jueves, 11 de febrero de 2010

Entre gota i gota

Ara plou, ara no plou, ara fa vent i ara no en fa. El temps aquí és boig, com els romans, i m'imagino que a la resta del món també. Ahir ens vam llevar i plovia, de manera que vam haver d'esperar a que parés. De sobte va començar a bufar el vent, un vent d'aquell que et fa retrocedir a cada passa que fas. Sort vam tenir de poder escalar una mica. Vam poder fer un parell de primeres ascensions, 2 linies obertes per l'Aleix en un mateix bloc; Inside 6a i Rodeo inside 6b. En el mateix bloc en Met va encadenar al 2n pegue Carl Sagan 7a, una placa de 5m força bonica. L'Aleix pateix de mans i peus, així que, després de fer el pas dur, el deixa per un altre dia. El vent puja, cada vegada és més difícil moure's. Tot i així anem a Apolo 13, un llançament morpho de 7b, que en Met s'emporta al 4rt pegue i avui en Domènec al 2n.

Avui el dia s'ha despertat pitjor encara, però com que és boig, a les poques hores el cel ja s'obria i ens deixava sortir una estona a explorar la zona. El destí d'avui era un sector que hi ha a tocar el llac, entre prats d'herba alta i parets de roca amuntegada. Per començar a escalfar encadenem tots 3 una placa de 6m formada per troços de quars i granit.

Tot seguit ens hem mogut a un desplom que va trobar ahir en Met. Es veuen algunes regletes i algun canto bó, així que ho raspatllem bé i ho magnesiem. L'aigua ha filtrat per la roca i costa de que estigui del tot eixuta. Tot i així, en Met i en Domènec l'encadenen sense problemes. Potser en Domènec ha tingut algun que altre ensurt (sobretot a la sortida, que ha caigut al màntel final). Tots 2 blocs els hem gravat, de manera que hem tingut el dia distret.



Sense llum recollim i fem camí cap a la pensió. El camí és plè de colors, en una banda el llac Bafa i a l'altre, les formacions de granit apilades al voltant de la muntanya de Latmos. Tot vigilat de ben aprop per uns núvols amenaçadors que no deixen de sorpendre'ns. Al arribar, en Met i en Domènec encara han tingut forces per gastar una mica més de pell abans de sopar.


Herakleia (Kapikiri) és un petit poblat de ramaders i pagesos, format al voltant del llac Bafa, on viuen tranquils uns quants irreductibles, aïllats de la resta. Les vaques i els ases són els únics que treuen a passejar els seus amos al llarg dels camins que es dibuixen per les muntanyes, atravessats, molt sovint, per pollastres, galls i gallines, que s'escapen de ser decapitats.

Us deixem 4 perles del dia d'avui; la llum i el color en obliga a captar imatges com aquestes.


Bona nit a tots.

Yach Shamlar

16 comentarios:

oscar dijo...
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
LETIX!!!!!! dijo...

Tota Turquia està ocupada...tota...tota no, queda un petit llogarret anomenat Herakleia, plè d'irreductibles "escaladors"!!!
Vigileu, que la única cosa que temien els irreductibles gals, era que el cel els hi caigués al damunt!!!! i pel que es veu a les fotos; no pinta molt bé!!!
Bona nit: metolix, aleixix i Domenix!!!
MUAAAAAAA!!!!!!!!
P.D: mmmmm, tantos encadenes...heu caigut a la marmita????

Aleix dijo...

molt currat akest missatge Letixia;Portutatix que hem caigut a la mermita , mermita viene mermita va !!!! jajaja!!! una petonas!!!!

LETICIA dijo...

les teves fotos m'inspiren....
OHH qué bonic!!!! un petonàs enorme nòmades!!!!!!!
a ver si yo también caigo en la marmita y me como algo este finde...

txetxu dijo...

vigileu vigileu que no us treguin a passejar, ramaders i pagesos per portar-vos a decapitar.

vigileu vigileu que no us treguin a passejar, que veient decapitacions se us treuran les ganes de tibar.

vigileu vigileu que no us treguin a passejar, que sense atenció no fareu la primera ascenció.

vigileu vigileu que no us treguin a passejar, que amb aquest temps boig l'encadene farà goig

P.D: Kali Mist

Boulder dijo...

Ara aquets irreductibles sou vosaltres, "donde fueres haz lo que vieres", doncs aixo que ja sou Heraklians.

Bones fotos srs, i no decaigueu que aquí fa un temps horrible, fred (-6) i vent.

