miércoles, 5 de mayo de 2010

Sab kuch milega

Tot és possible, i més a la India. Això diu el títol del post. Des de coses que mai haguessis imaginat, a d'altres que en ocasions hem tatxat d'impossibles. Poc a poc te'n adones, les barreres ens les posem nosaltres mateixos i l'entorn en el que hem crescut. Avui el post comença així, com a homenatge a la manera de vida india. Una cultura capaç de donar quan menys tenen. Amb un sol somriure, un gest, una mirada o una abraçada.






Ja marxem de la India i, en part, ens fa llàstima marxar d'aquest país. El viatge continua, movent-se de lloc en lloc, aquesta era la idea, no fer arrels, i així la mantenim. Però és inevitable sentir pena de deixar un lloc que ens ha omplert tant durant aquest temps.



Farà ja una setmana que som aquí a Dharamsala, casa dels tibetans exiliats. En realitat estem a Bhagsu, un poblet que s'enfila a les muntanyes per sobre de McLeod Gang. Haviem sentit que hi havia una mica de boulder per aquí, i de fet, una mica mica és el que hem trobat. Anem combinant la vida tranquila a la vil·la amb alguna estona d'escalada. Hem netejat i obert noves linies, cosa que ens comença a caracteritzar allà on anem. Ja ens torna a conèixer tothom aquí. Els primers dies ens parava la gent i preguntava: "Why do you carry your bed in your back?" i nosaltres els hi deiem "Because we don't have a fixed home and we can sleep everywhere that way. We can rock climb with it, as well." Que si algú es refereix als escaladors, tots saben qui son. "Crazy spanish, do you carry it all around the world?" Aquí hi ha molta gent que vé de tots els racons del mon per fer Yoga, meditació, reiki, etc. Tenim la possibilitat de conèixer gent, onades d'estímuls que procurem no desaprofitar.







Ahir a la nit vam fer la nostra primera barbacoa a l'estranger. Vam comprar 40 rúpies de verdures; pebrots, albergínies, tomàquets, cebes, alls, pastenagues, cogombres, i una mica de pa. Vam buscar un lloc alt a la muntanya, a sobre una gran pedra ( a l'estil del Rei Leon), perfecte per construir una gran plataforma coberta amb pissarra. Un cop fet el foc, li vam col·locar una làmina fina de pissarra i vam cuinar les verdures a la pedra. Ens van acompanyar el Vivek i un altre noi, l'amo de la guest house i un treballador. Van portar wishky fet per ells, i nosaltres els hi vam oferir pà torrat amb all i tomàquet. Una vetllada molt agradable a la terrasseta més alta de Bhagsunag.






En realitat tot va ser escrit fa uns dies. Ara som a Delhi, la capital del país, i gràcies a la superconnexió hem pogut actualitzar el blog amb 15min. Hem arribat fa unes horetes. Directes amb el bus de Dharamsala. Han sigut 13h bastant suaus. Suposo que deuen ser els nostres cossos que s'acostumen a la rigidesa dels seients i la duresa dels trajectes. La qüestió és que hem aconseguit dormir tots. Hem baixat amb en Devanx Baxani (Devo), un noi mig indi, mig espanyol (de Canàries) que ens acompanya ja fa uns dies.
A qui hem deixat, després de 2 mesos junts, ha sigut a en Dani i en Ramon. Com que suposem que llegiran això, els hi enviem un petó molt fort des d'algun punt del sudest asiàtic. "Mindundis, a disfrutar de la India, recordeu que el temps és vertical!
Parlant de "vertical" vull explicar el perquè de la verticalitat de les fotos (aquest cop parlant des del punt de vista de l'Aleix). Potser us heu fixat que cada vegada més, el format de les imatges és vertical, en comptes d'horitzontal. Això reflexa el present, la idea del temps no-lineal, la gota que cau a cada "ara" que és viscuda, i en aquest cas, captada a través d'una càmera. Vertical, perquè davant i darrera no hi ha res, simplement cau una gota nova a sobre, que ens refrescarà.
Tornant a Delhi. Ja tenim habitació, en hem posat tots 4 a una guest house humil pero acollidora. La més barata, és clar! Coneixem una mica la ciutat i dormirem fins les 4 de la matinada, que agafarem el tren fins a Bombay (26h). El dia 7 sortim de Bombay a les 19h, direcció Bangkok (Tailàndia).
Aquest cop la etapa no queda passada, ni tancada, només som nosaltres que ens canviem de lloc. La India ens ha donat molt, ens ha cuidat i ens ha somrigut. Nosaltres a ella també, hi ha hagut "feed back", i això ens fa marxar amb el pit ben ple.

