domingo, 21 de marzo de 2010

Hampi New Year

El dia 16 de març aquí la India va ser cap d’any, un entre 10 que celebren enguany. Al ser l’inici de la primavera (no ser què entenen ells com a primavera, si fa més calor que al nostre estiu) la manera de celebrar-ho és el Holi Day. El Holi és la festa del color, per donar la benvinguda a la primavera, tothom porta una bossa amb tint natural i la llença a la gent. El resultat solen ser cossos i cabells acolorits, que durant uns dies van perdent color poc a poc.





Aquí a Hampi regna la pau i la tranquil•litat, el shanti. Coneixem gent; alemanys, anglesos, canadencs, nord-americans, portuguesos, indis, etc. Coneixem llocs del voltant, poblets aïllats sense visites estrangeres, temples sagrats amb babas savis, paisatges espectaculars, tots ells amb l’element comú de les pedres, però alhora diferents.” Same, same but different”, com diuen ells.


Un dels llocs que recordarem per sempre és el temple del monos o Hanuman temple. Situat a dalt de tot d’un turó de pedres, vigilat per centenars de monos que no te’n deixen passar ni una, ofereix una de les vistes més impressionants que hom pot gaudir per aquí. Miris on miris les pedres texturitzen l’horitzó, i el contrast amb el verd dels camps d’arròs fa que la llarga pujada fins el temple hagi valgut la pena (580 escales).




Pel que fa a la pel•lícula, 2 noves estrelles hi apareixeran. Per una banda en Ralph, un home de 50 anys alemany que escala amb els ulls tapats, utilitzant tots els sentits per tal de notar cada part de la roca i formar-ne part. Tot el ritual que necessita, la concentració, la respiració i una rica entrevista plasmarà l’art d’aquest mestre de la vella escola alemanya. Per altra banda, vam anar fins a Anegundi, un poblet a 10km de Hampi a conèixer en Ragou. Només l’anada ja va ser digne de filmar-la. Un petit bus, a forma de minifurgoneta, es va parar i ens va pujar al sostre, mentre que a dins ja hi anaven 15 persones. On al nostre regulat país hi haguessin anat 5 persones, alquí n’hi poden anar 20, sense problemes, amb total llibertat i humilitat. En Ragou és nascut a Anegundi, i des de ben petit li agrada jugar a les roques; saltar d’una a l’altra, escalar-les, etc. Ens va ensenyar com ho fa, descalç, sense peus de gat, sense cap mena de protecció, sense magnesi. Ell i la natura, són un. La fluïdesa de moviments sobre pedres afilades era d’admirar. Ho vam provar nosaltres també, i ho vam aconseguir, però les nostres plantes del peu no estan preparades, encara.
Encara ens oblidàvem d’un personatge. En Jorge, un gallec que porta 2 anys fent la volta al món amb un 2cv, si si, un Citroën d’aquells tant antics. Tot un crac que vam tenir el plaer de conèixer i entrevistar.



A la nostra aventura s’hi ha afegit en Dani i en Ramon, dos nois de Montblanc que compartiran viatge amb nosaltres cap al nord de la India i possiblement uns dies a Tailàndia.
Pel que fa a l’escalada, tot segueix al mateix ritme. Anem descobrint noves pedres, sempre diferents, algunes a l’ombra, algunes al sol, i de tant en tant, coves que et permeten disfrutar de l’aire fresc que per elles hi corre. Cal destacar, també, l’encadenament de Double Arete, per part d’en Domènec i en Met, aquest mateix matí. Després de 3 dies provant-lo, finalment ha sortit. En el pròxims dies el Dani, que avui no estava fi, i l’Aleix, que l’espatlla no l’ha deixat dormir del mal, intentaran encadenar-lo igualment.





Moltes més coses podríem explicar, cada segon aquí és una nova història. El dia 30 es celebra a Hampi un festival, on no hi faltarem, i el dia 1 marxarem cap a Manali, al nord, a buscar frescor i nous paisatges, i fer realitat el somni d’escalar a l’Himalaya.
Potser algun dia acabarem sent escaladors, i millors persones.



