sábado, 13 de marzo de 2010

Namaste

La segona etapa ha començat.
Sense haver dormit aterrem a Bombay, la ciutat del caos desorganitzat. Les olors i l’impacte visual s’apoderen del nostre estómac. La idea era agafar un bitllet de tren per anar cap a Hampi, però al no haver-n’hi de disponibles triem la opció d’arribar-hi amb bus. La gent s’intenta guanyar la vida com pot a la capital, i nosaltres som una víctima fàcil, o això creuen ells. Ens en sortim prou bé i aconseguim pujar al bus que en principi durarà 14h. Estrany sembla, ja que amb tren son unes quantes més. I així és, el viatge acaba durant 20 horetes. En podrien haver sigut mes, un cop el cervell desconnecta, simplement som cossos a la deriva en una massa de ferralla en constant moviment.




La temperatura és extremadament elevada, sobre els 50ºC a ple dia. Així que guardem la roba d’abric al fons de la motxilla i traiem les xancles i els pantalons curts. Al arribar a Hospet agafem un “rickshaw” (petit taxi de 3 rodes molt barat). Com encabir-hi tot el que portem? Doncs lligant els crash-pads al sostre i sent el centre d’atenció de la població.
A Hampi ens dirigim directament a Goan Corner, on decidim quedar-nos-hi ràpidament. La localització i l’ambient és immillorable. El preu tampoc està malament, paguem 1euro (200 rúpies) per cap per dormir-hi, amb llum, ventilador i mosquiteres verdes i roses. És una petita cabanya de palla amb les parets de fang, “huts”, amb una bona terrassa on ens serveixen tots els àpats del dia. Exquisits.


L’època dels escaladors està al seu final, i com diuen ells, els “crazy spanish” arriben ara. La temperatura no et permet escalar durant el dia, així que ens llevem a les 5am i escalem fins les 9h. Esmorzem i matem el dia com podem fins les 5pm, que tornem a escalar fins les 7-8pm.
Aquí hem conegut molta gent d’arreu del món, fins i tot un parell d’escaladors catalans, en Dani i en Ramon.



Rhama, el Deu creador, va néixer a l’Himalaya, però un dia va decidir anar a viure a Sri-Lanka, creuant la India de nord a sud. Com que trobava molt a faltar les muntanyes, li va demanar a Hanuman, el Deu mono, de la força i la poca intel•ligència, que li portés unes quantes muntanyes on ell era. I així Hanuman ho va fer, va agafar una muntanya sencera de l’Himalaya i va creuar tota la India, però a mig camí unes quantes pedres li van caure, formant tot el que és la zona de Hampi, la antiga capital de l’imperi Viyanagar.

39 comentarios:

Ferran Guerrero dijo...

Per fi podeu actualitzar.

Ja veiem que esteu tots bé, i en Met com ho porta lo de les Cobras?, no li agraden gaire els bitxus, bueno en Güllich si.

M'alegro que disfruteu, i sigueu feliços, les fotos molt macas, i que disfruteu amb la premier de Outside a la India, com en deia en Met imagino que aixo li encantaria, jo no ho tinc tant clar no Met??, nois disfruteu i encadenaeu que les pedres son gratissssss.

Una forta abraçada

LETICIA dijo...

Com molen els pantalons!!!!! Aneu per l'ombre que els bombons com vosaltres es derreteixen al sol!!!!! je je!
Petonets de neu!!!!!

Eva Navarro dijo...

Namaste!!!!!!!!
Hampi es increible, segur que no se us acaben els bowlders!
Durant les hores de sol podreu aprofitar per visitar llocs i coneixer molta gent! disfruteu-ho!

una abraçada i sobretot SHANTI!
petons

Joan dijo...

Fa poca estona que em tingut una skypexerrada amb l'Aleix, se'l veia molt guapo, la mar de be i amb una bona cara que meravellava, per tant suposo que és el reflexe de lo be que us trobeu tots els Nómadas!

Que Rhama un guardi i us empenyi per encadenar tot aquest jardí de boulders, ompliu el pit dels aires d'aquestes terres i aprofiteu tot allò que us ofereixen els autòctons i els foranis.

A disfrutar i fins la propera! petonassos!!!

Lola dijo...

Namaste fills de Shiva, com s'ho fa en Ferran Guerrero, per ser sempre el primer de fer un comentari? Ja ho deia el vostre amic "anónimo",: aquí hay gato enserrado. Que jo no sóc tonta, perquè ja tinc una edat.....
Com diu el meu novio poeta: que el vent, els cels, les pedres ,els mosquits i la mare que us va parir, us siguin propicis.
Namaste amors meus.

Ferran Guerrero dijo...

Lola-S'ha de ser un fanatic enfermis, com jo, per sapiguer el moment exacte que actulitzen els meus amics.

Just en el moment que actulitzen surt al meu blog, ens tenim tots controlan, es que si no entro 20 vegades al dia per veure si contesten o actulitzen, amb la connexió de casa no hem pogut instal·lar l'Skype, ara que quant marxin de Hampi he de parlar amb ells per acabar de lligar l'arribada als USA que allá ens enganxarem al viatge.