43 comentarios:

contes del Joan dijo...

Avui soc el primer.Felicitats per el viatge
Avi

Alba dijo...

doncs disfrureu de l'ara, disfruteu-lo ara, i ara, i ara..
gràcies per deixar-me respirar un tros d'India a través vostre..
precioses les fotos, com sempre, i les reflexions..
esperarem impacients al primer post desde Tailandia...
cuideu-vos
petons infinits!
Bon viatje Nomades!

Oriol dijo...

vertical, horitzontal, aqui, allà, cap allà... i més aqui....
Jejeje Tot junt un perfecte desajustament!!! Fantàstic!!!

Endavant Bows i a seguir ultrapassant el primer cop de vista!!

QUO ...desvetllant rerafons

lola dijo...

Nois,no se com fer-ho per felicitar-vos per les fotos,les vivències i tot el que esteu fent.
Ara arribareu a una cultura ,crec que bastant diferent i us sobtarà una mica; però d'això es tracta, no? cada vegada noves situacions i nous mons.ja teniu una motxilla prou gran?, no deixeu res pel camì.
Molts petons per a tots amors meus.
Corto y cambio. Loro azul.

Ferran Guerrero dijo...

Charli, BETa, Gamma, Charli, Beta Gamma, aquí els refugiats de la Plana.

Bon dia i bones fotos, suposo que amb un nou post desde la India heu aconseguit que per fi veiem el sol a casa nostre, jo pensava que ja estavem a UK.

Dintre de poc viureu a un pais americanitzat, ple de turistes pero de segur que us ensenyara coses noves.

Impresionant totes les vivencies, els costums, les olors, el fed back, segurament s'haura de tornar, la Laia vol, i jo si hi ha pedra tambe, si no....bueno ja em coneixeu, tot gira al voltant de les pedres, els amics, la meva vida, els viatges.

Tinc les vosrtes dates apuntades a la agenda de la feina, espero el dia que arribeu a Bangkok, i a partir d'aquí se que sera un no parar d'actualitzar, tenen internet per tot arreu.

P.D. Ultimament hi ha molts escaladors de tot el mon a Castle Hill (New Zealand), aixi que la red esta plena d'informació fresca.

Cuideu'vos i esperem noticies vostres, ahir va guanyar el Barça 4-1, (pero al tio de negre no li passen la pilota).

Ciao, cambio y corto

lola dijo...

Hola sóc la Teresa, companya de feina de la lola, que aguanto les seves preocupacions per el seu fill i la seva alegria, cada vegada que veu un post.
Tinc una enveja d´allò més sana que en diuen. espero que quan torneu feu algún pase de fotos on els que se´ns cau la baba disfrutem tant com vosaltres.
Teniu molta sort de fer aquest viatge, sou uns privilegiats, així que continueu disfrutant i gaudint tant com ho esteu fent fins ara.
Una abraçada.

spud dijo...

Bé, com sempre un post ple de energia, la cali-tat de les fotografies com sempre excel·lent.
Tot té una raó, aprofitar el moment i lluitar per aconseguir moments màgics i inigualables, gaudir el moment i viure com un vol, sentir-ser lliure és el fet on tot té un sentit.
Tot el que viviu marcara el resta de les vostres vides, per això no pareu de gaudir i enriquir els vostres coneixements.
Felicitats per el que porteu de viatge i sobretot gaudiu del que queda per endavant.