I per acabar us deixem amb una petita mostra de música al carrer. És l'original del Hampi New Year, una cançó que s'està fent famosa a tot Hampi. "Crazy spanish" encara diuen... L'espontanietat i l'improvització fan que sigui pur i natural. A la percussió Galiapá, a la guitarra Rufles Ramon i cantant Alehapá. Disfruteu aquest petit video fet amb la digital del Dani, ja que el que grabem amb la nostra romandrà secret fins que tornem. No és filosofila, son els medis, que no ens permeten editar res.

42 comentarios:

Lola dijo...

Ei Ferran,ens hem de llevar aviat, inclós els diumenges.
Nois, estic buscat paraules per dir-vos com em sento, però no les trobo.contenta, Feliç, Marevellada,em sembla increible tot el que esteu vivint; tot el que a nosaltres ja s'ens ha escapat.Les fotos no tenen nom, els personatges, les pintures; tot plegat: és un mon tan diferent del nostre; respireu tanta FELICITAT,que aixó sol ja ens dona alegria, peró sobretot sigueu prudents.Recordeu que us esperem amb delit, no tan sols les vostres persones, sinó també totes les vivències. Necessitem somiar.
Viviu,Viviu i Viviu tant com pogueu, que això no es tornarà a repetir. Namaste AMORS MEUS, als que s'hi han afegit també. Mil Petons.

Ferran Guerrero dijo...

Lola. T'has avançat 20 minuts aixo passa per fer el ronço Ferran.

Bueno al que anem companys, Felicitats, per Doble arete, ha li vaig dir al Metque la farieu, Aleix cuida'l molt l'esquena, jo porto dos setmanes bastant cardat, as Dominic com sempre com un model, en Met més barbut i tu tot un hippie, m'ha encanta la festa Crazy color.

I la canço m'ha fet plorar, ja que es la primerava vegada que escolto les vostres veus desde que vau marxar, es el que te no tenir una bona conexió, m'he enrecordat de les cançons a la Comarca, i dels Night Club amb el Montero.

Very crazy catalans, cuideu-vos i disfruteu, per cert marxeu a Himalaia, tinc una peli d'alla de boulder, encara puc donar una ullada i us passo el mail amb els indrets on van fer bloc aquesta gent.

Seobre tot, la máxima de cada dia, disfruteu i viviucom si fos l'ultim, us estimem

Laia Nadia dijo...

Namaste Amors!
Quin color, quin bon flow, quin carme tant putamare....!
Us veig brutals, uns hippies barbuts i guapos de collons! També m'he fixat que en Met segueix amb les mateixes xancles.... uuurg, deuen estar d'un "tou"!!!
Us he vist feliços, millor impossible, respireu l'aire que us envolta (el millor que trobareu!)i gaudiu cada minut com ho esteu fent fins ara!
Us estimo bowws!

Joan dijo...

Bon dia Pajaritus Nomadas!!!!
En primer lloc Namaste i Shanti Shanti.
Això és una bogeria! fa poc que hem vist el vostre nou registre al blog i sembla que fem una cursa per dir-vos alguna cosa... sobretot que els que ens hem quedat us estimem; fixeu-vos que és la divisa de tots els comentaris.
Ens encomaneu, no vull dir que ens feu enveja, sinó que la shanti que respireu, i la intensitat amb que viviu cada segon, ens transporta, ens situa al bell mig d'aquest llac de boulders, a aquests verds tintats dels torrats del cap tard, avui, acabant de llegir, ens hem espolçat perquè ens heu tintat de color, ens heu fet participar d'aquest Happy New Year que, com diu en Ferran, ens ha permès tornar a tenir-vos i sentir-vos.
Apa nanos! amb el seny que els grans us hem de recomanar, xucleu-ho tot, que llavors nosaltres en voldrem compartir tant com podrem.
Petons, abraçades i un bon gust de boca. Us estimem, Nomadas!

