miércoles, 31 de marzo de 2010

This is India

Encara amb tot el cansament del festival d'ahir us deixem quatre ratlles abans de marxar cap al nord. Ben dora al matí vam creuar el riu, el mateix riu de sempre, però ahir semblava un altre. Centenars de persones s'hi banyaven per purificar-se. Era un dia sagrat, i totes les coses cotidianes es convertien en sagrades. La gent vestia les seves millors gales, vinguts de diferents racons de la India per omplir el carrers i els no-carrers de Hampi.


Nosaltres vam tenir la sort de viure-ho en primera persona i des del bell mig. Vam entrar al temple a fer una ofrena a Shiva, i l'elefanta sagrada ens va beneïr. També els indis ens van pintar per tenir un bon vol a la vida. La majoria d'actes que feien ahir serien prohibits al nostre país, el nostre estimat país regulat. Això si, ni una gota d'alcohol i ni un cigarret. Ni es podia ni en necessiten. S'ho passen d'allò més bé sense la necessitat de embriagar els sentits. Des del més petit al més gran disfrutava, ho podiem veure a les seves cares. Vam conèixer moltíssima gent, gent que ens volia conèixer, donar-nos la mà, que li féssim una foto, pintar-nos, ballar junts.

El plat fort de la festa és a la tarda, quan tothom es concentra al carrer principal del temple per estirar els 2 carros. A la foto es pot apreciar que amb 2 cordes com aquestes l'estiren d'una punta a l'altra del llarg carrer. Espectacular. L'elefanta sagrada obre pas entre la multitud, els més devots estiren el carro i la resta prega i llença plàtans al temple mòbil. La veritat és que amb paraules em quedo molt curt per explicar el que va ser viure en aquella India, la del festival d'ahir. Però ja sabeu que la primera lluna plena de primavera de l'any que ve, podeu venir i viure-ho vosaltres també. Nosaltres us acompanyem!





Els dies anteriors a la festa tot el poble es preparava per rebre-la com cal. Guarniments i colors miris on miris. Van ser uns dies tranquils. Escalant poc, però vivint al màxim. En Met i en Domènec ho tenen tot encadenat ja, tot el que es podia fer. En Domènec i en Dani s'emporten Airplane, un hipotètic 8a que fan amb bastanta facilitat, la qual cosa els fa dubtar del suculent grau. L'Aleix no escala, s'agafa uns dies de "repòs actiu", i com diu ell -"el dolor no existeix, som nosaltres els que el creem i deixem que ens domini". És així. I son aquestes coses les que en moments com el d'ara, t'ajuden a crèixer i aprendre. Perquè es pot aprendre de tot i sempre.

Han sigut uns dies on ens hem dedicat a conèixer gent, llocs nous, nous thalis deliciosos, hem perfeccionat la tècnica de menjar amb les mans, hem fet retrats i entrevistes, i hem compartit estones entranyables amb gent humil i pura.



Fa uns dies també vam conèixer uns nois irlandesos, que ens van reconèixer per la pel·lícula Outside. Per nosaltres tot un plaer, i per ells també. Diuen que on ells viuen tothom la té, la mira i la remira. I encara no entenen perquè una cosa així és gratis. És gratis perquè entusiasmar-se és necessari, i no s'ha de pagar per això. Es diuen Lyle, Cameron, i companyia. Són una gent encantadora. Hem estat escalant junts i fins i tot ens van portar una birra el dia que en Dominic va encadenar Airplane.





La veritat és que, com sempre, queden moltes coses per explicar. Però avui no podrà ser. Marxem i no tenim gaire temps per escriure. En 3 dies esperem ser a Manali, així que ja tindreu notícies nostres quan trepitjem l'Himalaya en 72h. A més, al final la pel·lícula no tindrà gràcia. tantes fotos i tant explicar quan veieu la peli us sabreu fins i tot els diàlegs. En realitat crec que serà genial, hem grabat 8h en pocs dies, i crec que tot val la pena.
Ens despedim de vosaltres per uns dies, així que a cuidar-se i a viure cada moment com si l'anterior i el pròxim no existíssin (que no existeixen en realitat). Power of now.

43 comentarios:

susi dijo...

avui soc la primera!!!!!! jejjej, estic entusiasmada seguintvos!! esteu evolucionant tant... com escaladors i com a persones!! magnific post, no tinc paraules....
THE POWER OF NOW! quina gran veritat... us envejo tant... i us trobo a faltar mes! un peto enorme a tots tres. viviu i gaudiu. NAMASTE.

