martes, 13 de abril de 2010

Himalaya, del cel a la terra

Després d'una hora més malgastada davant del ditxós ordinador, el resultat ha sigut el mateix. No es pot tenir tot; no podem ser on som i tenir una bona connexió a internet. Avui és festival a Vashisht, un festival d'aquest que et recorda on ets i com viuen. fantàstic. Pujariem unes fotos, però no podrà ser. Al temple principal donen menjar a tothom, gratis. Suposo que avui hi anirem a integrar-nos amb ells i menjar del seu plat. Quelcom impensable al país d'on venim... Avui hem escalat força també, sota un sol criminal que ens deixa les pells cada dia de color més tibetà. Hem grabat un parell de blocs, molt estètics. Crec que han quedat força bé...

Namaste Vayas (germans)












Vam aguantar el dur viatge des de Hampi fins a Manali com vam poder. En total van ser 38h en tren i 16h en un 4x4, embotits a dins com el metro a hora punta (és a dir, tot un luxe). Només arribar ens vam tapar com vam poder, la temperatura a aquella hora de la matinada era força baixa, i més venint dels 50ºC als que estàvem acostumats.
Acabàvem d'arribar al pre-Himalaya. Cada cop més aïllats. Els primers 2 dies l'Aleix no va sortir del llit a 40 de febre i amb vòmits. Sort d'un encantador metge local que, després de practicar-li uns anàlisi d'allò més rudimentaris, li va diagnosticar un bactèri, que a hores d'ara ja és criant màlves.
El dia següent ens vam traslladar a Vashisht, al nord de Manali. Una vil·la tranquila i barata, on els banys termals dels temples es converteixen en un atractiu per tot aquell que s'hi acosta. Rodejats de milers de metres de muntanyes aquesta població s'alça en una de les vessants de la vall del Manaslu, a 2200m. Un cop habituats a l'alçada, estem més forts que mai. La zona d'escalada està sobre els 3000m, i els primers dies es notava la falta d'oxigen i la fatiga al final de la jornada.
Cada matí agafem un bus local, on pujem al sostre amb tots els estris. Mitja horeta de revolts i arribem a Solang Valley, on estem obrint una nova zona de boulder. Ens havien parlat del sector uns catalans que vam conèixer a Hampi, i nosaltres, a banda d'escalar i obrir noves linies per allà, hem començat a obrir el sector de Solang Forest. Pocs minuts més avall i a l'ombra de grans avets hem trobat un seguit de boulders d'una qualitat suprema, que et permeten escalar durant tot el dia.
Això no és India, i salta a la vista, o com a mínim la India que tots coneixiem. L'aire és pur, el menjar és diferent,les pells, la roba, les cares i les races tampoc són iguals. Això és el més semblant que hi ha al Tibet, juntament amb Dharamsala, un possible destí pròxim, on abunda el budisme i els gompes (monestirs budistes). La gran majoria del menjar és tibetà, i la carn ha desaparegut de la nostra dieta. Durant 30 dies serem vegeterians, i per uns carnívors com nosaltres, és difícil. La carn aquí porta moltes toxines, i és fàcil caure malalt si en consumeixes. Intentem suplir les proteïnes de la carn amb llegums i altres aliments. Sovint divaguem i somiem amb una barbacoa amb costelletes de xai, botifarra, xoricets, vi negre i molt all i oli. I de postres, un bon cafè i un Patxaran...
Fa 2 dies en Domènec i l'Aleix van llogar una moto per intentar arribar a Rohtang Pass (4110m). "La Poderosa", igual que un dia va portar al Che Guevara per la Panamericana, ens va acostar una mica més al cel blau que ens recull a tots. La diferència és que aquell dia el cel no era blau, sinó ben gris i amenaçador. A les 6h sortiem de Vashisht, equipats i disposats a complir l'objectiu. L'aire cada cop era més fred, a mida que pujàvem, la vegetació més escassa, la població també, i la vista cada cop més espectacular. Teniem davant, darrera, a esquerra i dreta les muntanyes sagrades que tot escalador vol coronar un dia.
La carretera cada cop era menys carretera, fins que ens la vam trobar tancada. Però ens van deixar passar, i vam tornar a brillar. Pujar i pujar, i cada vegada costava més avançar entre la neu, les roques i el fang. Un cop arribats a 4km del cim vam haver de recular, podent arribar al nostre objectiu, ja que la nevada que estava caient posava en perill la nostra integritat. Encara faltava baixar. Ara som a baix, amb la cara tallada de l'aire dels Déus de l'Himalaya.
Hem canviat, inevitablement. De costums, robes, menjars i cultura. Aquí es porta la llana de yak, d'allò més calentona. Els momos vegetals i els banys termals, que tot i ser a dins dels temples, és la nostra dutxa diària. Tot un ritual comunitari que practiquem amb molt de gust. El que no canviarà és el chai, segueix sent tant bó com sempre, i dolç.









