miércoles, 1 de septiembre de 2010

California, Nevada, Arizona, Utah

Després de viatjar durant mesos descobrint la cultura asiàtica, la seva senzillesa, humilitat i de viure envoltats de pura humanitat, ens retrobem tots 6 a Las Vegas. Aquesta famosa parada al mig del desert d'Arizona, és per molts un destí de festa, oci, negoci i vici. Per nosaltres és el punt on hem de posar en pràctica tot el que hem après. Viure en un lloc on ningú et dona rés no és fàcil. Aquí som nosaltres els que hem de donar, no només per sobreviure, sinó per viure lliurement. I no és a Las Vegas en l'únic lloc on hem de treballar a fons, sino al país sencer. Una cultura tant poc desenvolupada, sense història, i amb pocs atractius a la vista, també mereix el nostre interès. I no cal generalitzar, a cada racó et pot sorprendre un homenet que et desitja bon dia amb un somriure als llavis.





A la capital del joc, el gambling, ens allotgem al típic motel al carrer principal, on es troben repartits tots els casinos. This is America. Aquí pagues una habitació i t'hi fiques tots els que vols i hi fas el que lliurement vulguis. Al mateix edifici del motel hi ha una capella, on et pots casar fàcilment omplint quatre papers. I aquí trobem l'objectiu de la nostra visita a Las Vegas. El Ferran i la Laia es casen. El dia el passem refugiats de la calor al motel, aprofitant que tenim un matalàs i descansar l'esquena de tantes nits dormint a terra. Poc a poc escalfem motors amb unes Budweiser de 660cl de la gasolinera, que alternem amb alguna Guiness d'ampolla, també d'uns 660cl. Aquí tot és gros!





A les 18.30h tenim hora per anar a casament. Això sembla quan et donen hora al metge; en tens uns davant i uns darrera, i mentrestant t'esperes en silenci a la sala d'espera. El vestit de noces ja el tenim ben preparat; arnés, peus de gat, cintes, friends, magnesi i camisa Prana. La parella ben mona a sobre el crash-pad metolius davant de l'altar. El que fa de capellà no es pot aguantar el riure quan, en anglès, pregunta si es poden donar la mà, i ells es giren i es fan un petó de pel·lícula. Tot seguit els fa repetir unes paraules; (Capella) With my hand in my heart I promise - (Ferran) wi ma jan in a house say yeah. Els assistents, com és d'esperar, només erem 4, i no podiem parar de riure. Ens volien cobrar un extra perquè deien que allò no era un casament normal, era especial (un show). Un cop va dir que els declarava marit i muller, llavors si, van sucar les mans amb magnesi i es van fer un petó. En comptes d'anells es van lligar amb la corda... potser si que no era normal del tot.

El banquet el vam fer en un restaurant Indi i de lluna de mel vam anar de casino en casino, gastant 5 dollars entre tots a la ruleta. No va tocar rés. Potser millor així.







El dia següent vam visitar el Gran Canyon. I aquí ens vam tornar a separar. La Laia, el Ferran, en Met i en Domènec (Opció A) van marxar al migdia per anar a la costa, i L'Eva i l'Aleix (Opció B) es van quedar fins que es va pondre el sol.

(Opció A)
Amb mig dia al Gran Canyon del Colorado en vam tenir prou. Vam decidir començar a fer camí direcció a la costa oest, i més concretament al nord de Santa Cruz, a Castel rock. Amb unes 10 hores de viatge, repartides en dos dies, i desprès de trobar-nos la carretera tencada i tindre que pasar per una alternativa, vam arribar al camping de Big Basin. Ens van egantxar i vam pagar, i vam anar a escalar.
Castel rock és una zona de boulder a poques milles al nord de Santa Cruz. És un bosc ric en ombra, gràcies als grans arbres que hi ha, i uns blocs d'arenisca que ens fa recordar a Fontainebleau, a Paris, la meca. Vam disfrutar i jugar tot un dia sencer dins del màgic bosc amb les pedres que hi havia, i, a la nit, quan ja ho teniem tot organitzat ens apareix el sheriff Mc Callahant i ens fa fora del parking on nosaltres preteniem passar-hi la nit.
Al dia següent, despres d'haver fet free camping, prenem direcció a San Francisco tot per la costa, tot parant en diferents platges observant les platges i la gent que fa surf, com per exemple a Half Moon Beach. Al arribar a San Francisco vam agafar direcció al nord. i amb menys de mitja hora ja estavem a Stinson beach, on vam gaudir 4 nits i tres dies d'una molt bona combinació: al mati platgeta, i en Domènec i en Ferran van llogar un dia unes planxes de body board, per agafar onades i planajar sobre elles. Van disfrutar com un nens, alguna glopada que altra d'aigua salada van fer, i van poder surfejar a pocs feets de distancia d'una foca. Tambe jugavem al frisbee i espantavem les gavines. I, a la tarda anavem a la platja de Red rock, anomenada pels escaladors com a Mickey's beach, on vam escalar sobre blocs de calcari amb un tacte prou bó per ser pedres arrant de platja.