Ferran Guerrero dijo...

Oh my god.

T'has adelantat.

Bueno companys, tot com sempre entusiasmant, quines sensacions i quina manera de transmeta-ho, heu disfrutat, i aixo es el que tocava, ara s'obre una porta nova cap a una cultura similar pero amb les seves diferéncies.

Felicitats al Domenec i al Dani per Airplane, com us dic sempre, dona igual de que graduin, nosalres no serem els que ho questionem, i aixi cap problema.

Companys, amics, Nomades, familia, cuide-vos i ara a viure més experiencies, per la nostre part com preguntava en Met, a Boí tot perfecte, blocs, fred, neu, sol, morenos, i riures, solament faltavau vosaltres, que hi farem.

Ahir ja vam tramitar els visats, aixo vol dir que ja queda menys, i ara pensant en vosaltres marxo, a on si no a les muntanyes a escalar, avui intentarem obrir una via nova al Jardi Secret (surt a Outside, Domenec parlant), ara mateix anire pensant el nom, pero segur que portara el vostre segell.

NAMASTE amics

Dany, Maki, Nacho y Tato. dijo...

Que envidia Bous!!! Todos los días cuando llego a la oficina miro vuestra página para empaparme de vuestro viaje. Disfrutad al máximo. Un abrazo para todos!!!

Dani F.

Laia Nadia dijo...

Nòmades, amors, amb aquest post m'han saltat les llàgrimes! Potser són els ulls que heu fotografiat, potser seran els colors, possiblement com heu transmés les vostres vivències, no ho sé, tot plegat m'ha arribat ben endins....
Sóu esplèndits, i us esteu fent uns NÒMADES amb majúscules. Heu sabut viure cada moment gaudint-lo com si fós l'ultim, i això us ha fet créixer com a persones (si ja ereu grans, ara sou enoooorrrmes!)
us estimo moltíssim, i m'agrada poder-vos ho dir.
Esperant el dia de la retrovada, em queda dir-vos que fins el proxim post, que ja espero ansiosament!
Petons i més petons! Salut!
Namasté

eva dijo...

ei exploradors!
quina passada de festa! deu ser increible viure-la en persona, te pinta de ser molt important per ells i això segur que es transmet...és el que passa amb allò que es ancestral...que ve de lluny....
Disfruteu molt del tren i tot allò que s'hi cogui!

Diuen que el present es diu així perquè és un regal!

una abraçada ben forta!!!!!!!!!!
i molts petons a la familia cibernetica!

eva dijo...

Ei torno a ser jo!
Perdona les confiances Ferran (hola!) però tinc una pregunta. Jo també hi vaig a l'estiu i encara no he fet lo del visat, ho heu fet per internet? és fàcil?
moltes gràcies i ens veiem a USA!!!

txetxu dijo...

la gallina de piel nomades!...quina gran festa!...gràcies per compartir-la!...quines fotos!!....tot impressionant!

felicitar al Dominic i al Dani per Airplane

Tu Aleix ja ho deus saber, com diu la Eva, al tren segur que passaran coses dignes de grabar!...chaaaaai chaaaaai....

molt power per tots!!

Joan dijo...

M'apunto a la cursa per arribar ben d'hora!!! ( i jo que pensava que sería el primer! jajajaja) Això de tenir una família tan nombrosa és una autèntica meravella!
FANTÀSTIC és un terme per no saber utilitzar-ne un altre més grandiloqüent. GRÀCIES és l'altre per dir-vos que ens acosteu a aquesta riquesa que teniu al pit i als ulls, a través del vostre blog.
Quant que m'agradaria passar aquestes hores llargues al tren, camí del Nord, per poder descobrir una mica els secrets d'aquella cultura que ens porta tan de temps d'avançada (i nosaltres creient que som els reis del mambo!)
Ompliu a bessar les motxilles dels vostres sentits, per poder-los abocar quant torneu.
NAMASTE Nomadas!!!
Estem amb vosaltres.
Namaste també, als Nomadas que ens hem quedat!

edgar dijo...

Hola ara he perlat amb el Domènec estan molt ve la festa va ser mol chula i en dormit a
una cova ala muntanya ara van a dinar ala nit agafen el tren , una pasada estan molt feliços.

Avui es el cumple del Edgar i dorm i no el pot felicitar ell so perd.

