California, Nevada, Arizona, Utah

Després de viatjar durant mesos descobrint la cultura asiàtica, la seva senzillesa, humilitat i de viure envoltats de pura humanitat, ens retrobem tots 6 a Las Vegas. Aquesta famosa parada al mig del desert d'Arizona, és per molts un destí de festa, oci, negoci i vici. Per nosaltres és el punt on hem de posar en pràctica tot el que hem après. Viure en un lloc on ningú et dona rés no és fàcil. Aquí som nosaltres els que hem de donar, no només per sobreviure, sinó per viure lliurement. I no és a Las Vegas en l'únic lloc on hem de treballar a fons, sino al país sencer. Una cultura tant poc desenvolupada, sense història, i amb pocs atractius a la vista, també mereix el nostre interès. I no cal generalitzar, a cada racó et pot sorprendre un homenet que et desitja bon dia amb un somriure als llavis.

A la capital del joc, el gambling, ens allotgem al típic motel al carrer principal, on es troben repartits tots els casinos. This is America. Aquí pagues una habitació i t'hi fiques tots els que vols i hi fas el que lliurement vulguis. Al mateix edifici del motel hi ha una capella, on et pots casar fàcilment omplint quatre papers. I aquí trobem l'objectiu de la nostra visita a Las Vegas. El Ferran i la Laia es casen. El dia el passem refugiats de la calor al motel, aprofitant que tenim un matalàs i descansar l'esquena de tantes nits dormint a terra. Poc a poc escalfem motors amb unes Budweiser de 660cl de la gasolinera, que alternem amb alguna Guiness d'ampolla, també d'uns 660cl. Aquí tot és gros!

A les 18.30h tenim hora per anar a casament. Això sembla quan et donen hora al metge; en tens uns davant i uns darrera, i mentrestant t'esperes en silenci a la sala d'espera. El vestit de noces ja el tenim ben preparat; arnés, peus de gat, cintes, friends, magnesi i camisa Prana. La parella ben mona a sobre el crash-pad metolius davant de l'altar. El que fa de capellà no es pot aguantar el riure quan, en anglès, pregunta si es poden donar la mà, i ells es giren i es fan un petó de pel·lícula. Tot seguit els fa repetir unes paraules; (Capella) With my hand in my heart I promise - (Ferran) wi ma jan in a house say yeah. Els assistents, com és d'esperar, només erem 4, i no podiem parar de riure. Ens volien cobrar un extra perquè deien que allò no era un casament normal, era especial (un show). Un cop va dir que els declarava marit i muller, llavors si, van sucar les mans amb magnesi i es van fer un petó. En comptes d'anells es van lligar amb la corda... potser si que no era normal del tot.

El banquet el vam fer en un restaurant Indi i de lluna de mel vam anar de casino en casino, gastant 5 dollars entre tots a la ruleta. No va tocar rés. Potser millor així.

El dia següent vam visitar el Gran Canyon. I aquí ens vam tornar a separar. La Laia, el Ferran, en Met i en Domènec (Opció A) van marxar al migdia per anar a la costa, i L'Eva i l'Aleix (Opció B) es van quedar fins que es va pondre el sol.

(Opció A)

Amb mig dia al Gran Canyon del Colorado en vam tenir prou. Vam decidir començar a fer camí direcció a la costa oest, i més concretament al nord de Santa Cruz, a Castel rock. Amb unes 10 hores de viatge, repartides en dos dies, i desprès de trobar-nos la carretera tencada i tindre que pasar per una alternativa, vam arribar al camping de Big Basin. Ens van egantxar i vam pagar, i vam anar a escalar.

Castel rock és una zona de boulder a poques milles al nord de Santa Cruz. És un bosc ric en ombra, gràcies als grans arbres que hi ha, i uns blocs d'arenisca que ens fa recordar a Fontainebleau, a Paris, la meca. Vam disfrutar i jugar tot un dia sencer dins del màgic bosc amb les pedres que hi havia, i, a la nit, quan ja ho teniem tot organitzat ens apareix el sheriff Mc Callahant i ens fa fora del parking on nosaltres preteniem passar-hi la nit.

Al dia següent, despres d'haver fet free camping, prenem direcció a San Francisco tot per la costa, tot parant en diferents platges observant les platges i la gent que fa surf, com per exemple a Half Moon Beach. Al arribar a San Francisco vam agafar direcció al nord. i amb menys de mitja hora ja estavem a Stinson beach, on vam gaudir 4 nits i tres dies d'una molt bona combinació: al mati platgeta, i en Domènec i en Ferran van llogar un dia unes planxes de body board, per agafar onades i planajar sobre elles. Van disfrutar com un nens, alguna glopada que altra d'aigua salada van fer, i van poder surfejar a pocs feets de distancia d'una foca. Tambe jugavem al frisbee i espantavem les gavines. I, a la tarda anavem a la platja de Red rock, anomenada pels escaladors com a Mickey's beach, on vam escalar sobre blocs de calcari amb un tacte prou bó per ser pedres arrant de platja.