Al petit poble d'Stinson beach regnava la pau; botigues hippies, joves fent surf, parc amb pistes de basquet i jardinets d'herba. Vam estirar al màxim els nostres dies allà, pero, per desgràcia, en Ferran i la Laia havien de marxar, havien de tornar, i els vam acompanyar fins a l'aeroport. Allà ens vam adonar que el temps passa molt ràpid i que ens ho haviem passat molt bé tots plegats. D'allà vam fer camí, novament, a Yosemite valley, on ens tornem a retrobar amb l'Aleix i l'Eva, per passar un quans dies més junts al Camp 4.








(Opció B)
Veure pondre el sol al Gran Canyon va ser anestesiant. A mida que cau la llum, les ombres a dins el Canyon es fan mes llargues, les parets més rojes i l'immensitat de l'espai cada vegada és més gran.

Del Gran Canyon vam anar a Zion National Park. El camí va ser molt bonic, atravessant les planes i els altiplans del desert dels indis Navajo. Terra de contrastos. Cel blau, terra roja o groga, plantetes verdes. Al Zion vam fer un trekking pel riu, remuntant per dintre pujant entre les parets del Zion Canyon. A la tarda vam estar escalant una mica. Tots 2 vam poder escalar sobre l'arenisca vermella. I aquí va ser aquí on vam descobrir que podiem fer Free Camping (acampada lliure, sense pagar, una mica d'amagatotis). Durant 2 dies vam tenir la tenda muntada sense problemes, entre 2 arbres i al costat d'un riu. El lloc era magnífic, una nit hi vam poder sopar iluminats per la llum de la lluna plena, sense haver d'encendre el frontal.

De Zion vam anar a Bryce Canyon. Aquest era especialment bonic. Les parets en forma d'agulles i la gama de colors càlids. Vam poder fer un trekking per dintre i veure la caiguda del sol des del mirador a la part més alta. Era evident que s'havia de grabar l'evolució de la posta de sol sobre el Bryce. Ho vam fer.

Arribat a aquest punt, dubtavem de si continuar veient més parcs a Utah o tornar cap a la costa oest a visitar la California de platja. Definitivament, al arribar a la platja, vam veure clar que aquest no era el nostre lloc. Tot privat i ni un sol lloc per fer free camping. Així que decidim tirar cap al nord i visitar el 6è parc natural, el Lassen Volcanic. Allà visitem la zona més activa, amb piscines d'aigua bullint i geisers que treuen fum. El segon dia ens va ploure sencer i el següent ja vam tornar cap a Yosemite a trobar-nos amb la resta.

En definitiva, hem disfrutat molt dels parcs nacionals de Utah, i ens hagués agradat molt poder arribar a veure Arches National Park, l'últim abans d'arribar a l'estat de Colorado. Per les imatges que hem vist sembla el paissatge típic de les vinyetes de Lucky Luke, formant arcs de roca roja enmig del desert.

En total crec que hem fet uns 5000 km. Però amb la dimensió del país en realitat no és tant. Només un número de 3 xifres.













I ara tornem a ser aquí, al famós Camp 4 de Yosemite Valley, on la revolució de l'escalada lliure va tenir lloc entre els anys 70 i 80. En aquest mateix camp s'amagaven els hippies escaladors dels rangers i dels ossos. D'uns per no haver de pagar ni marxar després d'un cert temps, i dels altres per no haver de compartir l'escàs menjar. I més o menys vivim nosaltres ara. Amb els temps màxim permès al camp ja complert, estem només 2 registrats i ens amaguem del ranger per poder passar aquí fins el dia 3, abans de tornar A SF a portar a l'Eva a l'aeroport.




Per si no ho haviem dit, estem molt bé. Apunt d'afrontar el 8è mes de viatge.
Pels que ho llegiu tot sencer, sense saltar-vos ni una ratlla ni fer veure que ho llegiu tot i en realitat ho esteu fent per sobre. Per aquests fidels incondicionals que deixen missatges plens d'amor, d'enyorança i d'afecte per uns i altres. Per tots aquests que ens estimen i ens mimen des de cada casa. Aquí teniu un regal. Unes paraules d'amor i agraïment a tots vosaltres, pel vostre amor incondicional.

Us estimem

61 comentarios:

Ferran Guerrero dijo...

Ueeeeeee. ara si, m'ho he llegit tot i soc el primer, acabo d'arribar de casa els Garcia-Caro.

Moltes gracies per el regal de nosses, es super divertit el nino, he rigut i he recordat amb aquest escrit, tants moments que he vibrat, dema tinc penjat el meu de Only Yosemite, esta clar que pillare unes super fotos que han quedat requeteguapes gracies a la ma de l'aleix.

El objectiu ja el tenim a fabrica, a veure que poden fer, en principi canviar-ho, pero crec que va per llarg el tema.

M'alegro molt que hagueu tornat a Yosemite, sens dubte per a mi un lloc molt especial.

El Sheriff Mac Callaghant us dona records, diu que li ha canviat la vida desde que heu arribat a Castle Rock, no se perque ho diu.

Disrfuteu i gaudiu, que aixo s'acaba.

Grácies per compartir una part del vostre viatge amb nosaltres, va ser fantastic.

Esperem que a la tornada no us haguem de donar noticies fresques, bueno aixo espero jo...

Laia dijo...

jo vull ser la segona!!!! tot i que encara no m'he llegit el post..... uix!!! Ara mateix m'hi poso! fins ara amores!

oscar dijo...