Fina dijo...

Per fi noticies i fotos fresques,jo t´ambé m´enamorart de l´India,m´agrada que sigueu tant oberts amb tothom i ajudeu als altres i a cada lloc d´eixeu un granet de sorra,tots recordaran sempre als catalans,aquells nois tant simpatics,agradables i molt bona gent que un dia els hi fan una truita de patates,un altre dia una barbacoa,i ajuden a tots.
Continueu així i molt bon viatge.
No cal que informi del Barça ja que tenim un gran reporter"Ferran",espero que avui perdi el Madrid.
Aqui ja fa molts dies que tot es vertical,pluja,pluja i més pluja,molts petons.

oscar dijo...

Bon viatge companys.Espero que tot segueixi com fins ara!Cuideuvos molt, petons als tres.

Joan dijo...

Namaste (m'afanyo a dir-ho, abans que un canvi geogràfic obligui)

Sabeu, Nòmadas d'allà? m'he estat una estona pensant en si esciure o no! Pair les vostres paraules i resseguint les fotos, procurant decodificar el que transmeteu, volent entendre tot el que esteu gaudint, la riquesa amb la que us esteu cobrint; em deixa molt mut. Poc puc dir i en canvi em costa tenir prou capacitat per percebre tot el que intenteu fer-nos participar.

Verticalitat, un concepte que cal emmarcar en el vostre context, una idea que dona peu a pensar en la gravetat, en la pròpia inèrcia de les accions i dels sentits. Una manera natural en que les coses s'aposenten i que, amb la deguda destresa formen la base dels ciments, els murs dels temples, els pilars que aguanten el sostre, les torres que apunten al cel.

Deixeume que ho agafi en el sentit descendent, i que pensi en tot el que forma el contingut que esteu atresorant, permeteu-me que pensi en el solatge que ha de deixar en el vostre fons, en el fonament que ha de donar gust, sabor, color i olor al vostre fer, al vostre viure. Qual solatge, deixeu que es posi, bellugueu-lo a poc a poc, cuideu-lo; veureu com mica en mica el vostre fer prendrà un cos especial, una textura diferent i determinada. Vetlleu, però, perquè es mantingui, poseu-hi si cal, una capa protectora al damunt, no deixeu que altres vents us en canvii el sentit. Mantingueu-lo com joia preuada on anar a buscar el color de les coses.

Doncs sí, no pretenia dir res, només dir-vos que els Nomadas d'aquí, esperem un dia fer un tast del deix que el vostre solatge tenyeix a les vostres vides.

Feu un exercici de reflexió (sinó de meditació) per preparar-vos a rebre un altre món, que pugui estar impulsat per altres objectius.

Gràcies per deixar-nos ser partícips, poc a poc, de tot el que viviu. Una abraçada sentida!!!

txetxu dijo...

Avui m'he d'enfadar amb vosaltres.

1. sou uns cabrons ben afortunats que foteu una enveja brutal....jeje....;)

2. cap foto primer plano vostre, ni de segon plano tampoc, ni escalant.....i amb això no vull dir que no vulgui veure al Ramòn o al Dani, ni la gent, ni les muntanyes, ni els temples eeee.....xo vull veure com esteu vosaltres

P.D.1: les fotos brutals, i les experiències tb

P.D.2: ara he semblat una mica la vostre novia o mama...jajaja

P.D.3: nose si a la India existeix algo semblant a Hisenda, no crec.....xo aquí si, i són uns MALPARITS, amb el que em foten aquest any sembla que tingui un sou de 5000€.....per flipar!!

un petó i seguiu així!

eva dijo...

hola guapus!!!!!!!
torneu a ser tres!
records als dos expedicionaris que se'n van!

Aqui, malgrat la pluja, la primavera brilla cada dia i brota verd per tot!
Ja he plantat enciams nous i he collit pèsols molt dolços! la natura és!
Tailandia segurament serà molt diferent però un sol arrossar us pot captivar...
i el fons marí de les illes és preciós!
Disfruteu-ho i viviu-ho!

una abraçada!