Dany, Maki, Nacho y Tato. dijo...

Nomadas, solo se que lo estais pasando de vicio y que vuestra aventura esta siguiendo una linia perfecta llena de vivencias imagenes y encadenes,felicidades de verdad me alegro muuuuuchisimo,recordad que todos y cada uno de los que estamos aqui pensamos en vosotros y os damos fuerzas,seguid asi, Nomadas es un tributo al boulder sin duda alguna,abrazos bixosssssssss,cuidaros,sobre todo aleix de sus molestias.maki.

eva dijo...

Ei guapus!!!!!!!!!!!!
la india us està calant ben endins, conecteu i això és fantastic!!!

"ja no viviu la vostra vida, la vida viu en vosaltres"

(diu un gran savi)

...segur que amunt i avall i intercanviant experiencies us en fareu de més savis.........

SER per aprendre!

una abraçada ben forta
em transporteu amb les imatges i els somriures!
GRÀCIES

T'

Alba dijo...

continuo sense tenir paraules.. quina enveja la festa del color.. les muntanyes de pigments les recordo precioses..
el hit; impressionant. esteu tant guapos i indialitzats..
les fotos; brutals.
l'energia; vital, forta i autèntica.
quan aneu a manali busqueu a en Tara, (a part de guapo) el recordo com una de les millors persones q vam coneixer. oohhh Manali, Manali..
seguiu aixi..
millons de petons de l'alba i la rumba.

ah! i Hampi New Year!

oscar dijo...

enhorabona companys! us heu integrat perfectament i ja formeu part de l'entorn! de fet, no puc afegir res més, ja us ho han dit tot! Us trobem molt a faltar. cuideu-vos!

susi dijo...

aquesta estada us esta millorant com a persones ( més encara del que ja ereu)... es nota en les fotos, esteu pletorics... Met, quina barba més preciosa!!, Aleix quines greñes més autèntiques, Dominic estas que te sales wapissim!!!.
Namaste, amics, disfruteu de cada moment, que la vida és aqui i ara.

Fina dijo...

Lola felicitats avui ets la primera en Ferran ha vadat i tu l´has destronat del seu primer lloc al blog aquesta lluita "sana" es molt divertida no sé si no has dormit després dela magnifica trobada d´hair ho es que has matinat peró enhorabona.Els nois estàn maquissins i contents hi aixó com diuem ho contagien a tots els que els seguin dia a dia,hens transmeten alegria i amb les seves fotos hens fan viure una mica la seva gran éxperiencia i amb ells una part de nosaltres està fent aquesta volta pel món només donar-vos les gràcies Nomadas per deixar que formen part de la vostra aventura i descobrin i gaudin una mica les vostres experiencies com diuem sembla que l´aire hens porti la vostra olor . La canço i el look perfectes es veu que esteu ben integrats i ja sou mitg indis Namastre
Als companys que segiu el blog us vui felicitar per tenir tanta paciéncia hi estar al peu del canó cada dia,ells de segur que están orgullosos de tenir uns companys con vosaltres que no els abandonan i els animeu cada dia amb els vostres comentaris ,igual que nosaltres estem pendents del blog ells segur que també no podem viure sense les nostres noticies Gràcies per ser els seus amics. uns companys

txetxu dijo...

joder Nomades!...no tinc paraules. Només us puc assegurar que a Manali tindreu fresqueta, les nits d'agost feia falta jerseiet....així que ja ho sabeu, i doneu records al Tara si el trobeu.

una abraçada!

Pekas dijo...

Shanti shanti... companys... os aniré llegin ... i continueu disfrutant de la vida...

Fina dijo...

