Vietnam, 3+2=6

Son les 14h quan sortim de les portes de l'aeroport de Hanoi. Allà fora i amb un somriure sospitós hi ha 2 persones que ens sonen massa. En Joan i la Lola ens han vingut a veure! Ens fonem enmig d'un mar d'abraçades i llagrimes. No puc explicar gaire més d'aquell moment, ho tinc a dins i no recordo imatges amb tants nervis. Aquella nit dormim amb ells a l'hotel, per l'endemà fer un tour de 3 dies per Halong Bay.

3+2=6 no és més que una definició de la relació que hem creat amb ells. Erem tres i s'hi han afegit dos més. Però no som 5, som un més, som 6. El sisè és el que demostra que cadascú és lliure i és ell mateix. El sisè és l'amor, la compenetració, la connexió, la relació, l'amistat, l'amor... i els altres 5 som cadascú de nosaltres en si mateix. Així que hem viatjat tots 6 plegats pel nord del Vietnam. Al principi va ser una mica extrany, després de tant temps els 3 sols. però és tant fàcil conviure i viure amb la Lola i en Joan que ràpidament ens vam sentir tots 6 fent pinya i repartint somriure i bromes pels carrers de Hanoi, enmig d'una densa boira de pol·lució.

Així que aconseguim el millor preu per fer un tour der Halong Bay, peparem el necessari i marxem. Aquesta magnífica badia està formada per més de 2000 illes de roca calcària i denses selves tropicals. La llegenda diu que son degudes a la por que i tenien a un drac que havia de venir. Jo dic, son Déus. Descansen estirats en aquestes aigues per vigilar que no hi faci mal aquest drac, mentrestant están en remull, tranquils, observant el gran cel que ens protegeix.

El tour és una mica turístic, però és la única manera de veure tot això. A cap ens ha deixat indiferent, el lloc és màgic. A totes hores del dia et té preparada alguna sorpresa; llums especials, barques que surten, venedors flotants, illes deconegudes, parets impressionants i Déus estirats, amb els braços sobre la panxa, esperant al drac. El primer dia ens van portar a veure unes coves, a donar voltes entre illes i a fer una estona de kayak, que nosaltres vam aprofitar per fer psicobloc (escalada a les partes del mar, caient a l'aigua). Dinar, sopar i dormir a bord del vaixell. Uns dies de somni.

El segon dia ens van portar a la illa de Cat Ba, la més gran de totes. Vam visitar un National Park, sota un sol infernal, i a la tarda vam passejar pels carrers del poble. Hi havia un mercat local molt interessant. A simple vista semblava de peix, però a mida que t'hi anaves endinsant anaves descobrint coses més estranyes i curioses. Peixos de tots tipus, carns, fruites, llangardaixos, dragons, serps... una gran varietat d'aliments! Ens vam acostar fins la platja, plena de turisme local, vam fer una birreta i a sopar. Al vespre vam sortir a fer unes birres i uns tombs entre la multitud vietnamita. Durant el dia sembla que s'amaguin, i a certa hora surten tots plegats i omplen el passeig marítim.

El tercer dia va ser tota la tornada. Des de la illa al vaixell i d'allà a agafar el bus fins a Hanoi. Un cop a a la capital ens vam separar. En Joan i la Lola van fer via al seu hotel i nosaltres 3 ens vam buscar la vida per trobar el galliner mes barat de la ciutat. Oi tant si el vam trobar!

Hanoi és una ciutat plena. Plena de gent, de motos, fum i de soroll. Plena de barris, de diferències i de semblances. Carai, com totes les ciutats. Ens vam sentir ben acollits al barri antic. Vam sopar tots 5 al carrer, fent cultura de carrer, uns arrossos i uns noddles.

Ara som a Sapa, a l'extrem nord del Vietnam. Situat a 1700m i rodejat de terrasses d'arròs, en aquest poble tornem a respirar aire fresc. A la plaça del poble ens trobem tots 6 una altra vegada. Coneixem H'mongs, la tribú més propera, i xerrem amb ells una llarga estona. Com al nord de la India, aquí la gent torna a tenir la mirada neta i el rostre cremat pel sol de muntanya.

És molt agradable passejar i conversar amb aquesta gent, aprendre els seus dialectes, tocar l'arpa, mirar collarets i no comprar-ne cap, visitar les seves llars i els seus poblats.

Ahir a la tarda ens vam despedir de la Lola i en Joan. Els estem infinitament agraïts per tots aquest dies, per la seva companyia, el seu amor i afecte, i la seva innociència viatgera. Sou collonuts i estem molt i molt contents d'haver compartit una part del camí amb vosaltres, ha sigut genial! La veritat és que no hi ha més paraules, només queden sentiments que tenim a dins. No és que no els vulguem treure, simplement els hem de païr per poder-los transmetre.

Ara us deixem un petit video improvitzat a l'hotel de Hanoi. Dirigit i interpretat pels 6.

Una abraçada a tots; nomades d'aquí, nomades d'allà i sedentaris amb set de nomadisme.