Hostia quin munt d'aventures, riures, remullades,quilometres, petons, abraçades,rebudes,i despedides.Molt be compays que tot segueixi així, i ja tenim ganes de veure-us a tots.Petons i fins aviat!!!

Fina dijo...

Jo soc la tercera.
El que en fa més "RABIA" és que estic conectada i no poden dir rés i això tot pasa al mateix momen,però penseu que el dia 4 que us agafi per banda no us podreu separar de mí.
Com diu en Ferran nosaltres aquí a casa que ells m´han portat uns papers d´en Jaume parlan de vosaltres i vosaltres aquí al vostre,nostre blog"QUINA RABIA" no poguer fer un Sype.
M´alegro moltissim que estigueu tant be i America is diferent,son així es pensan que son els millors en tot,que hi faren.
Vosaltres a la vostra,ha disfrutar que queda molt poc "64 DIES"
Jo he llegit tot el post però això requereix més temps no estaba preparada per tanta informació de cop.
TOT MOLT MACO I LES FOTOS ARA SON DE VERITAT fins ara les meves eren tretas d´internet però faltaben les vostres cares i ja son aquí.
La veritat que en dos dies això requereix un temps per pair,1er el blog d´en Ferran i ara el vostre.
JO TAMBÉ TINC PARAULES D´AMOR PER VOSALTRES:
PARAULES D´AMOR SENCILLES I TENDRES,US ESTIMO I US TROBO HA FALTAR MOLT.PETONSssssssssss!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! I FINS ARA

Fina dijo...

AIXÓ ÉS UN NO PARAR,MISSATGES AL BLOG ,AL TELÈFON ETC, NO SABEU LA QUE HEU MUNTAT

Joan dijo...

Com diuen els llibres, hem passat de la secada informativa, a una pluja insistent que ens ha omplert la gola i el pap!

Tenim uns fills que son la REOSTIA de guapos! (que no s'ho creguin més del compte, que llavors s'ho volen cobrar)

NOMADAAAAAAAASSSS D'ALLÀAAAAAAA! Gràcies, moltes gràcies per fer-nos arribar l'aliment de les imatges, el confort de les paraules i la sensació dels vostres somriures esclafits al bell mig de Yosemite, fent ressonar les pedres i espantant els ossos!

No vull imaginar-me la que muntarem després del 4 de novembre!!! Fina, ves descomptant, que així ens anem inflant el pit tots junts.

Amor repartit des del Vallès, pels d'allà i pels d'aquí.

redorta's dijo...

k paxa nomadas!!!!!!!! feia dies k no sabiem res d vosaltres, però avans de què publiquessiu el post, vam xerrar m la laia i en ferran, just després d'arribar, i la vritat és k ns va emocionar molt totes les anecdotes que van viure m vosaltres.
ns van explicar com estaveu, i algunes anecdotes que no sabiem...
MET: ns an dit k no heu pogut escalar tant kom vuldrieu, i que tens moltes ganes de tibar totes les preses d la farinera, i de fer akells pikes tant motivants. k sapigues k tindras molta feina, ja que et pensem fotre molta canya!!!!jajajaj!!!
wenu nomadas, k vagi mul b i k akaveu d disfrutar l viatge, ja que cada vegada keda menys!!!
vinga una avraçada ben forta i fins aviat!!!

txetxu dijo...

tot espectacular!!....content de veure fotos


una abraçada enormeeeee a tots!!

lola dijo...

Bon, dia a tothom,us podría dir que les fotos són espectaculars i precioses i no faría res mes que dir la veritat, però potser encara impressionan més totes les vivencies que aneu acumulant,doncs d'això us en servireu la resta de les vostres vides; per tan: lligueu-vos fort a la corda de la vida i també a la que us aguanta a aquests pedrots.
M'he apuntat a un curs de poesia, no vull fer ombra a en Joan; només acostar-m'hi una miqueta.
Qué mes puc dir-vos; he rigut molt amb la descripció del casament,aquests americans els hi queden moltes coses per veure i aprendre.
Si torneu a veure al Sheriff Mac el que sigui, doneu-li una forta abraçada, digueu-li que és de part de la lloca nº tres( molt probable que no sàpiga el que és una lloca),no es pot tenir Hollywood i a més sabiduría popular.
Be preciositats,suposo que aviat podrem veure els nòmades que han tornat i la que està a punt de fer-ho. Als altres els esperem amb delit.
A tots: us estimo AMORS MEUS.

Carme dijo...

Bon dia estic molt contenta de tanta informació, però jo vull veure el casament no callaré faré com españa directo soc molt pesada jo. Con pugeu anem posant dia de trobada per organitzar coses, FINA no val tu fas trampes i ja els as vits jo també en tinc ganes

FAMÍLIA DE TOT EL MONT FINS AVIAT MOLTS PETONSSSSSSS

lola dijo...

Només falten 63 dies i encara no he aconsseguit fer entrar el putu comentari a la primera.
Cágate lorito!.......

Ferran Guerrero dijo...

El casament en breu, jo vig al meu blog per capitols, Carme fes-te un Facebook i alla penjare el video que va fer-me el teu fill, bastant surrealista va ser la boda, jajajajaja

Carme dijo...

FERRAN PENSA QUE TINC UN EDGAR PER AQUESTES COSES ELL NO DEJERA MIRA JO NO DONO PER TATNA INFORMATICA ADEU

Fina dijo...

