Tribus H'mong de Sapa

Al nord-oest de Vietnam, a 1700m, es troba Sapa. Al bell mig de les muintanyes, rodejat de terrasses d'arrós, camps de blat i de cànem, viuen des de fa segles una desena de tribus minoritàries emigrades des de diferents punts del planeta. La gran majoria de la gent s'hi queda 2 dies aquí, fan un trekking i marxen. La nostra idea, bàsicament com sempre, no té en compte el temps. així que després d'una setmana aquí som com locals. I cap pressa ens persegueix a marxar.

Una de les tribus més pobres, la H'mong, ens ha acollit de manera tant natural que no hem oposat resistència a quedar-nos uns dies més amb ells. Estàn totes situades en poblats al voltant de Sapa, de manera que és aquí on venen a vendre al mercat i a la gent turista. Els H'mong, o més ben dit, les H'mong, perquè son les dones les que surten del poblat a vendre i no els homes, fabriquen tota mena de indumentàries i complements amb cànem i amb diferents colors vius. Cada una de les peces té la seva el·laboració casolana. La roba per exemple, tarda mesos en ser manufacturada. Del cànem que planten, n'extreuen els filaments, els assequen i, un a un, els teixexen. Un cop el teixit està fet, utlitzen una planta que es diu "indigo", que al barrejar-se amb aigua es fa servir com a tint negre. La base de la seva indumentària és negre, i a sobre hi porten coses de colors vius que elles mateixes cusen a mà.

Vam comprar un telèfon vietnamita, i al dia següent, només feiem que rebre trucades de tot d'amics i amigues d'aquí que volien quedar amb nosaltres. I així hem anat fent, com un més del poble, passant llargues hores junts passejant i venen als turistes. Sense objectius, sense buscar res, la millor forma de tenir els ulls oberts i trobar.

Ja des del primer dia ens hem fet molt amics amb una nena que es diu Lee, i des de llavors no s'ha separat del nostre costat. Dinem i sopem junts, amb ella i altres H'mong, en un petit lloc local o ens donen arròs amb porc per 2 rals. I així anar fent amistat li vam demanar si podiem anar amb ella a visitar els seu poblat 2 dies, i fer nit allà. Li va costar una mica, però aprofitant que tenia dos dies sense escola, finalment ens va dir que ens hi portava. El primer dia vam fer un trekking per anar fins el poblat, atravessant muntanyes i creuant petits poblats al costat del camps de conreu. Un ambient màgic i verd, molt verd. Hem tingut sort i no ens ha plogut i el camí va ser llarg però el vam disfrutar a cada pas. Ens tenia preparat sorpreses a mida que avançàvem; roques negres punxegudes que treien el cap a dir hola, un nen fent bombolles de sabó assegut a mig camí, ramats de búfals observant-nos, milers de terrasses d'arròs formant un puzzle de patchwork, casetes i famílies que sortien a saludar, etc..

Així que abans de ser fosc vam arribar a Ta Van, en una casa de fusta on ens vam quedar a dormir. Ens van preparar sopar i vi d'arròs. La gent encantadora, com sempre. La mirada neta i l'ànima pulida com marbre. Vam dormir com angelets i l'endemà al matí, després d'un bon esmorzar, vam enfilar-nos a la muntanya per visitar la casa de la Lee. Allà vam conèixer a la seva mare i la seva germana, estaven filant el cànem per fabricar la roba. Quina gratitut tant gran poder mirar als ulls d'una persona, i sense entendre'ns amb paraules, que un somriure brillant innundi el moment de felicitat. Vam seure una estona allà amb elles, contemplant, fent fotos i grabant. Li vam preguntar a la Lee si ens podriem quedar allà una nit, però es veu que està prohibit. A més al no tenir pare, imagino que una figura masculina estrangera no està benvinguda. De totes maneres els hi estem infinitament agraïts per la seva hospitalitat.

Ahir a la tarda vam arribar aquí, cansadets, però amb la motxilla ben plena d'experiències. Vam tornar al Bia Hoi, on cada tarda ens trobem amb els amics i petem la xerrada. ara arriben uns, ara marxen els altres. Un no parar de conèixer i aprendre. Una gran sort.

Demà és un casament H'mong i ens van convidar a anar-hi. Crec que no ens el podem perdre oi? Així que ja explicarem com va.

Ara m'adono que hi ha moltes fotos en aquest post... quina passada! De fet la idea inicial era fer un post només amb retrats, com és la primera part, i després un altre amb la resta. Però al final ha sortit tot barrejat.

En principi d'aquí 3 dies marxarem d'aquí i anirem a Cat Ba, la illa més gran de Halong Bay. Allà intentarem buscar una barqueta local que ens porti 2 o 3 dies a fer psicobloc, tot menjant i dormint a la metixa barca. Així ho pretenem, però en el següent post sabreu del cert com han anat les coses. En realitat estem oberts a tot, així que si apareixem a la Xina no us extranyeu. Sab kuch milega.

Petons i a seguir jugant!

El joc de la vida