Amb el sol al cap

Cap a les 8h del matí a la tenda ja no s'hi pot estar, però només al sortir la brisa et refresca. Ja sense samarreta des de primera hora, el sol ens va donant energia a poc a poc. El primer que es lleva prepara un tè, tot seguit fem una sessió de pancakes, a vegades 2. Segons les capes de pell als dits, decidim si escalar matí i tarda o només un dels dos. Acostumem a reposar mig dia. L'altre mig el destinem a pujar per les pedres, assedegats, però amb les esperances ben altes, de trobar aigua a dalt d'algun d'aquests gegants fets de granit. Quan som a terra, vigilem no trepitjar cap serp de cascabell o escorpí, dels que diuen que hi ha per aquí.

El sol no abaixa ni un sol moment. Tot al contrari, a mida que el dia creix, ell també. Vinga, més amunt. De tant en tant, per trencar una mica amb el tema del sol, baixem al riu. El famós riu que hem trobat i que ningú més fa servir per aquí. Hi suquem els peus (ja tocava...) i les mans ben ràpid i sortim corrent. Cullons que freda que és!

Per dinar, avui per variar, pasta o arròs? Vinga pasta, que ahir i abans d'ahir va ser arròs. Salsa de tomàquet oi? Si, com sempre. Avui toca tonyina, una mica de proteïna. I baked beans, la llegum del vagabund. Com que avui hem encadenat hem comprat Budweisers (amb això si que ens cuidem...), son d'aquestes tant grans que veuen els yankis, de 24oz (que carai seràn "oz"?). En fi, que són ben grosses. Una per cap.

A l'hora de sopar, exactament el mateix diàleg anterior(el podria copiar i pegar, però no cal). En resum: sopem pasta, amb tomàquet, si i tonyina, i també baked beans. Com sempre...

I llavors arriba el magnífic moment del dia, el moment aquell on et sents igual de nèt que el del teu costat, i fent la metixa olor. És el moment Starbucks. La cafeteria que ens deixa internet gratis a canvi de fer un "cafè" allà. Nosaltres aprofitem i ocupem tots els endolls carregant els estris tecnològics (del quals hauriem de prescindir). També ens fem una passadeta d'aigua als lavabos amb aire acondicionat. Fem servir el seu compartiment privat i ens hi estem tota l'estona que pot durar una dutxa.

Finalment, fem servir internet i penjem els videos i els posts que tant ens agrada fer.

I de tant sol al cap, surten històries que captem amb la videocàmera, i us les portem així.

...Solo se vive una vez...

Moving from Jaume Garcia on Vimeo.