Laia dijo...

Bona tarda Nòmades!
Com ja us han informat aquí plou, però les nostres gotes de pluja reflexen paissatges ben diferents.... imatges precioses de racons verdíssims i grocs que ara ens regala la plana, però diferents.
Amb els vostres posts creixem amb vosaltres; sóu el "rec, el sol i la terra" que enyorem quan passen els dies i no veiem noves fotos (verticals, ara) ni noves paraules.
Seguiu el vostre viatge i seguiu-nos regant de les vostres vivències!
Petons gegants i sort!
smuaaaixk!

Fina dijo...

Txtetxu mira be les fotos que hi ha un 1er plano d´en Domènec i una altre d´en Jaume escalan ens falta el noi de la càmara,potser que un dia es deixi retratar o es que no s´enfia dels seus companys que li tirim una bona foto.

Joan sort que no volies dir rés,la paraula vertical t´ha fet romiar iinspirà del tot,estas fet un gran filòsol.
Bona nit familia proxima conecció desde Bombay o Tailandia.

Anónimo dijo...

Que bé que heu actualitzat!!! Ja estem tots més tranquils i gaudint del vostre viatge a través de les fotos i els comentaris. Moltes gràcies, a molts ens alegreu el dia i ens aporteu aquell punt de desconnexió tan necessari. Disfruteu moooolt!

Domènec et trobem molt a faltar! Estàs guapíssim! A veure si aconseguim parlar per l'Skype!

Molts petons per tothom des de l'Ametlla!!!

Jordi i Eva.

ANDRES dijo...

Bones ja veig que tot està anant de molt bé i que aneu deixant petxada per on t´aneu!

Les fotos son de puta mare tot i que en podrieu tirar alguna a l´Aleix je je.

A que sapigueu que el Madrid va guanyar 1-4 al camp del Mallorca!

Fina dijo...

Andres et perdono perque ets tu.

Hola familia
Ara els nostres Nomadas estan a Munbai i demà agafan l´avió capa Bangkok segons els meus papers arriban a les 21:35 en un viatge de durada de 4h15m
Si fins ara ells portaban 3h30m més que nosaltres aran portaran si no vaig equivocada 5h de més,ells van donan la volta al món i al rellotge.

Anónimo dijo...

Hola gent,

Finalment puc escriure unes ratlles per vosaltres!! Encara que aquí no sigui un país tercermundista, com pot ser el cas de l'Índia, aquí tampoc funcionen les coses massa bé; ja sabeu de què va. jeje
Encara que fins avui no he pogut escriure us segueixo de ben aprop. I us haig de dir que em provoqueu una enveja més que sana en veure la vostra aventura...una experiència que no us deixa ni us deixarà de commoure en cada passa que deixeu marcada en aquest llarg- però curt- camí. Segur que ho disfrutareu tal i com ho esteu fent.
Els vostres escrits i les vostres fotos mostren felicitat, ganes de veure, de saber, de voler compartir-ho, de voler-ho viure...llavors això sí que és vida.
De ben segur que us haureu trobat dificultats i segur que us anireu trobant més a mesura que aquest recorregut vagi agafant cada vegada més forma però el que compta en aquesta vida no és trobar-se els problemes, sinó solventar-los, perquè ja vénen sols.
Que continueu aquest camí, que el visqueu amb la mateixa intensitat i que el gaudiu en cada moment...una abraçada Nómades!!

"El pasado ha huido, el futuro está ausente, pero el presente es tuyo"

Jordi Claret

Jordi Claret dijo...

Aleix, ara quatre paraules per tu carinyo...que sinó em renyaràs!!
(I amb el permís dels altres)
M'agradaria veure't la cara per comprovar com estàs disfrutant! com si ho veiés, com un nen!!
Encara que no et vegi sento que estàs tranquil, amb tu...m'en alegro i em fa feliç. Ara ja fa 3 mesos però és com si haguéssis marxat ahir. Evidentment aquí passen les coses molt més lentes que quan un està vivint una experiència nova (tot i que se m'ha passat volant tio!!) però com tu dius "el temps és vertical" però jo afegeixo "cíclic" ja que els records ho fan possible. I en el fons és una sort tenir aquests records quan algíu està lluny, així no s'oblida mai estigui on estigui. Ja saps què vull dir. Així que tu estàs amb tu però jo també hi sóc...no et desempallegaràs tan fàcilment de mi!!