Començen abans no s´esveri més el galliner.
DIA DE TROBADA FAMILIA NOMADA,POT SER EL 19?

AQUEST DIA VUI VEURE EL VIDEO DEL CASAMENT.

PROPOSO ALS NOSTRES NOMADAS QUE SI ES POSIBLE FEN UNA MICA D´ESFORÇ SENGONS EL DIA DEL DINAR POGUER FER UN SYPE,seria molt guay.

Posem data i després que s´apunti la gent.
Lola jo poques vegades ho faig a la primera,no sé perquè,demanarem consell als especialistes.

Joan dijo...
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
Joan dijo...
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
Joan dijo...

Tarariii Tarariii!

Per ordre de l'Alcalde
és fa saber a tothom,
que lo proper diumenge
el 19 de setembre
a la Vila de La Garriga
casa lo Domènec i na Carme,
amb lo trajo de bany
i la orella ben oberta
tindrà lloc lo recibiment
de los Nomadas d'aquí
que estaren amb los Nomadas d'allà.

Tot aquell que s'hi apunti
porti gana, humor i chistos
s'arromangui la camisa
i es disposi a remullar-se

Lo que dic per ordre de l'Alcalde
pel saber de lo poble ras

Tarariiii Tarariiiiii

Laia dijo...

visca!!! nosaltres ens hi apuntem!!!
Joan, ets tot un pregoner!!!! m'has deixat encantada!!!!!
Família, sou els millors!
Nomades: us enyoro, cuideu-vos i us estimo! He rigut molt a llegir el post i el "repite with me"!!! juaaaas!! He tornat a reviure aquests dies, sou lo millor que hi ha!!!

Carme dijo...

la garriga diu siiiiii al dia 19 . EL SHERIFF NO FARA PAGAR RESSSSSSSSSSSS. NO ES AMERICA ES DE VIC. ADEU PETONS

Fina dijo...

NOSALTRES SOM DE VIC I ESTEM ENCANTATS DE PODER DISFRUTAR DE LA VOSTRA COMPANYIA EL DIA 19.
Joan no se si farà bó per poder fer una banyada,però per si decàs potarem tot el necesari per gaudir de un bon mengar,uns bons postres ,una bona beguda i sobretot d´una magnifica companyia.
FINS ARA com diuem els nostres nomadas.

IMPORTANT!!!!!!!!!!! PER TOTA LA FAMILIA DEL BLOG,ESTEU TOTS CONVIDATS EL DIA 19 A LA GARRIGA,la llista esta oberta per tothom.
NOMADAS NO US ESPENTEU JA COMENÇEM A PREPARAR UNA ALTRE"QUINA POR"!!!!!!!!!!!!!!! TRANQUILS QUE SOM GENT PACÍFICA.

Gil Furri dijo...

Pasa met i companyia ya veus quin viatge mes guapo ,, res sagals a tollowme hi han blocs dispersos dificils de trobar però potser yosemite es el milllor pels arbres i tal , hueco i joshua ara un infern fins octubre , a moab i utah hi ha força de tot ,,,( met quan tornis ja et tinc blocs preparats el castell malparit jijii ) vinga nòmades salutttt

Fina dijo...

62 DIES
FINS ARA,AMORS!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

alba dijo...

OOOOhhhh! Quines ganes tenia de veureus les cares!!!
Aneu canviant de món, de gent, de paisatge... de companyia... però les fotos cada vegada són millors...
impresionants.
Acabeu d'aprofitar i exprimir el que us queda...
Una germana anyorada... 2 mesets de pàciencia... ja no queda res!
Alba

Fina dijo...

61 DIES!!!!!!!!!!!!!!!!!!

2 MESOS

Fina dijo...

61 DIES!!!!!!!!!!!!!!!!!!

2 MESOS

Fina dijo...

SOC PESADA PERÒ NO TAN

LOLA com veus jo també tinc problemes ,o no entra a la primera o faig dos.

txetxu dijo...

jo tb m'apunto al dinar del 19!

ens veiem família!

Jaimito dijo...

Hola familia Nomada!!!
Que puc dir... Doncs que moltissimes gracies per seguir-nos amb tanta insistencia. Es molt maco saber que en cada moment, tot i estar tan lluny de vosaltres, encara us enrecurdeu de nosaltres. Fa tant de temps...
-Redorta: Que pasa malparit!!!! La veritat es que si. Es un viatge molt llarg i no nomès s'ha d'escalar, sino que s'ha de viure i la convinació, en depen quin lloc es complicada, i he baixat bastant la forma. Tot i aixi, no et pensis que ho tindras tant facil a La Farinera, jo tambe intentare fotret canya!!! Gracies per tot i fins ara company1
_Gil: Cuanto tiempo!!! M'apunto l'informació que em passes, ja que volem anar a Hueco tanks, a Bishop i a Joshua tree. Espero que aixo dels boulders al castell sigi veritat, perque quan torni saps que cadarem i ho comprovare!!jajajaja. Cuidat molt sagal. Una abraçada ben grossa.