53 comentarios:

txetxu dijo...

I'm the first!....jeje....ara em llegeixo el post!

txetxu dijo...

quins cabrons que esteu fets!!......compreu-li unes xancles al Met siusplau!

Si aneu a Darahmsala, haureu de parlar de romos i regletes amb el Dalai Lama,no?

edgar dijo...

ajajajaja!!! vaia vaia! pos no us dic k e mnjat io avui k si no us moriu! xd!! carn a la brassaaaaa!! stava tremenda!! mgrdra veure el dusmin tan knviat! esperu k a millo, el debans no em desagradava, pero a veure com sera en el dia de dma el meu grma!
records des de La Garriga city a un 300 m d'altura! ee k no sta gens malament eee!!!

lola dijo...

Per fi veiem noves fotos i també noticies. Abans de tot he de dir que me'n alegro molt que l'Aleix estigui bo del tot.Cada vegada em costa mes comentar el vostre blog, perquè cada vegada veieu coses més meravelloses, tant en quan a paisatge com a cultura; aquesta experiència no crec que es pugui oblidar mai més a la vida.Estic molt contenta i molt feliç de com esteu aprofitant el viatge perquè cada dia feu una mica més de realitat el somni de la vostra vida.
Com us podeu imaginar, aqui esperem les vostres notícies amb delit.Disfruteu de les pedres i de la gent, nosaltres també intentem aprofitar al màxim la nostra rutina.Estem tots be.Demà en Joan i l'Alba van a la llotja del Camp Nou,a veure si L'Alba pot veure un tal Henry, que diu que està molt bo.
Cuideu-vos molt. Namaste amors meus.

Ferran Guerrero dijo...

que cabroooooooonnnnn Txetxu, t'has dellegir primer el post i despres comentar, jajaja.

IMPRESIONANT familia, que maco, i quin fred, jo vull fred, aquí tenim calor i pluja i ara diuen que ploura mooooolts dies seguits, fins dilluns vinent o aixi, ja veurem.

Quina regleta ample que he llegit en aquella foto, i sisplau, si ho necesiteu, fem una colecta i li enviem al Met unes bambes o algo, no pot continuar amb les xancletes no queda fashion.

Las jaquetas precioses, sort que Laia no pot llegir el post, si no ja estaria demanant una, esta malaltona a casa, pasa de panxa amb els nens del cole, com el botxu que ha pillat l'Aleix, pero com esta l'ordinador espatllat a casa, ara li imprimire tot perque s'ho pugui mirar i trobar-vos a faltar tant com jo.

Quines muntanyes, i ja imagino el sector que esteu obrint, deu ser espectacular, rollo Magic Wood.

Espero impacient les fotos de dema, o dema passat o quant sigui, ens hem convertit en penitents del vostre blog.

Namaste

Alba dijo...

Namaste, germans, amics, pares, vaques, monos, rates, etc... d'arreu del món.
Jo somio amb chaaaaais, momos, chowmeins, temples i aires de l'Himalaya.. vosaltres ho disfruteu... i nosaltres amb vosaltres..
Guapissimes les fotos de l'excursió amb "la poderosa"... vosaltres si que en sou de poderosos kollons!!!
Mil petons
Us estimo!