Namaste.

Anónimo dijo...

Amb aquesta motivació encadenariau al mig del shahara. Anims nomades.

Ramonet... (corresponsal targassonne)

txetxu dijo...

ole ole!....quin lloc més brutal!!.....a disfrutar-ho.

i recordeu, ta-ta-ta-ta-ta....a Suïssa va funcionar!

Dany, Maki, Nacho y Tato. dijo...

Nomadas mas que un sueño,un sueño perfecto sin duda alguna ,llenais la imaginacion de cualquiera tan solo con leer vuestros articulos, seguid asi sois los putos amos,cuidaros por esos lugares tan lejanos y disfrutad de cada momento,abrazos jabatos.maki.

Fina dijo...

Ferran ets un crak con diu la Lola sempre ets el primer i m´agrada per que sé que estas molt al cas i et preucupes gaire be més que els pares xapo per tu i tots els que esteu seguin aquesta aventura .Gràcies.
Ferran el meu fill m´ha dit que et foti canya petons a tu i la Laia.

txetxu dijo...

Fina, em penso que la Lola és la mama de l'Aleix.....jejeje....

Hola Dolors i Joan!

Ferran Guerrero dijo...

Bueno nois, sembla que per fi ens comença a arribar la primavera a nosaltres per aquí, despres de uns dies de bojos i bastant caotics, torna a sortir el sol i tot comença a escalafar-se, a partir d'ara una miqueta de calor tambe ens anira be, si tot va be marxarem amb la familia Clecas a Boí i ens enrecordarem d'aquest estiu passat, t'enrecordes Met??.

La resta tot be, entrant cada dia per veure la vostre aventura i la de tothom que participa.

salut a tothom, i una abraçada amics.

Lola dijo...

Namaste nois, efectivament la Lola es la mere de l'Aleix; o sigui que al loro amb el que dieu.
Malditos lunes.Ara que ja sabeu qui sóc us diré una cosa;que guapu que és l'Aleix, oi? Toy encadenada de dilluns a divendres. Us guanyo, jo m'encadeno molltes hores.........Petons i Namaste.

ppeskin dijo...

Aloha, Nomadas! Greetings from freezed Moscow!
Perfect photos, as usual;)

Pasha from Russia

oscar dijo...

Vinga nois volem veure com cauen els blocs més durs!!!Que ressoni per tot Hampi TXEEEEEEEEEEEEEAH!!!

ppeskin dijo...

And you can meet our crazy friends there: Volodja (Vova, Vovan, Vovchilla) and Adrew (Andrey). Be careful :)))

Joan dijo...

Apa Nómadas, que haureu de fer algun escrit en la llengua d'en Shakespeare, que l'auditori internacional se'n pugui enterar!
Amunt i crits!!!

Alba dijo...

no tinc paraules..
Namaste

CALÇOT CIRCUMCISAT dijo...

Aleix, impressionant tot plegat!, anims i disfruta tot el que puguis que no dubto que ja ho fagis. Una abraçada desde Sant Cugat!..Cuida't!

Aleix dijo...

Hola de nou a tots. Hem estat uns dies sense internet, alguna averia ha provocat un tall general a tota la zona, i aqui shanti shanti, no hi ha pressa per res. Estem tots be, adaptats a les altes temperatures, amb els cossos colorits del sol indi. Hem conegut molta gent, darreu del mon, aixi que anem aprenent de cada un dells tot el que podem. Ara que tornem a estar conectats intentarem actualitzar i posarvos al corrent de la nostra vida.

Hey Pasha, how are you doing? It's nice to hear from you. We met your Russian friends, they are living in a cave, and they are so strong, as much as you are. Greetings from India to all your friends and family! See you in Spain next year!!!

Lola dijo...

Bon dia fills del vent i del sol.Ja quasibé tinc assolida la postura de l'arbre; només em falta el turbant.
Continueu com ara.Namaste amors meus.

Ferran Guerrero dijo...

Ja he rebut noticies vostres, us he deixat un bon mail posant-vos al dia de tot.

Cuideu-vos u posseu morenos aquets cosos.

ELSBOUSDELASALLE dijo...

Bouuuuussss!! Records a la familia de Hampi... Quina enveja !! Una forta abrasada i a muerte

Domènec C dijo...

Namaste Familiaaaa!!!!!!
Com va tot per aki??
Nosaltres aki estem molt i molt be!Crec que costara molt marxar d,aquest fantastic lloc!Hem escalat,hem anat en moto per hampi!Hem caminat i bastant,ens hem banyat al llac,ens hem relaxat,i hem conegut moltissima gent i hem vist moltissims animals super raros! aixo es fantastic , i en Met i jo anem practicant l,inglish dia a dia !!! niceee!!!
El lloc es de somni , infinitat de boulders, de temples,de monos,de tot tipus de gent,es increible!!
I res , seguim en contacte.quan hi hagi internet,que esta la cosa xunga aki!!jeje!!Shanti Shanti!!!
Petons dels altres dos Nomadas!!!

