Aillats

Avui mateix marxem de Koh Tao, a les 21h agafem un vaixell que ens aproparà fins a Surathani, on a les 6h del matí següent agafarem un o dos autobusos (encara no ho sabem) fins a Krabi. Un cop allà un altre vaixell ens deixarà finalment a Ton Sai (Ray Lay). No hi estarem gaires dies, ja que el dia 15 de juny volem a Hanoi desde Bangkok.




Hem trobat un equilibri a Koh Tao. Per allà on passem l'hem de trobar, és necessari per sobreviure en harmonia amb nosaltres mateixos. Hem fet un gran grup de gent aquí, tots ells de parla catalana o castellana. No sabem com, però tenim un magnetisme especial entre nosaltres. Potser és que la resta de la gent pensa que som estranys, potser ho pensem nosaltres, potser la facilitat de la llengua ens posa les coses més fàcils. En Jordi i l'Ari de Vilafranca i rodalies, han compartit moltes estones amb nosaltres, escalant, fent cervesetes barates, fent snorkeling... una gran companyia que va marxar fa 4 dies. Des d'aquí els hi enviem una forta abraçada, que la guardin a la seva motxilla "d'ares". Que n'hi van haver molts.




Els que han sigut els nostres germans grans, en Sebas i la Eva, els instructors de submarinisme i amics de vaitge. Amb ells hem compartit coneixements, amistat i potser alguna cosa més. El mal d'orella d'en Met no li va permetre fer el curs, una llàstima, amb la il•lusió que li feia. I en Domènec va descobrir la seva fòbia als peixos i tot allò relacionat amb el mar. Encara el sentim cridar després que un peixet li llepés el peu. L'Aleix el va poder fer, i gràcies al bon rotllo amb ells 2, en Met va poder venir al vaixell i aprendre per la pròxima vegada. Aquest parella Uruguaio-española fa 2 anys van sortir de casa seva i van estar viatjant per tot el món. Al arribar a Koh Tao es van treure els títols necessaris per poder instruir en submarinisme, i aquí es van quedar. Després d'un abreu tornada a casa seva, a Madrid, han vist que el seu lloc és lluny d'aquella ciutat, i han tornat per quedar-s'hi un bon temps abans de continuar viatjant.

L'experiència sota el mar ha sigut una mena de renèixer, de tornar a sortir i conèixer quelcom nou. La primera vegada que respires amb un regulador és com haver d'aprendre a respirar, moure't a les profunditats és aprendre a caminar, i comunicar-te sense paraules és aprendre a parlar. La tranquilitat que sents un cop ets allà baix, sol amb la teva respiració i les teves bombolletes fent-te pessigolles a la cara. Sense poder parlar amb ningú, només parlant amb tu mateix i amb els milers de peixets i peixots que et trobes al llarg camí submarí. Una experiència inoblidable que repetirem, i que recomanem a tothom.






Hem acabat coneixent tota la illa. Un dia vam llogar moto i vam recòrrer totes les cales i muntanyes, passant pels camins entre la jungla. Tota una aventura. Després veus a la gent plena de ferides i entens perquè. No hi ha un sol moment de tranquilitat conduint per aquí. Nosaltres, amb calma i prudència, hem evitat qualsevol accident i estem sans i estalvis. Els llocs on no es podia arribar amb moto i hem acabat arribant caminant. Racons solitaris on hem pogut escalar i banyar-nos. Al final hem aconseguit escalar al les millors arees; Secret Garden, Front i Backyard i Jansom Bay. També vam estar al sector de la jungla, però allò semblava un capítol de "Lost" i ho vam deixar còrrer. Se sentien més sorolls que en plena Diagonal, i cap d'ells provocats per un èsser humà.





Tot i el preu elevat de la illa, hem trobat els nostres llocs i les nostres maneres de sobreviure entre tants blancs de classe alta. Hem fet uns quants amics natius, la "thirty", la "mo", el "banana rock", entre ells. I uns quants "ladyboys", la sorpresa tailandesa.
A part de grans parets de roca calcària, no sabem què ens trobarem a Ton Sai, així que haurem de tornar a aplicar les nostres habilitats de reconeixement de la zona. Crec que no se'ns dona gens malament, som capaços de sorprendre fins i tot als locals.








Per acabar us deixem unes imatges del que hem pogut veure sota el mar, tant a 18m com a la superficies fent snorkel. La veritat es que val la pena ficar el cap sota l'aigua.

El dia 1, com tots sabeu, li vam fer la festa a en Met. Aqui, a banda de la cyberfesta, li vam preparar una barbacoa amb els amics. Deia que no li vau fer arribar ni un trocet de llonganissa, i el pobre tenia gana. No s'esperava res, i la sorpresa va ser triple. Un aniversari en tota regla, amb regals, pastisset del bo amb "Felicitats Jaume" (el que va costar que ens ho escriguissin) i bon humor i alegria.

Ens veiem ben aviat.

Fins ARA,
Maktub