Una forta abraçada maco,

El músic t'envia notes "aèries" perquè les puguis escoltar des de les muntanyes més altes.


Jordi Claret

edgar dijo...

Hola família ja son a BOMBAI per ells son la 1 h i el avio surt a les 7 h. Esperant noticies noves de Bangkok petons de La Garriga Carme.... Seria possible trobar-nos la família Nomada per anar-nos consegüent

Aleix dijo...

Namaste, efectivament som a Bombay, amarats de suor i amb les pells negres,plenes de bruticia de la merda que hem acumulat ens els ultims dies de viatge. Avui agafem l`avio...si ens deixen, i al final surt a les 23h aixi que tornarem a aribar a una capital sense dormir. Ens comensa a agradar aixo de ser com zombies.

Susi, felicitats, tenim entes que avui es el teu aniversari. Hi ha una cartell enorme aqui bombay que ho diu!De part dels nomades.

Claret, carinyo, gracies per les teves ratlles. Espero que les coses et vagin be, que la vida et somrigui!

I a la resta gracies per mantenir aquest no-espai viu i ple dhistories.

Mhe comprat una camisa de conductor de rickshaw, ja tinc feina quan torni!el primer richshaw de la peninsula! Sab kuch milega!!!

Haurem de mirar com es diu Namaste en tailandes, i un merder de paraules que ja haviem adaptat amb nosaltres... sab kuch milega.

ens veiem aviat!

molt petons

lola dijo...

Hola nois,ja teniu una etapa més feta. Ara passeu-vos una mica d'aigua i sabó no fos cas que a l'avió us diguessin que feu tràfic de bactéries ( o sigui, armes químiques de destrucció).Ja, ja....
Paciència fins a l'hora de sortida aquesta nit. Sab kuch milega, que no sé què vol dir, però m'agrada com sona.
Bon viatge amors meus.

Joan dijo...

Bon dia Nomadas de Bombay! Namaste
No se si sab kuch milega a St. Cugat, imagino un rickshaw pujant l'Arrabassada!!!
Llavors sí seràs un catxes!
Apa, a menjar-vos Thailandia!!!
Tres abraçades!!!

txetxu dijo...

Fina, notícies fresques.....he parlat amb el Met i ens hem canviat els papers, apartir d'ara sòc el teu fill adoptiu, quan torni tot tornarà a ser com abans......jejejeje

atenció familia Nomada, namaste en Thailandès és: "สวัสดี".......segons eines de l'idioma de google

สวัสดี família!!

Fina dijo...

Sorpresa!!!!
Engego l´ordinador com de costum al mitgdia i al vespre,i ara que trobo? un fill adoptiu.
Penso i dic o el meu fill està una mica tip de mi o vol que estigui molt ben acompanyada i m´ofereix un bon amic,sigui com sigui jo estic encantada,però el pròxim dinar que fen a casa estas convidad ja que vui veure la cara del meu fill adoptiu i coneixet una mica mès.
Ja saps si vols ser aquest fill el que et toca,no se si en Jaume t´ha dit que soc molt pesada,ell m´ho deia sempre.
Si Namasté s´escriu com dius perdona però jo continuaré dien Damasté,l´altre es molt dificil per mi.Petons fill.
Tu i jo aquí parlan i ells ara mateix estan volan ,que tingueu un bon vol i fins demà.

Fina dijo...

Estic fen una proba,ja que ningú diu rès de la meva foto del blog he fet una de molt bona ara probo si surt be.

Fina dijo...

Hola

Fina dijo...

