,Joan i Lola moltes gràcies per l´esfoç que feu per seguir al bloc,m´agrada que informeu de la vostra situació i veig que esteu disfrutan.
Que vagi molt be la proxima etapa i ja queda poc per trobar al tres ganapies que tant estimem i tant hens fan patir,vosaltres cunteu els dies desde allà i jo desde aquí.
Rebeu de part meva una forta abraçada i un petonàs,bon viatge.

Joan dijo...

Ei nomadas d,arreu,avui es el nostre primer dia a Cambodja,ho hem aprofitat al maxim.Cada vegada veig mes clar, que un dels plaer d,aquesta vida es viatjar i veure noun mons i noves cultures.
Els altres nomades diu que dema passat marxen a Bangkok i d,alla a Hanoi, aviat els podrem pessigar.
Nosaltres estem molt be, avui hem visitat dos temples i hem pujat al capdamunt d,una muntanya per veure la poata de sol, potser erem unes 500 persones, totes suant alhora.

Ara, en Joan, amb els seus rotllets, al seu torn: Sempre he pensat que hom no pot mirar-se el melic i creure que tot s,acaba alla, per poc que viatges comences a veure que som tan insignificants, tot i ser el mes important per cadascu de nosaltres.
No em vull repetir, pero si em deixsen triar, professio: viatger, i quants mes paisos millor.
Familia catalana!!!! quatre dies i us juro que els hi fotrem unes rebregades!!!!!
Petons i fins aviat!

edgar dijo...

ENVIDIA COCHINA es lo que tinc ni sana ni hòsties enveja i prou. LOLA I JOAN que disfruteu molt de tot inclòs dels tres nens. La neva mare la fet aquet viatge i diu que es preciós Aquí plou fa xafogor i toca pencar molt aquets dies.


Molts petons per repartir entra tots els NOMADAS

CARME

Fina dijo...

Sembla que hem quedat quatre gats al blog,aixo esta molt mort,sort dels pares de l´Aleix que explican el seu viatge.
Lola i Joan potser ja heu vist tots els temples?.
Ami tambe m´agradaria ser viatgera però el meu home no vol sortir gaire,si fos per mi i els diners cada any aniria a un pais diferent
Vaig contan els dies com vosaltres i m´agradaria molt si fos posible un dia dels que estareu junts poger fer un Skype,serà molt raro veure-us a tots allà i jo aqui però seria maquissim,fins aviat .
Carme no ets l´unica que tens enveja jo tambe,però pensa que aquests dies ells estaran de conya i que quan tornin ens explicaran moltes coses

eva dijo...

Holaaaaaaaaaa!
Com esteu nomadas!!???
demà ja marxeu cap a bankok per anar al Vietnam! que fort! els dies passen i els països també!!!
vietnam és un lloc que sempre m'ha atret molt i que espero poder-hi anar algun dia, segur que es preciós, ja explicareu.......ja estic impacient per veure fotos i sentir experiencies..........

Joan i Dolors! d'aqui molt poc ja els podreu abraçar....quina ilusió!!!!!!!!! Que bé que estigueu disfrutant tant!
Joan, jo et copio i de professió també em demano viatgera!!!!!!exploradora!!!!!!!

Bé, una abraçada ben forta a tothom!
aquí el juny avança ràpid i per fi s'acaben les feines...
aviat sant joan i festes majors!

Apa guapus! un peto ben fort!
MET, DOMENEC I ALEIX

Disfruteu de cada moment i respireu!!!!!!!!
penseu que respirar és més important que l'aigua i el menjar! s'ha de respirar, i ben fort!

M'imagino que cada un de vosaltres està vivint 3 viatges, el que compartiu amb nosaltres, el que viviu com a equip, i el que passeu per dintre.....tots tres son importants i tots tres et porten a aprendre i a viure diferents coses...cadascú en el seu procès...

"SOLO EL AMOR NOS HACE ESCAPAR. SOLO EL AMOR A LO QUE HACEMOS TRANSFORMA LA ESCLAVITUD EN LIBERTAD"

molts petons!

eva

Joan dijo...

Ei Nomadas d,allaaaaaaaa!!!!!
Que passa que ningu diu ni piu????
Que no sentiu la Fina que sola que es troba????
Vaaaaa una mica de quorum que no sembli un monoleg!
Be, per ordre, de Temples els portem gairebe tots vistos, estem rebentats, fot una calor espatarrant, i la humitat ens fa suar de cap a peus! Aixo es meravellos, pero. Fa un moment que escribia en el meu diari de viatge, que aquest es un pais que es fa estimar. Gent pobre i humil, pero senzilla i franca, que ells mateixos et diuen que han nascut pobres i moriran pobres, que no tenen ni la possibilitat d,anar a Tailandia (200 kms), el passaport els costa 115 $, no se quant temps tardarien a guanyar-los i alla, no podrien ni pagar-se el viure. Sortir ilegals es una possibilitat, pero amb uns riscos molt diferents als d,Europa. Es tota una altra realitat, per dir-vos que a un dels temples que avui hem estat Banteay Srei, va estar un refugi dels kmers rojos, doncs fins elsz anys 90 no s,hi podia anar perque era un camp minat. Evidentment hem trobat un grup de musics que demanaven pels lissiats per les mines, bastant d,ells sense cames.
Nosaltres, de turistes, anem aprenent que tot el que comprem, a vegades sense regatejar, es una manera de donar uns dollar a aquesta gent que malviuen d,aixo.
Bed, pero tornem a la cosa bonica. Es encantador, ja us ho explicarem.
Ah! Si no hi ha res de nou en pocs dies estarem CINC NOMADAS JUNTS!!!
Petons i abracades, us deixo a la Lola.

lola dijo...

