viernes, 23 de abril de 2010

Feliç Sant Jordi


Aquest matí al obrir la finestra de l'habitació una olor molt familiar m'ha fet despertar de cop. Atrabocat a la finestra he pogut veure un merder de paradetes, totes plenes de roses i llibres, de senyeres penjades de les taules i del balcons. Coi, és clar, avui és Sant Jordi! Amb tanta feina casi se'ns oblida. Aquí la rosa no és tant cara, només val 20 rúpies (0,40 euros) i l'últim llibre del Carlos Ruiz Zafón només 200 rúpies (1,8 euros). Suposo que és l'exportació el que fa que sigui tant car on sou vosaltres.

Ens han dit que el Buenafuente i la Isabel Clara Simó signaràn el seu llibre aquesta tarda a la plaça de Vashisht, després del "Cor de la Ciutat", que no se'l volien perdre.

A dos quarts de dotze comencen els Jocs Florals; aquest any es rendeix homenatge a Mocèn Cinto Verdaguer, i és clar, nosaltres el coneixem molt bé. Tots hem llegit els seus poemes escolpits a les pedres de Folgueròles, poble que el va veure nèixer. Aprofitant la ocasió ens han demanat si podiem llegir el pregó, i per suposat, hem dit que si. Ara ens falta per triar entre uns versos d'en Miquel Martí Pol, veí de Roda de Ter, o un gag del Chiquito de la Calçada, per donar-li un toc humorístic a la diada.


En fi, com podeu veure ens hem llevat amb gràcia avui. Aquí no poden ni pronunciar el nom de Jordi, de roses a tanta alçada no en creixen, i els únics llibres que hi ha són escrits amb hindi.


Estimades mares, germanes i amigues, aquesta Rosa-pinya és per vosaltres, perquè no hi falti al vostre ram, una rosa de l'himalaya en el dia d'avui.


Aprofitem per explicar-vos una mica què és de nosaltres. Continua plovent, des de fa 5 dies no ha parat, i no té pinta que ho faci. Així que nosaltres ho seguim intentant, pujem a escalar, entre gota i gota. I sinó ens quedem fent vida de poble, impregnant-nos de la seva persimònia i aprenent a viure en la simplicitat d'un bon chai calent. Hem fet molts amics, locals i no locals, ja ens comencen a conèixer. Hem ajudat a obrir un petit local que hem batejat amb el nom de Meena Cafe, una espècie de pàrquing al carrer que mica en mica, ha anat servint menjars fets allà al mig mateix. Fa 2 dies els hi vam fer una truita de patates, sota l'atenta mirada de molts indis curiosos que no havien vist mai un home (i menys blanc) cuinant amb tanta empenta. Vam utilitzar 10 ous, 7 patates i 3 cebes. La truita va quedar espectacular, ens va traslladar a tots a la taula da casa, tot i que en comptes de pà amb tomàquet, tenim parontha per acompanyar.
La connexió és fatal, pujar una sola foto ha sigut una odissea, però intentarem actualitzar amb més fotos ben aviat. De fotos no en falten, n'hi ha moltes que volen sortir a la llum, i esperem que les pugueu gaudir vosaltres també.
Feliç Sant Jordi

21 comentarios:

Joan dijo...

Apa! avui faig com en Xexu!

Iupiiiiiii soc el primer!!!

Shhhht! no ho digueu a ningú que no m'ha donat temps a llegir-ho!!!

Feliç Diada a tothom i NAMASTE.

Ferran Guerrero dijo...

Feliç deia de Sant Jordi.

Bueno familia, molt maca aquesta entrada, je es veu que encara que estigueu a la distancia us enrecordeu de les vostres tradicions.

Disfruteu d'aquest dia com nosaltres, tot ple de festa i alegria als carrers.

Una forta abraçada.

Edgar dijo...

Bon dia de SANT JORDI amb noticies per tothom. vaig a llegir-ho no m´ha donat temps. . en JOAN diu que les flors estan acollonides peró la meva gerbera esta meravellosa. dema temin un duel el Calldetenes que entrena el pare d´en MET Amb olímpic de la garriga,equip del EDGAR el que guanyi quedarà 3 a la lliga estem empatats , ja explicare com acabem.PETONS FAMILIA NOMADA CARME

Edgar dijo...

