Koh Tao, Ta Mu Wai

Aquesta primera foto està feta ara a la tarda. Hem anat a veure la posta de sol a dalt d'una muntanya, des d'on teniem unes vistes espectaculars veient gran part de la illa.




Aquí tenim la barca de Turquia, a la que li vam dedicar un post sencer. Ens ha vingut a buscar fins aquí.

Ja portem dues setmanes en aquest nou país, i comencem a entendre una mica com funciona. Venim de India, i això és molt diferent. Allà la gent donava gràcies a la vida a cada instant per estar-la vivint, aquí, en canvi, veuen la vida amb una inconformitat constant, pensant més en el ditxós futur que en el present que se'ns regala.

I aquí estem, a Koh Tao, un destí de submarinisme que nosaltres veiem com una part del món, on es poden fer inmersions i escalar, és clar. La gent no acaba d'entendre perquè portem el llit a l'esquena tot el sant dia, i el carretegem amunt i avall... en fi, que estem farts d'haver d'explicar què és això que ens fa semblar diferents. Només és com la closca d'un cargol, la nostra casa allà on anem. Parlant de casa, hem aconseguit trobar una habitació a bon preu, per ser aquesta illa. Ja sabem quins son els millors llocs on menjar i els horaris de cada establiment. Com a cada lloc on anem ja comencem a ser una mica locals, a que ens saludin pel carrer, a tenir les nostres brometes amb el cadascú, a controlar el nom del venedor de gelats o saber quin dels cuiners fa la sopa més bona. Som un més.

Per sufragi popular hem publicat un retrat de cadascú de nosaltres. La idea principal era rendir homenatge a l'ayurveda(medicina popular India) i representar-nos com els 3 elements que regulen i equilibren el nostre benestar, terra, aire i foc. Finalment i degut que on erem no hi havia aigua, i fer foc en aquesta època està prohibit, ens hem convertit en Terra, Cel i Matèria. En fi, sou capaços de reconèixe'ns encara? hem canviat una mica oi? simplement hem crescut.

Aquesta és la zona d'escalada, el Secret Garden. El primer dia, per trobar-ho, vam caminar durant més de 2h a ple sol amb tots els estris a l'esquena. Aquí tothom lloga moto, ningú camina. Perdó, nosaltres caminem. Ens van donar cames i les aprofitem. Fem la illa d'una banda a l'altra a peu, i quines caminades... platja amunt, platja avall. Aquesta foto de sota, fragmentada, és Sairee beach, on ens banyem normalment. Està plena de restaurants i històries per guiris, però al final de tot pots trobar la tranquilitat d'un bon bany en aigues tropicals.

Ja que som aquí aprofitarem i farem el curs de Open Water de submarinisme. Dura casi 4 dies; una introducció, classes pràctiques en una piscina i després d'un examen, 4 inmersions de menys a més profunditat. Hem vist en imatges el que veurem en directe i encara no ens ho creiem, és fantàstic. És un nou món, on nosaltres serem una BOMBOLLETA d'aire més. Un nou món que haurem de observar en el silenci del fons marí, sense parlar, o parlan-te a tu mateix. Com us imaginareu també hem regatejat el preu del curs, la gent no s'ho acaba de creure, diuen que és preu fixe a tot arreu. Però ells no saben que "Sab kuch milega". I si camines i busques, trobes.

Aquí al final us deixem amb unes fotos del dia que vam passar amb els Camises Vermelles. Abans de res, no us preocupeu. Ser que desde casa tot sembla molt perillós, i en algunes zones de Bangkok ho és, però on som no ho és. El dia que anem a Bangkok no passarem ni pel centre, anirem directes a l'aeroport per evitar qualsevol problema. Així que ja veieu que no cal patir.

Per altra banda, va ser una experiència passar el dia amb ells. Vam xerrar, ens van explicar, els hi vam fer fotos i sempre amb un somriure a la cara. Això si, no entrarem en política, és quelcom fora del nostre interès. És de l'únic que encara no hem aprés res al llarg del viatge.

Remenant per l'ordinador hem trobat aquesta foto, i hem aprofitat per fer-ne una d'actual i veure la diferència. És evident. D'això fa exactament 105 dies, a l'aeroport de Barcelona amb els nervis de començar un gran viatge. La roba està molt neta, les samarretes encara amb mànigues, les cares blanques i ben nutrides. No hi ha pèl enlloc, només una mica al cap. I els "parxes" de cada país que trepitjem no estaven cosits a les motxilles i el crash-pad.

Aquí, i ARA, tenim les soles dels peus més dures, les mans curtides, les cames plenes de ferides, els cabells llargs i enredats, els canells i el coll plens de records de cada lloc, no portem calçotets des de fa mesos. I el més important, "la caixa" està plena d'experiències. Experiències que t'ensenyen més que un mestre, només pel simple fet de viure-les.

....................................

"Va decidir que seguiria el moviment dels ocells amb els ulls, per si de cas podia llegir alguna cosa. Potser el desert li sabria explicar l'amor sense possessió."

"En realitat les coses no ensenyaven res, són les persones que, en observar les coses, descobrien la manera de submergir-se en l'anima del mon."

"I com m'ho faig per endevinar el futur? Pels senyals del present. El secret és en el present; si prestes atenció al present, el poddràs millorar. I si millores el present, el que passsarà després també serà millor (...) cada dia porta en si l'Eternitat"



Paulo Coelho - L'alquimista (T')