Bones tardes, ara que voleu que us digui? aixo de dixar passar en Joan a davant es una mala jugada.Tenim una colla de coreans a l,hotel que no ens deixen viure, gairebe heu de sentir els criots que foten desde aqui.
Aviat descarregarem: raspallas de ferro,magnesi, ducados, espardenyes, un rellotge, una semarreta, cartes, una revista, mes cartes, i segur que en\m descuido alguna cosa pero ara no tinc la maleta al davat, nomes us dic que quedara buida.
Desde,aqui tambe us trobem a faltar. Us enviem molts petons i una mica de calor.

Aleix dijo...

Sawadee crab!

Quants camins i quantes cruïlles, quantes decisions a prendre i quantes vegades creiem que ens hem equivocat, i mirem enrera. Doncs ja no, mirar enrera no serveix de res, la cruïlla s'esborra i el camí és el bo. Que aborrit seria tot sense poder triar i dubtar.

Ens prenem la vida com un joc, el nostre joc. Com nens que som, el treiem de dins, i d'aquesta manera aprenem com és més natural i com sempre ho hem fet, jugant.

Estem molt bé, hem conegut gent fantàstica, projectes somiadors, llocs reals...

una abraçada molt forta a tots els que esteu per aquí i per allà. joan i Lola, fins ARA.

Fina dijo...

Quanta raó que tens Aleix si a la vida no hens equivoquen no és vida,és no coneixer rés,és viure encerclat amb un nuvol sense dificultats,buncan ho fàcil,però la vida es per viura-la,per disfrutar,per coneixe llocs,gent,experiencies,mals tragos,alegries,penes,sentiments profuns etc i aixo et fa persona,tompla el cor i l´esperit i t´ensenya a gaudir de tot el que tens tan material com espiritual,i sobre tot t´ensenya a gaudir del dia a dia i dels teus amics.Desde aqui una gran amiga vostre.
Lola com és habitual les fotos que has enviat brutals!!!!!!!!!
molte gràcies per pensar sempre amb els que estem aquí i no deixis pasar a en Joan a devan sigues tu la primera i aixi li xafaràs una mica el seu comentari"mujeres al poder"
JA FALTA MENYS!!!!!!!!! avui 12 i d´aqui 3 dies la BOMBA
PETONS
Eva si et trobas sola desde aqui et faré companyia.

Laia dijo...

osti tu!! tot el que havia escrit se m'ha esborrat!!!
us deia que encara que no haguéssim escrit estem aquí!!! us he explicat coses boniques, que estava contenta que en Joan i la Lola estiguéssin tant bé i que també abracessin els nòmades de part nostra!
uff... havia escrit tantes coses que ara em costa de repetir!! quina pena!
doncs res, que ja tornaré a escriure i que Fina i Eva, també estem pel que necessiteu, no esteu soles!
carme, desitjo que el teu fill et truqui més sovint!
petons gegants epr a tothom i fins aviat!!

eva dijo...

Hola noies, sou molt maques,
us agraeixo la preocupació però estic bé,
procuro disfrutar del meu dia a dia i posar amor a totes les coses!
Aquest any està sent molt important per mi, estic fent el meu viatge particular, i estic aprenent com mai!!!

Tinc linia directa amb els nomadas i segueixo fil per randa les aventures i desventures dels exploradors! sobretot d'un!
Em sento feliç de compartir i de descobrir!
i sobretot estic impacient per viatjar a veure sequoies!!!!!!!!!!!!!

una abraçada

eva

edgar dijo...

FINA SAPS QUE PODRÍEM FER? CON tornin FOTREM EL CAMP totes les dones que es fotin. Si PATEIXEN els telefonarem amb españa directo i els arruïnarem . DONAS NOMADAS NO VAL PATIR TAN . SORT QUE EL TEMS TOT I PETIN MOLT PASA DESPRESA JA FALTA MEIX ..... VA MIREM DE ANIMAR-NOS PARLEM DEL PROPER DINAR.

EDGAR te una sorpresa MUSICAL EN VIU I AMB DIRECTA PER LES POSTRES


LOLA – JOAN REPARTIU MOLTS PETONS FINS AVIAT CARME

eva dijo...

Aleix va per tu, sobre el que parlavem...