Ja tornem a ser menys. L'Eva ens ha hagut de deixar, no ser quins compromissos tenia a San Cugat, algu que vosaltres en diueu treballar, pero nosaltres fa temps que vam borrar aquesta paraula del cap, si mes no per un bon temps. Tornarem uns dies a Stinson Beach, per fer temps i preparar una bona ruta de 2 mesos per visitar les millors zones d'escalada i disfrutari amb les millors condicions possibles.

Un peto ben gros a tothom!!!!!
Jo tambe US ESTIMO MOLT!!!!!!
Salut

Carme dijo...

HOLA JAUME COM ESTEU? ALGÚ QUE ESCRIU, AVUI EN DIT PER LA RADIO QUE A MEW ZEALAND EN TINGUT UN GRAN TERRATRÈMOL, EL AEROPORT DE CHRISTCHURCH ESTA TANCAT DIUEN QUE NO IEN MORTS PERQUÈ ERA DE MATINADA I LA GENT ESTAVA A CASA



TXETXU ESTIC CONTENTA QUE PUGIS VENIR FINS AVIAT


PETONS NOMADAS DE AQUÍ I DALLA FINS AVIAT

Fina dijo...

Hola fill meu endavant amb el vostre viatge,però sense deixar de banda a la vostra familia Nomada com fins ara,m´agrada que etiguis en contacte.
Com diu la Carme avui hi ha agut un gran terretemol a NZ sort que ja no esteu allà,però pobre tota la gent que viu,no hi han morts però totes les cases etan destroçades,es veu que feia molts anys que no pasaba rés igual.
Ja veus estem conectats a tot el món ,PERQUE ARA NOSALTRES SOM DEL MÓN I DE VIC!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
PETONS ALS TRES I HA DISFRUTAR QUE AIXÒ JA S´ACABA

lola dijo...

Hola familía,estic molt contenta perquè l'Alba ja te solucionats tots els problemes d'ordinador, internet, etc.... i ja ens torna a fer companyía al blog.
L'Eva ja deu ser a Sant Cugat a punt de fer aquella cosa que en Jaimito diu que no sap qué deu ser: treballar,càgate lorito...
la deixarem dormir i demà la trucaré.
Ara faré una pregunta als nòmades d'aquí per fer denteta als nòmades d'allà: teniu preferència per algún cava especial pel dia 19?
Ep, FALTEN 60 dies, i alguns hauràn de començar a buscar paraules al diccionari, com per exemple: treballar:" Emprar-se físicament o mentalment amb un esforç sostingut en l'execució d'alguna cosa, especialment de quelcom que hom fa principalment pel guany que en prové." Be, la definició no em cabría al blog i tampoc vull tocar la moral de ningú; de moment que treballin cadascú el seu karma per si els hi fa falta.
jo per la meva part encara disposo de 60 dies per treure la pols de l'habitació de l'Aleix; les teranyines ho faig un cop cada dos mesos.
Apa guapus, ja està be de salsa per avui, mañana mas.
Però sempre: Us estimo AMORS MEUS.

lola dijo...

Càgate lorito, avui ha entrat a la primera; per això en faig dos: es que ho trobo a faltar.

Fina dijo...

LOLA felicitats a la primera!!!!!!!
i moltes felicitats per el Facebook.
Aquí ells van marxar,et deixan desconsolada i amb un medi de comunicaciò que per el que veig nosaltres no dominabem" I AGUANTATE I PECHUGA SI VOLS COMUNICAR-TE ES LO QUE AHI",que fen totes les "MARES,LLOQUES" jo vui saber del meu fill i ens toca espavilar,"CORREU,BLOG I ARA PER DONAR MÉS FEINA EL SENYOR FERRAN EL SEU BLOG;I SI VOLS ESTÀ AL DIA EL FACEBOOK".Ara ja no tinc més hores i soc una adicte a "NOMADAS I FAMILIA".
SI FALTEN 60 DIES,que GUAY i després que farem,parlar,treballar? biidar i omplir el cap "TOS JUNTS HO ACONSEGUIREM".

P.D "CAGATE LORITO LO QUE NOS ESPERA"

Fina dijo...

LOLA LA FOTO DEL FACEBOOK ARA L´HAS DE PENJAR AL BLOG.

Ari dijo...

Noiiiissss!!!

Oh my god... quines fotos!!! Que sapigueu que jo sóc una de les vostres seguidores "fidels incondicionals"... i que m'emociono cada cop que miro les vostres fotos i tot el que expliqueu... sou increibles nòmades!! A seguir omplint la motxilla... fins ara!!!

Ari

Fina dijo...

http://www.facebook.com/l/df4fdk_EqpqBcUI6gIoyy2_RWNQ;vimeo.com/14715625

PER FÍ EL VIDEO DEL CASAMENT
ESTEU TOTS GUAPISSINS I SENSE CORBATA!!!!!!!!!!!
LA ALFOMBRA ESPECTACULAR,MILLOR QUE LA ALFOMBRA ROJA.

Jordi Claret dijo...

Ja torno a estar aquí família!! no m'he oblidat de res i de ningú eh! us tinc presents... després d'uns dies intensos i de més que en vénen! un començament força intens després d'unes curtes vacances i amb poc temps per escrirue amb traquil·litat, amb la calma que es mereixen els nòmades...els d'aquí i els d'allà!

Joan, ara mateix no sé veure a què i a on m'has invitat (en els comentaris anteriors...) però pots estar segur que si esteu tots m'apunto segur! per poder comparitr totes aquestes vivències i emocions...això no m'ho perdo!! Gràcies maco!

