Nous projectes, nous sectors

Passen els dies, nosaltres seguim al mateix lloc, però cada vegada amb més projectes al cap. Quan sembla que ja ho tenim "tot vist", surten més i més pedres, noves linies, noves idees per obrir. Aquests dies amb els russos ens han servit per conèixer sectors llunyans, gràcies al seu cotxe, provar vies dures, i trobar nous blocs, gràcies a la seva inquietant força que nos els deixa parar quiets.

Ens regalen una samarreta de "Bouldermania", una mena de video d'escalada que van fer fa un temps. Molt guai.

Després d'un dia de repòs, que invertim a visitar les runes gregues; tombes, muralles, restes de castells, tortugues, ases i vaques, decidim obrir un sector nou que es troba al costat de la pensió. Fa dies que passem per davant, però encara no ens hi haviem aturat. Hi hem descobert 3 linies noves, 2 d'elles molt dures, segurament de 8è grau. L'altre, en Met fa la primera ascensió, posant-li de nom Rock Punkt & Holds 6c. Les altres de moment són projectes futurístics.

A sota d'aquests blocs es troba la fisura desplomada, que també fa dies que li haviem posat l'ull a sobre. A punt està de sortir, però l'haurem de deixar per un altre dia. Al costa surt una altra línia, també dura, como no. Catalonia Way 7b i Pissing Cow ?, respectivament.

Una gran posta de sol ens dona l'adèu en un dia de grans projectes i de l'obertura d'un nou sector que portarà de nom la nostra nació, el Catalan Sector.

Al vespre ens veiem amb els russos, els hi expliquem la nostra gran troballa i prometen anar a provar-ho l'endemà.

Al dia següent, en Domènec, que havia descansat el dia anterior, vol provar Kill Bill. En pocs intents s'agafa de la regleta, però perdona i cau. Minuts més tard, des de dalt de tot del bloc, crida, " siiiii, joder!!!!!" En Domènec encadena Kill Bill, un bloc que ens ha portat de cap uns quants dies. One move, one love, one mic... En Met aprofita i encadena Parcala Berhet 7c, bastant dur, i després de tenir clara la secció dreta, la fa sense gaires problemes.

Ràpidament rebem notícies dels mutants del nord d'europa; han encadenat Catlonia Way, cotant-la de un dels millors 7b de la zona (tot un honor), també han vist els nous projectes nostres, però no han pogut amb ells. jejeje.

Acompanyem al nostre amic Mikhail a probar Human Robot 7c+, però el sol i les pells de les mans no l'acompanyen, de manera que no el pot encadenar.

Després de sopar els passem a visitar per la Selenes Pansiyon, on estàn allotjats. Fem unes ampolles de vi negre (bò per ells, bastant dolents per nosaltres). No n'hi ha com un bon Ribera del Duero, oi? Aquella finura que s'escola pel paladar deixan-te el gust de la bota, el roure, la vinya.. quins records...

Ens llevem amb forces, esmorzem com cada dia, de valent: tomàquet, cogombre, formatge fresc, amanida, pà amb mermelada i uns ous ferrats. Tot acompanyat d'una tassa de "çai", potser dues, o tres. Direcció, el projecte del Catalan sector. Els russos es motiven, i nosaltres també. La lluita per la primera ascensió està oberta. L'Aleix treu la seqüencia dels primers passos, l'Ylya els 2 següents, i en Mikhail la part de dalt, de manera que és ell, el petit Mik qui s'emporta la "first ascent" de Gogo Superstar 8a. La feina serà nostra per intentar arribar al més alt d'aquesta gran linia.

Quan ja creiem que el dia s'havia acabat, anem a provar Hanuman 7b, una aresta molt tècnica que haviem provat sense sort feia uns dies. En 2 intents l'Aleix la fa, després en Met i finalment, en Parsha, un aplinista rus de 42 anys que fa boulder per primera vegada. La cara de felicitat d'en Parsha a dalt de Hanuman és l'última imatge que ens emportem a casa. Un dia més, i molts projectes nous.

Ahir al vespre els russos van marxar. Ens vam despedir al Pelikan fent unes birres i uns rakis. Els hi vam regalar una jaqueta de Bowlder Films perquè se l'emportin al seu país, i ells ens van donar tot el magnesi que els hi quedava (sort perquè no anem gens sobrats).

Els hi fem unes entrevistes a la vora del foc, on ens expliquen la seva experiència a Herakleia, la nostra trobada, l'amistat que hem creat en 10 dies, i els futurs projectes, conjunts i separats.

