New Zealand free style

NOTA: no tingueu en compte els errors ortografics. Kiwi's keyboard

Som al pais del kiwis. De kiwis n'hi ha per tot arreu. Al supermercat i al camp els trobes de color marro i peludets. Surts al bosc i son tambe arrodonits, pero una mica mes grossos i amb un bec punxegut. Aquests ja es mouen una mica. I ,de tant en tant, quan trobes algo de civilitzacio, et topes amb els kiwis simpatics, oberts, encantadors, rurals, simples i una mica salvatges. Aquests ultims normalment vesteixen pantalons curts i botes de goma. Si, botes de goma com les que portavem de petits per anar a saltar bassalts! Que divertit que era. No ser perque els kiwis no ho fan.



Nova Zelanda es un pais ampli. No per l'extensio del pais en si, sino per la densitat de poblacio i les senyals de civilitzacio. Per altra banda, jo el defineixo com a pais sorpenent. Tothom et parla dels paisatges, pero no es que siguin bonics. Son sorprenents, i et srprenen constantment, no nomes de tant en tant. El contrast de fromes, colors, tipus de vegetacio, aigues, medis, mar i muntanya... es dificil definir. Amb les fotos veure-ho que es un pais de postal. Cada ARA es una postal. Aqui la majoria de les fotos son horitzontals... pero no es que no estiguem en l'ARA i l'aqui, sino que es capta el panorama, l'amplitud de les seves muntanyes, lextencio de bellesa que ens regala a cada cantonada. Ho podriem definir tambe com un seguit de fotos verticals ajuntades per aconseguir una globalitat horitzonatl. Si, magrada. NO ets capas de captar-ho tot en un sol ARA, en necessites varis, el lloc tho demana.




El que ens "pre-ocupava'' a tots abans de venir aqui era el canvi de Asia a aqui, al mal anomenat 1er mon. Doncs no ha sigut tant dramatic. Suposo que de certa manera ens estem acostumant a acostumar-nos; a noves situacions, nous llocs, nova gent. Nomades? potser si una mica... Tot depen de la manera com obres el cor i el mostres al teu voltant. Si la gent percep lenergia que dones en un simple "hola", acompanyant dun perfilat somriure, la resposta que rebras sempre anira acompanyada de la mateixa dosi damor, de vida, de ganes de viure. I aixi anem. Compartim amb els kiwis amb la part de la Terra que els "pertoca", una gran experiencia de vida.




La forma de vida ha canviat, sobretot tambe, pel fet danar a bord duna casa amb rodes. Nomes arribar, el dia seguent al mati, vam llogar una autocaravana per 4. Suposo que sabiem dalguna manera que ens trobariem algun en el cami. La caseta es dallo mes mona. Ara madono que no hi ha fotos de linterior... no worrys, next time maybe. Lautonomia que ens dona el podernos moure, menjar, dormir, i inclus fer pipi, quan volem i on volem... aixo es fantastic! Conduir per lesquerra, doncs va ser una mica pelut al principi, ara ja esta. Portem un desordre de direccions i senyalsd important, a cada psis en ho canvien, pero de moment no hem topat amb ningu de cara. Alguna rotonda al reves si que hem fet... pero petita! jeje. Es divertidissim. Parar al mig de qualsevol carrer i escalfar aigua per fer un te. A vegades tenim la temptacio dobrir la porta i vendrel a 1dollar a la gent que passa (ben poca).





La primera setmana la vam passar a Springfield (no la del Simpsons), acampats amb un home gran que vivia alla des de feia la tira danys amb la seva caravana. Amb ell feiem unsriures cada dia, uns wishkys, i el partit de la final tambe, a les 6 del mati. Li faltava una cama, no sabem perque, pero no li faltaven ganes de viure i de fer amics. Li vam dir que el tornariem a veure. Es va portar molt be amb nosaltres, un home encantador. Heu vist ''The straight story''? del David Linch. Em feia pensar amb lavi de la cegadora.




Des de Springfield conduiem cada dia fins a Castle Hill, el paradisiac lloc descalada. Impressionant. Tant lescalada com el paisatge. La veritat es que hi escalava molta mes gent de la que ens imaginaven. Les preses estaven completament llises, de la gent que havia passat per aquelles pedres. Pero no mextranya gens, si allo es fantastic! Feia temps que no escalaven, i no estem gaire forts. Pero en 2 dies ens vam posar a to. En Met i en Domenec van poder encadenar linies bastant maques, i algunes de dures tambe. L'Aleix va probarho un parell de dies, amb precaucio, i la resta no es va desenganxar de la camara. La zona es enorme, inacabable en una setmana, aixi que si tenim la oportunitat hi tornarem els ultims dies.






Alla vam coneixer l'Eric, un noi alemany que esta visitant el pais fent autostop. Vam conectar. Ell escala i esquia. Aixi que des de llavors viatgem junts i compartim el dia a dia tots plegats. El lloc buit a lautocaravana ja esta ocupat... veieu com havia de ser de 4 i no de 3.



Aixi que el dia 15 vam comensar la ruta. Des de Springfield vam creuar Arthurs Pass fins a la West Coast. Alla vam estar un dia a Hokitika, buscant un hippie que ens havia densenyar a fer joies amb Jade(greestone), una pedra molt preciada i molt bonica que es troba a la zona. Aquest individu es conegut com a MAdkiwi, pero no vam tenir la sort de trobar la persona que ens indiques on es. No problem. Vam aconseguir de totes maneres les nostres pedretes de Jade. Aqui les fan servir com a regal per a una persona estimada. Li dones com a senyal damor i perque tingui bona sort en el seu cami. Finalment, vam trobar les nostres propies pedres directes de la natura! Qui no la busca, la troba! Oberts a full time.






De Hokitika vam anar baixanr per la costa oest, anomenada la Wet Coast (jeje), segons em van dir. Tot seguit et trobes la zona dels glaciars, amb el Franz Josef Glacier i el Fox Glacier. En comptes de pagar el que paga tothom per fer el tour, nosaltres ens vam aproximar tot el que vam poder (i mes) i els vam fer els 2 en un sol dia. Tarda lliure. Vam disfrutar dun magnific partit de rugby entre lequip nacional, el All Blacks i South Africa. Va guanyar NZ.




Dalla vam anar baixant mes fins arribar a Hasst i Jackson Bay. Tot es unic, nou, desconegut i poc explotat. Tot mereix una parada i una foto. Fins i tot les senyals que et trobes per la carretera, son divertides.





Fa 2 dies vam arribar a Wanaka, ja bastant al sud del pais. Aqui es la meca del ski i snowboard. I com no, ahir vam estar tot el dia esquiant! Com nens ens ho vam passar. La nit anterior havia estat nevant, aixi que la pujada a pistes va ser distreta. Amb cadenes a l'autocaravana i cap amunt, sort que tenim experiencia amb les cadenes! El mati va ser dur. Nevava molt i no es veia res. Pero a la tarda va canviar per complet. Va sortir el sol i ens va delitar amb un magnific paisatges per sobre les valls del voltant. La neu fantastica. 20 de juliol, mentres uns es banyen al mar, els altres fan fora pista amb neu recent caiguda i linnes noves. Es aixi.





Avui intentarem fer una mica de boulder per aqui, que hem aconseguit saber un parell de llocs. Dema, en principi, marxem cap a Queenstown, a 100km al sud. Els dies passen i els dies venen. Es quatio nostre aprofitar-los al maxim i anar a dormir amb la sensacio de no haver deixat escapar cap moment de llum.

Seguim igual, una mica mes grans.

Fins ARA

Love from the kiwis place