Fina dijo...

Gràcies nois per fer tot el posible per actualitçar,se que no es facil però nosaltres aquí estem molt impacients i acabem parlan uns amb els altres.Com sempre unes fotos impresionatns que quan les veus es fàcil traslladar-te i si les mires molt atentament i penses amb vosaltres es pot dir que una part nostra es troba allà i que si cridas o estiras la mà us podem tocar,llastima que tot es un somni.
Jaume fill meu potser si que compris unes altres xancletes ja veus els teus amics con riuen,però miran desde una altre banda si no fos així no podriem riure i la vida es riure tot el que puguis sempre de bon cor que coses per plorar ja venen soles.El dia que mengen alguna cosa bona et fa una mica de mal al cor pensan que menjareu vosaltres però com diu un dit"Quien algo quiere algo le cuesta".
Es inimaginable canviar tant amb tants pocs dies,canvi de temperatura,de gent,tradicions,menjar,paisatges etc.d´avegades hem pregunto com afectarà això en vosaltres i la vostra tornada.
Namaste.
Molts petons a tots i perdoneu però d´avegades no hi penso que ara sou 5.

eva dijo...

hola familia!
just aquest mati feia un comentari després de molts dies
reivindicant una nova entrada!
PER FI HA ARRIBAT!
GRÀCIES GUAPOS!

just ahir a la nit vaig tornar a veure diarios de motocicleta!

"deja que el mundo te cambie
y podras cambiar el mundo"

........que més es pot dir.......

es com quan parlen de messi.......

s'acaben els adjectius! jeje

fora de definir-ho el que puc dir es com em feu sentir i es molt i molt bé!
la VIDA s'encomana!

jo parlo força amb l'aleix i està brillant!
......que haig de dir......jaja

Una abraçada ben forta a tota l'expedició! i sobretot una altre a tots els que viatgem per dintre!

petons

Nacho dijo...

Heyyyy esos nomadas, siempre es un placer volver a saber de vosotros y que todo va viento en popa salvando al flash el virus de Aleix nada a seguir disfrutando ahora en tierras de heroes como es Himalaya cuidaos y suerte.

Un abrazo.

Lluís Saló dijo...

ep bows axo de l'himalaia impressionant suposo, vaia fred deu fotre jeje.

Vinga vagi be, a muerte!

LETICIA dijo...

Salut companys!!!Celebro veure que tot va de conya,a pesar d'algun petit entrebanc ( Aleix cuidat ).El tema de les xancles de yonki del Met, forma part del seu encant.Aquestes xancles ens han donat molts bons moments,son mitiques,i he sentit que el Sharma se les demanara aquest any pels reis!!!
Molta sort amics!
El Melenas.

lola dijo...

Què passa amb les xancles de'n Met? Jo les trobo genials.Si en ronaldu n'hagués tingut unes com aquestes el dissabte passat, segurament que hagués fet un gol.
Ai, ja sóc a la feina; miro per la finestra i no veig l'Himalaia enlloc, cada dia que passa hi llusco menys.
Namaste amors meus.

Ferran Guerrero dijo...

El tema de les xancles del meu estimat amic, te molta historia.

A Suissa un dia caminant per els fabulos bosc de Cresciano, anavem com era habitual cap al sector, principal, Aleix, Txetxu, Met i jo.

En Met es quedava endarrerit i nosaltres anavem fent via, buscant les pedres en aquell fabulos bosc de castanyers, fins que vam localitzar el que buscavem i ens vam endinsar, en Met cada vegada anava mes endarrerit, cosa extranya, quant ja arribem al sector anem xerrant els tres que ja estavem i en MEt molt lluny vania espategan i queixant-se.

Cony, ghghgh, cago en, hahsjh0u, Fernando!!!!!! em cridava a mi, solament ell em crida Fernando (jajaja), el tio per anar amb les xancletes de natació s'havia clavat decenas de micro punxes dels cantanyers, jajajaj, vam riure molt.