Cuideo-vos amores.

Joan dijo...

Salut als Gals, colons de terres d'Hataturk!

Ara només us resta crospir-vos un senglar, després dels menirs que heu encadenat.

Per tutakis que heu de fer fotos de com viuen els herakleios, mostrar-nos els seus pobles i costums, fer-nos coneixedors de les seves pertinences i costums.

Aneu en compte que si caieu a la marmita, hi capigueu tots.

Apa Pajaritus! amunt i crits!

Aleix dijo...

Avui hi ha un casament, una grega i un romà han dit que si agafats de la mà.

En una taula ens han apartat, i mica en mica, a la festa ens hem apuntat.

De Raki(beguda típica) aquí no en falta, i amb música viva, la gent balla, canta i salta.

Burros, vaques i senglars, tots junts recitem com joglars.

En Yusuf i en Murat ens conviden a un menjar; amanida, chilis i tomàquet, una bona barreja per anar de ventre sense parar.

Miquel martí i sol

Jordi dijo...

Doncs jo no parlare ni d'historia, ni escriure poesia ni res...

Nomes donar-vos records i ànims des de Sant Cugat i que a veure si podem fer una videoconferencia nens, que em faria gracia veureus les cares!

Ale cabrons, a passar-ho be, i com diria una mare, vigileu!

txetxu dijo...

ets l'aumelles??...seeeee.....brutal la videoconferencia amb el gmail nano!!...aleee

petitavegana dijo...

Osti tu.... que difícil que és escriure en aquest puto post..... que si feu rima, que si parleu en galés, que si la abuela fuma.....

Pos jo, de tot això no en sé, o si més no, ara no estic inspirada, però que collons, també volia deixar-vos un cony de comentari!!!

Aquí va el meu (com diria la iaia):
Neeens.... ja us cuideu???!?!?! ;P

Nòmades quina currada que us esteu fent amb el bloc, estic contentíssima que pugueu compartir amb "poble sedentari" les vostres aventurilles amb aquestes il·lustracions tant impressionants!!!!!

Us estiiiim!

Arnau dijo...

Hola nomades!

Com us va aixo! per les noticıes ja veig que no us para de ploure. Me'n alegro que entre pluja ı pluja pogeu sortır a escalar! ja veıg per les fotos que no us espanta res ı que esteu apretant fort el dıts.

Aqui nosaltres de moment tenim bon temps ı estem avançant ruta. Per Cert Jaume! de moment amb guanyes, jo el maxim de Çay's son 12 amb un dia. Avui en porto 9 i no crec que en beguı gaıres mes. La veritat es que no m'esperava menys de tu... jejeje, ets home de vicis!

Apa canalla, descanseu força que escalareu millor! unes fotos precıoses.. cası tant com les meves! (pude si...)

Jaimito dijo...

pollo ets un crack! com va el turmell? segur que be pq sino no continuarieu amb la ruta. ha parat de nevar? gracies pels anims i farem el que podrem. des d'aqui tb us en volem donar a vosaltres, tota l'energia per vosaltres, per seguir pedalant fins arribar al vostre destí amb èxit.

el proxim bloc que obri sera en honor teu i tindra el teu nom, t'ho asseguro, pq vals molt la pena. segueix aixi i no paris de beure çai's!!!

salut i continueu endavnt.

tessekur edderim

elsbousdelasalle dijo...

El Met fent lances?¿?¿ Tamos lokooooooossssss... Avanzadilla, ja sabeu pilleu tota la info de la zona que ens haureu de fer de guies... Pt de Bou!!

Jordi i Eva dijo...

Hola companys!

Seguim amb devoció el blog, ens encanta que hi escriviu tan sovint i saber de vosaltres. Les fotos són increïbles, quina enveja! Disfruteu a tope totes les experiències que viviu!

Domènec ja saps qui és el fum negre? Al final et vas poder baixar els capítols? Nosaltres, cada cop que en posem un tenim la intenció de trucar-te perquè el vinguis a veure, no ens acostumem que no ets aquí... Et trobem a faltar! Passeu-vos-ho molt molt bé!

Molts petons d'en Jordi, l'Eva i la Kifi des de l'Ametlla!!!

NAMASTÉ!

zorbey aktuyun dijo...

Hi again ,I just see this photos now and sorry for one boulder again this Heleia'd Herakleia is climbed in 2007 by Olcay Caf and lots of repeat by some other climbers ,the original name of this boulder Sari Akrep and 7a. see you ciao