Avui el temps no acompanya, de fet ara es veuen llamps a l'horitzó, així que dediquem la jornada a obrir un nou bloc. Surten 3 noves linies; Filo Sophia 6a, Catalans Enfilats 6b i Constantinople V. Després en Met ha trobat un sostre amb magnesi, d'aquells que li agraden a ell, i amb pocs intents l'ha pogut fer.

Aquí ja se'ns acaba, el dia 28 agafem un bus fins a Istanbul, directe aquest cop, i ves a saber quantes hores durarà. La llista de coses a fer, rodar i encadenar cada cop és més petita, però la pressió a realitzar-les cada vegada més gran. Ara ens toca apretar i no deixar gaires deures per la pròxima visita.

Sheramâ

Explorant amb els russos

Ja portem gairebé quinze dies a Herakleia, i això és un no parar!! Sort que ara el temps ens acompanya , ens acompanya tant bé , que fa una calor que no és massa normal per la época en la que estem.Però bueno, ens anem acostumant al que ens trobarem a la India...
Seguim acompanyats dels russos, i anem amb ells a un sector que ells desconeixien i que nosaltres ja hi haviem estat i ens el coneixiem minimament : Zagor.
Un cop allà vàrem escalfar amb els blocs més facilets i vàrem seguir amb Deer Sloppe End ( 7b), que en Domènec repeteix amb força facilitat, ( el té força pamat el moviment) , per la seva part, en Met el lluita a conciència , ja que és un pas força llarg, i l'aconssegueix encadenar!!Els russos també li troben el mètode i ràpidament l'encadenen. Seguidament probem MoonSafari (8a),una variant del mateix, que un dels mutants russos encadena amb força facilitat. Per culpa de les altes temperatures decidim moure'ns cap un altre sector, el K, Cüneyt. Allà ens trobem amb una placa desplomada amb regletes , amb dues línies , un 7a+, per una banda i un 7c (dret) i un 7c+/8a (assentat) . L'Aleix i en Domènec cauen a l'ùltim pas del 7c , cosa que en Met no fa , i l'encadena com un Bow!! Els russus per la seva banda fan el que saben fer , encadenar!!Todo bien!!

Ens anem movent per la zona amb els nous companys i descobrint noves pedres, nosaltres flipem amb les condicions físiques amb les que estan aquesta gent , i la facilitat que tenen per encadenar coses que semblen impossibles. Obren un parell de blocs, un més assequible Kiddy's Game (7b+/7c), que en Met també aconsegueix encadenar i una brutalitat Russians Secret Boulder (8a) , algo increible!!! Després de tot aixó decidim moure'ns, però en Domènec marxa cap a la pensió per culpa de les pells, que basicament no en té!! Anem cap al Norwegian Sector , al·lucinant !! i destrossats tornem cap a la pensió, sopar , dormir i reposar!!!

Dijous : toca fer feina. Anem a gravar blocs. L'Aleix grava Leyla (7a), molt bó!! i tot seguit anem a buscar Full Service (7b+) que encadenem tots tres , i en Domènec el repeteix per poder-lo gravar! Todo bien!! De tornada a la pensió , ens aturem a gastar les últimes forces als blocs de aprop de casa. En Domènec encadena Viu, després de trencar la presa de sortida, l'Aleix el grava, i tornem a provar KillBill(8a), que es resisteix i fins i tot ens treu el son!! En Met encadena Parçala Behcet 7b+ (semi sit).

I avui per descansar una mica , decidem anar a passejar per la zona tranquilament, on entre tortugues , vaques i ases passem el dia, envoltats de natura i bons paissatges. Aixó sembla tret de un documental del Nathional Geographic, ens encanta!!!

Salut companys i fins la propera!

Al bon temps, pells noves

Divendres desprès d'esmorzar decidim visitar el sector que ens queda més lluny, a uns 5km de la pensió. El sector es diu ZAGOR i provem Deer Slope end 7b, que nomes encadena en Domènec. Un bloc preciós amb un pas inicial bastant dur. A l'altra banda del bloc encadenem Chennemin Sol Kösesi 6b i provem Zebbani 7c. Una locura!!!!! També provem altres blocs durs del sector i decidim marxar a un altre sector. Aquest es diu LEYLA & MECNUN. Un mini sector amb dos blocs pero un de bastant guapo anomenat Leyla 7a, que aconseguim encadenar tots tres. Todo bien! El dia s'acabava i vam tornar cap a la pensió, i desprès d'una bona dutxa i un bon sopar, el Yusuf ens deixa un llum i l'Aleix i en Met surten a escalar de nit, on l'Aleix aconsegueix encadenar Apollo 13, 7b morpho.