A partir d'aquí tot un mite al voltant de les xancletes, desde la grabació que surt a Outside, en moment puntuals, com la de la cantonada al estil puton verbenero "amb les xancletes" fins a la piscina del camping, las xancletes son part d'en Met.

Bueno ja veieu que anecdotes no ens falten, les hem viscut de tots colors, i aixo ha fet el que es ara una gran familia entre Nomades i sedentaris que estem a la feina.

Una abraçada a tots i volem més fotos amb xancletes.

Ferran Guerrero dijo...

M'oblidava, ara mateix portem 4260 descarregues de Vimeo + 800 anteriors, aixi que 5000 descarregues de la pelicula Outside i 46 likes.

Per postres la gent de Revolution/Pusher (crash-pads, preses i bosses de magnesi, americans) han linkat el video a la seva plataforma i s'han fet eco, gracies a un contactillo d'aquesta setmana, per flipar.

Bueno, Namaste

Joan dijo...

Família Nomada d'allà,

Us dic un secret, que ningú el sàpiga, ahir vaig escriure un comentari i FOTRE AMB LES TECNOLOGIES!!! no va quedar gravat. Ja no té gràcia que l'intenti repetir, les coses han de ser en calent.

Això sí, em feia ressó del que heu aconseguit fer amb la família Nomada que ens hem aplegat, a una banda i altre del Planeta. Ens deleix esperar noves vostres, saber on esteu, què feu, el que sentiu i viviu, que ens traspasseu els colors i les sensacions, que ens feu partícips d'una vivència que, oh sort per vosaltres, la podeu experimentar, i formarà ja per sempre part de vosaltres i del vostre saber i pensar. Inundar-vos de persones i pensars, de somriures i mirades, de colors i olors, de sensacions i benediccions, de cel i món, de cultures i maneres de fer, de senzilleza, naturalitat i humilitat sàbia, llunyana al fet material que ens embolcalla als pobres occidentals.

Intentava ahir expressar el que ens passa quant rebem quatre ratlles i unes fotos vostres, de la manera que se'ns infla el pit, s'enterboleix de goig el cap, s'omple el cor, mentre la respiració es fa pesada, llegint i rellegint, tornant enrera i buscant entre les lletres tot signe que ens pugui passar desapercebut de tant i tant que esteu vivint i ens apropeu.

Intentava traslladar-vos el que ens heu facilitat, lligar-nos en un comú a gent que ni menys ens hem vist, però que sentit íntimament que formem part d'aquesta tribu, de la família Nomada.

Estic content que sigueu generosos, que en la mesura que podeu ens feu arribar aquestes petjades que ens permeten de seguir de lluny les vostres passes (amb xancles o sense).

Seguiu tocant el cel i parleu-li de nosaltres, que la sabiduria de l'Himalaya ens beneixi.

Cinc abraçades des del cor, petons a les dues galtes i NAMASTE.

Joan dijo...

Família Nomada d'allà,

Us dic un secret, que ningú el sàpiga, ahir vaig escriure un comentari i FOTRE AMB LES TECNOLOGIES!!! no va quedar gravat. Ja no té gràcia que l'intenti repetir, les coses han de ser en calent.

Això sí, em feia ressó del que heu aconseguit fer amb la família Nomada que ens hem aplegat, a una banda i altre del Planeta. Ens deleix esperar noves vostres, saber on esteu, què feu, el que sentiu i viviu, que ens traspasseu els colors i les sensacions, que ens feu partícips d'una vivència que, oh sort per vosaltres, la podeu experimentar, i formarà ja per sempre part de vosaltres i del vostre saber i pensar. Inundar-vos de persones i pensars, de somriures i mirades, de colors i olors, de sensacions i benediccions, de cel i món, de cultures i maneres de fer, de senzilleza, naturalitat i humilitat sàbia, llunyana al fet material que ens embolcalla als pobres occidentals.