Txetxu ja et trbaba ha faltar perdona la confiança peró per mi ja sou una mica de la familia i dissabte vaig estar sopan amb la Lola i en Joan i van parlar de tu,va ser el comentari que tu en vas dir que la Lola era la mare de l´Aleix gràcies i després de veure un altre cop la peli de Outside et vaig identificar dons ser que sou una bona colla i no coneixo ha tothom.
Avui m´ha trucat la mare den Domènec i m´ha dit que un noi dels bombers que estaban a França i pensaban que eran etarras es un amic d´en Domènec no se si el coneixeu va estar a l´inauguració de La Farinera.

txetxu dijo...

Hola Fina!....m'encanta tenir confiança amb els pares dels meus amics.....jeje...ens vem coneixer un dia a casa teva, no recordo exactament perque vem anar a casa teva, però ens vem veure 5 minuts.
No sabia que el bomber ès amic del Domènec, ni que va estar a la Farinera......vaya putada el que els hi ha passat!!

P.D: el 3 nomades són uns cracks!

una abraçada!

Ferran Guerrero dijo...

Fina- Osti si un dels bombers es l'Andreuet de la Garriga (esta be Domenec no et preocupis), i un altre el més alt es l'Oscar un soci nostre de La Farinera (on en Met i jo anavem abans a entrenar), la vida es molt rocambolesca.

Tots están be nois, no us preocupeu cosa de la GENDARMERIE, que no s'enteran.

Fina Felicitats amb retard, soc un parras, i ja l'he dit a en Met si necesiteu que els hi faci arribar alguna cosa quedem i ens ho doneu que aixi els hi portarem a l'agost a USA.

Bueno familia (ja casi ho som), aquests anims per els Nomadas son pura vitalitat.

NAMASTE per tothom i bon flow

Joan dijo...

To Nomadas' familly,

Ja podríem parlar així, perquè som una colla que gràcies a aquests 3 galifardeus que estan omplint el món de vitalitat i sensibilitat, gràcies a aquests homenassos que fan d'embaixadors de la nostra cultura i la nostra història, gràcies a l'aventura que els ha de transformar la fesomia per fer-los unes grans persones, gràcies a ells ens hem anat transformant en la seva família.
Quant entrem alblog, necessitem anar al cap de vall i veure que diem cadascú de nosaltres, i ens trobem a faltar quant algú de nosaltres no ha estat prou puntual, o ha tingut feina que l'hi ha endarrerit la visita.
Aquests tres amics ens han agermanat, ens han impregnat d'aquesta sensibilitat amb la que reben tot el que les persones de diferents cultures i indrets del planeta els reben amb els braços oberts, i així ens ajuden a fer-los obrir a nosaltres.
Tots ens sentim viatgers, quant els veiem encadenant, serrem les dents per ajudar a fer el cim, tensem les puntes dels peus perquè no ens escapin de l'escletja, aguantem la respiració, i sentim la cuissor de les puntes dels dits del granet d'aquests monuments que Shiba va escampar al vall de Hampi.
Mirem el contrallum del captard i sentim a la nostra pell el calor del sol, però se'ns infla el pit i entonem amb ells aquell "shanti, shanti", ajuntem les mans i a tot aquell que passa al nostre costat li diem Namaste acotant el cap com a símbol d'humiltat i bonhomia.

Pajaritus!!! des de la distància esteu provocant que cada dia la vostra família es faci més nombrosa, cohesionada i amb més motius per a estimar-nos tots junts.

I ara, només em queda tancar els ulls i veure-us: comrients, colrats pel sol, satisfets, plens de joia, peluts de cara i amics del món, damunt dels boulders rendint-los-hi l'homenatge i posant-els-hi noms que recordin que tres conqueridors catalans els han acaronat el cor.

Com deien abans... "seguiu deixant que la vida us visqui"!!!

Abraçades d'un dels de la vostra família de Nomadas.

Alba dijo...