NAMASTE PETONS ATOTS DE CARME I FAMÍLIA.

Laia Nadia dijo...

Felicitats Edgar!!!! ho he vist al facebook, i aprofito qualsevol racó per deixar-te una sincera felicitació!
Nomades, segueixo emocionada de tornar a llegir el post! Us estimo!

Lola dijo...

Es tan difícil explicar el que sento cada vegada que veig notícies vostres; de les fotos, com diu l'Alba no tinc paraules; m'agradaría ficar-me a dins de casquna d'elles i sentir, encare que fos molt poc, tot el que sentiu i viviu vosaltes. No sé si esterem a la vostra alçada quan torneu, us aneu convertint cada dia en millors persones i més plenes. Quan em jubili, vull anar a viure a un país civilitzat com la India.
Només em queda dir-vos que cada dia que passa us Estimo Més.
Bon viatge i Namaste amors meus.

oscar dijo...

Doncs com sempre, ja us ho han dit tot! felicitats pels encadenaments! Seguiu disfrutant així, i espero que l'Aleix es millori aviat!
Felicitats Edgar; a veure quin dia et passes per la farinera!
Salut

Fina dijo...

Per molts anys Edgar.
Aquí arriba lúltima de la familia ja que jo arribo a las 2h del treball segur que molts de vosaltres ja prepareu les vacances peró jo hen quedaré aquí coses de la feina a tots que tingeu unes bones vacances i aneu amb molta cura que després hem d´estar tots aquí.Petons.
Com diuen els Nomadas aixó si que es una gent civilitzada,ells son amics de tothom i no mirem colors de pell i amb poc son feliços i nosaltres no saluden ni al veí,tots anem a la nostra i només vivin per tenir un pilot de coses materials,tot i així no som ni la meitat de feliços que ells,de tot aquest viatge n´apendreu molt ja noto que esteu canvian i sempre per be.Al parlar de la lluna plena es con nosaltres que la primera lluna plena de primavera es la cel.lebració de la setmana santa. Les fotots no tenen paraules al veure-les se m´ha posat la pell de gallina i feia l´efecte que una part de mi estaba aquí amb vosaltres,estic molt contenta de que podeu viure aquestes experiències i sento enveja de no poder veure amb els meus propis ulls tot el que veieu vosaltres peró ho sabeu transmetre molt be.BON VIATGE i fins aviat
PETONS!!!!!!!

Ferran Guerrero dijo...

Hola nois.

Eva-Nosaltres ho hem fet a traves d'una agencia de viatges, i els hi hem portat els pasaport perque tramitin ells el visat, l'altre manera si ho has comprat per internet la desconec, nosaltres arribem el 4 d'agost a San Francisco, ja diras, et deixo el meu mail i blog ferranbloc@msn.com,
rotpunktholds.blogspot.com

Familia Nomadas, avui ha tocat tornar a equipar amb l'oriol (Quo) i txatxan, dos vies noves en un dia de machaque intens, la primera ja esta encadenada es diu Güllich-Baster 6b ja sabeu a on, al jardi secret.

I l'altre en honor a vosaltres es diu Namaste 7a+. tambe oberta avui i encadenada avui, Domenec, ja saps a la tornada es despenjem a disfrutar a 80 metros de terra, jijijijijij.

Companys, familia, Nomadas, ens lleguim.

Eva, cap problema, xarrem.

spud dijo...

Com sempre fotos increïbles i un post molt complet com ja és habitual.
Endavant amb l'aventure bous.

Alba dijo...

això d'arribar tard a comentar... joder ja no sé q dir...jejeje
quina enveja la gran festassa q vau viure, m'imagino q va ser increïble veure la multitud inmersa en una ofrena com aquesta no?
les fotos com sempre espectaculars.. quines ganes de que arribeu a Manali i poder-ne olorar un troç a traves del vostre blog..
joder nens.. quina aventura tu.. sou uns afortunats! i nosaltres de poder -ne gaudir desde aqui!
molt petons i Namaste!
Alba i Rumba

oh.. Manali, Manali...

Aleix dijo...

Estem a Manali, perdó a Vashisht. escalem casi a 3000m, i esperem fer.ho encara més amunt.

Hem tocat l'Himalaya, el cel cada cop és més pròxim

edgar dijo...