Crazy India!!!!!

oscar dijo...

Ens alegrem molt de veure que tot us vagi tant be!Un peto com un melo dels clecas!

Lola dijo...

Ei Domènec, dissabte sopo almb els pares nòmades; jo no sé fer un llom tant bo com la teva mare, però alguna coseta sortirà. Fina, portaràs postres? Quina barra que tinc!....Namaste fills del vent.

Ferran Guerrero dijo...

Dominic, Aleix i Met, ahir el Barça es va clasificar per quarts de final, 4-0 al stuttgart, dos de messi, un de Pedro i a l'ultim minut un de Bojan.

Ja sabeu que no m'agrada el futbol, pero que per culpa d'en Met vaig tragar-me una final de copa d'europa i aquest any la veure solament pensant en vosaltres i el que us agradaria poder veura-la, segurament estareu a Thailandia i allá la podreu veure, enrecordeu-vos llavors de les meves preguntes ¿que fa aquell tio vestit de negre o groc current amb una bandera??que es un fora de joc? ¿aquets escalen?

Una forta abraçada companys.

Fina dijo...

Tranquila Lola que postres no faltaran i si no saps fer el llom no pasa rés dons el fet de trobanse es per parlar una mica dels nostres fills i ho be que estan i tot el que estan disfrutant,fins dissabte.
Ferran també es important dir que apart de guanyar el Barça el madrid va perdre i està eliminat.

KIMO dijo...

dusmin! ja esteu x la india? increible.... segur que no us deixa indiferents!! Molt guapes les fotos! ESPERO KE TINGUEU MOLTA SORT! cuidat!

Anónimo dijo...

de

JAUME dijo...

HOLA JAUME PENSA K DEMA ES EL SAN DE LA MARA K LA FALICITI ES LA FINA

edgar dijo...

la cuinera dels plats de llom seli resisteig l'ordinador,pero sap llegir el bloc. (gracies a que u e dexat io en una pstaña a favoritos). quan torneu ja os prepararé un bon plat.
felicitats als joseps i fines i pares!..

ptons des de la garriga nomadas

Anónimo dijo...

Met m'alegro de veure que esteu bé per aki.
Disfruta d'akesta experiència única i irrepetible que t'enrikirà encara més com a persona i com a bon grimpaire ke ets!!

Donaria el q fos per poder estar veient akets paissatges en persona...po enu, m comformo en q kuan tornis a estar per la plana m fassis un passe de fotos o algu jeje

Un petó i una abraçada molt forta d'una nena mlt merdosa...jeje MUAAAA!!!
cuidet mlt!

Ivet

Joan dijo...

Fina,per Molts Anys, esperem que hagis passat un bon dia del teu Sant.Ens veiem demà. Joan i Lola
Ep nomades:com va tot?
Qui ens havia de dir que tindríem una eina per poder-te felicitar i que tots els Nomadas, les famílies i els amics compartíssin la felicitació!
Demà et farem els petons que avui et pertoquen.

Fina dijo...

Moltes gràcies a tots i si la veritat és que aixó dínternet és massa,no ho havia fet mai peró rera d´aquest viatge penso que molts estem aprenen molt i fen amics.

Lola dijo...

Namaste fills dell vent.
Quines postres nois; la nata encadenaba a unan velocitat i creible, seguida de xocolata que senblabla que li volia barrar el pas; al darrere els seguien nous, avellanes i altres fruires que semblaba que no hi serien a tepms.
Estem coneixent a tanta gent,que a ùltima hora s'hi va afegir un bombonet de l'espanyol que va obrir dues vies noves, que va batejar com la "jiralda". estaba tant content!.....

Les pells, molt be, tot i que no teniem sals de magnesi i les varem haber de substituir per cervesa, Viña Ardanza, cava del penedes i també de l'empordà.Només el que va fer servir aigua, que després li va venir de gust unes sals de fruita, però vaja, ara ronca com els angels.
Encare ens han quedat provisions per a mes encadenades.Avui hi convidarem a l'Alba.
Shanti, shanti peró a veure si actualitceu, que aqui tenim poca feina i ens passem el dia amorrats al blog.Disfruteu de la Pau i el vent, i com no dels nous amics, una de les parts més importants dels viatges. SHANTI, SENY I NAMASTE AMORS MEUS.

Ferran Guerrero dijo...

Felicitats, encara que sigui tard.

SMUAKS

Unknown dijo...

Hola Met i els companys de viatge!!!És per flipar tot el que esteu fen! Les fotos increibles i l' experiència que heu d'estar vivint, impresionat!!! Segueix aquest viatge fantàstic...i que sàpigues que aqui pensem en tu!!! Una abraçada enorme des de la plana!!!!

Unknown dijo...

Jaimito!!!! Ja veiem k tot està super OK, com me n'alegro!! Molts petonets des de Vic, a veure si d'aki poc (ara vaig molt liada....ja t'explicaré) t'envio un mail i t'explico tot el que nem fen x aki, k hi ha alguna historieta ben divertida!!! jejej molts petonets germanet!!! jajaja