Intentava ahir expressar el que ens passa quant rebem quatre ratlles i unes fotos vostres, de la manera que se'ns infla el pit, s'enterboleix de goig el cap, s'omple el cor, mentre la respiració es fa pesada, llegint i rellegint, tornant enrera i buscant entre les lletres tot signe que ens pugui passar desapercebut de tant i tant que esteu vivint i ens apropeu.

Intentava traslladar-vos el que ens heu facilitat, lligar-nos en un comú a gent que ni menys ens hem vist, però que sentit íntimament que formem part d'aquesta tribu, de la família Nomada.

Estic content que sigueu generosos, que en la mesura que podeu ens feu arribar aquestes petjades que ens permeten de seguir de lluny les vostres passes (amb xancles o sense).

Seguiu tocant el cel i parleu-li de nosaltres, que la sabiduria de l'Himalaya ens beneixi.

Cinc abraçades des del cor, petons a les dues galtes i NAMASTE.

Joana dijo...

Joan, fotre que dius tu; m'apuntaré a un curs de metafísica per llegir els teus comentaris,i a més els fas per duplicat( això també m'ha passat a mi).
Apa: namaste, petons ,pessics i abraçades.Suposo que les jaquetes noves són de llana de yak.Molts guapes.Lola.

Olga dijo...

Bones!!

Al final faré cas a un nomada i m'estrenaré. Se'm fa díficil ja que sou una gran família i jo, no us conec a cap de vosaltres!!
Tot i així, la publicació s'ho mereix.
No fa masses dies en Met m'explicava, o m'intentava explicar, tot el que veien els seus ulls, i només de llegir el mail ja em queia la llagrima. Ara, al veure simplament la primera foto m'ha passat el mateix.... Intenteu tocar el cel tants cops com pogueu i no deixeu d'aprendre mai de la savia gent que teniu al voltant! Quina enveja tant gran que em feu!!!

Una abraçada i fins la pròxima!!

Fina dijo...

Namaste.
Desprès del comentari den Joan no queda rés ha dir,només gràcies per l´aclaració de les "xancletes".
Ahir per ser martes i 13 va ser un dia rodó amb noticies molt bones,fotos impresionants i molt de riure que a nosaltres ja hens feia falta.

Fina dijo...

Namaste Olga benvinguda al blog dels nostres Nomadas no et faci cosa d´escriure el que et pasi pel cap,ja veus que aquí tothom diu la seva i pensa que quants més serem més riurem.Tots els amics dels nostres Nomadas sou els nostres amics,petons i fins la propera.

Ferran Guerrero dijo...

benvinguda olga ja veus uns ens coneixem i amb altres ens anem coneixent. Avui heu incorporat una foto nova, aire fresc, ara tenim oxigen himalaic per uns dies. Petons i una gran abraçada, a la resta de la familia tambe.

txetxu dijo...

Fina i els altres......el tema de les xancletes del Met va començar quan l'Aleix i jo vem partir l'estiu passat de Sant Cugat cap a Vic per anar a Suïssa.....quan vem anar a buscar el Met i els seus trastos ens va sorpendre amb les xancles als peus......la primera frase de l'Aleix va ser: "Met, que fas amb aquestes xancles de yonki?".....a partir d'aqui els riures van durar tot el viatge.....

aquestes xancles porten molta tela i que segueixi així!

P.D.1:Joan, t'ho curres molt amb els comentaris

P.D.2:benvinguda Olga

P.D.3: jajjajaaja

edgar dijo...

no ser ki so passa millo, si els nomades pengant i llegint el blog o tots nosltres llegin i comentat el que els hi diem! ajjaja!!
.-.edgar.-.

susi dijo...

AMICS, COMPANYS: "the power of now"
us anyorem!! NAMASTE.

m'en vaig a classe de ioga jejjeje...

Joan dijo...

Família Nomada, d'aquí i d'allà,

Em sembla que ja és hora de començar a donar-li cos a la nostra trobada: Quant tots els d'allà, estiguin aquí; els d'aquí i els d'allà (hagi crescut quan sigui la família) hem de fer un àpat junts!!!

S'hi apunta tothom?

Namaste.

Fina dijo...