Això es un desatre,plego demà serà un altre dia,la foto surt a seguidors però al blog encara no en surt,si veieu rés acepto comentaris,aquesta serà la meva foto fins al final d´aquest viatge Je,Je,Je,i Je!!!!!

lola dijo...

Us fem saber que aquests nois ja han arribat a Bangkok ,pels volts de la una de la matinada.
Sel's sentía una mica cansats.
Esperem notícies qua hagin dormit.
petons a tots. namaste

Fina dijo...

Lola guapissima!!!
No he trucat perquè ja savia que estabas informada,no sé si saps que avui han dinat pollastre,estan molt bé i s´allotgem en una casa tipus alberg però molt bé.
Has llegit? tinc un fill nou aquests es adoptat,ell meu fill m´ha dit que el tracti molt bé,sort que aquet ja esta criat si no quina feinada en buscarian ara,ja tinc prou amb aixó d´internet jo que mai a la meva vida ho havia fet"quines coses es fan per un fill?" però ara m´estic defenen una mica i cada dia m´agrada més i remeno més.
Fins aviat i molts petons per tots.

Fina dijo...

Ara direu que pesada ja està aquí un altre cop però esperan notícies dels nostres Nomadas que aquí diuen que tenen bona conecció jo nomès volia animar a tots els cules i esperar que avui guanyen la lliga(perdona Andres pero ahora tengo 2 hijos cules)

cristina dijo...

JAIMITO!!!!!!!!!!!!! T'he enviat un regalet pel correu electrònic, bueno, per tu i pel domènech. Ja em diràs a veure si t'agrada...... jjajjajaj. Un petonàs i continueu com fins ara!!!

lola dijo...

Ei Fina, surten fills com bolets i a més del Barça; espero que demà ho poguem celebrar.l'Alba també ha dit que avui aniría a treballar amb la bufanda del barça.
Suposo que Bangkok haurà sigut un xoc per aquests nois després de la tranquil.litat a la que estaven acostumats.Però ara tenen pollastre, tot no pot ser.
Molts petons a tothom i visca el Barça.

Ferran Guerrero dijo...

Fina, que gran, la teva foto es una xancleta com la del Met, epro que gran que ets.

Familia ja veieu aquí no parem de pasar-ho be a costa vostre.

esperem que avui guanyi el Barça.

Txetxu, ara com et tinc que dir, germa o jaimita, uñias negras ara rebatejat com el uñias blancas.

Cuideu-vos i esperem noticies, o sigui, fotos.

txetxu dijo...

Mama adoptiva, està clar que el Met vol que estiguis molt ben acompanyada....el pròxim dinar vinc segur i coneixo la meva familia adoptiva....a mi l'unica cosa que em va dir el met k no podia tocar, és una cosa de la seva habitació....jeje

la foto que tens de perfil és molt graaaaaaaan!!

Ferran, ja saps els dos noms que m'agraden més son els que s'em van quedar a Suïssa....o xixi o richard....jaja

Lola, l'Alba abans era de l'Henry i com que no juga, ara és del Piqué....apunta maneres la noia eee....em triaria a mi, xo com que som massa amics, diu que no pot....ho entenc

un peto familia!

Alba dijo...

això ja passa de taca d'oli.. què és aquest "descantille"??
és que encara no m'havia fixat amb la bellesa inhumana d'en Piqué, perquè l'Henry em tenia encegada...
Txetxu, quan siguis ric.. ja en parlem! ;)
Nomades! volem noticies fresques thailandeses!!!
petons a tota la GRAN familia!

edgar dijo...

Bon dia i bon barça petin una mica però.........Els NOMADAS estan tramitant visats per Vietnam ,amb dos o tres dies aniran al sud a KOH TAO.

FINA espero que aquet fill mengi i dormi mes que el que ja tenies.....


Molts petons de la garriga CARME

Fina dijo...