Estic contenta de que hi ha estigueu a lloc, nomes falta que ens expliqueu les odissees del viatge. En Domenec m’han dit algú pel mòbil, pero ser poca cosa. Espero que la setmana santa hagi anat molt be. I tornem a ser a qui tots altre cop. Petons des de la garriga. –CARME-

Fina dijo...

Hola Carme espero que aviat arribin noticies de tots els que estan fora de les minis vacances,que el viatge els hi hagi anat be hi tornem ha ser tots,ja els vaig avisar que vigilesin molt,els nostres fills per el que veig molt bé i nosaltres com sempre patin per el que sembla no hem de patir peró les mares son així!
Nomadas si teniu el cel tant aprop recerveu un troçet per nosaltres,aquestes pròximes fotografies seran ben tapades pel fred i hens teniau acostumats als vostres cossos formats i morenos del sud de l´India.
Namastre a tots,Jaume el teu pare no sap que dirte ja saps que ell aixó li costa encara més que a la Carme, les mares hens moven més!!!!! Molts petons a tots Nomades i fàmilia .

Ferran Guerrero dijo...

Benvinguts familia, per fi ja tinc internet (a la feina) i de mica en mica enem apareixen tots, aixo es bona senyal, ja tinc ganes de llegir de la resta de la familia que esta de viatge.

Met- Ja saps, una petita pedra amb el seu nom, de l'Himalaia no en tinc ;)

Mares no patiu que estan en bones mans, els deus de La Farinera els protegiran en tot moment, amb els nostres anims es fan cada dia més forts.

Namaste a tots (per cert ja s'ha obert una via amb aquesta paraula tant inspiradora, i un gran bloc amb la de Shanti), a la tornada teniu deures companys, aquí no parem.

Anónimo dijo...

hola nens, soc en Marc (cosi den Domenech), pel que veig ho esteu passant de canya.
Acabo d´arrivar del NOU CAMP, hi ha sigut brutal un tal MESSI (el nou O REI) nomes a fet 4 golets i ja estem a les semis,
SI SI SIIIIII NOS VAMOS A MADRID¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡

Bueno nens que vagi molt be com fins ara, ja anire informant
Una forta abraçada a tots i ens especial pel cosinet

P.D. jo vaig la mili a Saragossa, gairabe el mateix que vosaltres, jejejeje

Ferran Guerrero dijo...

Que espereu per actualitzar el missatge que vaig rebre ahir de l'aleix "Fernando estamos escalando con Bernd Zangerl y Fred Nicole", tios que vau fer pujar-me la motivació de cop, pero K Cabronsssssssssss.

Bueno com diu el Marc el Messi es el nou rei 4-1, deu meu, quin partidas, i axio que ja sabeu que jo de futbol no entenc "Met m'has de tornar a explicar aixo del fora de joc que encara no ho entenc".

Companys necesitem actualitzacions que aquí a LA FAMILIA ens teniu desinformats.

Una forta abraçada

edgar dijo...

El DOMÈNEC ma dit que avui trucaria, no se la hora avia´m si tenim noticies noves. Hola MARC estem conens que estiguis amb la familia Nomada.petons Carme

Fina dijo...

Hola Carme ja tenim un altre membre al clud en Marc,espero que no ho deixis,gràcies per informar del partit,ba ser massa fins hi tot el meu home es treu el barret.
Nomadas dissabte tenim un altre recte madrid-Barça i estem igualats a punts,ja us informerem.
Perdoneu els que enteneu de pedres peró nosaltres hens estem posant al dia,cosa que costa més per mi que entendre que es un fora de joc soposo que és el que vius ,a casa tota la vida ha set football fins fa un temps que parlem de blogs i línies peró encara no sé gaire rés.
Estem empatats Ferran tu no saps de football i nosaltres de pedres.

Lola dijo...

Hola nómades, l'Alba ,la Rumba i jo, ja hem tornat de Llançà. Hem tingut una mica de tot: sol,vent, mar i molta, molta tranquil.litat.
Però us hem trobat a faltar a tots plegats,ara ja tonem a estar immerssos en aquesta gran familia.
Hem pensat en vosaltes. Molts petons amors meus.

Lola dijo...

Hola nómades, l'Alba ,la Rumba i jo, ja hem tornat de Llançà. Hem tingut una mica de tot: sol,vent, mar i molta, molta tranquil.litat.
Però us hem trobat a faltar a tots plegats,ara ja tonem a estar immerssos en aquesta gran familia.
Hem pensat en vosaltes. Molts petons amors meus.

Domènec C dijo...