Namaste.
Joan jo m´apunto ja fa dies que penso que quan ells arribin en de fer una gran trobada, primer per veurens les cares tots ja que coneixens ho esten fen i segon perqué amb tants amics com tenen els nostres fills necesitaran un altre any per veures i així d´un cop ja es veuran un pilot.
Familia espero que aixo no quedi en cuatre frases i s´apunti tothom,després ja veuren que els hi preparen.
(jo potser anire amb xancletes,encara que no son tant maques com les d´en Met)ja,ja,ja

lola dijo...

Ei, jo també m'hi apunto, podem llogar el camp del barça, perquè almenys serem mil i pico, sense contar-hi el mico.Namaste.

Ferran Guerrero dijo...

Ok, Fet.

Ja sabeu La Farinera esta a disposició de tothom per fer una festasa, no dona per gaire pero alguna cosa hi podem fer.

Tambe fa dies que li donava voltes al cap i m'alegro que algú ho hagi proposat, encara que nosaltres aurem fet un parentesi per veurel's i estar un mas amb ells.

Bueno, jo ja necesito de bones noves, per mi tindrien que actualitzar cada dia, ja hem coneixen els Nomadas, cada dia una actualització..

Familia, amics, coneguts, nou vinguts.

Namaste

edgar dijo...

jo poso el llom amb champinyons si voleu os sembla ok CARME

Jordi dijo...

La enveja s'esta convertint en odi ;)

Una abraçada pastissers!

Aumeli.

Joan dijo...

Títol de la pel·lícula:

" F A R I N E R A F O R E V E R ".

Ferran!!!! em sembla una idea genial, fer un tec davant d'un boulder!

Prepara taula i cadires!

Fina dijo...

Namaste
Avui m´ha trucat en Met i diu que estan molt be,tant que se li fa curt totes les estades que estan fen,i a nosaltres s´hens fan llargues les esperes d´unes noves noticies,peró van arriban poc a poc,sembla que tenem molts problemes amb internet,potser per estar tant a la vora del cel.
La Farinera for ever serà una pasada,espero que us aneu apuntan.

Ferran Guerrero dijo...

Doncs fet, igual que vam fer la inauguració, fem una festa party, Nomadas world trip, que millor que al laboratori dels viatges.

Agafo la paraula familia, a la tornada, fem festa a la Farinera.

Namaste

Fina dijo...

Veig que no hi ha rés més però es normal ja no saben que dir,només volia dir a tots "Bon cap de setmana" i que torneu tots be que aquí us esperem a tots dilluns sense falta.
Namaste.

elsbousdelasalle dijo...

PAS A PAS...

UNA ABRASADA

Fina dijo...

La teva estimada cosineta de Vic desitja que aquesta experiència et serveixi de molt i que t'ho passis molt bé. Molts petons de l'Ester, en Joan, en Gerard i en Roger.

shabash ! dijo...

Met, Domènec i Aleix, Nòmades encantadors, no sabeu el que donaria per poder-vos abraçar ara mateix i prendre-us les jaquetes! hehehe! hehehe.... és bruooma.... m'agradaria abraçar-vos per notar la bona energia que a dia d'avui teniu al vostre interior! Us admiro, esteu guapíssims!
En Ferran em va fer el millor regal, portar-me el vostre post imprès quan estava fotuda de la panxa! Us vaig llegir al llit, i tancant els ulls i deixant els papers de la vostra entrada sobre el pit vaig imaginar-me els colors, les olors, la temperatura i les mil sensacions més que us envolten. Va ser un "viatge" increible, on vaig poder tornar a escoltar la vostra veu i degustar un d'aquests Chai que sovint bebeu. EI, I QUE CONSTI QUE NO M'HE CARDAT RES, eeeh??! (aquesta és la màgia de la imaginació...!)
Us enyoro i us estimo!
Met: ande yo "chancliente" ríase la gente!
Dus: tu sempre marcant estil, eh?! m'ha encantat la teva Jaqueta de Yac de disseñññño i el teu estil a la Poderosa!
Aleix: tinc un Patxaran que ha fet un amic meu increible que t'està esperant! Cuida't i estic contenta que ja t'hagis recuperat!

shabash ! dijo...

ai, i jo també m'apunto a la festassa!!!! Salut a tota la familia!