Nois si no actualitzeu aviat això sembla un corral,je,je,je
una que no sap quin novio triar,jo en quedo amb el Piqué i després en Txetxu esclar,l´altre tema es el meu fill adoptiu,ja se que es el que no pots tocar,en Jaume m´ha dit que pots agafar però una mica només i per acabar aquests Barça que hens fa patir més que l´Espanyol el meu home ja esta tranquil perquè estan salvats però als cules ens queda un altre partit d´infart.
Nomadas siusplau actualitzeu segons tinc entés aqui teniu internet,necesiten temes nous per nosaltres carregar les piles.
M´encanta que hus agradi la meva foto jo soc la "Mama" Xancleta,fins aviat fills d´allà i d´aquí petons.
Alba si vols res amb el Txetxu hauràs de parlar amb mi i en Jaume que ell l´estima molt.

Ferran Guerrero dijo...

El Barça de moment ja ha guanyat la copa d'europa de Basquet, almenys ja tenim alguna coseta, gran partit..

Koh Tao, perque pogueu estar tranquiles mares, Koh Tao va ser escollit desti arrel d'una pelicula que tinc d'escalada d'alla, penseu que es un paradis, platjes amb aigua turquesa, sorra blanca grans pedres al costat del mar de color fosc, menjar be i dormir millor encara, es molt turistic i tranquil, desti de submarinistes, quant arribin alla, tindran de tot i el lloc esta molt i molt be, de veritat el paradis, aixi que ja podem deixar de patir.

PERO VOLEM ACTULITZACIONS QUE AIXO SEMBLA EL CORRALITO, Txetxu, ho sento molt prefereixo el Piqué, no ets del meu estil , jajajaja.

Familia, amics, coneguts, NOMADES actualitzeu que necesitem sang nova.

txetxu dijo...

això de Koh Tao, no és una illa?....a mi és el que em surt si ho busco al google maps.....

gran partit del barça de bàsquet!!...aquest finde quanyem la lliga!!

Fina, el meu pare adoptiu és de l'espanyol?...aviam si m'hauré de repensar això de l'adopció....jajajaja

Fina dijo...

Avui he parlat un moment per l´Sype amb ells els veia al revès,diuem que estaban amb un altre ordinador perquè el d´en Jaume no funciona el cable i anavem ha comprar un de nou,dijous tindran els visats i a la tarde agafaran el bus capa aquestes illes,"JO M´Apunto" a qui no li vindria de gust una setmaneta a unes illes paradisiaques,pendre el sol i molta tranquilitat hara si que hen feu verdadera ambeixa,disfruteu per nosaltres que esten aquí cada dia curran sort que avui ha sortit el sol.
Fanmilia tambe han dit que es volem treure el títol de submarinisme que aquí es molt més barato que al nostre país,en Jaume ja te unes nocions ja que ja ho ha fet algun cop quan estaban de vacances a Colera,espero que disfrutin molt i no trobin taurons.
Canvio i corto.
Estic esperan si arriva un paquet per preparar el pròxin dinar familiar que aquests serà multitudinari ja que la familia va aumentan,fills adoptius,amics etc.
Fins molt aviat.
Molts petons per tots els d´aqui i allà.

Fina dijo...

Txetxu si no et molesta m´has de pasar el teu emeil(no sé si s´escriu així) perquè ara jo estaba conectada i al acabar he vist que tu ja havies fet un comentari.
Tranquil que a totes les families hi ha una ovella negre i a la nostre es el Periquito,però el tenin dominat,pobre no pot dir gaire rés,tambe tinc un gran amic d´en Jaume que l´estimo molt no se si el coneixes es diu Andres que es meregue,però a ell el perdono perquè te un gran cor,només que no li toca el sol i te el cor blanc, Andres quan miris aixó no t´enfadis que t´estimo molt"PETONS" pero ganaremos je,je,je,

devansh dijo...

eeeeeeeeeeee mindundis k tal bancok , es k en katalan yo no se leer .... asi k solo eradme ntendi k ace calor... yo e aparecido en valencia y d valencia estoy tomando tapas en granada y me fui con los hipis a las cuevas alambra y etc... precioso todo xk el billete a casa se cancelo en inglaterra... y por eso lo cambie. supongo k todo va genial... disfrutad mucho ya nos vemoss x aki....boom