Aleix, tens un pare q està fet tot un poeta... no s'hi pot fer més, és així!
Jo també em sento part d'aquesta gran familia.. i m'encanta!
(Joan, va se Hanuman qui va escapar les pedres ;))
Namaste familia

eva dijo...

jajaja
tens rao alba!
veig que l'aleix és digne fill dels seus pares!
una abraçada a tots! espero anar-vos coneixent timidament amb el temps i una canya!
petons

namaste

(que es com si volgues dir que lo mes profund de mi es trobi respectuosament amb lo mes profund de tu)

edgar dijo...

Hola fill ara k estic sola cosa rara intento escriura k no es lo meu el papa esta a Taradell la IAIA amb inserso Edgar dorm ja esta de cole ahir va veure al ESTEVA esta molt BE ting moltes ganes de perlar amb tu espero k estigueu mont be aki tot com sempre CAOS vam coneija a la CREMA molt guapa petons als meus NOMADAS NAMASTE jo soc un desastre adeu a soc la Carme la mare del DOMENEC

Domènec C dijo...

Namaste!!!Aqui todo bien!!!Estic flipan amb els escrits del blog!!Hus ho esteu currant moltissim!!!!
Avui a en Met , l-han reconegut uns Irlandessos,i li diuen : Tu eres de Bowlder Films?Sales en la peli Outside??BRUTAL!!!!!!!!!!!Han vist la peli i els hi va molar molt i han reconegut en MET!!!Met SUPERSTAR!
BEEEEEEE!!!!Per aqui tot segueix igual,escalant tot el que podem,tambe de nit si cal!!(Fernando : Gipsy y yo nos llevamos pa casa doble Arete SIT!!wapisimo!!)
I res a seguir apretant,pero el lorooo!! que tanta regleta...et deixa els dits macus macus!!!!Un Petonas Familia, cuideu-vos moltissim i : Visca el Barça i Visca Hampi Island!!!! Visc a HAMPI ISLAND....!!
Petons
Dominic!

edgar dijo...

Domenec ara no pots conectarte perque amb comtestas adeu

Lola dijo...

Ei nómades, jo també vull sortir a la peli, ni que sigui escombrant les pedres, que jo d'això en sé un munt; no hi quedaría gens d'aquella pols blanca....Sería genial. Títol de la pel.lícula: la Lola matando polvos.
Eva: m'ha agradat molt el teu comentari. Petons.
Cuideu-vos molt nois.
Petons a tots els nòmades del món.

Fina dijo...

Carme felicitats ja t´has estrenat en aixó dínternet,el primer pas ja esta fet,ara internet només vol dues coses practicar i molt Shanti Santi endevant.
Namastre familia tenim uns nois que ja son famosos el pare d´en Met diu que els farà de Manager.
Ha de ser massa que vagis voltant pel món i et reconegui la gent,aixó per l´Aleix fenomenal ja que la seva peli funciona.Petons

Fina dijo...

Domènec m´hagrada que flipis amb el blog aixó és gràcies a vosaltres peró que consti que ho estem corrant i jo personalment estaré aquí fins a la vstra tornada que serà pletorica,pensa que per conseguir que la teva mare entri sola al blog aixo es una pasada ja la pots felicitar,una cosa ara que sou famosos la teva foto al blog a la india que estas sol amb ulleres d´auesta et sortiran un pilot de fans ,ja et pots preparar semblas el noi de " Martini" a tots tres un petonàs molt fort i hus estiment molt.

edgar dijo...

avui es possible que sugui el teu sant si es aixi FELIÇITATS LOLA petons de la garriga

Fina dijo...

Dolors "Lola" moltes felicitats i molts petons desde Vic.
Nomadas Dissabte aquí canvian l´hora es ha dir adelanten 1h ho dic perqué ho tingeu en compte si truqueu,penso que a vosaltres no us afecta,si no parlem abans que vagi molt be la festa el dia 30.Molts petons

Joan dijo...