Ferran Guerrero dijo...

Avui ha sigut un dia especial, poder veure-hos a traves del Skype, dinar amb els vostres pares i posar-nos al dia, explicar anecdotes i riure, sobre tot riure molt, ha sigut el taranna de tot el dinar.

Despres ha vingut l'Andres (Cristina), i mes riure i nostalgia, sobre tot nostalgia de un temps passat, pero que alhora esta esdevenint futur.

Moltes gràcies per tot, ens ha agradat molt, ara quant veiem aquest elefant cada dia ens enrecordarem més encara de volsaltres.

Una forta abraçada i espero poder veure-hos d'aquí poc.

A la resta de la familia, gràcies per fer-nos particeps d'aquest dinar i una forta abraçada.

Namaste

Andres dijo...

BONES CRAKS! QUE TAL TOT? AVUI HE ESTAT AMB EN FERRRAN A CASA D´EN JAUME I M´HA EXPLICAT COM S´HA D´ESCRIURE AL BLOG ARA INICIO LA MEVA APARICIO PER AQUI!

Andres dijo...

ARA HE VIST QUE JA HO SE FER! JAUME MOLT BEN PARIT EL QUE HAS ENVIAT A MI I LA CRIS!
MOLTS RECORDS DE TOTA LA PURRIA DEL PORTALET PER TOTS TRES! HEM DE QUEDAR QUAN ESTIGUEU EN UN LLOC QUE VAGI BE INTERNET QUE EN FERRAN I LA LAIA A CASA PER FER UN SKYPE! JA DIREU ALGO!!!!
FINA JA VEUS QUE NO HE TARDAT GENS EN ESCRIURE!

edgar dijo...

BON DIA .Moltes gràcies per la vostra companyia i amistat, no imagineu lo que significa per nosaltres. petons Carme NAMASTE

Fina dijo...

Bon dia a tots,quina àlegria obri avui el blog i veure que esteu tots be i moltes gràcies als nou vinguts " Andres i Cristina" ja veus que no costa genys i aixi la familia cada dia serà més gran,espero que més companys s´apuntin.
Gràcies a tots els que ahir veu estar a casa,va ser molt maco repasar escenes viscudes amb els nostres nomadas i ja sabeu aixó es casa vostre,molts petons a tots i fins aviat.

xevi dijo...

Ei ja soc aqui per deixar petjada!!!!
Jaume uns pantalons fantastics,moltes gracies.
I molts records desde la plana de Vic.

shabash ! dijo...

Ostres tu!!!! Ahir va ser un dia fantàstic! poder conèixer i compartir riures i anècdotes amb les vostres famílies va ser tot un plaer!!!!
Ja tenim ganes de llegir-vos de nou per poder tornar a tenir l'excusa de començar a omplir-vos de comentaris!!!!
Cuideu-vos Nòmades, familia i amics!
Salut!
Laia

Fina dijo...

Hola Xevi m´alegro moltisim que entris a formar part d´aquesta familia,no t´arrepentiras tots son maquissins,una cosa quan et posis els pantalons vigila que no tinguis cap TORO pels voltants ja que aquet color penso que els agrada una mica,molts petons.

Pekas dijo...

Namasté per a tots i totes...

DNómadas.. disfruteu de la sabidúria de les muntanyes... i com deia el mestre Ron Kauk...
"Haceros amigos de la roca"...
( i de la vida.. ;-)))

Salud i muntanyes ... !!!!

lola dijo...

Hola nomades, per quan l'actualització del blog?
Esteu una mica perdonats perquè sabem que teniu problemes amb internet, però que el llegir no us faci perdre l'escriure. Necessitem notícies. ja veieu que cada vegada sóm mes colla.
No cabrem a la Farinera Forever.
Namaste a tots i totes.
Petonassos amors meus.