Tinc unes ganes de veure el barbut aquell!! el Sidharta no? no sé qui li ha posat aquest nom però el felicitio perquè en aquests moments que està li va com anell al dit! no li farà falta agafar un avió per tornar perquè segur que ho pot fer levitant i tot!! jeje T'estimo Aleix!!

En fi, com sempre miro el blog amb una enveja saníssima, somrient amb cadascun dels comentaris de l'Aleix i intentant teletransportar-me allà on estan per poder compartir-ho amb ells, però des d'aquí...

Una abraçada intensa i plena d'energia per tothom, per aquells que treballin i se'ls hi faci dur reprendre la marxa, per aquells que encara tinguin algun dia per desconnectar, per tots...

Aleix dijo...

hola, hola, hola!

som a Stinson Beach. voliem fer surf abans de tornar al desert, però el mar estava ben plà...suposo que es una senyal que ens diu que el mar no es el nostre medi...

dema al mati marxarem cap a bishop, desert californià. De dia fa uns 35º i de nit 10º, o aixo diuen les previsions.

familia, hola, en quatre dies ens veiem. albeta, hola, jo tambe t'enyoro. seràs la primera a la que abraçaré!! ho he somiat i tot. amics, hola, farem un paxaran a l'hamburg?.

Eva, hola amor. et trobo a faltar..molts anims en l'inici del curs!

Jordi, carinyo, hola! quina ilusio em fan els teus missatges. despres del emails tant macos que ens vam enviar, aquest missatge mha fet venir mes ganes d'apretarte, encaixarnos. cuidat molt, ens veiem en 2 dies i mig!!

molts petons a tots, estem fantastics. radiants allà on anem, com ha de ser. no es el lloc el que et fa, ets tu qui fa el lloc. no hi ha res ni bo ni dolent, nomes veureho d'una manera ho converteix com a tal.

ja em puc fer una cua! i 2, i 3 potser també!jejje

aqui a la costa pija californiana ens diuen vagabundos!jajaja alguna avantatge té per això. ens cobren coses mes barates, ens omplen el cafe de gratis, ens diuen on dormir snese problemes, i ens regalen eun somriure, correspòs clar!

fins ARA

love you in the air

LOVE IS IN THE AIR

the envelope

Ferran Guerrero dijo...

Jajajajajaja.

Ja em sona tot aixó, com pot ser que s'acabin les onades a Stinson Beach, doncs nosaltre les vam menjar totes no Domenec.

La conta enrere ha començat, pero a la tornada teniu deures, jo no parlare de feina, ja sabeu que el esser huma no va neixer per treballar, pero si us parlare de noves pedres que he trobat, no gaires, pero si d'aquelles joies aislades que et fan perdre el cap i les cames, ja m'enteneu.

Us trobem a faltar, va ser un mes ple d'experiencies i anecdotes, tot no es pot explicar, si no quina gracia tindria tot aixó.

Us espero amb candeletes, tot just arribareu que la temporada fresqueta acaba de començar, Met-Febrer fem un Fonten, qui s'apunta???.

Us estimo amics

Carme dijo...

Bon dia família nomada, hola ARI, HOLA JORDI CLARET tots som del mon estic contenta de xerra amb tots.......FERRAN ES VEU QUE LA ESCALADA ES JA UNA MODA. A sant Celoni estrena un dels millors rocòdroms d’Europa fa 12m d’alçada per 17 d’amplada l’ha dissenyat J M CLIMBING. Ara ets guai si escales , quines coses.. FAMÍLIA VAIG A BARNA AFER ALLÒ QUE ES DIU PENCAR TINC QUE COMPANYAR UNAA CLIENTA I ES FA TAR PETONS I FINS AVIAT

Fina dijo...

Canvi de nº 59 DIES.

Jordi Claret el convit és un dinar que fem els pares i amics dels nostres NOMADAS,és el dia 19 a la Garriga ,casa d´en Domènec i familia i pensa que ens ho pasem de conya.Si vols venir apuntat aquí ,al blog.
Aleix que faràs amb tantes cues?
M´alegra saber que esteu com sempre,aprofiteu tots els dies que això ja s´acaba.

Eva com va la tornada? Espero que " TODO BIEN" i espero que el 19ens puguis acompanyar i explicar alguna coseta.T´esperem!!!!!!!!!!!!

Com que soc tant pesada torno a fer una crida popular " A TOTS !!!! ESTEU CONVIDATS A LA TROBADA DEL DIA 19".

devo dijo...

k bonito...k bonito.... me encanta lo k voy viendo en las fotos .. todavia sigo escuchando la musica en el mismo mp3 k ase meses en manali estava .. la carpeta de varis... xDDD

les recuerdo mindundis
ya nos veremos las caras disfruten el resto del viaje , o mejor disfruten el resto de vuestras vidas...
kuidense


recuerdos : DEvansh

lola dijo...