NAMASTE:
Ostia quina ilu m'ha fet lo dels 4 gols del Messi!!!!Kin puto crack!!!!!L'estimooo!!!!Merci Marc per la Info.Nos vamos pa madridddddddd!!!!uaaauuuuuu!!!

Aki estem molt bé, la veritat!!Rodejats de grans muntanyes nevades , i paisatges inhumans.El viatge fins aqui va ser tot una locura,els trens de la india son com son , i van com van ....I els 700 km que hi han de Delhi a Manali,es converteixen en casi un dia de viatge per carratera!Brutal!!Aixó no te res a veure amb la India que haviem vist fins ara,aixo es increible!Intentarem actualitzar EL BLOG,lo avanç possible,sempre pensant que aqui tot es molt shanti shanti...
Un record dels nomadas, desde l'Himalaya!!

Aigues termals a 3000 m ?? increible!!!

Free Tibet!
muaaaa!

Joan dijo...

M'apunto al Free Tibet! que els varen fer una putada com un temple!
Namaste, Nomadas
Poc vull afegir-hi, però la familia Nomadas ens hem de cuidar, a ambdues bandes del Planeta.
Ja que hi ha qui ho ha dit, crec que sí, que entre shanti i shanti, seria bo que busquéssiu deu minutets per fer una actualització del blog.
Això de que estigueu rascant el cel amb les ungles dels dits, i els pobres terrenals xupem despatx del matí al vespre, s'ha de compensar.
Penseu que ja heu tingut gairebé 7.200 visites, si ho dividiu pel nombre de familiars que som, veureu la freqüència amb la que entrem per veure-us, seguir-vos, estar prop vostre, somniar amb vosaltres i veure com amb les mans juntes acoteu el cap per dir, Namaste.
He passejat pels webs de l'Himalaya, i només de veure l'entorn que teniu a Manali i els voltants m'ha agafat pell de gallina.
No us feu pregar i feu-nos partícips de la vostra cursa cap a aquest cel que esteu vivint.

Una abraçada ben grossa per tots 3, o 5 si encara hi sou tots, salutacions a tots els Nomadas d'aqui i, amb la ma oberta, tocant el front: NAMASTE.

Anónimo dijo...

Hola a tothom!!! Som en Jordi i l'Eva (amics d'en Domènec) des de l'Ametlla. Quina passada tot plegat, teniu a tothom enganxadíssim al bloc. Entre els col·legues ens anem dient, ja heu vist el nou post dels nòmades? Pensem molt en tu Domènec, segur que ens vas enviar molt bones vibracions a la festa que vau fer a Hampi, amb la neteja de karma i tot això. T'estimem molt i et trobem a faltar!

Quina gran experiència que esteu vivint, és al·lucinant, no hi ha paraules. Les fotos espectaculars, quines ganes de veure les imatges que heu gravat!!! Res més nois, a seguir disfrutant al màxim cada moment que viviu!!!

Salutacions a tota la família nòmada, amics, familiars i un llarg etcètera, és bonic poder trobar-nos tots aquí, veient què fan els nostres estimats.

Mooooolts petons i VISCA EL BARÇA!!!!!!!

Domènec, a veure si podem xerrar un dia per l'Skype, que ens en morim de ganes! Envia'm un mail i diga'ns quan pots! (T'estem guardant tots els capítols de LOST a l'ordinador perquè puguem fer una marató quan tornis!).

MUAAAAAA

Ferran Guerrero dijo...

Ja que els meus germans no actualitzen, us deixo un enllaç de la revista americana Climbing on surten imatges del lloc exacte on estan.

http://www.climbing.com/exclusive/readerblogs/daniel_holz/daniel_holz_-_reader_blog_2/index1.html

Com dia la Fina jo de futbol com Pinochet a la Democracia, res de res, ja ho sabeu, pero aquest any i per culpa de'n Met segueixo efusivament al Barça, sera perque no hi son aquets tres fanatics??.

La Farinera va molt rebe, ja van arribar les preses noves, i estan posades, han agradat, hi es veu molt ple, al Juliol treurem totes les preses les netejarem i pintarem de nou (un rentat de cara no va malament).

A Fussimanya anem sumant noves ascensions, la ultima Shanti Man (de moment solament te la meva) una proa desplomada molt alta amb caiguda sobre unes grans pedres i la que tinc al cap ara mateix una placa per netejar de 10 m d'alçada, et necesito Met, perque vinguis a cubrir-me l'esquena, cada vegada que vaig a probar aquets blocs he de portejar cordes i tres matalassos, jajajaja, ja hem coneixeu els blocs contra mes alts i exposats millor.