Ferran Guerrero dijo...

Srs.

Vinga a veure si actualitzemm ja sabem que teniu una connexió pessima, que esteu com reis tambe, pero una mica de fotos i escrit no aniría malament.

Records a tots.

lola dijo...

Vagi per endavant: Feliç Diada de Sant Jordi, i moltes Felicitats o tots els Jordis i Georgines. Així segur que demà no me´n descuido.
No hi ha gaire més coses per comentar, acabo de rebre un SMS de l'Aleix i diu que están estupendament.
Esperem tots fotos noves.
Namaste Petons i pessics a tota la familia nomada.

Joan dijo...

Namaste!

Voleu que us digui una cosa? Com que veig que entre Mr. Gates, Mr. Mcrosoft i els deus del Tibet que deuen interferir en les ones, aquest joves no deuen tenir massa possibilitats de fer un nou post, m'he dit; anem a posar-hi marxeta!!

La primavera que, aquí, no acaba d'arribar, el matí encara fa fred i a mig del dia et fots de calor. Les flors esporoguides, que no s'atreveixen a treure el cap del capoll.

El Barça mig coix, entre les mitges cerilles que se'ns lesionen per menys que canta un gall, i els gols que darrerament hem començat a aprendre a encaixar! se'ls hauria de dir, a aquesta colla de ganapios: "Això no toca!" -encara que no siguem Convergents-. Menys mal que hi ha algun perico a la família (en Jaume està la mar de content del 0 a 0 de l'Espanyol. No et fot!)

L'Estatut? TURURUT!!! hauríem d'agafar a tota aquesta colla de galifardeus, que escalfen les cadires del Tribunal de Justícia, fer-ne un feix, i cremar-los a les garveres, com feien els de la FAI (hay si m'escolta algú!!!!) Ah! i el poble? el poble que el donguin pel cul, que diuen. Se'ns han passat per l'arc de triomf la voluntat popular d'un referendum. Ai amb les dues Espanyes!!! quants querarien en aquesta?

Ara només falta que ens fotin fora en jutje Garzón, guanyi les eleccions la dreta i ens tornin a obligar a anar a missa el diumenge.

Be, família Nomada d'aqui i d'allà, si no engresquem una mica aquest recó, i no hi fotem una mica de polèmica, els núvols podrien amb nosaltres.

S'accepta la polèmica!

Una abraçada global i universal, petons selectius, però repartits per tota la família (racioneu-los que van escassos!)

Fina dijo...

Hostia Joan avui comencem fort,d´aquesta al cuartelillo però espero que hem protin Ducados i Cava,esta molt be tot el repàs que fas però "I LA PUTA CRISIS" que la patin tots;uns per volguer estirar més el braç que la màniga i els altres(bancs)per aprofitar-se i donà més d´el que la gent pot tornar(aixó és el primer món) m´agradaria estar al món dels nostres Nomadas que no hi han interesos ni bancs ni consumisme.
Una altre cosa que farem amb la corrucció? si ho pensas fredament amb ells no els hi pasa rés i tu pobret ves a robar per viure i ja estàs tencat,si no mira en Millet sense anar gaire lluny viu més be que un rey i els putos catalans pagan com sempre "Aixó és el pais"
Per tranquil.litzar les coses demà Sant Jordi dia dels enamorats i de tota la gent que s´estima per una raò o una altre,jo us viu agrair la vostra companyia ja que en els vostres escrits m´ajudeu molt ha pasar els dies i en fa que aquest viatge el porti bastan be perquè se que vosaltres ells anyoreu tant com jo,el meu regal de Sant Jordi per vosaltres es la meva amistat,aquí a Vic sempre tindreu una casa,uns amics per parlar,un plat a taula i si cal un llit. Molts petons a tots i per els MEUS NOMADAS UNA ROSA PER DADA UN I UN PETNÀS.
Namaste.

Fina dijo...

He repasat l´escrit i jo corro més que la màquina volia dir PETONÀS i ha sortit petnàs,perdoneu i aprofito per un altre PETONÀS