Pensavem que venint de la India no ens faria por cap calor del món, però això d'aquí és horrible. Moltíssima humitat, potser el 99%, i temperatura molt elevada. La India ens ha servit per espavilar-nos, per saber que tot és possible, que pots viure per menys del que creus, que es pot viatjar i estalviar, i que no t'has de creure quan algú et diu que és impossible trobar-ho més barat. Sab kuch milega (tot és possible). Doncs només arribar a Bangkok ens vam trobar els típics llestos que es pensen que tots els turistes són iguals, però amb nosaltres els hi va sortir el "tiro per la culata". Després de jurar i perjurar que no podiem trobar res més barat de 250baht per dormir, i de 600baht per moure'ns li vam demostrar ben ràpid, i sense que ningú ens digués com. Per 100baht vam arribar a The Overstay, on dormim per 50baht. Això si, el lloc és una mena de casa ocupada, una comuna hippie on viu gent de tot el món (rodejats de bastanta bogeria). El lloc és curiós, si més no, i crec que ja poques coses ens espanten.

Això d'aquí sobre és Kaho San Road (kahosan "Load" que diuen ells jeje). És el centre del desmadre tailandès. La veritat és que no encaixa gaire amb la nostra manera de ser, però hi pots trobar birres barates i molts indis que han vingut a treballar. La primera nit ens la vam passar xerrant amb ells amb hindi, se'ls hi iluminava la cara quan veien que parlàvem el seu idioma. Vam aconseguir fer més amics amb una nit que molta gent amb dies. Els hi ensenyàvem rúpies, que encara tenim, i que feia anys que no veien. Explicàvem coses del seu país, que canvia com tot, i ens escoltaven bocabadats. Oblidaven on eren i ens contestaven en hindi com si fossim natius. Molt bo.
Això d'aquí a continuació és el lloc on estem. Apartat de tots els turistes, el lloc és tranquil, i tenim llum i aigua. Ho porta un noi Israelí-francès (s'assembla molt a en Jordi Serra). Està tot pintat, hi ha passat tot tipus d'artistes per aquí.




El nostre objectiu aquí és aconseguir el visat a Vietnam, i ara amb els conflictes que hi ha aquí es veu que no en donen gaires. Però ens han presentat una parella que ens pot aconseguir el visat per la seva banda. Ella és nativa, i ell és africà i toca el djembé. Es dedica a donar classes de percussió, i realment, és bó! Vam estar amb ells tota la nit, tocant amb ells i ajudant-los a passar el barret. L'hem aconsegiut grabar i entrevistar, una historia interessant més.


Bangkok és una barreja molt estranya. Per començar ho trobem molt net, venint de la India. Molt silenciós i molt organitzat. Es nota que el turisme i les tecnologies han ajudat a aixecar el país, tot i que una gran part de la població sobreviu com pot amb la seva paradeta de menjar al carrer. Això si, amb tranquilitat i bons aliments.

Per acabar volem recordar al nostre amic Manolito, original de Varanasi (India). En realitat és diu Kalesh, però es fa dir Manolito degut a la seva gran afició a la gent espanyola. Parla castellà bastant bé, i té molta facilitat per reconèixer la gent espanyola i relacionar-s'hi. La seva frase de presentació és: "Hola, yo Manolito, yo Varanasi, yo vender pegatinas." Es venedor ambulant d'enganxines, del merder de Déus hindus que hi ha. És un nano encantador, vam poder disfrutar unes quantes tardes a Bhagsu de la seva companyia i les seves rialles. Des d'aquí li volem rendir un petit homenatge, i desitjar-li molta sort.

MANOLITO SE TE HA CAIDO EL PAPEL! UN BESO MUY GRANDE MINDUNDI!
En fi, aquí estem esperant el visat i eixugant-nos la suor. Amb sort tenim el visat dimecres al vespre o dijous al matí, i així podem marxar a Koh Tao el mateix dijous a la tarda. El viatge és de 14h amb bus i després 2h amb vaixell. I com ha dit la Fina, és probable que ens treguem el títol de submarinisme. Més fàcil i en millor lloc no ho podriem fer.
नमस्ते सब कुछ मिलेगा (Namaste, sab kuch milega)
El tailandès ja vindrà..shanti, shanti, però sembla complicat. De moment, "hola" i "gràcies".