La placa aquesta es dira Confligiere (significa chocar, conflicto), jajaja te a veure amb el curs que he començat de Mediación y resolución de conflictos, jajajajaja, quant torneu ja us arreglare.

En Crusats, te apunt la guia de Boulder a Savassona, clar esta que amb tota la polemica que pot ocasionar darrera, ja sabeu, la historia de sempre, uns que volem donar-ho a coneixer tot i altres que volen "mi tesoooooooro".

Bueno, crec que la máxima es la mateixa per tothom, us trobem a faltar.

Disfruteu de l'Himalaia, deu ser meravellos, aquí si que m'agradaria estar, visiteu temples, i apreneu la doctrina de Buda, sigueu millors persones encara, i sobre tot, Rotpunkt Around the World.

Namaste

txetxu dijo...

lo del Bernd Zangerl i el Fred Nicole, que dir-vos??....que ha de ser una passada veure escalar aquests dos cracks en directe, i que segur ho esteu disfrutant!......aquest matí han posat "forever young" a la radio i he pensat amb vosaltres, amb el night club, amb Outside, amb la India, amb Suïssa, amb el formatge rallat......amb molts records agradables

Se com és Vashisht, amb els seus temples de fusta....amb les seves casetes i restaurants casolans....montanya i montanya.....i si alguna cosa es respira és free Tibet!...i amb tota la rao

Familia, me'n vaig a Milà a veure el Inter-Barça!!jejeje

Visca el Barça i Visca Catalunya!!

Fina dijo...

Aixó es massa miro un cop el blog hi tens 28 comentaris i miro un altre cop al cap de poc temps i ja son 31,aixi m´agrada que no hens rendim,es com una lluita nosaltres els nececitem i ells ens nececitan a nosaltres.Perdoneu peró com deia quan parleu de pedres no entenc rés,Ferran quan torni en Jaume(perdona en Met)et proposo anar ha veure football amb explicacions i nosaltres anirem ha veure com escaleu i m´ho explicas,el meu homa és expert amb football i només volia que en Jaume jugés a Football peró aixó un dia es va trencar i penso que va ser per culpa d´en Crusats i companyia(amics seus de tota la vida)en ell no l´hi va agradar massa peró jo dic que tohtom ha de fer el que l´hi agradi aquesta vida,tampoc l´hi va fer molta gràcia que fes aquest viatge i jo el vaig animar penso que aixó si pots només es fa un cop a la vida,"aixó espero"
Perdona no se si tu parles del mateix Crosats jo coneixo a l´Ernets.

Fina dijo...

Perdona Txetxu no t´he dit rés que vagi molt be el partit i que tornis guanyador.

Marc dijo...

Catalans de Catalunya ja soc aqui, i aquesta nit ja veure
torno a ser el COSI

Fina dijo...

Hola Marc com dius aquesta nit ja veurem espero que guanyem però segur que patirem molt, aquí al blog està tot una mica parat ja que els nostres nomadas no diuem rès,se que no tenem internet i es una mica complicat posar-se en contacte,també hi ha hagut un malalt però ara tots estan be i molt contents.

Lola dijo...

Bona nit nómades d'arreu del món mundial,els petars no em deixen dormir i he baixat a prendrem unes maduixes; però jo sóc una persona molt sentimental, i els hi he afegit força nata per així endolcir una mica als del Madrit, sobretot a un tal Cristiniano que es veu que està molt catxes el paio, i li falta nata i li sobren altres menudències.
Ai quina soneta tinc.....
Escriviu nois, que si jo en sé!......
Petons amors meus. Namaste.

edgar dijo...

Bon dia Nomadas, en Domenèc diu que tots esteu molt be,pel missatge que va enviar ahir,estic molt contenta i també perque eL Madrid va perdre i la gent va anar-sen del camp abans de acabarse el partit , va ser preciós.No se si esteu al cas de lo que passa a Tailàndia esta molt Chungu,no se que pasará mireu de infoermar-vos. VA poseu coses al bloc petons CARME

Fina dijo...