Dissabte va ser dia de descans obligat, ja que el fort vent i la pluja no ens van deixar ni un sol minut de treba. Ens vam dedicar a visitar el poble, petit però molt bonic, i boulders amagats en les grans muntanyes que ens rodegen. De fet, també va anar bé per a recuperar una mica de pells als dits i anar millor preparats per a les següents sessions d'escalada.

Diumenge vam visitar un altre sector, anomenat BIVAK. Sense saber que era ens posem a escalfar en un boulder que resulta ser un projecte del Fred Rouhling, i cansats de caure en el segon moviment decidim netejar i obrir una placa d'uns 6 metres, més o menys, que hi ha just al costat. En Met aconsegueix fer la 1era ascenció i en Domènec fa la segona. El bloc es diu Mariona de Tona, en honor a la seva altra cosineta.

Llavors decidim canviar de sector i visitem el HANUMAN. Allà en Met encadena Neverland 7a, i en Domènec el deixa bastant a punt. Més a baix l'Aleix i en Met encadenen Manta 6c+, un bloc molt estètic. Provem algun altre bloc i decidim marxar, ja que quedaven poques hores de llum.
Al arriba a la pensió ens trobem amb la sorpresa que hi havia una orquestra tocant cançons tipiques turques i ens van acompanyar amb els seus cants tota la nit. Vam disfrutar molt, vam ballar força i vam veure algun que altre Raki. Una nit força entretinguda!!!

Avui dilluns, al arribar al sector BACHÇE SAG, ens trobem a uns escaladors russus que estan molt forts i que ja s'han pulit alguns blocs dels més durs del sector.

Per la nostra banda, en Domènec i l'Aleix encadenen Fuseki 7b+/7c. Tots estem molt contents i amb molts ànims de provar coses dures. Em provat algun projecte i llavors en animem a provar Hiking 6b. Un high-ball, on l'últim pas dur està a uns 7 metros del terra i el top poder a 12 metros. Una bogeria que encadena en Met i l'Aleix!!!!

Per acabar la sessió resolem un projecte del primer dia, i així, en Met fa la 1era ascenció i l'Aleix la 2ona a Viu.

De moment això ha sigut el que hem anat fent.

Demà hem quedat amb els russos per anar a escalar. Aviam si ens contagiem de la seva gran força i nosaltres també podem encadenar algun 8a o per l'estil.

Bona nit a tots.

Entre gota i gota

Ara plou, ara no plou, ara fa vent i ara no en fa. El temps aquí és boig, com els romans, i m'imagino que a la resta del món també. Ahir ens vam llevar i plovia, de manera que vam haver d'esperar a que parés. De sobte va començar a bufar el vent, un vent d'aquell que et fa retrocedir a cada passa que fas. Sort vam tenir de poder escalar una mica. Vam poder fer un parell de primeres ascensions, 2 linies obertes per l'Aleix en un mateix bloc; Inside 6a i Rodeo inside 6b. En el mateix bloc en Met va encadenar al 2n pegue Carl Sagan 7a, una placa de 5m força bonica. L'Aleix pateix de mans i peus, així que, després de fer el pas dur, el deixa per un altre dia. El vent puja, cada vegada és més difícil moure's. Tot i així anem a Apolo 13, un llançament morpho de 7b, que en Met s'emporta al 4rt pegue i avui en Domènec al 2n.

Avui el dia s'ha despertat pitjor encara, però com que és boig, a les poques hores el cel ja s'obria i ens deixava sortir una estona a explorar la zona. El destí d'avui era un sector que hi ha a tocar el llac, entre prats d'herba alta i parets de roca amuntegada. Per començar a escalfar encadenem tots 3 una placa de 6m formada per troços de quars i granit.

Tot seguit ens hem mogut a un desplom que va trobar ahir en Met. Es veuen algunes regletes i algun canto bó, així que ho raspatllem bé i ho magnesiem. L'aigua ha filtrat per la roca i costa de que estigui del tot eixuta. Tot i així, en Met i en Domènec l'encadenen sense problemes. Potser en Domènec ha tingut algun que altre ensurt (sobretot a la sortida, que ha caigut al màntel final). Tots 2 blocs els hem gravat, de manera que hem tingut el dia distret.



Sense llum recollim i fem camí cap a la pensió. El camí és plè de colors, en una banda el llac Bafa i a l'altre, les formacions de granit apilades al voltant de la muntanya de Latmos. Tot vigilat de ben aprop per uns núvols amenaçadors que no deixen de sorpendre'ns. Al arribar, en Met i en Domènec encara han tingut forces per gastar una mica més de pell abans de sopar.