Hola,Hola,Hola.
Quina alegria Aleix-terrosset-sidharta llegir noticies teves.
Que vagi molt be pel desert.
Aquesta tarda -vespre trucaré a l'Eva per veure com li ha anat la tornada i que ens expliqui cosetes.
Ahir varem estar amb els cosins Blasco-Bofill, que tos dos fan submarinisme i la veritat és que m'ha picat el "gusanillo". Ja veurem que es pot fer.
No pateixis que el dia de la tornada la teva germaneta serà a primera fila; jo ja ho tenía pensat.
Aprofiteu, aprofiteu i aprofiteu, tant com pugueu, si voleu us vinc a portar una birreta, que voleu: Coronita o Bud? Voy volando.
Fins molt aviat, us estimo AMORS ME7US.

Joan dijo...

Love is in the air, doncs.

A veure, per ordre, perquè després de tants comentaris hom ha es perd!

Alejituuuu! vols dir que Sidharta necessita ones per lliscar sobre el mar? jajaja!

Agenda, per aquells que us ho heu perdut: de moment 19.set.10 a La Garriga, celebrar la tornada dels que han anat a estar amb els Nomadas.

Després, tenint en compte que els nostres Nomadas tornen el 04.nov.10, ja en programarem una de grossa i sonada!

Ferran, com diu la Carme, em sembla que haurem de fer una subscripció col·lectiva a La Farinera per poder "tocar pedra".

Loquetes, quants amics que tenim per aquí ja, no???

Eva, guapa, de jet lack encara? ho tens tot anotat? et cosirem a preguntes!!! que la tornada et sigui fàcil!

Laia, que guapa estàs de hippie dels '60 a la capella de Las Vegas!!!

Ens veiem el 19 els Nomadas d'aquí, un feix de petons pels Nomadas d'allà que tant estimo!

eva dijo...

holaaaaaaaaaaa!!!!!!
Ja soc aqui! ahir vaig arribar després de 7h de retards i escales i encara no sabia ni on era..........
vaig anar a dormir......

...a mitja nit mhe llevat i em pensava que era dins la tenda.....en serio!
.....he pensat en llevar-me i obrir la cremallera i fer un riuet sota els estels.......

.....però no........estava a casa...........

m'ha costat tornar a dormir i la veritat es que aquí tot se'm fa una mica extrany....em sembla que m'havia capbussat tant en el viatge que per tornar a la superficie hauré de fer un esforç : ))

Em torno a meravellar de com canvien les realitats quan viatges per força dies!
...de sobte PAM!
i en unes hores tota aquella vida...ja no hi es...

els esmorzars, les mandrolines a la tenda, els bon dia, les tardes a escalar, xerrades al riu, la immensitat de la pedra vermella, la carretera interminable, les cervesetes, la gent curiosa, el foc a la nit...i mil altres cosetes que apart del viatge et transporten a una altre vida i uns altres habits ......i que ara trobo molt a faltar.......

Ja ho veieu familia, estic enyorada, però la vida és moviment i no ens podem aturar!!! és així!

Com diu el llibre que mhan passat els Nomadas, perquè tots tres ja se l'han llegit

"L'amor als que ens envolten és el més important"

així que a seguir estimant...els d'aquí i als d'allà!

HA ESTAT UN MÉS FANTÀSITC!!!!!!!!!!!!!!!!

i els vostres fills, ELS TRES, són un amor!

ja en podeu estar ben orgullosos del que són i del que esdevindran en el futur,
el que sigui!

una abraçada ben forta a tothom!

mil petons ferran i la laia! VISCA ELS NUVIS!

i a tots ens veiem el dia 19 i parlem de les batalletes que vulgueu!

Eva








Però





Sembla una tonteria però les mini costums que teniem en el viatge shan acabat de cop

eva dijo...

jajajaj

ho sento usuaris del blog...jajajj
no feu cas a les frases del final

les debia haber escrit al principi i no les he borrat per error.......no diuen res de nou.......

sorry : )

petons, eva

pd. he intentat borrar el meu comentari i tornar-lo a posar bé però no ho se fer

Ferran Guerrero dijo...

Carme- ja t'explicare una historia de JM Climbing, jajajajaj, es el meu ex-soci, jajajajaja, i ja puc dir-te jo que un dels mes grans d'Europa no sera, pero ja esta be que es gastin els cuartos.

Ja t'explicare en privat, i t'informo de tot.

Eva- Mil petons bonica, ens veiem a la Garriga el 19

Anónimo dijo...

Eva benvinguda!
Ja tinc ganes de veure't i que expliquis tot el que heu viscut!
espero q no sigui molt dur tornar a la fèina...
Nòmades! apreteu-vos bé els cinturons que això agafa velocitat i avia't no us en adonareu que tindreu tot un sèquit de penya esperant-vos al Prat!
Això si... a exprimir el que queda... gota a gota... ARA a ARA...
jo no sé si podré venir el dia 19... (sóc la única que no coenix la familia nòmada al complet)... però a la que deixi de treballar els diumenges prometo una barbacoa al ca meva! A la Floresta! va bé?
Petons a tots.. els d'aquí i els d'allà

Alba

lola dijo...

A mi si, jo me apunto a un bombardeo.
Podríem fer la última trobada a casa teva abans de que tornin els nòmades. Ok?
Albeta: Apimu.
LLoca numero tres.
L'Aleix ha enviat avui un SMS dient que la càmera nova fa fotos molt maques.
Fins el proper comentari.
Us estimo AMORS MEUS.

Carme dijo...