FINA el nen menga truita amb ceba costa de creure la gana.....carme

Edgar dijo...
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
Jordi dijo...

Felicitats a vosaltres també, a veure si torneu JA... Jajajaja!

Una abraçada!

Oriol dijo...

Weeeeeeeeee
Ja ho diuen:
De tant en tant,
Enmig del món....
hi ha una rosa que floreix...


Jejejeje... Felicitats Aleix, Felicitats Domènec, Felicitats Met, Felicitats Nòmades.
... i felicitats també Sedentaris de sentiments!!!!
Estem contents de compartir i de què ens compartiu. Una abraçada gegant i endavant amb tot.


QUO ...a meitat d’una llarga via d’escalada... i simplement aturant-se en llocs interessants.

LETICIA dijo...

Avui, a l'obrir la finestra de l'habitació m'ha vingut olor a munyanyes i a espècies. A entusiasme i a aventura. I he pensat, coi, és clar, els nòmades deuen haver actualitzat!
Feliç dia aventurers! I gràcies per la vostre rosa-pinya de l'Himalaia!

txetxu dijo...

bon detall Nomades.....ja era hora que actualitzessiu!..que ja estaveu una mica aNOMADAdos....com diria el Montilla, he fet un "chist", un "chist" dolent....jejeje

Joan, em posaria a parlar de política, xo amb aquests temes sòc una mica més radical que tu....totalment d'acord amb el que vas dir a l'altre post!

Fina, quan vaig estar a Cuba, vaig viure una mica el comunisme, encara que és un comunisme dictatorial, i et dones compte que algo falla al 1er món......el meu pare sempre diu que una barreja de comunisme i capitalisme seria lo bo, xo una mica utòpic

bon sant jordi a tots!!

Alba dijo...

Feliç Sant Jordi per vosaltres també!!!
petits follets que correu per les muntanyes que s'enfilen fins l'himalaya!
aqui no plou, ni fa sol... fa un dia lleig... lleig de collons, però a mi aquesta rosa-pinya (super ben aconseguida) m'ha alegrat el dia!
sortirem a caçar algun drac..
petons
us estimo

lola dijo...

La vostra ha sigut la primera rosa del dia, i de moment la única; això encara té mes valor.
Ja li tinc el peu al coll al drac, no tardarà gaire a fer figa, brrrr... quina feinada!...
Puto drac dels collons. Nasmaste amors meus.

Fina dijo...

Ja soc aquí al matí no he mirat el blog i ara al arribar de la feina he trobat aquesta Rosa tant maca,gràcies Nomadas per pensar en nosaltres.
Jaume a partir d´ara rés de fer una truita sense seva per tu i una altre amb seva per el pare i jo,aquest viatge en treura molta feina a l´hora de cuinar,perfecte.
Txetxu com diu el teu pare i te tota la raó un combinat seria el perfecte,no cal tenir miseria,ni dictadura,ni l´estat de consumisme que hem adquirit en la nostre societat ja que per ser feliç hi han moltes coses que no calen,però al contrari aquesta gent tant pobre t´ensenya que l´humiltat,la familia i els amics son molt importants i disfrutes molt més un diumenge amb bona companyia,vosaltres escalan que no anan al centre comercial a gastar per gastar.
Feliç Sant Jordi a tots.
Carme ja veurem com acaba el Gran Dervi.

Fina dijo...

Nois el Cor de la ciutat ja fa dies que s´acabat aran fan una altre serie que es diu La Riera i va d´una fonda i tots els merders que el guionistes sempre pensem per fer seguir a la gent

oscar dijo...

Molt be nomades! sempre tan atents, sempre tan amics, sempre tan a prop ,tot i la distancia!Ja tinc ganes de que torneu...bufff!!! :(

Joan dijo...

He ficat a una cocktelera un drac, un llibre i una rosa, l'hi he afegit un polsim d'amor, unes branquetes d'amistat i ho he ben barrejat i sacsejat! ah que no sabeu que n'ha sortit?

UNA SENYERA ESTELADA!

Namaste Nomadas d'allà i d'aquí.