Vaja, ja me n'he perdut una! Quina festa tenim els Nomadas el dia 30? És que aquí estàs unes hores sense dir res i ja ha canviat el panorama!
Això és com un teatre amb tres actes!!!
Bon cap de setmana a tota la família Nomadas!!!!

Lola dijo...

Hola Vigatans, moltes gràcies per la felicitació.
Veig, que tots estem super, super conectats. Bones mini-vacances per a tos els que en facin.
nómades, molts petons wuapus.
Perquè tot això de l'escalada és una tapadora; en realitat és un concurs de boys super-bons.
namaste amors meus.

Aleix dijo...

Bon dia per alguns i bons somnis per altres. Avui al matí hem descansat (jo ja fa uns dies que descanso, l'espatlla mereix respòs)

El 30 es el festival de Hanuman, el Déu més benerat en aquesta zona de la India, i per celebrar-ho han construit un carro enorme, d'uns 10m d'alt que estirarant al llarg de 200m entre tota la multitud(nosaltres inclosos). Mentre uns estiren la resta hi llença plàtans, és una manera de fer fora el mal karma i que en vingui un de nou. Per ells el karma és molt important.

És molt maca la "blogesfera" que s'ha creat aquí, en aquest "no-espai", un espai nòmada, itinerant i atemporal. Quina hora és?... ARA

Ens han arribat notícies fresques, en Chris Sharma i companyia (un dels millors escladors del mon) ha vist Outside i va dor que era molt bona.. estem molt contents.

El 31 marxem cap al nord, 38h de tren i 18h de bus.. això sense comptar transbords i imprevistos típics d'aquí.

Així que esperem actualitzar abans, potser amb video i tot, i dir-vos quatre cosetes abans de fer el viatge. Estem tots molt bé.

A reveure família!

Hampi holidays pels que teniu setmana santa.

Namaste

Aleh apah

Lola dijo...

Aqui és dissabte a les 9 del mati, en Joan dorm. Jo llegeixo i escric correus; ara m'apuntarè a un curs de Hackers; veig el meu futur per aquest cantò.
Disfruteu de la festa de Hanuman i que el viatge us sigui lleu.
La vostra pelicula està donant la volta al mòn; heu pensat que passarà amb la que esteu fent ara, serà la HOSTIA.
Molts petons atots els nómades del món i també a tots els de bona voluntat; per sort crec que n'hi ha bastants.
Us estimo amors meus. Namaste.

Lola dijo...

Bon dia, soc en Joan, però com que ja està el canal Lola...
Ep, familia Nomadas, els d'aqui i els d'allà!
Ja m'he despertat! En el món hi deuen haver Deus de diferentes categories, em sembla que pel Hanuman, valdria la pena creure.
Passeu-us'ho molt be, i tireu un plàtan per allunyar el nostre mal karma, també.
Des de la tranquil·litat d'un matí de dissabte de primavera, repartiment de petons internacionals.
Segui MOLT FELIÇOS!!!!!
Aleh apah i Namaste!

Fina dijo...

Bona nit a tots fa dies que trobo en falta algú espero que no sigui per rés,avui estem apunt de canviar l´horari adelantem 1h penso que vosaltres no si no tinc mal entés aixó vol dir que no tindrem tanta diferencia.
A la festa llençeu molts plàtans per tots els Karma dolents que hens envoltant que no son pocs,a tot arreu hi ha un deu penso que el principal es creure amb una cosa,l´amor,l´amistat,la familia i procurar sempre fer el be que aixó et fa estar tranquil amb tu mateix la qüestió es creure amb una cosa.Fa dies que no se rés de tu apart de que tothom et coneix ,ja ha escrit en Domènec,lÁleix i ara faltes tu t´has amagat com els teus amics del blog.
Com deia que vagi molt be la festa,que llençeu molts plàtans i sigueu molt feliços com fins ara ho més si es posible,que feu molts amics i nosaltres aquí disfrutant a la nostra manera del vostre viatge i esperan sempre noticies.Bona nit Amors i fins demà un petonàs ben fort.
Si lleçeu plàtans els micos faran un bon tiberi.