BON DIA NOMADAS DEL MONT .BENVINGUDA EVA JA ENS VEUREM EL 19, EVA SI TU NO VENS VINDREM NOSALTRES NO PACTEGIS . FERRAN con vinguis at donaré el retall del diari del rocòdrom ,finalment he vist el vídeo ,mont guai sobre tot el peto avançat, si no et sap greu afegiré al àlbum que faig dels nomadas les teves fotos que tens al teu bloc ,per tenir-ho tot junt merçi. LLOQUES JA OS TROBO A FALTAR ,,,,AL GALL TAMBÉ FINS AVIAT

lola dijo...

Primicia: El gall s'està engreixant.
us estimo AMORS MEUS.

Joan dijo...

En clau de fa:

L'un amb la cinta verda al cap subjectant-li els cabells, l'altre amb les xancletes blaves amb ratlles blanques als peus, i el tercer amb les seves ulleres de sol i l'escuradents a la boca.

Vesteixen roba de sentiments, caminen dreceres de pau, regalen troços de veritat, carretegen llibres d'experiència i a les mans bocins de virtud.

Els veurem arribar de color de somni, parlaran el llenguatge de la Il·lusió, damunt seu tots els encàrrecs d'amistat que els han fet de manera gratuita, i al pit, l'himne de la sabiduria apresa a cops d'estimar.

La cara trebllada del sol i la lluna que els ha acompanyat en tot moment, les mans plenes d'estones guanyades a preu de la millor xeixa, els ulls plens a bessar d'enyor i amics guardats a tots els recons del planeta i el pensament que llegeix la partitura de les butxaques foradades.

Alegres, feliços i oberts, així ens els trobarem, així ens els han policromat, així posaran peu a terra ben aplomats.

On deuen vendre el vestit per rebre'ls?

De moment tingueu un ramell de besades a galta i galta, Nomadas d'arreu!!

Fina dijo...

Ara després del gran escrit d´en Joan (EL NOSTRE ESTIMAT GALL) la LLOCA 2 no sap que dir.
Eva espero que la feina be avui per ser el primer dia,ja tinc ganes de veure´t i a tota la familia.
Alba no pateixis que ens coneixerem.
Nomadas ara que la càmara de fotos funciona,volem més fotos i saber per hon pareu.
En Ferran cada dia penja noticies noves al seu blog,dona a coneixe el viatge en capituls.S´ha de dir que molt ben explicat i tot molt detallat.
Nois 58 DIES I ENS VEIEM!!!!!!!!!!

Fina dijo...

NOIS QUAN TORNEU PENSEU QUE JA NO TENIU ORDINADOR JA QUE LES VOSTRES "MARES" ESTAN SUPER ENGANXADES.
Jo com la LOLA no tinc temps de fer feina;1er mirar el correu,2on el blog dels Nomadas,3er el blog d´en Ferran i per últim el Facobook.I després respondre a tothom.
LOLA I CARME DESPRÉS TINDREM "MONO"

jordi Claret dijo...

Aleix!!! quina il·lusió! em fa feliç que et facin sentir coses els meus emails, ja ho saps, des d'aquí et trobem a faltar però només per abraçar-te; per sentir-te, ja et sentim...

Hola Fina, hola Carme, hola Lola, hola Joan, hola txetxu, hola Ari, hola Ferran, benvinguda Eva,...hola família!!!

Gràcies per la invitació!! si finalment puc el 19 m'apunto! (pendent de vàries coses...musicals) un bon moment per conèixer-vos als qui no conec!! que sou molts!! alguns indirectament, per la part que em toca...

Joan, un escrit magnífic!! gràcies per compartir-lo...m'agrada sobretot que comenci en "clau de fa". La meva clau.

Abraçades per tothom!!

Jordi Claret dijo...

Ups...hola Alba!!!!! no m'ho tinguis en compte Albius, que ja saps que t'estimo molt!!

Ferran Guerrero dijo...

Ja tenou el penultim post al meu blog Nomades

Fina dijo...

Jo com sempre contant els dies
57.
Estaria be Jordi que el 19 poguessis venir.
Quants més siguem més riurem!!!!!!!

Ferran Guerrero dijo...

Noies, noi.

ja teniu el ultim capitol penjat al blog.

Ens veiem en breu

Joan dijo...

Una confidència (entre nosaltres): Aquest tio, en Ferran, és una màquina!

Sssssssssssssssht! no l'hi digueu res, que no li pugin els fums!

Ari dijo...

Jajajajaja!!

Quin fart de riure.. Aleix, Met, Dominic que sapigueu que teniu una família i uns amics que són LA BOMBA!! (no es podia esperar altre cosa després de conèixer-vos a vosaltres..)

Un plaer conèixer-vos a tots encara eu sigui a través de la pantalla!! (les noves tecnologies tmb ténen coses bones oi?)

Naltrus vam estar un parell de setmanetes amb els vostres fills i amics al petit paradís de Koh Tao (Tailàndia) i la veritat que han deixat petjada a les nostres vides! us trobem molt a faltar nois, de debò! Aquí us tenim ben guardadets a la motxilla.. i esperant que torneu per retrobar-nos!!

Un petó enorme a tots!!

Per cert Ferran, moltes gràcies per na penjant tantes fotos i videos al facebook i als blogs, no em canso de mirar-les :)

Fins ara!

Ari