Herakleia (Kapikiri) és un petit poblat de ramaders i pagesos, format al voltant del llac Bafa, on viuen tranquils uns quants irreductibles, aïllats de la resta. Les vaques i els ases són els únics que treuen a passejar els seus amos al llarg dels camins que es dibuixen per les muntanyes, atravessats, molt sovint, per pollastres, galls i gallines, que s'escapen de ser decapitats.

Us deixem 4 perles del dia d'avui; la llum i el color en obliga a captar imatges com aquestes.


Bona nit a tots.

Yach Shamlar

Nomades, tocant roca

Avui ens hem llevat amb moltes ganes de començar a escalar, ja fa un parell de dies que estem a Herakleia i per culpa de la meteo no podiem fotre rés, i això és una llàstima, ja que estem inmersos en una mar de roca i això de estar aquí i no poder escalar és bastant traumàtic!Però paciència,que és la mare dels bloqueros...



Després de esmorzar com uns senyors, decidim anar a provar els blocs més propers a la pensió, tenim una idea de més o menys com van, ja que els hem vist en diverses pel·lícules com Herakleia o Hayde ( Ferran per 50liras turkas te la passem). Un cop possats escalfem en un 6b,(l'Aleix i Domènec) en Met per la seva part , es lia directament amb una travesia (hagakure7b+),que si no fós perquè està una mica moll, se l'emporta cap a casa, (tranki ja tornarem). Després probem un llançament i tot seguit un projecte que troba l'Aleix.

Les "yemas"comencen a patir, ja que el grà es super gruixut, però super fànatic. Després de descansar una estoneta ens tornem a ficar a provar un altre bloc guapissim (fuseki 7b+/7c)que el bou de Met se l'emporta cap a casa només en tres intents, quin payo!En Dominic el tè molt bé també,peró cau a dalt en varies ocasions, igual que l'Aleix,(tranki també hi tornarem).

Amb poques forces ja, però amb molt fanatisme decidim anar a provar Kill Bill 8a, un llençament força espectacular, però les forces i les pells ja es troben a faltar, peró ens a encantat i per suposat que hi tornarem! I per acabar de morir... l'Aleix troba una petita perla, que neteja i prova i la bateja amb el nom de Viu, encara sense encadenar! En general un bon dia d'escalada, de riures i bones sensacions en un entorn que, si més no, és de somni!!

Tornem cap a la Pensió, ens dutxem i descansem i en Yusuf ens prepara uns peixots inhumans per sopar, que creiem que són doradas, ens diu el nom en turc, peró no ens queda massa clar,jeje!! Després de unas birres i una sessiò de pelis d'escalda toca dormir i repossar, i si demà no plou, que pinta bastant malament, seguirem explorant aquest món nou i espectacular que és Herakleia!!!

Nomades, olorant les primeres pedres

La visita a Istanbul va ser fugaç. A les 08:30 va sonar el despertador, i després d'un esmorzar ràpid ens vam dirigir a "l'otobus" per a poder agafar un bus que ens portés a Izmir.

El viatge es va fer bastant pesat, va durar uens 10h, amb una nena al costat que cada, mica en mica, tenia greus problemes gàstrics. A mig viatge, per sopresa de tots, el bus va pujatr a un ferry per atravessar el mar Marmara, ho vam disfrutar moltíssim.

Vam arribar a les 22:00h i, després de buscar i regatejar preus trobem un hotel per a passar la nit. Aquest matí torna a sonar el despertador; aquest cop una miqueta mes d'hora; plou molt.

A les 9:30 ja estem en un bus direcció a Bafa Gölü i Kapikiri. Un cop allà, i després de pendre'ns uns "xais" ens ve a buscar en "Yusuf", amo i senyor de Pelikan pansyion, on ens estarem aproximadament 20 dies allotjats.

Durant els 10km que fem amb la seva furgoneta, podem veure tots els sectors, ja que estan al costat de la "carretera", i fins i tot ell ens canta els blocs i com van. Està fet un fenomeno. Per mala sort, aquí també plou, i bastant, i ens quedem amb les ganes d'escalar, pero no de tocar roca, ja que tots tres ens equipem i anem a donar una volta.

És impressionant com la gent viu aquí. Tot són cases mig desfetes, entre enormes blocs d'un granit duríssim, i plenes d'estables amb burros i baques. El vent bufa amb molta força, esperem que demà quan ens despertem estigui tot sec i poguem començar a escalar.

Aquí son les 19:45h i ja hem sopat, com hi van aquí... I ens hem fotut un àpat de tres parells de cullons! Amb el preu de la pensió ens entra absolutament tot; dormir, menjar, beure xai, birretes, etc..

Tessekúr Edderim