(OP) disseny dijo...

Fina, m'ho has tret de la llengua...en realitat tiren platans, perque els micos que corren per allà estiguin contents i protegeixin Hampi com cal....

Que Crhis Sharma hagi vist Outside ès una bona notícia per tots els que l'hem fet possible, però sobretot per tu Aleix, que l'has creat, felicitats!!

i cuida't l'esquena!!..que ja ens coneixem i hauries de tenir una persona assenyada al costat xq et convenci de que has de reposar....i no els dos galifardeus aquests....jejeje....

cuideu-vos galifardeus!!!

(OP) disseny dijo...

aaah sòc el Txetxu desde el compte de mun pare...

bidits!!

Fina dijo...

Bones Txetxu en tenies preocupada com en Ferran ja que fa dies que no diu rés i se que vosaltres sou molt constants i com a mare ho agradeixo.
Hola Nomadas com diu la Lola fills meus.
Per a una mare el vostre viatge es com un embaràs,
un dia et diuem estàs embaraçada,quina alegria,però pasaràs 9 mesos patin.
Pensas com serà el meu fill?
tindra barba?els cabells llargs?estara moreno?es trobarà bé?
estas contenta perqué ja l´estimes com estas contenta perqué ell ha decidit fer aquest viatge i saps molt bé que es la seva gran il.lusió,es la seva vida peró a tu et manca una part molt gran i saps que pasaràs 9 mesos només pensan amb ell cada dia, cada hora ,cada minut.Quan sents un cop a la panxa vol dir que no pasa rés que està bé igual que quan tens un misatge,si fàs un Skype es com una ecografia que pots veure el seu perfil i et quedes molt tranquila ja que una foto o imatge no enganyen i penses aquest es el meu fill,si duran uns dies no sents cap canvi es com quan no tenim noticies i el cap et rulla pensan coses,però de cop una noticia i el teu cor et vatega al 100% estas tant contenta que parlas ha tothom del teu fill i et sents "super orgullosa d´ell"Aixi pasa un embaràs,patin ,contents,preocupats però saps que arribarà el gran dia i aquest dia no es pot deixar perdre es faabulòs,es "SUPER" com serà el vostre dia de tornada,el cor en bategara al 100% i seré una mare contenta i super orgullosa del meu fill.
MOLT PETONS FILLS MEUS!!!!!!!!!

Jaimito dijo...

Tant el Domenec com l'Aleix ja ho haan dit tot, pero si la meva estimada mare vol que dongui senyals de vida ho fare. Estic molt orgullos de la mare i del pare de tots els nomadas, que sempre esteu disposats a ajudar-nos i a apoiar-nos. Moltissimes gracies a tots. Ja queden nomes tres dies a Hampi i els pensem d'exprimir a tope.
Molts petons a tothom i salut

Ferran Guerrero dijo...

Lola
Fina
edgar
Txetxu
Joan Pres
Mares, etc
Ja estic aquí, hem estat fora quatre dies sense internet, ja sabeu el que suposa, una bogeria per els d'aquí, nosaltres estem be.

Ara fa uns dies els hi vaig enviar un gran mail a la familia Nomades, amb tota la informacio de Boulder al Nepal, que hi farem, soc de deformació professional.

M'he posat molt content al llegir que en Sharma i companyia ha vist la nostre pel·licula hi l'hi ha agradat, aixo vol dir molt.

Domenec & Jaimito, ja m'ho va dir el Met-acrilato que havieu fet Doble.Arete sentat, felicitats cracks no espero menys de vosaltres i recordeu que l'unic cami es el Rothpunkt, cuideu-vos aquestes mans que com els micos de Hanuman les necesiteu per fer el més vital, ESCALAR, sempres extensió Met, no arquejeum que les politxes i les vaines s'inflamen, pero tot ho cura una mica de repos i Ticino's ;).