Que els deus de l'Himalaya us mantinguin i cultivin aquesta imaginació, que seguiu sentint l'olor de rosa i el frec dels fulls d'un llibre, que els compassos d'en Lluís Llach i les ratlles d'en Miquel Martí i Pol, segueixin essent la vostra buíxola.

Penseu que de fet, aquí ja venen les roses gent vinguda de fora, els llibres estan escrits per lletraferits de l'altre punta del món, i la impressió es va fer a la Xina fa quatre mesos. Res és com era, que diuen els grans!

Però us embolico una mica de sentiment, amb les fulles de la claror que els somriures de la Diada omplen els carrers. Desfeu-ho en la intimitat i gaudiu de la festa on el drac és vençut i la Princesa segueix regnant (encara que sigui en un país sense estat)

Molt bona Diada i que el missatge d'aquesta petita Catalunya s'estengui amb vosaltres arreu del món.

Avui toca un petó a cadascú de vosaltres!

P.S. No em prengueu en consideració que he estat agosarat d'escriure el primer comentari sense llegir-vos.

Fina dijo...

Namaste
En tots aquests escrits m´ha vingut una ideia l´any que be per Sant Jordi podriem fer el nostre llibre,LA FAMILIA D´ELS NOMADAS,entre els grans i inmillorables pensaments d´en Joan,i d´altres amb més conya,i sobre tot aquestes impresionants fotos acompanyades d´uns grans textes i anécdotes de ben segur que triunforiem.

Andres dijo...

molt bo Fina que amb tot el temps que l´has tingut a casa no l´hagis fet menjar mai truita de patates amb ceba i que l´Aleix i en Domenec ho hagin aconseguit en aquest temps, je je.

molts records desde la plana i penjeu mes fotos!

ELSBOUSDELASALLE dijo...

Boussssssssssss!!!

Feliç Sant Jordi...

Per Can BCN estem ja a punt d'arrancar la setmana del Open BLoc, la previsio d'enguay son 600 persones, aixi que ja veieu que estic al altre extrem vostre... estressat i kurrant com un burruuuuuu

Llastima enguay no ho veureu

Un petonet i namaste

Domènec C dijo...

Namaste macus!!!!!!!
Crec que es el primer Sant Jordi de les nostres vides que no estem a CATALUNYA!Es fa extrany.....pero emocionant a la vegada!Avui a les 7 del vespre agafem un bus (patera)local,que ens portara en unes 10 horas a Daramsala!A veure al Dalai Lama!!!Fliiipaa!!!Aqui ,menys avui ,que no hi ha n'hi un nuvol,(EL PUTO mURPHY)feia dies que no podiem escalar per culpa de la meteo!!MOLTA PLUJA MOOOLTA!!
Aqui no coneixen l'estress,i mira que et trobes en situacions...com per estressarte una mica,i...Shanti Shanti... ja es solucionara!!!!Aveure que ens trobem a Daramsala...
Els banys calents d,aki,osigui ,la nostre dutxa de cada dia , es algo brutal!Molt autentic!m;encanta!!!
I si,en Met menja ceba!!!!!JAJA!!
Aquesta gent cuinen molt be,i ara que saben fer truita de patates...ya veuras..se pondran como las Grecas!!!!!jeje!!!
Estem en contacte!

Visca El Barça I visca Catalunya!!
Una abraçada familia!!!!FULL POWER!!!!
I moolts records dels nomadas!!!!

oscar dijo...

Domenec el Dalai Lama aquest...escala? Je,je

Arnau dijo...

Meeeeeet i companyia!!!

Nano, fins i tot m'entren ganes d'escalar a mi i tot! per aqui he vist roques i roques i cada cop que les veig amb poso dels nervis. Veig que esteu disfrutant mooooolt de puta mare!! estic molt content per vosaltres. Els comentaris i les fotos son precioses i el que pot sortir d'aqui por arribar a ser espectacular.

Res, nosaltres estem a Egipte buceigant una mica de relax a la platga i estem en negociacions amb un bedui per a veure si podem conviar les bicicletes per burros i travessar el desert del Sinai fins el caire amb els burros. Be, estem a la espectativa.

Una abracada nomades!

Arnau