Al petit poble d'Stinson beach regnava la pau; botigues hippies, joves fent surf, parc amb pistes de basquet i jardinets d'herba. Vam estirar al màxim els nostres dies allà, pero, per desgràcia, en Ferran i la Laia havien de marxar, havien de tornar, i els vam acompanyar fins a l'aeroport. Allà ens vam adonar que el temps passa molt ràpid i que ens ho haviem passat molt bé tots plegats. D'allà vam fer camí, novament, a Yosemite valley, on ens tornem a retrobar amb l'Aleix i l'Eva, per passar un quans dies més junts al Camp 4.

(Opció B)

Veure pondre el sol al Gran Canyon va ser anestesiant. A mida que cau la llum, les ombres a dins el Canyon es fan mes llargues, les parets més rojes i l'immensitat de l'espai cada vegada és més gran.

Del Gran Canyon vam anar a Zion National Park. El camí va ser molt bonic, atravessant les planes i els altiplans del desert dels indis Navajo. Terra de contrastos. Cel blau, terra roja o groga, plantetes verdes. Al Zion vam fer un trekking pel riu, remuntant per dintre pujant entre les parets del Zion Canyon. A la tarda vam estar escalant una mica. Tots 2 vam poder escalar sobre l'arenisca vermella. I aquí va ser aquí on vam descobrir que podiem fer Free Camping (acampada lliure, sense pagar, una mica d'amagatotis). Durant 2 dies vam tenir la tenda muntada sense problemes, entre 2 arbres i al costat d'un riu. El lloc era magnífic, una nit hi vam poder sopar iluminats per la llum de la lluna plena, sense haver d'encendre el frontal.

De Zion vam anar a Bryce Canyon. Aquest era especialment bonic. Les parets en forma d'agulles i la gama de colors càlids. Vam poder fer un trekking per dintre i veure la caiguda del sol des del mirador a la part més alta. Era evident que s'havia de grabar l'evolució de la posta de sol sobre el Bryce. Ho vam fer.

Arribat a aquest punt, dubtavem de si continuar veient més parcs a Utah o tornar cap a la costa oest a visitar la California de platja. Definitivament, al arribar a la platja, vam veure clar que aquest no era el nostre lloc. Tot privat i ni un sol lloc per fer free camping. Així que decidim tirar cap al nord i visitar el 6è parc natural, el Lassen Volcanic. Allà visitem la zona més activa, amb piscines d'aigua bullint i geisers que treuen fum. El segon dia ens va ploure sencer i el següent ja vam tornar cap a Yosemite a trobar-nos amb la resta.

En definitiva, hem disfrutat molt dels parcs nacionals de Utah, i ens hagués agradat molt poder arribar a veure Arches National Park, l'últim abans d'arribar a l'estat de Colorado. Per les imatges que hem vist sembla el paissatge típic de les vinyetes de Lucky Luke, formant arcs de roca roja enmig del desert.

En total crec que hem fet uns 5000 km. Però amb la dimensió del país en realitat no és tant. Només un número de 3 xifres.

I ara tornem a ser aquí, al famós Camp 4 de Yosemite Valley, on la revolució de l'escalada lliure va tenir lloc entre els anys 70 i 80. En aquest mateix camp s'amagaven els hippies escaladors dels rangers i dels ossos. D'uns per no haver de pagar ni marxar després d'un cert temps, i dels altres per no haver de compartir l'escàs menjar. I més o menys vivim nosaltres ara. Amb els temps màxim permès al camp ja complert, estem només 2 registrats i ens amaguem del ranger per poder passar aquí fins el dia 3, abans de tornar A SF a portar a l'Eva a l'aeroport.

Per si no ho haviem dit, estem molt bé. Apunt d'afrontar el 8è mes de viatge.

Pels que ho llegiu tot sencer, sense saltar-vos ni una ratlla ni fer veure que ho llegiu tot i en realitat ho esteu fent per sobre. Per aquests fidels incondicionals que deixen missatges plens d'amor, d'enyorança i d'afecte per uns i altres. Per tots aquests que ens estimen i ens mimen des de cada casa. Aquí teniu un regal. Unes paraules d'amor i agraïment a tots vosaltres, pel vostre amor incondicional.

Us estimem