Una forta abraçada a tots els Nomades, & a la Familia Nomades que som tots aquells que no defallim en el nostre suport als nostres amics, fills, cosins, nebots i comapnys d'aventura.

CUIDEU-Vos

Ferran Guerrero dijo...

Bueno nois, ara he llegit tot els comentaris i no puc estar-me d'alló que en passa per el cap.

Us trobo molt a faltar, pero molt es molt, al Met me l'estimo com un fill, he viscut moltes coses amb ell, s'ha nutrit del que jo l'he pogut ensenyar com escalador, fa temps que apunta maneres, i m'entusiasme, no hi ha dia que no m'enrecordi de vosaltres i no sabeu el que em fot no tenir Skype, (la meva conexió es for la patilla).

Amb l'Aleix la vam liar parda el primer dia que ens vam coneixer i vam decidir grabar de nit Nightclub i la insistencia i l'anada de la olla de fer una pel·licula que ha fet la volta al mon i encara no ha parat.

La frase que passara a la historia ,una d'aquelles nits a Suissa aquets estiu amb unes ampollas de Marroncita i barallant-nos a vore qui rentaba els plats, t'enrecordes Txetxu "i jo tres dies sopant poma i nutella", aquella frase ho va canvia tot, MEACULPA, "estaria be dona la volta al mon escalant a les millors zones de bloc del planeta", mesos despres aquesta frase prenia forma, i aquella frase que havia sortit del meu cervell provocaria aquesta buidor que fa que tingui, trobar a faltar a tres bons amics, ara que s'ho estant passant de puta mare.

En domenec, que puc dir del iogurint de La Garriga, sempre al meu costat com un altre fill, suposo que per edat i per les vegades que m'ho diu en Met es aixi.

Molts moments compartits amb vosaltes.

Ara estic intentant fer la entrada d'aquets cuatre dies al pirineu amb la resta de la familia Farinera-Clecas i no puc, aquesta vegada espero que tant sols siguin fotos, no se que explicar, tinc una buidor, no hi sou, i ho noto molt, aixi que aquesta vegada el post de cada dia del meu blog sera un homenatge a vosaltres, fotos en les que m'agradaria que estiguessiu.

Bona nit a tothom

Joan dijo...

Sí senyor! Això és la família Nomadas!
Eooo Ferran, que ja et trobavem a faltar!
I en Jaume? (molt be Jaume, t'has apuntat un gran tanto amb el teu comentari, sssssssssssssssht! que no ho senti ningú! has fet contenta a gent d'aquí)
Fotre! avui és el dia que heu d'atonyinar de plàtans als micos: pels Nomadas d'allà i pels d'aquí, que desapareixin tots els mals karmes!!!!!!
Shanti Shanti, Nomadas, que Hanuman ens beneeixi a tots!
Una abraçada global.

edgar dijo...

Shanti shanti
Tireu plàtans pels mals Karmes dels vostres pares, família i amics. Petons de la Carme de la garriga. Namaste a tots els que ens feu companyia en el bloc.

Fina dijo...

Ja tornen a ser tots hola Ferran com havia dit dies enrrera ja estaba preocupada,que tindran aquests nois que es fan estimar tant i es trobem tant a faltar?.Aquesta setmana hem estat tots iguals de moixos i com tu dius ells estan de pm.Nois tireu molts plàtans perqué hus doni molta sort en el vostre viatge,no se quina hora marxeu demà? bon viatge si no parlem abans.

Lola dijo...

Bon dia nois, ahir devieu llençar molts plàtans, i alguns suposo que pelats i tot, perquè el meu Mal Karma del mal de cap, m'ha marxat.
Que gust tornar a veure sortir el sol quan vas a treballar; a vegades ,aquests individus que canvien l'hora no ho fan malament del tot.
Esperem tots amb delit el nou blog.
Volem veure fotos i llegir Felicitat. Bon viatge , que Shiva us acompanyi.Namaste amors meus.