Namaste Carme,familia i Nomadas com diu la Carme ahir va ser masa jugabem "cartera 00000- Cantera" 2!!! tot i fen moltes faltes rés de rés com deia algún comentari ja hem pres les mides al bernabeu per la final de la Champion. Carme ja els hi vaig pasar noticies de Tailandia ahir per internet.
Lola que tal les maduixes? com et cuides!!.Aquests nens hens tenem abandonats sembla mentira que hi han pares que diuem no se quan marxarà el meu fill de casa i nosaltres només volem que torni,coses de la vida.

Aleix dijo...

Familia, hem trobat un lloc on hi ha internet. A Vashisht poble no n'hi ha des de fa dies, així que avui ens hem mogut per trobar-ne. dE moment us informo que estem tots bé (jo també). Vaig passar uns dies malalt, coses de la India, però ja està. En breu actualitzarem, ja hi ha unes quantes fotos preparades i mil històries també. Dema toca intentar arribar a Rohtang 4000m, és el pas del pre-Himalaya a l'Himalaya. Llogarem unes motos i arribarem fins on puguem, després caminarem i disfrutarem d'aquest increible cel que és això.

petons i fins aviat

Lola dijo...

Ei, quina alegria saber noticies vostres,aqui el cel tambés es blau, almenys avui. estem contents de que estigueu tots be; avui en Joan ha anat a caminar: la Molins-Vilafranca. Tenim posat el coixí al sofà de casa, hi queda molt be.
Diumenge vinent anem a casa en Met a portar la seva part del paquet ,i hi dinarem tots. Podeu estar segurs que pensarem en vosaltres. Cuideu-vos molt amors meus.

Ferran Guerrero dijo...

Per fi una mica de noticies, en Met de tant en tant em fa arribar mails i plorem una miqueta junts (jajaja), i ens posem al dia.

Companys, familia, com ja us han dit i ja sabreu, el Barça va guanyar al Madrid, La Farinera continua al mateix lloc de sempre, amb novetats amb preses i circuits, anem fent.

La Comarca ha sofert alguna mutació, com una de les presses picades que algún descerebrat li ha fet a sobre dels romos de Computer Love Directe, ja sabeu al meu blog hi ha la denuncia feta a modo de "GHGGJHGGVHUOojknsdjhdkik" insults varis, vol dir aixo de dalt.

Estem donant canya a Fussimanya per quant torneu, l'ultim un pepinaco que vaig obrir dissabte de 8m d'alçada, encadenat i grabat, com ha de ser "Confligiere" es diu, i molta cosa que esta sortint, aixo si amb la qualitat de Fussimanya 1 de cada 5 es bo, la resta dolent.

Ja veig que li esteu agafant carinyo al nord de la india, deu ser precios i magic wood, no, aixo diuen te una semblança al bosc magic de Suissa??.

Ja ens han enviat els visats, aixo vol dir que ens aceptant als USA, ja queda menys.

Bueno familia, amics, companys, son dies extranys, ara fa calor, 23º ahir, avui plou, dema pluja, i tot es efimer, las pedras que hem obert i disfrutat, la vida que passa volant i la distancia, que enva no fa que ens oblidem de vosalres cada dia.

Com diu la Fina, ens passem el dia entrant a veure qui contesta a les nostres ilusions i a veure qui sera el primer en veure les actualitzacions que feu, aixo dona vida, tant per vosaltres que esteu a la llunyania com per nosaltres que estem a la feina.

Namaste

Angel dijo...

Hola nois!

Nosaltres mai no comentem res, perquè llegint el blog sovint, ja ens en fem l´idea., però ara fa tants dias que no actualitzeu que potser ho trobem a faltar molt. Suposo que estareu gaudint moltíssim i que tot va força bé.
Desde la capital comptal molts petons pels tres i en especial per en Met. Angel, Marta i Roser

eva dijo...

hola familia!!!!!!!!!!
feia molt que no escribia entre vacances i problemes de conexió!!!!!!!! m'alegro de veure que tots seguiu aki i aneu omplint de vida aquest blog!
Gracies ferran per les indicacions, si tinc dubtes t'enviaré un correu!
Jo he anat parlant amb l'aleix aquests dies i estan genial!!!!!!!!!!!
He rebut al movil una foto d'ell amb la moto i era propiament diarios de motocicleta!
espectacular! tenia unes ganes d'estar muntada a darrera!
Jo em sumo a la reivindicació de noves fotos al blog! estem afamats de vosaltres nomadas!
Bé ara haig de marxar pitant! pero seguim en contacte al mateix batcanal!
una abraçada, eva