"Desde niños se nos aleja de la inteligencia natural, de manera que cuando somos adultos acabamos teniendo mucha información pero pocas experiencias. Y creo que eso es lo peor que le puede pasar a la humanidad.

La inteligencia natural es la que te permite sentir lo que estás viviendo, no se basa en el pasado."

una abraçada a tothom!

eva

lola dijo...

Puta merda , s,ha esborrat tot.
Aquesta tarda hem visitat un llac al centre de Camboja on hi ha "cases" flotants a una i altra banda del llac,en un canto son gente de Cambodja i a l,altre del Vietnam: per a molts turistes els hi deu semblar una imatge bucolica, pero a mi m,ha deixat una gran tristesa: penso de sada un dels que vivim en el nostre anomenat primer mon, hauriem de passar una nit, nomes una , en una de les millors "cases" que hem vist.Jo per la meva banda no hem penso queixar mes del men cinc per cent de descomptem i si puc, de res mes. La pitjor injusticia d,aquest mon es el fet de neixer en un lloc o en un altre. No us voldria encomanar la meva tristresa, pero el blog, es per compartir, no?
Cada vegada entenc mes com veu la vida l,Aleix i com la comparteix amb la gent. Familia nomada: us estimo molt.

Joan dijo...

Bona nit Familia Nomada,
Mirare de no enrotllarme, entre altres coses, les tecnologies no van massa a l,hora.
Aixo no obstant, i seguint al fil del que deia la Dolors, hom ha de viatjar amb la ment oberta, i les coses passen sovint a un pla molt mes relatiu. No entro en la questio de haver tingut la SORT (com ens diu un xofer que ens acompanya) de neixer a un pais ric (tambe es expressio seva), pero realment et marca la vida d,una manera molt important.
Li deia a la Dolors que, estic molt orgullos de ser Catala, m,agradaria molt que ens donessin l,estatut, odio prou als que ens putegen des d,Espanya, pero cada vegada en SENTO MES UNIVERSAL!!! Fa temps que em sembla que vaig comencar a aprendre a noi mirar-me el melic, veure que hi ha molts mons i en realitat nomes n,hi ha un, pero si ets una mica permeable al que la vida t,ensenya, hauries de ser cada dia mes humil.
Be, dir-vos que estem fent un viatge meravellos, que com sempre aprenem molt, i es ben poc pel que ens podrien ensenya aquesta gent, pero ja us ho procurarem explicar.
Molts petons i abracades als d,aqui i als d,alla.
FINS AVIAAAAAAAT!!!

Carme dijo...

Me mare ia té correu i tal!

i es carme_espinasa@yahoo.es
! inga kuideuvos!

Laia dijo...

Ostres Eva!!!! les sequoies.... quines ganes d'abraçar-les!! Encara que només ho poguem fer en una centèssima part del seu tronc segur que rebrem més energia que la del sol!
Carme: que bé!!! ja tens el teu propi correu!!!! Ara ja ets una dona-mama-nòmada com cal, preparada per a tot! ;P
Joan i Lola: ufffffffff... qui tingués els vostres ulls, orelles i nas per poder veure, sentir i olorar el que us esteu trobant! És fantàstic que ens seguiu informant, tot un luxe!!! ja ens avisareu quan us trobeu amb els tres peluts, doneu-los encara més petons i abraçades de les que us havia demanat!!
Fina: dimecres vindré a veure't! jeje... t'he d'encarregar un donnut gegant per a divendres per celebrar el comiat d'una bona companya de feina (adicta els donnuts!)! Així que "aFina" la veu si tens ganes de parlar!! Un petó gegant per a tu i un per al teu home!!!

Ferran Guerrero dijo...

Bon dia familia d'aqui i d'alla, hem anat de cul, feina i mil coses, hem estat Outside d'aquí pero no de mails amb el Met i la resta de la familia Nomadil.

Ara mateix acabo de parlar amb el Domenec per el Facebook, m'he posat molt content, feis dies que no parlava amb ell.

Esta ple de picades de mosquit i contents, suats, i tinc ganes de sapiguer com ha anat la trobada amb el Joan y la Lola.

He de marxar corrents els meus alumnes hem reclamen.

Petons a tots.

Fina dijo...

Hola a tothom(més dones que homes)aquests deuen estar molt ocupats.
Lola i Joan valoro molt l´esforç que esteu fen vosaltres de vacances i quan podeu no deixeu d´informar.
Demà després de les abraçades i plors espero un comentari i el dia que que pogueu una foto de tots,l´Aleix la pot penjar al blog i aixi la compartira tothom,jo estaré amb vosaltres amb el meu esperit i cor ja que fa dies que estic contan les dies,hores i minuts.
No se Lola si demà et tocarà acompanyar en Jaume a l´Hospital ja que sé que te hora a la tarde per ferse una revisió,espero que tot estigui pasat i pugui deixar els medicaments.
Laia t´espero dimecres,i Carme ja t´escriure al teu correu(ja era hora)
Petons a tots els de aqui i reservo forçes per demà poder enviar un gran petó als de Vietnan.